Tercer curs

Professorat d'Unisocietat, Tercer curs
	Ricard Camil Torres Fabra Doctor en Geografia i Història per la Universitat de València, exercix actualment en la mateixa com a professor associat en el Departament d'Història Contemporània. Des de 1988 empra el recurs a les fonts orals com a ferramenta complementària de les seues investigacions, la qual cosa li ha portat a impartir cursos, conferències i tallers sobre la seua metodologia i aplicació. A més, ha publicat nombrosos treballs sobre la matèria en revistes especialitzades com Revista Sociología del Trabajo o El Contemporani i altres publicacions resultat de les seues investigacions com les revistes Afers, Ebre38 o Qüaderns de Sueca. Les seues publicacions més notòries són: Valencians sota el franquisme. La Xara. Simat, 2.002. Autarquia i estraperlo. L'economia en un espai rural del País Valencià durant el franquisme. Publicacions de la Universitat de València. València, 2.005. Camp i política. la Falange en una comunitat rural valenciana. Afers. Catarroja, 2.005. La repressió franquista al País Valencià. Recull bibliogràfic 3i4. València, 2008.
	Josep Torró Abad És professor titular d'Història Medieval de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, on va obtenir el seu doctorat en 1996. Antic becari postdoctoral en la Université Lumière-Lió 2 (1998-99) i investigador del programa “Ramón y Cajal” (2001-06). Ha format part de grups i projectes de recerca de les universitats de Lió 2, València, Barcelona i Autònoma de Barcelona. També ha exercit activitat professional com a arqueòleg i tècnic d'arxiu. Les seues recerques han tingut com a objecte l'estudi de la conquesta del Regne de València, les pràctiques de colonització i ordenació de l'espai agrari, així com el problema de la població musulmana sota domini cristià. És autor de diversos llibres i desenes d'articles d’investigació.
	Victor Agulló Calatayud És professor ajudant doctor al departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, entitat en la que treballa des de l'any 2006. És diplomat en Treball Social i llicenciat en Sociologia per aquesta mateixa universitat. Es va doctorar amb una tesi titulada "El consum recreatiu d'esteroides anabolitzants: una perspectiva sociològica". Va completar la seua formació en metodologia qualitativa en el "National Development Research Institute" de Nova York. Des d'aleshores ha enfocat la seua tasca investigadora en diversos àmbits interrelacionats com ara l'esport, la investigació social, la sociolingüística o les drogodependències. Concretament ha centrat gran part del seu esforç en l'estudi dels esports tradicionals valencians i el lèxic i ús del valencià als mateixos. En 2010 obtingué el Premi al Mèrit Esportiu de l'Ajuntament de València a la millor obra de divulgació esportiva.
	Sandra Obiol Francés És professora de la Universitat de València en el Departament d'Antropologia de la Facultat de Ciències Socials. És especialista en temes de polítiques públiques comparades i en sociologia de la família (monoparentalitat, polítiques familiars comparades i sistemes de prestacions familiars). Ha participat com a membre investigadora en la Fundació Jaume Bofill i és membre fundadora del grup interuniversitari (GRC) “Copolis. Benestar, Comunitat i Control Social“, del qual és la coordinadora de la Unitat territorial d'estudis permanents al País Valencià. Ha investigat també sobre la situació familiar, laboral, social de les treballadores del sector tèxtil d'Alcoi, que és, entre altres qüestions, un dels temes claus de la seua tesi doctoral i, a més treballa com a directora del Centre Ovidi Montllor d'Alcoi.
	María José Vañó Vañó És professora titular al departament de Dret Mercantil de la Universitat de València. La seua funció investigadora se centra en l’economia social cooperativa i les noves tecnologies. En aquest sentit, ha participat en setze projectes de recerca, finançats per institucions públiques i privades. En l'actualitat participa en un projecte sobre E-Frau i comunicacions bancàries en la Unió Europea: aspectes processals i substantius i l'economia social en les polítiques públiques. Perspectiva de política econòmica. A més, treballa sobre l'impacte que Internet té en el govern de les societats, analitzant els avantatges que el nou llenguatge XML ofereix a l'àmbit legal. D'altra banda, la responsabilitat civil dels auditors en l'exercici de la seua activitat professional enfront de la societat i enfront de tercers. La creació de xarxes empresarials a través de la creació de cooperatives de serveis o de segon grau. Per últim investiga sobre publicitat d'aliments, i desenvolupa l'aplicació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal en el si de les empreses espanyoles. Com a docent imparteix classe en diferents assignatures de graus i màsters de les facultats de Dret i Economia de la Universitat de València.
