DIAGNÒSTIC PEDAGÒGIC
DIAGNÒSTIC
PEDAGÒGIC
UN MODEL PER A LA INTERVENCIÓ
PSICOPEDAGÒGICA
Ricard Marí Mollà
Departament MIDE
Universitat de València4. Propostes metodològiques:
Si bé hi ha consens en la consideració processal del diagnòstic, no ocorre el mateix amb les dinàmiques intermèdies que en marquen la seqüencialització. Aquestes dinàmiques, encara que es consideren flexibles, configuren també la nostra proposta.
Les conclusions epistemològiques assumides recomanen una posició metodològica de tipus integrador tant de les diverses perspectives diagnòstiques com de les estratègies quantitatives i qualitatives, i aquesta idea es creu que és l'adequada per a procurar l'avanç del coneixement.La concepció del Diagnòstic Pedagògic, orientat a totes les situacions i entitats educatives i que pretén la comprensió de la realitat global i complexa, ha de considerar una multiplicitat de dimensions, àmbits, àrees, etc., corresponents als objectes de diagnòstic. Això suposa una multiplicitat i multidisciplinaritat de variables, indicadors o elements relacionats amb l'objecte d'estudi que s'han d'analitzar i valorar.
Aquesta naturalesa multinivell (multilevel) de la investigació diagnòstica s'ha de prendre en consideració en el disseny d'estudi i en les diverses anàlisis de la informació.
En referència a les activitats diagnòstiques genèriques, entre els recursos metodològics que consideren la multidimensionalitat del rendiment i expliciten la relació entre les variables, es considera que el model interactiu, en l'alternativa mediacional, s'adequa millor al concepte de Diagnòstic Pedagògic i evita la influència dels prejudicis i dels posicionaments conceptuals previs.
En referència a les activitats diagnòstiques específiques, cal la mateixa consideració metodològica encara que tenen un problema afegit que és l'exigència social de la immediatesa. Cal un posicionament metodològic de tipus integrador de les perspectives analitzades i de les estratègies quantitatives i qualitatives. Per això, s'ha de rebutjar qualsevol model causal-correlacional i s'han d'adoptar els models mediacionals-integradors, ja que ofereixen informació per a determinar les mediacions exercides per determinats factors. Això és, aquests models mediacionals-integradors permeten una comprensió de la realitat complexa que facilita les claus per a la intervenció posterior.
El procediment metodològic ha de ser, evidentment, complex atesa la complexitat, la multivarietat d'informació, les disciplines, els experts, etc. que intervenen en el procés diagnòstic. Per això, poden ser útils tant les aportacions de les perspectives quantitatives com qualitatives, com el Estudio de Casos, Análisis de Datos Cualitativos (Miles y Huberman, 1994), etc. Es tracta d'esquemes metodològics d'acció flexibles, dinàmics i coherents epistemològicament i metodològicament amb el concepte de Diagnòstic Pedagògic.
La institucionalització de la multidisciplinaritat comporta la capacitat d'harmonitzar o de coordinar tots aquells elements que conformen la complexitat. La tradicional juxtaposició d'experiències, informacions, etc. de diversos àmbits, disciplines, experts, etc. no es considera adequada per a solucionar els problemes que genera la multidisciplinaritat. És necessari establir una relació de cooperació-interrelació entre els diversos elements d'informació, això és, una nova competència metodològica: la cooperació metodològica o l'anomenada construcció de confiança.
El Diagnòstic Pedagògic implica, doncs, un procés temporal. Es tracta d'un procés temporal d'accions successives, estructurades i interrelacionades, que, mitjançant l'aplicació de tècniques rellevants, permet el coneixement d'un subjecte des d' una consideració global i contextualitzada, i que té l'objectiu final de suggerir pautes perfectives que impliquen l'adequació del procés d'ensenyament-aprenentatge.
- El contingut d'aquestes pàgines es pot
- trobar més desenvolupat al llibre:
- MARÍ, R. (2001), Diagnóstico Pedagógico.
- Barcelona. Ariel.