Professors

PROFESSORAT D'UNISOCIETAT, PRIMER CURS
	David Bisetto Pons És professor associat al Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de València. És llicenciat i doctorant en Psicologia per esta mateixa universitat i està especialitzat en la investigació en els àmbits de la psicologia evolutiva i la psicologia preventiva. Entre les seues publicacions podem destacar “Trastornos de la conducta alimentaria y consumo de drogas en población adolescente” o “Atención a la diversidad a través del servicio de asistencia psicológica escolar externa”. En la seua vessant docent imparteix classe de "psicologia del desenvolupament" al grau de Mestre en Educació Primària.
	Ángel Latorre Latorre És catedràtic al Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la Universitat de València. Vinculat a la universitat des de 1995, es va doctorar amb la tesi “Análisis y evaluación cognitiva de la situación educativa: una aproximación empírica a la metaevaluación del professor” en aquesta mateixa universitat. Com a investigador ha treballat especialment la psicologia escolar i el camp de la intervenció en xiquets amb necessitats educatives especials. En la seua vessant docent imparteix classe al grau de Psicologia i als màsters de Professor d’Educació Secundària, Psicopedagogia, Educació Especial, i Neurociència Cognitiva i Necessitats Específiques de Suport Educatiu, tots ells impartits a la Universitat de València.
	Aurora Pedro Bueno És professora titular al Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València. Es va doctorar en Economia per esta mateixa universitat amb la tesi titulada: “Espacio urbano y política de vivienda en España durante los años 80”. Des d’aleshores ha desenvolupat una fructífera carrera investigadora centrada en temes com són l’habitatge, el turisme sostenible i el canvi climàtic. Com a docent imparteix classe de les assignatures política turística i economia política a les facultats d’Economia i Dret de la Universitat de València així com al màster en Direcció i Planificació del Turisme en esta mateixa institució. Com a interessos acadèmics destaca el canvi climàtic als països en desenvolupament i la geografia.
	J. Ismael Fernández Guerrero És catedràtic d'Estructura Econòmica a la facultat d'Economia de la Universitat de València. Es va doctorar l'any 1992 amb una tesi titulada "El sector exterior de la economía española. Funciones del comportamiento", i des d'aleshores ha desenvolupat una fructífera carrera investigadora amb nombroses publicacions científiques al camp del transport i la logística des del punt de vista econòmic. Les seues publicacions giren en torn als efectes i relacions del mercat econòmic espanyol i valencià al context de la Unió Europea, fent èmfasi en els fons estructurals, els efectes de l'ampliació de la Unió, o la relació amb el mercat sudamericà. Actualment és PDI jubilat.
	Julio J. Fernández Garrido És infermer, antropòleg i doctor en Antropologia Social, i professor del Departament d’Infermeria des de l’any 1992. Després d’uns anys als quals compaginà la seua tasca com a professor amb l’activitat assistencial hospitalària en l’àmbit de les urgències i la geriatria, va vincular definitivament la seua carrera al context docent i investigador en la Universitat de València. El seu interès investigador s’ha centrat en els factors que influeixen en la qualitat de vida en torn a diferents circumstàncies del cicle vital (cronicitat, fragilitat i dependència) i cap a l’antropologia de les cures. És autor de 3 llibres, nombrosos capítols en llibres de difusió internacional, i més una trentena d’articles científics. Ha sigut membre del Comitè Nacional d’Experts per al disseny de les Especialitats d’Infermeria, organitzat pel Ministeri de Sanitat i el Ministeri d’Educació. Imparteix docència al grau d’Infermeria i als màsters d’Infermeria Oncològica i Atenció Sociosanitària a la dependència. És degà de la Facultat d’Infermeria i Podologia.
	Desirée Camús Jorques És professora associada universitària del Departament d'Infermeria a la facultat d'Infermeria i Podologia de la Universitat de València. És infermera del Servei d'Atenció Mèdica Urgent (SAMU) de Xàtiva, tasca que compagina amb la docència a la universitat de les assignatures d'Infermeria Mèdico-Quirúrgica i Infermeria en Urgències Extrahospitalàries, Emergències i Catàstrofes al grau d'Infermeria. A més a més, és vocal de l'associació "Docencia y Investigación en Emergencias Médicas Extrahospitalarias" (DIEMEH), i és coautora de la publicació "Riesgos asistenciales, bases anatómicas, fisiológicas y fisiopatológicas de los aparatos y sistemas corporales".
