LA INSERCIÓ FEDERAL DEL PAÍS VALENCIÀ
Rafael Pla López
Comité Nacional del PCPV 
 
	Els propers dies 15 i 16 de juny es realitzarà el VII Congrés del 
Partit Comunista del País Valencià.  En el marc dels acords del XIV 
Congrés del PCE, que ha definit els nostres grans objectius comunistes, 
socialistes i democràtics, el Congrés dels comunistes valencians haurà 
d’aprofundir en les nostres alternatives per als problemes específics del 
País Valencià, incloent la seua problemàtica nacional. 
	El document proposat pel Comité Nacional presenta un 
enfocament no nacionalista sobre la qüestió nacional del País Valencià, 
que es concreta en la proposta de la seua inserció federal: "lluny de 
qualsevol aillacionisme, la nostra opció federal suposa impulsar la lliure 
col laboració des del País Valencià amb els demés pobles": tant les 
propostes com la terminologia s'orienten a reforçar les relacions amb 
altres pobles, en l'àmbit dels Països Catalans, d'Espanya, d'Europa, de la 
Mediterrània i del conjunt de la humanitat. 
	Així, no acceptem tancar-nos en els eufemismes de "països de 
llengua catalana" o de l'"Estat Espanyol", eufemismes utilitzats a sovint 
per a marcar distàncies amb els demés pobles dels corresponents àmbits. 
	Els Països Catalans venen delimitats per l'àmbit d'ús de la 
llengua catalana, com a vehicle d'una cultura compartida, però aquesta 
cultura comuna no es redueix a la llengua que la vehicula: Ausias March 
i Salvador Espriu, Lluís Llach i Ovidi Montllor, patrimoni cultural comú 
del conjunt dels Països Catalans, utilitzen el català, però el contingut de 
la seua aportació no es redueix a la llengua que utilitzen. 
	Espanya ve delimitada per l'àmbit de l'Estat Espanyol, però no es 
redueix a un Estat, sinó que abasta al conjunt de pobles hi oprimits. Els 
Comuneros i les Germanies baix Carles V, la UGT i la CNT baix 
Alfonso XII o CC.OO. i el S.D.E. baix Franco es varen enfrontar amb un 
mateix Estat però no formaven part d’aqueix Estat. I són les relacions de 
germanor entre els seus pobles les que poden fer que Espanya sobrevisca 
més enllà de l'Estat Espanyol: la nostra referència dins d’Espanya no són 
Juan Carlos i Aznar, sinó el conjunt de les seues organitzacions i 
moviments populars, i molt especialment el PCE i IU. 
	De la mateixa manera que la nostra referència dins dels Països 
Catalans no són Matas i Pujol, sinó el conjunt de les seues organitzacions 
i moviments populars, i molt especialment el PCIB i el PCC; i 
desitjaríem que ho fóra també un PSUC que voldríem actiu i reunificat. 
	I més enllà d'Espanya i dels Països Catalans, hem d'articular-nos 
amb els demés pobles d'Europa front al projecte mercantilista dissenyat 
a Maastricht. 
	I més enllà d'Europa, hem d'articular-nos amb els demés pobles 
de la Mediterrània i de la resta del món. Com ja hem començat a fer-ho 
amb tot un conjunt d’organitzacions comunistes i d’esquerres en la 
rednet, a través d’Internet. 
	No volem alçar noves fronteres, sinó abatre les existents. No 
volem fronteres entre els Països Catalans, ni entre els pobles d'Espanya, 
ni entre els pobles d'Europa, ni encerclant Europa enfront dels demés 
països mediterranis i de la resta del món. No som nacionalistes sinó 
internacionalistes. Com afirmem en el document que es presenta al 
Congrés, "la nostra proposta política per a l'àrea lingüística catalana i 
per a Europa no és la construcció de nous Estats, sinó la superació dels 
entrebancs que els actuals Estats suposen per a la lliure col laboració 
entre els seus pobles". Com a comunistes, volem la desaparició de tots 
els Estats, inclòs, naturalment, l'Estat Espanyol. Volem impulsar tots els 
àmbits de relació, i no volem privilegiar cap àmbit davant dels demés, 
llevat del que abaste al conjunt de la humanitat. Però volem inserir-nos 
en el conjunt de la humanitat en concret, i no solament en abstracte; i ho 
hem de fer, per tant, enfortint les relacions en primer lloc amb els pobles 
que tenim més propers. 
	Com a internacionalistes, partim del respecte a la pluralitat 
nacional dels valencians. No és nacionalista el que afirma una 
personalitat nacional, sinó el que vol negar les demés. No és nacionalista 
el que afirma a Espanya, sinó el que vol negar els Països Catalans. No és 
nacionalista el que afirma els Països Catalans, sinó el que vol negar 
Espanya. 
	El País Valencià afirmarà la seua identitat no tancant-se en si 
mateix ni excloent part de la seua realitat, sinó com àmbit de trobada 
d’un conjunt plural de realitats nacionals i culturals. Podem ser un àmbit 
de trobada d’elements culturals catalans i espanyols, europeus i 
mediterranis. Quan el PCPV, dins les seues modestes possibilitats i junt 
al PCIB, fa de pont entre els comunistes de Catalunya i el PCE, està 
treballant al mateix temps pel reforçament de la presència comunista en 
el conjunt de l’àrea nacionalitària dels Països Catalans i per la unitat del 
conjunt dels comunistes d’Espanya. De la mateixa manera que, junt al 
PCIB i el PCC, planeja organitzar unes segones jornades, a realitzar en 
València, sobre els problemes comuns i projectes de futur dels Països 
Catalans en el marc de la construcció europea i de la Mediterrània. 
	És a través d’aquesta actuació oberta als Països Catalans, a 
Espanya, a Europa, a la Mediterrània i al conjunt de la humanitat com 
afirmem la nostra personalitat com a comunistes i com a valencians.