Una recerca liderada per la UV evidencia que les destinacions pintades a l’asfalt es reconeixen abans si es lligen de dalt a baix

“Segur que alguna vegada t’ha passat: vas conduint per una via ràpida, s’acosta una eixida i comences a buscar la destinació correcta; hi ha diversos carrils, trànsit al voltant i només uns segons per a mirar el senyal, llegir el que hi ha pintat a l’asfalt i decidir on col·locar-te. Quan vols reaccionar, potser ja estàs massa prop de la bifurcació o al carril que no tocava”, reflexiona l’investigador del Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament UV i de l’ERI-Lectura de la Universitat de València, José Luis Tapia, primer autor i autor de correspondència de l’estudi.

Amb aquesta premissa i tenint en compte que “conduir no consisteix només a mirar la carretera”, sinó que “llegim senyals, fletxes, noms de ciutats i missatges pintats sobre el paviment mentre continuem controlant la velocitat, la distància amb altres vehicles i la maniobra que hi farem”, els experts van iniciar l’estudi per a analitzar què ocorre quan una destinació pintada al paviment no cap completa en un carril i ha de dividir-se en dues línies.

“L’exemple és fàcil d’imaginar –diu. BARCELONA hi pot aparéixer com BARCE damunt de LONA, mantenint l’ordre natural de lectura, o com LONA damunt de BARCE, col·locant el primer fragment de la paraula més prop del vehicle. Aquesta segona opció podria semblar lògica, perquè el cotxe s’aproxima primer a la part inferior de la marca viària. Però els resultats apunten en la direcció contrària. La paraula es reconeix millor quan conserva l’estructura a què estem acostumats quan llegim, de dalt a baix”.

Per a comprovar-ho, els investigadors van dur a terme dos experiments amb 96 participants, els quals havien d’identificar noms reals de municipis espanyols presentats com si estigueren pintats damunt del paviment. En unes ocasions, les paraules apareixien en l’ordre natural de lectura, i en altres, en l’ordre invertit. El primer experiment va utilitzar un fons neutre d’asfalt i el segon va situar les paraules dins d’una escena de carretera més realista, amb perspectiva i amb més complexitat visual.

En els dos casos va aparèixer el mateix patró. Els noms es reconeixien més ràpidament i amb més precisió quan el primer fragment estava dalt i més lluny, respectant l’ordre habitual de lectura. La diferència va ser de 164 mil·lisegons en el fons d’asfalt i de 211 mil·lisegons en l’escena de carretera. Pot semblar poc, però al volant, el temps es mesura d’una altra manera. Amb 211 mil·lisegons, un cotxe que circula a 100 quilòmetres per hora recorre quasi sis metres.

“En conducció, la informació no es processa en condicions ideals. Es processa mentre mirem el carril, controlem la velocitat, parem atenció al trànsit i prenem decisions”, explica José Luis Tapia. “El nostre treball no mesura la conducció real, però sí que mostra que una decisió aparentment de format visual pot fer que una indicació viària es reconega abans o després”, afirma.

La recerca, publicada en Transportation Research Part F: Traffic Psychology and Behaviour, suggereix que les regles apreses durant anys de lectura continuen funcionant fins i tot en un context tan diferent com la carretera. Encara que el vehicle s’aproxime físicament primer al fragment inferior, el sistema lector sembla integrar millor la paraula quan el primer fragment hi apareix dalt. Aquests resultats tenen una aplicació directa en el disseny de les marques viàries. “No n’hi ha prou que la informació estiga pintada a terra. També importa com s’hi presenta”, sosté l’investigador valencià.

Col·locar el primer fragment d’una destinació dalt i més lluny sembla una solució senzilla, de baix cost i coherent amb la manera en què es fa la lectura. Els autors insisteixen, no obstant això, que l’estudi no va avaluar directament la conducció real, la tria de carril, el frenat o els moviments del vehicle. El pas següent, ressalten tant Francisco Rocabado, investigador del Centre d’Investigació Nebrija en Cognició, com Ismael Gutiérrez Cordero, investigador de la Universitat de Màlaga, “serà portar aquesta pregunta a entorns de realitat virtual o simuladors de conducció, on es puga analitzar com miren i reaccionen els conductors davant d’aquestes marques viàries”.

Mentre arriba aquesta evidència, a judici de l’equip investigador, el missatge és clar: “Dissenyar marques viàries més fàcils de llegir també és una manera de pensar en seguretat viària”.

Referència de l’article: Tapia, J. L.; Gutiérrez-Cordero, I.; García-Orza, J.; Perea, M. i Rocabado, F. (2026). “When words split on the road: Recognition costs of across-line destination-name order in pavement markings”. Transportation Research Part F: Traffic Psychology and Behaviour, 121, 103702. https://doi.org/10.1016/j.trf.2026.103702