	Omar Cauli És professor ajudant doctor al Departament d'Infermeria de la facultat d'Infermeria i Podologia de la Universitat de València. És va doctorar a esta mateixa universitat amb una tesi titulada "Alteraciones motoras en hiperamonemia y encefalopatia hepática: papel de los receptores del glutamato". Des d'aleshores ha publicat desenes d'articles d'investigació en revistes científiques en l'àmbit de la fisiopatologia i la bioquímica clínica. Com a docent imparteix classe de "biofísica i bioquímica", "fisiologia", "fisiopatologia", i "introducció a la investigació en la disciplina infermera", als graus de Podologia, Infermeria i al màster d'Infermeria Oncològica.
	Antonio Martínez Sabater És professor col•laborador al Departament d'Infermeria de la facultat d'Infermeria i Podologia de la Universitat de València. Les seues àrees d'investigació són la geriatria i la salut pública, a partir de les quals ha publicat diversos treballs d'investigació. Entre els dirigits a la salut en joves destaquem: "Hábitos de salud en los jóvenes de Gandía", "Hábitos de salud en escolares en ámbito urbano y rural" o "Hábitos de sueño de la población infantil del Grau de Gandía". I en el món de la geriatria trobem: "Epidemiología de la colitis ulcerosa en la población geriátrica del área de la Safor" o "Valoración del riesgo de pie diabético en el paciente anciano en una consulta de enfermería", entre d'altres. En la seua tasca docent s'encarrega de la docència en Infermeria mèdico-quirúrgica i la coordinació del pràcticum dels joves infermers de la Universitat de València.
	P. Francisco Donat Colomer És ginecòleg i catedràtic d'Infermeria Matern Infantil en la Universitat de València. És doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Obstetrícia i Ginecologia i Màster en Sexualitat Humana per la UNED. A més, forma part del comitè assessor de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana per al seguiment del programa d'assistència a la mare i al xiquet, així com és assessor del Servei de Salut Sexual i Reproductiva en la Direcció general de Salut Pública. Entre les seues recerques destaquen les referides al climateri femení, havent sigut l'autor del Pla d'Assistència Integral a la Dona Climatèrica de la Comunitat Valenciana, vigent des de 1984 fins a 2006. D'un altre costat, les referides als aspectes psicosocials de l'embaràs, especialment en relació a l'embarassada adolescent.
	Joan Carles Gomis Corell És professor associat al departament d'Història de l'Art de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Professor superior de Música i llicenciat en Belles Arts, es va doctorar amb una tesi titulada "La armonía musical en la teoría arquitectónica de Leon Battista Alberti". En la seua vesant investigadora treballa en "teoria i arquitectura del Renaixement", "metodologia i historiografia de l'art" i "la tradició dels gojos valencians". D'estes investigacions ha publicat desenes d'articles en revistes especialitzades i col•laboracions en obres col•lectives. Com a docent imparteix classe de les matèries de "història de la música" i "història de l'art medieval hispà" al grau d'Història de l'Art.
	Pablo Cisneros Álvarez És doctor en Història de l'Art per la Universitat de València. La seua tesi doctoral es va centrar en la imatge gravada de la ciutat de València entre 1499 i 1695. Ha publicats diversos articles i col•laboracions en obres col•lectives relacionats on destaquem: "La arquitectura de la portada y retablos de San Miguel Arcángel de Burjassot. Reflejo de los modelos figurativos de A. Pozzo" o "La herència clásica palladiana en dos proyectos catedralicios valencianos". A banda d'açò, Pablo Cisneros té una llarga experiència impartint xarrades i conferències en diferents municipis i congressos sobre l'art a València i els seus voltants.

