La Nau de la Universitat de València presenta a través d’una exposició i un llibre la història singular de Sant Miquel dels Reis
La Universitat va presentar dilluns, 16 de desembre, a partir de les 18.30 hores, la singular història de l’edifici de Sant Miquel dels Reis. El projecte ‘Pedres mare i memòries ferides en Sant Miquel dels Reis’ es tradueix en un llibre i una exposició del creador escènic i professor de la Universitat de València, Toni Tordera, i del fotògraf Rafael Bellver, que descobreix la història de l’edifici que, abans de ser la immensa Biblioteca Valenciana, va ser alqueria, monestir, presó de dones o col·legi públic. L’exposició i el llibre estan produïdes pel Vicerectorat de Cultura i Societat i Publicacions de la UV.
17 de december de 2024
Toni Tordera explica que durant dos anys ha viatjat juntament amb el fotògraf “a la noble, immensa Biblioteca Valenciana” i, entre els llibres, quadres i altres objectes íntims, ha anat descobrint els múltiples usos d’aquest espai, que va ser intervingut a la fi del segle XX. “És com si l’edifici haguera parlat amb les seues pedres mare i memòries ferides, d’ací el títol que hem triat, i intentem que tant el públic lector, com el visitant d’aquesta exposició, puga reconéixer les vides actuals i les menys visibles, que formen una espècie de recepta de moltes capes, cuinada durant segles”.
Aquesta interessant proposta expositiva i editorial explora la transformació que han marcat aquest lloc emblemàtic a través d’un recorregut visual i documental. Des del seu origen com una alqueria musulmana fins a convertir-se en un monestir, posteriorment en una presó, primer de dones, després per a presos comuns, després per a presos polítics, i finalment en biblioteca. Amb la combinació de fotografia i literatura, els autors aconsegueixen capturar l’essència d’aquest temps i donar veu a les memòries ferides que encara ressonen en l’ambient.
El llibre, editat per Publicacions de la Universitat de València en 2024, conté 240 pàgines d’històries relacionades amb el patrimoni artístic i està disponible tant en castellà com en valencià. A més, algunes de les imatges i referències literàries evocades en l’exposició provenen d’autors com V. Andrés Estellés, Cervantes, Vladímir Holan i Carmen Amaya, que ajuden a construir una narrativa rica i commovedora sobre aquest lloc tan especial.
L’exposició i el llibre conviden a reflexionar sobre la resiliència d’un edifici que, malgrat les seues múltiples transformacions, continua sent un símbol d’història, cultura i memòria. L’exposició té un caràcter itinerant. Pot visitar-se al Claustre de La Nau fins al pròxim 6 de gener, i amb posterioritat, es traslladarà als campus universitaris, en el marc del programa Cultura als campus de la UV, així com a aquells municipis que integren el Programa Universitat Societat. L’exposició compta amb la col·laboració de la Diputació de València i Caixa Popular.
L’acte va començar a les 18.30 hores, amb la inauguració de l’exposició en el Claustre (primer pis) i, a continuació, a les 19 hores, es va presentar el volum a la Sala Matilde Salvador, en un acte que va comptar amb les intervencions de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba; la directora de Publicacions de la UV, Teresa Ferrer, i els autors. L’acte va incloure una lectura dramatitzada a càrrec d’Amparo Ferrer Báguena, Pilar Martínez, Daniel Tormo i Josep V. Valero.
Toni Tordera és creador escènic, professor universitari de Teoria i Pràctica del Teatre a la Universitat de València, on va exercir el càrrec de vicerector de Cultura en l’equip del rector Pedro Ruiz. Va ser director del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana i del Festival Medieval d’Elx. Va participar en els inicis del projecte teatral Escena Erasmus. Els seus muntatges sobre Lope de Vega, Rodolf Sirera, Buero Vallejo o Chirbes s’han exhibit a Bèlgica, Espanya, Suècia, Cuba, Estats Units o Mèxic. Membre de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya.
Rafael Bellver treballa fonamentalment en fotografia de paisatge i sobretot en aquells paisatges humanitzats per l’acció de l’home. Li interessa fonamentalment la llum, l’instant fugaç i l’atenció sobre el detall aparentment insignificant.