L'estudi de realitats complexes, en les quals el tot és notòriament més que la suma de les parts, obliga a anar més enllà del mètode analític tradicional basat en l'estudi per separat de les diferents parts d'un objecte. Pel contrari, l'enfocament sistèmic posa en primer pla l'estudi de les interaccions entre les parts i entre aquestes i el seu entorn.
        En aquest estudi, es troba que determinades relacions apareixen repetidament en sistemes de diferent natura. L'enfocament en l'estructura de les relacions per damunt de la natura dels sistemes involucrats ens porta a la construcció de Sistemes Generals: es pot considerar un Sistema General com una classe de Sistemes Particulars amb la mateixa estructura de relacions, de manera que qualsevol d'ells es pot prendre com a model dels demés.
        Es construeixen així diferents Teories per a diferents Sistemes Generals. Aquestes Teories poden tenir forma matemàtica, per tal com és habitual prendre com a representant de la classe corresponent el sistema matemàtic abstracte de les seues relacions. Però el seu contingut no és merament formal, sinó que refereix a la materialitat de les propietats comuns dels Sistemes Particulars d'aqueixa classe.
        Ara bé, podem construir també una Teoria General de Sistemes per al tractament sistemàtic de les propietats de qualsevol Sistema General. Aquesta serà una teoria matemàtica formal, sense contingut material específic.
        Una Teoria General de Sistemes, idealment aplicable a qualsevol sistema real o imaginable, hauria de poder tractar sistemes amb qualsevol número de variables (fins i tot amb infinites variables), de caràcter continu o discret. Així, per exemple, d'acord amb Mesarovic, un Sistema és qualsevol subconjunt d'un producte cartesià generalitzat (podem tenir que recórrer a l'Axioma d'Elecció per a la seua construcció).
        La importància de les interaccions en l'enfocament sistèmic farà que ens interesse distingir entre les variables de entrada generades per l'entorn i les variables de sortida generades pel Sistema en consideració.
        En alguns casos, el valor de les variables de sortida dependrà unívocament del valor de les variables d'entrada. Però, normalment, aquests seran casos trivials que podrien ser tractats sense utilitzar la Teoria de Sistemes. En altre cas, les diferents sortides amb la mateixa entrada podran explicar-se per l'existència de diferents estats interns del Sistema. I el canvi d'aquests estats interns ens portarà a prendre en consideració la transició temporal, siguen aquests processos determinístics o probabilístics.
        En els casos de major interès sistèmic, la sortida d'un Sistema reacciona sobre la seua entrada, a través d'un llaç de retroalimentació que produeix un procés no lineal. Per tant, els processos derivats de regulació i equilibri que són usuals en sistemes oberts vius o electrònics són d'especial interès de la Teoria General de Sistemes.