PROFESSORAT D'UNISOCIETAT, SEGON CURS
	Josep Lluís Teodoro Peris És professor contractat doctor al Departament de Filologia Clàssica de la Universitat de València. Es va doctorar en esta especialitat en esta mateixa universitat amb una tesi titulada: “Els q. moderati censorini de uita et morte linguae latinae paradoxa philologia de Mateu Aimeric: una polèmica sobre la vigència de la llengua llatina a les acaballes del segle XVIII”. Com a investigador compta amb diverses publicacions en solitari, a més de col·laboracions, entre les que destaquem l’obra “Vida i mort de la llengua llatina”. Imparteix classe a la facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de les assignatures de “llatí” i “religió i mitologia grecoromana” al grau de Filologia Clàssica.
	Juan Carlos Colomer Rubio És professor associat en el Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València. Es va doctorar en història en aquesta mateixa universitat amb una tesi titulada: "Governar la ciutat. Alcaldes i poder local a València (1958-1979)”. Des de llavors ha desenvolupat una interessant labor investigadora analitzant el govern de la capital valenciana durant els anys del franquisme i la transició democràtica. Així mateix, ha enfocat el seu interès en l'estudi del currículum de ciències socials en els nous ordenaments legislatius en l'educació obligatòria a Espanya. Com a docent imparteix classe en els graus d'Educació Infantil i Educació Primària, i en el màster en Recerca en Didàctiques Específiques en la facultat de Magisteri de la Universitat de València.
	Joan Carles Membrado Tena És professor ajudant doctor al departament de Geografia de la Universitat de València. És va doctorar en geografia el 1998 amb una tesi titulada "La indústria ceràmica de la Plana de Castelló. Estudi geogràfic". Des d'aleshores ha publicat gran quantitat d'estudis i articles d'investigació sobre la indústria taulellera, la toponímia del País Valencià i altres aspectes de la geografia al territori valencià. A més a més, ha publicat articles per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i ha treballat durant una dècada a l'Institut Cartogràfic Valencià. És, així mateix, cap d'iniciatives del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València. Com a docent imparteix classe de "cartografia", "tècniques de modelització i sistemes d'informació geogràfica" o "tècniques d'anàlisi del paisatge" entre d'altres assignatures a la facultat de Geografia i Història.
	Ricardo Jiménez Peydró És doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València des de l'any 1980. Nou anys després va obtenir la càtedra de Zoologia (control de plagues), càrrec que desenvolupa en l'actualitat. Tota la seua activitat docent s'ha realitzat en el camp de la Zoologia, específicament en l'Entomologia i el Control de Vectors en Plagues, en el laboratori del cual és director en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. En la vessant investigadora se centra en: recerca bàsica en insectes beneficiosos, recerca aplicada en el control de plagues en agricultura i salut pública, i recerca en estudis de biodiversitat en paratges protegits. Va ser director general per al desenvolupament sostenible en la Conselleria de Medi ambient de la Generalitat Valenciana. Ha sigut el responsable de bioplaguicidas del grup de "Fruits Fly of economic importance" de l'Organització Internacional per a la Lluita Biològica (OILB), i és membre de la Comisió de Salut i Medi ambient, i del Comitè d'Estudi del Canvi Climàtic a la Comunitat Valenciana.
	Luis F. Pascual Calaforra És doctor en Biologia (1986) per la Universitat de València i professor titular de Genètica (1991). Ha exercit els càrrecs de secretari (1993-2000) i vicedegà de la Facultat (2000-2003) i entre 2006 i 2012 el de Director del Departament de Genètica. Així mateix, ha sigut Coordinador de la Facultat per a la Convergència Europea entre els anys 2005 i 2010 i des de 2011 és Coordinador d'Innovació de la Facultat i organitza BIOGRADO 2014, el congrés d'estudiants de Biologia de la Universitat de València. Ha impartit assignatures tant de temàtica general (genètica, citogenètica, biologia), com a molecular (tècniques d'anàlisi genètica) o evolutiva (introducció a la teoria de l'evolució, Arbre de la Vida). Ha coordinat diversos projectes d'innovació educativa fruit dels quals han sigut, entre uns altres, el documental docent “Drosophila” (1993), el manual de text “¿Pero qué es eso de la Genética?” (1999) o el volum “Innovació educativa en la Universitat: Biologia” (Col·lecció Educació, Informes i dossiers nº5, 2008). La seua activitat investigadora s'ha centrat en l'estudi de la dinàmica de poblacions de transposones (element Hobo) i més recentment col·labora amb el grup de Genètica Molecular Humana del Departament de Genètica en l'estudi de les bases genètiques de malalties humanes complexes com l'esquizofrènia i les atàxies neurodegeneratives.

