EL TEMPS 22-I-90

TEMPS OBERT / pàg.47

 

Escenografía del retrat

El darrer treball d'Alfons Herráiz: «Estimada, dóna-Ii de menjar al peix», ha estat una grata sorpresa. Amb 28 anys, aquest jove creador demostra que I'escena fotográfica valenciana está viva.

Alfons Herráiz, com alguns fotógrafs valencians contemporanis (Francesc Jarque, Enric Algarra, Jordi Vicent, Garcia Poveda, Miquel Lorenzo, etc.), va presentar el seu treball al Café Lisboa de Valéncia. Una quinzena de collages xerocopiats són el resultat del procés de reproducció final d'una série de retrats dels seus amics, estimades amigues i companys de la vida quotidiana. La col-lecció de retrats por ta un títol bastant atípic, suggeridor i surrealista: «Estimada, dóna-li de menjar al peix». Entre els quinze retrats trobem gent vinculada a I'ense nyament de les belles arts, a comerq de la pintura, al repor tatge periodístic, al disseny gráfic, a la creació áudio visual, etc. Són retrats d'estudi. Escenografies per a un retrat. Imatges impreses amb gran format, reproduides, ampliades i manipulades amb una fotocopiadora. Una manera d'interpretar la iconografía de fi de segle, de recrear personatges del nostre entorn, de fer art, amb la

"M´agrada incloure simbols en els retrats"

Nikon, com a suport.

-¿Per qué es diu aquesta série, «Estimada, dóna-li de menjar al peix»?

-Es una casualitat. Es tracta del títol del primer retrat que vaig fer, el d'un amic que se'n va anar a Milá, amb la beca Erasmus, a seguir un curs de disseny contemporani.

-¿El projecte té alguna relació amb el Cafe Lisboa?

-En certa manera sí, perqué el format, per exemple, está resolt en funció d'aquest espai.

-¿Quant de temps t´ha costat fer aquesta exposició?

-Un any de treball.

-¿Són retrats damics i coneguts?

-Són básicament retrats, paisatges, escenografies, amb un protagonista per retrat i un títol que relaciona el personatge amb la imatge, jugant, de

 

Pàg. 48 / TEMPS OBERT

EL TEMPS 22-I-90

 

 

Dues obres d'Alfons Herráiz. Dalt, "Laodamia", 1989; baix, "Pic-Nic", 1989.

vegades, amb la realitat, per exemple el titulat Rosaborit, dedicat a un artista que li diuen Saborit, casat amb una pintora anomenada Rosa. El retrat I'evoque amb un cos d'atleta, uns guants de boxador, acompanyat amb un pell de lleopard, solcada de roses. Són els elements escenográfics que em serveixen per a retratar aquest amic.

¿En cada retrat hi ha un element simbólic?

Jo vaig donant pistes en cada retrat: la imatge del retrat, el context escenográfic, algun element simbólic, etc. -Per exemple... Caramels per a Cari de I'Equip Límit, ous fregits per a Ximo Aldás, avions per a Mara, etc.

Parlem de qüestions técniques, quina llum has utilitzat, quina pel-lícula, quin sistema de reproducció.

He treballat amb llum natural i llum artificial. Són diapositives sis per sis de la casa Agfa i el sistema de reproducció inicial és el de Cybachrome, positivats en un format tretze per tretze. A partir d'aquest format he fet ampliacions a 27x27, amb una fotocopiadora

amb láser. He renunciat al suport fotográfic convencional i m'he arriscat amb les reproduccions de la fotocopiadora i la gamma de Colors d'aquest sistema: groc, magenta, blau, negre i poc més. Amés, la fotocopiadora et dóna la possibilitat de fer les reproduccions més o menys intenses. He acceptat, en definitiva, les limitacions de la máquina. He jugat amb el cromatismo electrònic.

¿Has trencat amb els límits convencionals del blanc i negre?

-Evidentment.

¿I tot aixó que fas tu no és copy-art?

El copy-art és la manipulació de la imatge, i el que jo faig és la intervenció a través d'una fotocopiadora amb imatges que he creat jo amb el suport técnic d'una maquina de fotografiar.

Parlant d'altres temes, ¿com veus tu el panorama de la fotografía actual?

L'obra es manifesta actualment amb suports diferents.

Els límits s'han acabat. Cadascú fa la transgressió que li convé. Les diferenciacions técniques tradicionals entre pintura, escultura i fotografía ja no tenen cap sentit.

T´has interessat Per la técnica del fotomuntatge?

Sí, però ho he abandonat momentániament. És un exercici molt complet.

¿El laboratori és important per a la creació fotográfica?

Sí, és important però només m'interessa com a espai d'investigació i d'experimen-tació.

¿Fent retrats descobreixes un poc més la gent?

Quan coneixes una persona, en tens una imatge, i quan la fotografies, una altra. Possiblement aprofundeixes en la seua personalitat. Fotografiar és despullar, un poc, la imatge aparent de l'altre.

¿Aquest treball no s´aproxima al pictorialisme fotogràfic?

No estic segur. En tot cas, seria pictorialisme fi de segle.

Manuel Garcia