Antonio Muñoz Molina i Elvira Lindo clausuren el curs de l’Aula de Narratives de la Universitat de València

Aquest espai, dependent del Vicerectorat de Cultura i Societat de la UV, ha reunit al llarg del curs 2024-2025 destacats noms del panorama literari actual. La sessió inaugural va realitzar-se pel setembre, amb la presentació de ‘Presentes’, l’última novel·la de l’escriptor i periodista valencià Paco Cerdà. En els últims mesos, han participat en els col·loquis de l’Aula autors com ara Yasmina Khadra, Purificació Mascarell, Sami Nair, Martí Domínguez, Raúl Quinto, Juan José Tamayo, Ignacio Martínez de Pisón o Magda Simó, entre altres.

La trobada amb Muñoz Molina a la Universitat de València, amb motiu de la publicació de la seua última novel·la ‘El verano de Cervantes’, ha generat gran expectació i les entrades s’han exhaurit. La cita reunirà a la també escriptora Elvira Lindo, i a la responsable de l’Aula, Cristina García Pascual, catedràtica de Filosofia del Dret de la UV, que presentarà l’acte. La cita compta, a més, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i la llibreria Ramon Llull.

‘El verano de Cervantes’ és, en paraules de l’autor, fruit de “tota una vida llegint El Quixot de la Manxa”. En les seues pàgines, Muñoz Molina entrellaça records d’infància i primeres lectures amb la reflexió sobre l’impacte que l’obra de Cervantes ha tingut en la seua vocació literària. L’autor també traça la seua influència en escriptors com Melville, Balzac, Joyce, Thomas Mann o Mark Twain, els qui van ajudar a consolidar la novel·la com la forma narrativa per excel·lència.

El resultat és una lectura apassionada i rigorosa del Quixot, que combina la memòria personal amb la recerca literària, i situa l’obra de Cervantes com a clau per a entendre l’evolució de l’art novel·lístic.

Muñoz Molina reflexiona també sobre el poder de la ficció en la ment humana: “Un tema central en la novel·la és el mode en què les ficcions afecten la ment, la nodreixen, l’entretenen i poden arribar a trastornar-la quan no es distingeix entre realitat i invenció. Aquesta inquietud és encara més rellevant en l’actualitat, en un temps en què tecnologies molt més poderoses que la impremta tenen la capacitat d’hipnotitzar les nostres ments fins a portar-les al deliri. Després de tota una vida llegint El Quixot, m’agradaria que aquest llibre acompanye uns altres en les seues pròpies lectures”.