PROFESSORAT D'UNISOCIETAT, TERCER CURS
	Virginia Pardo Iranzo És professora titular de Dret Processal de la Universitat de València, i llicenciada i doctora en dret per aquesta mateixa universitat. Ha realitzat estades de recerca en les universitats de Friburg, Florència, Gènova, Nova York i Londres, i estades docents en les Universitats de Varsòvia (Polònia) i Santa Cruz de la Sierra (Bolívia). Quant a la labor investigadora és autora de cinc monografies en solitari i ha sigut membre de sis projectes de recerca, cinc d'ells sobre temes processals europeus. Actualment és investigadora principal del projecte "Cap a un nou espai europeu de Justícia: reconeixement mutu, aproximació de legislacions i e-justícia"; així mateix és Cap d'Iniciativa del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València.
	Mª Elena Cobas Cobiella És professora al Departament de Dret Civil de la facultat de Dret de la Universitat de València. És doctora per esta mateixa universitat amb la tesi titulada: “El albaceazgo”. Les seues principals línies d’investigació són estrangeria, dret sanitari, dret de successions, innovació educativa i igualtat de gènere. Destaquem entre les seues publicacions: “La intermediación hipotecaria en sede de ejecuciones hipotecarias: luces y sombras sobre la cuestión” o “A propósito de la mediación familiar intrajudicial: una sentencia pionera”. Com a docent imparteix classe al grau de Dret i al màster de Mediació, Arbitratge i Gestió de Conflictes en Dret Privat per la Universitat de València.
	Vicente Claramonte Sanz És llicenciat en Dret (1991) i Filosofia (2003). Entre 2005 i 2007 va aconseguir la condició de personal investigador predoctoral en formació amb el programa de Formació de Professorat Universitari del Ministeri d'Educació i Ciència i, entre 2007 i 2009, la d'investigador contractat per la Universitat de València. Ha realitzat estades en diversos centres estrangers de recerca, com l'Institut Suor Orsola Benincasa, a Nàpols, o la Università degli Studi di Padova, fruit de les quals la seua labor investigadora va ser publicada per Editoriale Scientifica en el llibre Storia dei concetti. Storia del pensiero politico (2006). Va obtenir el títol de Doctor Europeu en Filosofia per la Universitat de València (2010), amb una tesi centrada en certes qüestions epistemològiques, històriques, sociològiques i jurídiques implícites en la hipòtesi del disseny intel·ligent. Des de 2005 col·labora en tasques de docència i recerca amb el Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat de València, desenvolupant principalment la seua tasca en determinades àrees de coneixement concernides per la Filosofia de la Biologia. Ha publicat diversos articles sobre tals matèries en revistes científiques com a Teorema, Endoxa o Teoria i Dret, i impartit diversos cicles de conferències referents a la seua recerca doctoral al llarg d'Amèrica Llatina. També és autor del llibre La cientificidad del diseño inteligente, publicat en 2009 per l'editorial Tirant el Blanch.
	Elena Cantarino Súñer És Professora de Filosofia Moral en la Universitat de València, abans va ser investigadora en altres universitats (Universitat de Castella-la Manxa, Université de Provence I i Université Catholique de Louvain) i professora convidada en la Westfälische Wilhelms-Universität Münster. Editora de l'obra de Baltasar Gracián, autora de nombrosos treballs sobre el pensament espanyol del Barroc. És, al costat d'Emilio Blanco, directora del Seminari Internacional Gracián i els seus conceptes (des de 2001), fundadora i directora de la revista Conceptos, Revista de investigación graciana (des de 2004), del grup de recerca GRICOBA i coordinadora del Diccionari de conceptes de Baltasar Gracián (Madrid, 2005). Alguns dels seus últims treballs s'inclouen en obres col·lectives com: Modelos de vida en la España del Siglo de Oro. El sabio y el santo (2007), Andalucía Barroca: Ciencia, Filosofía y Religiosidad (2009), Schopenhauer en la historia de las ideas (Madrid, 2011) o la coedició, junt a Faustino Oncina, d’Estética de la memoria (Valencia, 2011).
