SEMINARI "Crítica musical i fonosfera. Fils discursius i esdeveniment performatiu a l'Espanya isabelina""

• Dijous 26 i divendres 27 de març de 2026.
  • Sessió 1: Dijous 26/03/2026, 16:00h."Crítica musical y fonosfera: hilos discursivos y evento performativo en la España isabelina"
  • Sessió 2: Divendres 27/03/2026, 10:00h. "¿Las fuentes opinan? Modelado ontológico, modelos de lenguaje y estructura epistémica en textosmusicales históricos"
• Sala de Juntes - Departament de Filologia Francesa i ItalianaUV (Av. de Blasco Ibáñez, 32 València)

INSCRIPCIONS I MÉS INFORMACIÓ:

📧 andrea.bombi@uv.es | ferran.escriva-llorca@uv.es

• Text informatiu del seminari, per Teresa Cascudo (pdf, castellà, valencià, anglés)

• Cartell del seminari (en castellà, en valencià)

• Programa (pdf)

Crítica musical i fonosfera. Fils discursius i esdeveniment performatiu en la Espanya isabelina

L’activitat comptarà amb la participació de la ponentTeresa Cascudo García-Villaraco (Universidad de La Rioja / LexiMus), i amb les respostes de:Lluis Bertran Xirau (Universidad Complutense de Madrid - Instituto Complutense de Ciencias Musicales),Marina Hervás Muñoz (Universidad de Granada),Daniel Martín Sanz (Universidad de Salamanca).

Resum temàtic

Partint de les investigacions de la Dra. Teresa Cascudo, el seminari aprofundirà en la figura de Joaquín Espín y Guillén (fundador de La Iberia Musical) per a desgranar els dos fils discursius que estructuren la crítica de l’època:

• El fil valoratiu-estètic: l’ús d’un lèxic transnacional i «importat» que defineix l’escolta alfabetitzada i el marc conceptual en què el so es converteix en una experiència significativa.
• El fil tècnic-circumstancial i performatiu: el registre dels fenòmens acústics concrets al teatre, on l’audiència deixa de ser un receptor passiu per a convertir-se en un agent sonor (aplaudiments, murmuris, xiulits), integrant l’espectacle com un esdeveniment performatiu global.

És la crítica musical una font vàlida per a reconstruir la fonosfera dels espais urbans del segle XIX? La pregunta sembla admetre una resposta afirmativa immediata: si el que interessa és saber com sonaven els teatres, les places o els carrers, els textos periodístics que parlen de música haurien de proporcionar-nos aquest accés. No obstant això, l’anàlisi de la crítica musical espanyola primerenca revela que la relació entre text crític i fenomen sonor és una mica més complexa del que aquesta resposta suposa. Si entenem la fonosfera, seguint Karel Volniansky (2021), com un concepte que opera simultàniament en dos nivells —la totalitat de fenòmens acústics en un lloc físic determinat i l’esfera sonora d’una entitat o sistema conceptual—, el problema metodològic central consisteix a determinar quin nivell documenta cada element del text crític. Aquesta comunicació proposa que la identificació de fils discursius diferenciats en la crítica pot proporcionar els indicadors lingüístics necessaris per a accedir a cadascun d’aquests nivells. (...) [Llegir més]

El cas de Joaquín Espín y Guillén (1812-1881), fundador de La Iberia Musical (1842), posteriorment La Iberia Musical y Literaria (1842-1846), i autor de totes les entrades musicals de la Enciclopedia Moderna (1851-1855), permet examinar aquesta qüestió amb una claredat particular, ja que en la seua producció conflueixen la pràctica crítica i la codificació lexicogràfica del vocabulari musical. En les crítiques operístiques publicades per Espín en la seua revista, és possible identificar almenys dos fils discursius que s’entrellacen contínuament sense arribar a confondre’s.

Persones participants

Sobre FonUrMed

Aquest projecte, Ciutats sonores. Fonosferes urbanes del Mediterrani (1500-1900) (FonUrMed), continua la investigació iniciada pel Grup Emergent "Ciutat sonora. Música, so i soroll a València (1609-1813)" [CIGE/2021/165], que ha consolidat resultats importants en el terreny que es proposava: l’estudi, sota el prisma de la musicologia urbana, de com van evolucionar la música i la cultura urbana a València entre l’expulsió dels moriscos el 1609 i la restauració absolutista de 1813 amb l’entrada de Ferran VII a València.

Projecte d’investigació: Ciutats sonores. Fonosferes urbanes del Mediterrani (1500-1900) (FonUrMed)