MANIFEST 9 D’0CTUBRE

En primer lloc les que ni tan sols s’hi han esmentat: com ara el nom de País Valencià, la senyera històrica dels valencians i valencianes, el nom i la unitat de la llengua, la supressió de la barrera electoral del 5%, el requisit lingüístic, l’homologació de títols, la valencianització de la justícia, el compromís de valencianitzar l’administració de l’Estat al País Valencià, l’ús social de la llengua, la radiotelevisió pública, de qualitat i en valencià, la participació directa de tots els sectors socials en les decisions polítiques, el progrés de la condició social de la dona, la llei de comarcalització que implicaria la supressió de les diputacions provincials, les relacions amb la resta de territoris de parla catalana o el dret d’autodeterminació ­–un dret que constitueix la base de la democràcia i que ni tan sols hi és anomenat.

En tercer lloc, les propostes que ens supediten a l’Estat, com ara la política exterior, que sempre acaba amb frases com; “podrá participar”, “ser oida”, “de acuerdo con lo que determine la legislación española y europea”... i fins i tot el projecte de nou Estatut crea un Comité d’Assumptes Europeus que funcionarà “siempre que no se comprometa jurídicamente al Estado en las relaciones internacionales, ni suponga injerencia...”. Sembla impossible una submissió més incondicional a les directrius i els interessos del govern estatal.

Finalment, hi ha un quart grup de propostes que remeten a lleis que hauran de ser desenvolupades posteriorment o queden en l’aire, com les que ens permetria assumir qualsevol millora assolida per altres comunitats autònomes, o que fan referència a drets socials. Però la desconfiança en aquestes futures lleis i en l’assumpció de més competències és més que explicable, si considerem com s’ha portat a terme el pacte PP/PSOE. Un pacte que ha convertit una possible “segona transició” en la “segona decepció”.

La introducció de conceptes com el “d’aigües sobrants” o “conques excedentàries” identifica plenament a l’Estatut amb el més ranci desenrotllisme franquista, allunyat de la nova cultura de l’aigua. La Comissió 9 d’Octubre considera que l’enfrontament entre comarques valencianes, instigat per alguns dirigents de la Junta Central d’Usuaris del Vinalopó, pel Partit Popular i per determinats empresaris, obeeix a interessos especulatius i polítics aliens als dels propis agricultors i crida, per tant, a obrir un procés de diàleg i concertació encaminat a arribar a solucions satisfactòries per a totes les parts implicades. I mentrestrant caldrà exigir la cancel·lació definitiva de l’actual projecte de transvasament, la plena recuperació del riu Xúquer i l’Albufera de València així com del riu Vinalopó i els seus aqüífers, en el sentit demanat per la Mesa pel Xúquer en els seu manifest “En defensa del riu i pel diàleg” i fer cas del que proposa la Plataforma Aigua i Diàleg, constituïda per diverses organitzacions de les comarques del sud, al seu manifest “Pel diàleg territorial i social sobre l’aigua”.

En aquest 9 d’Octubre del 2005 no tan sols hem de parlar de l’Estatut. Sense territori no hi ha país. Hem de denunciar l’especulació urbanística i els interessos de les grans fortunes que s’amaguen darrere de milers de PAIs programats al llarg i ample  del País Valencià, mentre la crisi dels sectors industrials tradicionals: calcer, tèxtils, joguets, moble, ceràmica ... en que estava basat el teixit industrial valencià, afecta negativament a les condicions de vida i treball, de milers de valencians i valencianes, mentre el govern del PP de la Generalitat Valenciana, mira cap a un altre costat i prohibeix la paraula ‘crisi industrial’. Cal exigir una política industrial activa, tal com venen demanant les organitzacions sindicals.

Al 2007 farà 300 anys que varem perdre els Furs com a conseqüència de la Batalla d’Almansa. Si en aquella data fatídica les nostres lleis i anhels de llibertat quedaven aixafats per l’exèrcit de Felip de Borbó, la data també marca el començament de la resistència, de la tenacitat del nostre poble per recuperar allò que li fou arrabassat per la força de les armes. I 300 anys són prou. Necessitem un canvi, ja: i que no siga només de noms, sinó de fons. Per la dignitat! Per la llibertat!

COMISSIÓ 9 D’OCTUBRE