	Víctor Luque Martín És llicenciat en Filosofia per la Universitat de València, màster en Pensament Filosòfic Contemporani (UV), màster en Biologia Evolutiva Integrativa, i doctorant del Grup de Genètica Evolutiva de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) i del Departament de Lògica i Filosofia de la Ciència (UV). La seua àrea d’especialització és la filosofia de la biologia. A dins de la seua tasca investigadora, ha publicat treballs de recerca com són Between the seventeenth and twenty-first centuries, Josep Lluís Blasco i la ineliminabilitat de la filosofia, o la col·laboració en l’obra col·lectiva: El concepte d'infinit i el seu ús en biologia.
	Ignasi Lerma Montero És catedràtic de Sociologia de la Universitat de València a dins del Departament de Sociologia i Antropologia Social. Doctor per aquesta mateixa universitat, centra la seua investigació en l’àmbit de les polítiques públiques (sociolaborals, d’ocupació, de salut laboral i mediambientals) així com dels processos de participació social en aquests àmbits. Ha participat i dirigit projectes d’investigació nacionals i per a la Unió Europea sobre la participació dels agents socials en la gestió ambiental, la salut laboral i sobre participació ciutadana. Com a docent imparteix formació al grau de Teoria de les Relacions Laborals i al màster en Prevenció de Riscos Laborals, en la facultat de Ciències Socials.
	Albert Moncusí Ferré És professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, director del Màster Oficial Interuniversitari en Gestió Cultural (UV/UPV) i docent del Màster Oficial en Codesenvolupament i Moviments migratoris (UV) i del Màster en Intervenció Multidisciplinària per a Trastorns de la Conducta Alimentària (UV). Imparteix, des de fa més de deu anys, la matèria “alimentació i cultura” en la titulació de Nutrició Humana i Dietètica, on ha dirigit també diversos treballs de finalització de grau. És autor de diversos textos sobre Fronteres i identitats nacionals, Patrimoni immaterial, Trastorns de la conducta alimentària, glocalització urbana i convivència intercultural. Ha estat investigador principal del projecte “Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu de la Paraula” (Diputació de València, 2002-2005 i 2006-2008) i ha participat, entre uns altres, en els projectes “La immigració a la Comunitat Valenciana. Situació actual i polítiques d'integració” (Conselleria de Benestar Social de la Generalitat Valenciana, 2004) i “Metròpolis glocalitzades: el cas de València” (Pla Nacional de R+D d'Espanya, 2009-2012).
	Agustín Díez Castillo És doctor en Història per la Universitat de Cantàbria (1996), la seua tesi doctoral versa sobre l'estudi del poblament prehistòric en les valls occidentals de Cantàbria. En rebre el seu grau de doctor es va traslladar a la Universitat de Califòrnia, Berkeley on, becat per la Fundació Marcelino Botín, va realitzar una estada de quatre anys en el Departament d'Antropologia i en el Archaeological Research Facility amb la professora Margaret Conkey, fins que en el 2000 va guanyar una de les places del programa de Reincorporació per a Doctors i Tecnòlegs en l'Estranger. Des de llavors realitza la seua activitat investigadora en el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València. Les seues línies de recerca principals són: l'arqueologia del paisatge, el contacte cultural entre les últimes comunitats de caçadors-recol·lectors i les primeres comunitats agrícoles tant en l'àmbit cantàbric com en el Mediterrani, i l'aplicació de les Noves Tecnologies a l'estudi del patrimoni, en la qual destaca el desenvolupament del Sistema d'Informació Arqueològica SIDGEIPA.