	José Ricardo Juan Sánchez És professor titular al departament de dret administratiu i dret processal de la Universitat de València. És doctor en Dret per esta mateixa universitat amb la tesi doctoral: “Las comunidades autónomas como parte en el proceso civil de declaración. Regímenes normativos estatal y autonómico”. Està especialitzat en la recerca en temes com responsabilitat civil extracontractual, responsabilitat civil derivada de delicte, legitimació processal civil i instrucció de delictes. Entre els seus articles publicats podem destacar “La legitimación procesal civil en la jurisprudencia del Tribunal Supremo: algunos ejemplos para contribuir a un debate no cerrado”, “La mal llamada " acción subrogatoria" del asegurador: un análisis de las reglas de legitimación procesal derivadas de los artículos 43 y 82 LCS”, i “El interés jurídico como criterio de legitimación en el proceso civil”.
	José Luis Jiménez Salvador És catedràtic a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. És Doctor en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat de Saragossa amb la tesi “Contribución al estudio de la arquitectura romana en hispania: el foro de Bilbilis (Calatayud, Zaragoza)”. A banda de la seua labor docent a la universitat, la seua tasca investigadora està centrada en l’estudi de l’arqueologia romana i el patrimoni arqueològic. Destaca la seua recerca sobre vil·les romanes basada en que és un gran coneixedor de l'arquitectura romana en general, incloent l'àmbit domèstic, havent investigat, per exemple, el singular jaciment de l'Horta Vella, un dels pocs exemples de conjunt rural romà que perdura en època visigoda. A més, cobren especial incidència les seues excavacions en la vila romana de la Casa del Mitra en Cabra (Còrdova), i els seus treballs al voltant de jaciments a Sagunt, Bétera i el Castellet de Torís.
	Mª Luz Mandingorra Llavata És Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i Professora Titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques en aquesta Universitat. Ha participat en diversos projectes de recerca finançats, en el si dels quals ha desenvolupat fonamentalment dues línies de recerca relacionades entre si: l'estudi de les escriptures de l'àmbit privat en època medieval i moderna i l'edició de textos pertanyents a aquest període cronològic. Fruit d'aquesta labor investigadora són publicacions com “La configuración de la identidad privada. Diarios y libros de memorias en la Baja Edad Media”, i l'edició de diversos llibres de memòries com el ”Llibre de Miquel Ferrer, palmiter (1612-1634)”, publicat en 2008 o “el Dietari de Gaspar Gasset, paraire”, que va aparèixer en 2011. Així mateix, conjuntament amb el professor Francisco Gimeno Blay, ha procedit, des de l'any 2002, a l'edició dels sermonaris llatins de sant Vicente Ferrer conservats actualment en l'Arxiu del real Col·legi-Seminari de Corpus Christi València (2002), el Convent del Domenicani de Perusa (2006) i el Couvent des Cordeliers de Friburg (2009), als quals se sumarà, en breu, la publicació del manuscrit conservat en la Biblioteca Municipal d'Avinyó.
	Ester Alba Pagán És Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València (Departament d'Història de l'Art, 2003); premi extraordinari de llicenciatura en 1997; premi al rendiment acadèmic en 1998 i premi extraordinari de doctorat (2005). És professora Dra. del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València; exerceix com a docent en el Grau en Història de l'Art, així com en el Màster de Patrimoni Cultural i en el Màster d'Història de l'Art i Cultura Visual. En l'actualitat, és Degana de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de València, en la qual també ha ocupat el càrrec de Vicedegana d'Intercanvi i Programes de Mobilitat. La seua línia de recerca està centrada en la pintura espanyola contemporània, crítica d'art i museologia, concretament del segle XIX i XX. D'açò tracten les seues publicacions científiques (articles, llibres i congressos), derivades de la seua participació en diversos projectes de recerca adscrits a la Universitat de València, així com les seues estades de recerca en la Sorbonne (Paris I- Centre Ledoux), Università Federico II di Napoli, Università degli studi di Palerm, Institut d'Història del CSIC. Des del 2001 desenvolupa una línia de recerca centrada en l'estudi i posada en valor del patrimoni valencià en el marc dels projectes de recerca fomentats per la Facultat de Geografia i Història. Així mateix, ha dirigit i participat en diversos projectes R+D, en projectes d'Innovació Educativa i ha comisariat o coordinat diverses exposicions relacionats amb la història de l'art i el patrimoni cultural.
