NOU PARADIGMA:
 DIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC


DIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC
UN MODEL PER A LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Ricard Marí Mollà
Departament MIDE
Universitat de València

 
1. Reflexions epistemològiques:

Des de la nova ordenació del sistema educatiu (LOGSE), el psicopedagog ha de realitzar una activitat diagnòstica orientada a l'escola i a l'aprenentatge, basada en una filosofia derivada de la mateixa llei que cerca els canvis necessaris per a la millora educativa.

Es veu necessària una profundització de la crítica interna en els procediments diagnòstics en recerca d'una fonamentació epistemològica i metodològica per a adequar el Diagnòstic Pedagògic a la nova realitat socioeducativa.

Aquestes prescripcions impliquen:

a) Abandonar els models tradicionals de diagnòstic (mèdic, psicomètric, conductual), per estar centrats en les deficiències, per no generar recursos per a la intervenció perfectiva i, degut a la seua característica restrictiva fonamental, per no considerar el context i la complexitat de la realitat a diagnosticar.

b) Adoptar una metodologia centrada en el procés d'ensenyament/aprenentatge que permeta indagar en el context socioeducatiu del subjecte i en el seu aprenentatge, i que proporcione conclusions diagnòstiques per a la necessària intervenció preventiva o perfectiva i el canvi educatiu, així com l'especificació de les necessitats educatives especials en una escola de la diversitat.

El Diagnòstic Pedagògic, doncs, sorgeix per a satisfer totes aquestes necessitats i, per això, implica estudiar el subjecte que aprén des de la seua globalitat i complexitat, cosa que suposa reconéixer la naturalesa multidisciplinària, multivariada i multinivell de les situacions educatives.

La conseqüència és:

El contingut d'aquestes pàgines es pot
trobar  més desenvolupat al llibre:
MARÍ, R. (2001), Diagnóstico Pedagógico.
Barcelona. Ariel.

Pàgina principal   Pàgina anterior   Pàgina següent