	Rafael Gil Salinas És professor d'Història de l'Art en la Universitat de València. Forma part de l'equip guanyador en 2012 del concurs internacional per a la realització del Musée National d’Art Moderne et Contemporain (MAMA) d'Alger (Algèria). Ha impartit conferències i cursos a més de a la Universitat de València, a la Universitat Jaume I de Castelló, en la Sorbonne (Paris), en Heidelberg, a Gènova, a Nàpols, a Palerm, en Cuernavaca (Mèxic) i a Mèxic DF, a l'Havana (Cuba), a Buenos Aires (Argentina), en Nador (Marroc) i en Rio de Janeiro (Brasil). És autor de setze llibres sobre diferents facetes de la Història de l'Art Español. Així mateix ha organitzat nombroses exposicions d'art històric i actual en el Museu de Belles Arts Sant Pius V, en l'Ateneu Mercantil, en el Centre del Carme, en el Museu d'Art Modern de Santo Domingo, en el Centre per al Desenvolupament de les Arts Visuals a l'Havana i en el IVAM.
	Mireia Ferrer Álvarez És professora ajudant doctora al departament d’Història de l’Art de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Es va doctorar per aquesta mateixa universitat amb la tesi titulada “París y los pintores valencianos (1880-1914)” a l’any 2007. Des d’aleshores ha desenvolupat una fructífera carrera investigadora on destaquem publicacions com “Arquitectura de obras públicas, estaciones y espacios recreativos” o “L'Eliana: urbanismo histórico y arquitectura”. En la seua faceta docent imparteix classe al grau d’Història de l’Art i al màster universitari en Patrimoni Cultural: Identificació, Anàlisi i Gestió, ambdós a la Universitat de València.
	Mª Luz Mandingorra Llavata És Doctora en Geografia i Història per la Universitat de València i professora titular de Ciències i Tècniques Historiogràfiques en aquesta Universitat. Ha participat en diversos projectes de recerca finançats, en el si dels quals ha desenvolupat fonamentalment dues línies de recerca relacionades entre si: l'estudi de les escriptures de l'àmbit privat en època medieval i moderna i l'edició de textos pertanyents a aquest període cronològic. Fruit d'aquesta labor investigadora són publicacions com “La configuración de la identidad privada. Diarios y libros de memorias en la Baja Edad Media”, i l'edició de diversos llibres de memòries com ”El Llibre de Miquel Ferrer, palmiter (1612-1634)”, publicat en 2008 o “el Dietari de Gaspar Gasset, paraire”, que va aparèixer en 2011. Així mateix, conjuntament amb el professor Francisco Gimeno Blay, ha procedit, des de l'any 2002, a l'edició dels sermonaris llatins de sant Vicente Ferrer conservats actualment en l'arxiu del Real Col·legi-Seminari de Corpus Christi València (2002), el Convent del Domenicani de Perusa (2006) i el Couvent des Cordeliers de Friburg (2009), als quals se sumarà, en breu, la publicació del manuscrit conservat en la Biblioteca Municipal d'Avinyó.
	Bárbara Barberá Matías És llicenciada en Història i investigadora al Departament d’Història de l’Antiguitat i Cultura Escrita de la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Pertany al grup de recerca CiSEM (Cultures i Societats de l’Edat Mitjana) d’aquesta mateixa universitat dirigit pel catedràtic Antoni Furió. Destaquem el seu treball d’investigació en forma de publicació “Censura y expurgo en los incunables de la Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia” de l’any 2014.
	José Luis Jiménez Salvador És catedràtic a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. És doctor en Prehistòria i Arqueologia per la Universitat de Saragossa amb la tesi “Contribución al estudio de la arquitectura romana en hispania: el foro de Bilbilis (Calatayud, Zaragoza)”. A banda de la seua labor docent a la universitat, la seua tasca investigadora està centrada en l’estudi de l’arqueologia romana i el patrimoni arqueològic. Destaca la seua recerca sobre vil·les romanes basada en que és un gran coneixedor de l'arquitectura romana en general, incloent l'àmbit domèstic, havent investigat, per exemple, el singular jaciment de l'Horta Vella, un dels pocs exemples de conjunt rural romà que perdura en època visigoda. A més, cobren especial incidència les seues excavacions en la vila romana de la Casa del Mitra en Cabra (Còrdova), i els seus treballs al voltant de jaciments a Sagunt, Bétera i el Castellet de Turís.