	Rafael Gil Salines És professor d'Història de l'Art en la Universitat de València. Forma part de l'equip guanyador en 2012 del concurs internacional per a la realització del Musée National d’Art Moderne et Contemporain (MAMA) d'Alger (Algèria). Ha impartit conferències i cursos a més de a la Universitat de València, a la Universitat Jaume I de Castelló, en la Sorbonne (Paris), en Heidelberg, a Gènova, a Nàpols, a Palerm, en Cuernavaca (Mèxic) i a Mèxic D.F., a l'Havana (Cuba), a Buenos Aires (Argentina), en Nador (Marroc) i en Rio de Janeiro (Brasil). És autor de setze llibres sobre diferents facetes de la Història de l'Art Español. Així mateix ha organitzat nombroses exposicions d'art històric i actual en el Museu de Belles Arts Sant Pius V, en l'Ateneu Mercantil, en el Centre del Carme, en el Museu d'Art Modern de Santo Domingo, en el Centre per al Desenvolupament de les Arts Visuals a l'Havana i en el IVAM.
	Agustín Díez Castillo És doctor en Història per la Universitat de Cantàbria (1996), la seua Tesi Doctoral versa sobre l'estudi del poblament prehistòric en les valls occidentals de Cantàbria. En rebre el seu grau de Doctor es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley on, becat per la Fundació Marcelino Botí, va realitzar una estada de quatre anys en el Departament d'Antropologia i en el Archaeological Research Facility amb la professora Margaret Conkey, fins que en el 2000 va guanyar una de les places del programa de Reincorporació per a Doctors i Tecnòlegs en l'estranger. Des de llavors realitza la seua activitat investigadora en el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Les seues línies de recerca principals són: l'arqueologia del paisatge, el contacte cultural entre les últimes comunitats de caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats agrícoles tant en l'àmbit cantàbric com en el Mediterrani, i l'aplicació de les Noves Tecnologies a l'estudi del patrimoni, en la qual destaca el desenvolupament del Sistema d'Informació Arqueològica SIDGEIPA.
	Bárbara Barberà Matías És llicenciada en Història i investigadora al departament d’Història de l’Antiguitat i Cultura Escrita de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Pertany al grup de recerca CiSEM (Cultures i Societats de l’Edat Mitjana) d’aquesta mateixa universitat dirigit pel catedràtic Antoni Furió. Destaquem el seu treball d’investigació en forma de publicació “Censura y expurgo en los incunables de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia” de l’any 2014.
	Adrià Besó Ros Departament d'Història de l'Art. Compagina la docència amb la direcció del Museu Comarcal de l'Horta Sud. Té un Postgrau en Conservació del Patrimoni Històric-Artístic (1994) i és doctor en Història de l'Art (2010). Ha centrat la seua labor investigadora en l'arquitectura rural i el patrimoni industrial, sobretot en els testimoniatges materials deixats per la industrialització sobre els paisatges rurals com a conseqüència de l'adopció d'una agricultura capitalista orientada al mercat, prestant especial atenció als horts de tarongers i als cellers. Ha treballat en diversos convenis i encàrrecs per a l'administració pública i empreses privades. Ha col·laborat en els inventaris de patrimoni etnològic i industrial de la Comunitat Valenciana durant quasi deu anys, sota la direcció de la Dra. Inmaculada Aguilar. Ha realitzat informes sobre el patrimoni etnològic i industrial en diverses obres públiques. Ha format part dels equips redactors de plans directors de diversos monuments, plans generals d'ordenació urbana i plans d'acció territorial.
	Mireia Ferrer Álvarez És professora ajudant doctora al departament d’Història de l’Art de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Es va doctorar per aquesta mateixa universitat amb la tesi titulada “París y los pintores valencianos (1880-1914)” a l’any 2007. Des d’aleshores ha desenvolupat una fructífera carrera investigadora on destaquem publicacions com “Arquitectura de obras públicas, estaciones y espacios recreativos” o “L'Eliana: urbanismo histórico y arquitectura”. En la seua faceta docent imparteix classe al grau d’Història de l’Art i al màster universitari en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió, ambdós a la Universitat de València.