NOU PARADIGMA:
 DIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC

DIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC
UN MODEL PER A LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Ricard Marí Mollà
Departament MIDE
Universitat de València

2. Definició:
 

El pressupòsit teòric de què es parteix té un caràcter integrador en la mesura que s'assumeix  la conveniència de la interacció paradigmàtica i la utilització de diversos mètodes, ja que són diverses les realitats sobre què dur a terme un Diagnòstic Pedagògic. Aquesta distinció entre mètodes implica una complementaritat, un concepte de Diagnòstic Pedagògic com un sistema obert, flexible i interactiu que té en compte la globalitat i la complexitat de l'objecte d'estudi.


Els trets distintius del nou concepte de Diagnòstic Pedagògic són:

Subjecte a qui es realitzarà un diagnòstic:
S'accepta que el subjecte siga qualsevol persona, grup, classe o institució l'afecció de la qual és objecte d'estudi. S'ocupa dels aspectes individuals i institucionals, tot incloent els subjectes i el context familiar, escolar i social, per tal de predir la conducta i possibilitar la intervenció psicopedagògica.

Es dirigeix el diagnòstic a la totalitat dels subjectes, en contra de la limitació als subjectes problemàtics segons la tradició diagnòstica derivada de la medicina i de la psicologia, i això fa necessària la personalització. Això és, el coneixement de totes les variables significatives relacionades amb tots els subjectes o amb el context de naturalesa pedagògica, psicològica, sociològica o qualsevol altra. El Diagnòstic Pedagògic deixa de ser “l'art de descobrir i interpretar els signes d'una malaltia” per a orientar-se al coneixement de tots els educands en el conjunt de variables que permeten l'adequació del currículum.

En abraçar els subjectes en la seua globalitat o complexitat, el Diagnòstic Pedagògic no pot limitar-se a considerar les variables intel·lectuals/cognitives i d'aprenentatge, o qualsevol altra considerada de forma aïllada en què en algun moment s'haja detectat alguna limitació o deficiència, ja que s'accepta que la conducta no es redueix a l´àmbit psicològic (organísmic o personalitat), sinó que abraça el context, les relacions interpersonals, la motivació, l'autoconcepte, els valors, etc., això és, tots els indicadors i les variables rellevants per a una educació integral en l'àmbit de la diversitat.

L'objecte d'estudi del Diagnòstic Pedagògic és propi:
Les situacions educatives, l'estudi de qualsevol fet educatiu, no només de l'alumne sinó de totes aquelles variables que permeten i defineixen l'acte d'educar.

L'objecte d'estudi no és només l'objecte educatiu sinó el context en què el procés educatiu té lloc, ja siga la institució escolar amb la seua organització, metodologia didàctica, personal i recursos, etc., o la comunitat educativa que envolta aquesta institució. A més, l'objecte diagnòstic ha d'estendre's a referències més àmplies que les incloses en les institucions escolars, com la família, la comunitat, qualsevol element socialitzador, ja que els problemes i les possibilitats existents en els subjectes respecte a l'educació provenen tant de factors endògens com exògens, en altres paraules, dels elements o factors personals i dels ambientals.

Una nova finalitat:
La finalitat del Diagnòstic Pedagògic no és tractar les deficiències dels subjectes i la seua recuperació, sinó que parteix d'una consideració nova que podem anomenar pedagògica: proposar suggerències i intervencions perfectives, ja siga per a corregir o recuperar situacions deficitàries, o per a potenciar, desenvolupar o previndre situacions no deficitàries.

Això implica que la seua finalitat no es redueix a la resolució de problemes o a l'ajuda a les persones amb deficiències, o siga una acció correctiva o reactiva, sinó que inclou una funció potenciadora de les capacitats i unes altres funcions de tipus preventiu o proactiu. Naix, doncs, amb la vocació de recolzar el desenvolupament del procés educatiu, amb una finalitat de millora, cap al perfeccionament de l'objecte d'estudi (producte o procés), tot contextualitzant-se en un procés perfectiu i de desenvolupament propi de l'educació.

S'inclou la intervenció:
Des d'una consideració tradicional, així com ha estat desplaçat des de la perspectiva avaluadora, el diagnòstic es redueix a una activitat descriptiva. Es diferencia així del tractament, però des dels canvis paradigmàtics operats en el Diagnòstic Pedagògic tota acció diagnòstica inclou una intervenció amb les revisions posteriors per a ratificar o rectificar la intervenció suggerida.

S'inclou, doncs, una intervenció, amb les revisions posteriors  per a ratificar o rectificar la intervenció suggerida, en un procés diagnòstic que implica una sèrie d'etapes successives i interdependents. Els dos elements interactuen, ja que el procés diagnòstic no es pot considerar, simplement, una exploració explicativa d'un fet, sinó que pretén establir pressupòsits de futur (predicció) i instaurar activitats d'intervenció junt a un seguiment i control d'aquestes per a comprovar si les millores previsibles s'alcancen progressivament.

El procés metodològic del Diagnòstic Pedagògic:
L'activitat diagnòstica segueix un procés metodològic rigorós i sistemàtic que la converteix en una activitat científicoprofessional.

Potser la seua característica més singular siga el fet de ser un procés basat en la metodologia general d'investigació (Investigació Avaluativa), però amb una diferència respecte a la investigació bàsica: que el seu objectiu consisteix en l'aplicació immediata dels resultats. Constitueix un procés general d'investigació però de caràcter aplicat.

La definició:
El Diagnòstic Pedagògic s'ha d'entendre com una activitat científica, teoricotècnica, inserida en el procés d'ensenyament/aprenentatge, que inclou activitats de mesura, d'estimació-valoració (assessment) i d'avaluació. Consisteix en un procés d'indagació científica, recolzat en una base epistemològica, que s'encamina cap al coneixement i la valoració de qualsevol fet educatiu amb la finalitat de prendre una decisió per a millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

El contingut d'aquestes pàgines es pot
trobar  més desenvolupat al llibre:
MARÍ, R. (2001), Diagnóstico Pedagógico.
Barcelona. Ariel.
Pàg. principal   Pàg. anterior   Pàg. següent