	Adrià Besó Ros Compagina la docència amb la direcció del Museu Comarcal de l'Horta Sud. Té un Postgrau en Conservació del Patrimoni Històric-Artístic (1994) i és doctor en Història de l'Art (2010). Ha centrat la seua labor investigadora en l'arquitectura rural i el patrimoni industrial, sobretot en els testimoniatges materials deixats per la industrialització sobre els paisatges rurals com a conseqüència de l'adopció d'una agricultura capitalista orientada al mercat, prestant especial atenció als horts de tarongers i als cellers. Ha treballat en diversos convenis i encàrrecs per a l'administració pública i empreses privades. Ha col·laborat en els inventaris de patrimoni etnològic i industrial de la Comunitat Valenciana durant quasi deu anys, sota la direcció de la doctora Inmaculada Aguilar. Ha realitzat informes sobre el patrimoni etnològic i industrial en diverses obres públiques. Ha format part dels equips redactors de plans directors de diversos monuments, plans generals d'ordenació urbana i plans d'acció territorial.
	Ester Alba Pagán És doctora en Geografia i Història per la Universitat de València. Premi extraordinari de llicenciatura en 1997; premi al rendiment acadèmic en 1998 i premi extraordinari de doctorat (2005). És professora del Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València; exerceix com a docent en el Grau en Història de l'Art, així com en el Màster de Patrimoni Cultural i en el Màster d'Història de l'Art i Cultura Visual. En l'actualitat, és degana de la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de València, en la qual també ha ocupat el càrrec de vicedegana d'Intercanvi i Programes de Mobilitat. La seua línia de recerca està centrada en la pintura espanyola contemporània, crítica d'art i museologia, concretament del segle XIX i XX. D'això tracten les seues publicacions científiques, derivades de la seua participació en diversos projectes de recerca adscrits a la Universitat de València, així com les seues estades de recerca en la Sorbonne (Paris I- Centri Ledoux), Università Federico II di Napoli, Università degli Studi di Palerm, Institut d'Història del CSIC. Des del 2001 desenvolupa una línia de recerca centrada en l'estudi i posada en valor del patrimoni valencià en el marc dels projectes de recerca fomentats per la Facultat de Geografia i Història. Així mateix, ha dirigit i participat en diversos projectes R+D, en projectes d'Innovació Educativa i ha comisariat o coordinat diverses exposicions relacionades amb la història de l'art i el patrimoni cultural.

CONFERENCIANTS D'UNISOCIETAT
	Amparo Vilches Peña És professora titular al Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la facultat de Magisteri de la Universitat de València. És doctora en Química i màster en Didàctica de les Ciències, amb tesi doctoral titulada “Las interacciones ciencia-técnica-sociedad y la enseñanza de la física y química”. Investiga principalment als camps de la relació ciència-tècnica-societat, l’alfabetització ciutadana, i la sostenibilitat. A dins de les seues publicacions destaquem “Ciencia de la sostenibilidad: un nuevo campo de conocimientos al que la química y la educación química están contribuyendo”, “La ciencia de la sostenibilidad en la formación del profesorado de ciencias” i “El trabajo cooperativo en el aula: una estrategia considerada imprescindible pero infrautilizada”. A més a més és catedràtica de Física i Química de Batxillerat.
	Miguel Torrejón Velardiez És doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor titular d'Universitat del Departament d'Economia Aplicada. Les seues principals línies de recerca estan relacionades amb el mercat de treball i les polítiques socio-laborals; la indústria, la innovació tecnològica i les polítiques de R+D+i; i l'economia valenciana. Sobre la temàtica específica de la indústria valenciana ha treballat en qüestions com: els sectors tradicionals, la flexibilitat productiva i els sistemes territorials de PIMES o la innovació tecnològica. Té nombroses publicacions sobre aquests temes en llibres i revistes, d'àmbit nacional i internacional, i ha sigut també membre d'alguns organismes relacionats amb la indústria valenciana, com el Consell Assessor de l'Institut de la Mitjana i Petita Indústria Valenciana (IMPIVA), la Comissió Permanent del Pla Tecnològic o el Consell Valencià de Tecnologia.
	Susana Romo Pérez És professora titular al departament de microbiologia i ecologia de la Universitat de València. Es va doctorar en aquesta mateixa universitat amb la tesi titulada: “Estudio del fitoplancton de la Albufera de Valencia, una laguna hipertrófica y somera, entre 1980 y 1988”. Imparteix docència a la facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València als graus de Biologia i Ciències Ambientals. Com a investigadora ha desenvolupat una fructífera trajectòria especialitzada al camp de l’ecologia concretament en l’estudi d’ecosistemes de masses d’aigua dolça.
	Ricardo Franch Benavent És catedràtic d'Història Moderna en la Universitat de València. Reconegut especialista en l'economia valenciana durant el Set-cents. És autor de nombrosos treballs sobre el tema, destaquen els seus llibres sobre la indústria de la seda i el món dels intercanvis comercials i els valors burgesos: La sedería valenciana i el reformismo borbónico (1986); Crecimiento comercial y enriquecimiento burgués en la Valencia del siglo XVIII (1986), i El capital comercial valenciano en el siglo XVIII (1989). Com a docent imparteix docència en el grau d'història i en el màster en història i identitats en el mediterrani occidental (segles XV-XIX) de la Universitat de València.
	Antoni Aguilella Palasí Doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València. Va ser director del Jardí Botànic de la Universitat de València (2002-2010) i professor titular de botànica del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València. A més, és membre del Steering Committee de Planta Europa. Ha centrat la seua activitat durant anys en l'estudi biogeogràfic de la flora i vegetació de la Comunitat Valenciana, havent publicat diversos treballs en revistes científiques o en monografies i llibres. Va ser conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València des de l'any 1980 fins al 2002, havent participat en diversos projectes museològics d'envergadura per a la Ciutat de la Ciència de València i uns altres. Actualment imparteix l'assignatura de "biologia de la conservació de les espècies vegetals" del grau de Ciències Biològiques de la Universitat de València, centrant les seues recerques en el camp de la conservació i restauració de rius. En aquesta línia va elaborar un treball sobre l'estat de conservació dels rius de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer així com un pla de conservació per al conjunt de la conca. Els seus últims treballs han sigut un diccionari de Botànica i la flora del Massís de Javalambre. Premi Cavanilles (CEV) 2010. Patró de la Fundació Limne per a la conservació dels rius. Actualment director del departament de Botànica de la Universitat de València.
	Mª Carmen García Peruga És llicenciada en Treball Social per la Universitat de Castella-La Manxa a més de Màster en Avaluació en Treball Social i Serveis Socials. Treballa com a professora col·laboradora al Departament de Treball Social i Serveis Socials de la facultat de Ciències Socials de la Universitat de València. Com a investigadora treballa els camps del turisme social i accessible, les prestacions socials i l’envelliment. Així mateix, coordina les pràctiques externes dels alumnes del grau en Treball Social de la Universitat de València.
	Manuel Alegre Nueno És doctor en Dret, Professor contractat doctor en el Departament de Dret del Treball i la Seguretat Social i investigador de l'Institut d'Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria IUDESCOOP de la Universitat de València. És magistrat de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Així mateix és autor dels llibres: El Proceso Laboral; La impugnación del despido, El despido objetivo por ineptitud, entre otros. Ha publicat articles en revistes com CIRIEC-España Revista de Economia Pública, Social y Cooperativa, Aranzadi Social, La Sociedad Cooperativa i és col·laborador de Capital Humano, entre unes altres. Com a docent imparteix classe en diferents graus i màsters de la Universitat de València.
	Luis Jimena Quesada És catedràtic de Dret constitucional en la Universitat de València, on es va llicenciar i es va doctorar amb Premi Extraordinari, sent el primer Doctor europeu en Dret d'aquesta Universitat. És, així mateix, professor i membre de l'Institut Internacional de Drets Humans. Com a experiència pràctica en matèria de drets humans, destaca la seua condició de membre del Comitè Europeu de Drets Socials del Consell d'Europa (mandat de sis anys, de l'1 de gener de 2009 al 31 de desembre de 2014), sent igualment Magistrat suplent del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (Sala contenciosa administrativa) des de 1997, on ha sigut jutge ponent de diversos centenars de sentències. Quant a la seua activitat investigadora, compta amb més d'un centenar de publicacions, entre les quals ha publicat més d'una desena de llibres.