Puntualitzacions
(resposta a Carlos Flores Juberías)
Rafael Pla López

No considere oportú continuar indefinidament el debat en les pàgines de la premsa diaria. Podem, tanmateix, continuar el debat en les pàgines més acadèmiques de la Internet

1. Hi havia un temps en que estudiants, PAS i PNNs no tenien cap participació en els órgans de govern de la Universitat. Hi havia un temps en que eixos órgans estaven monopolitzats per un número reduït de catedràtics que, a més, eren simples assessors del càrrecs unipersonals (rector i degans) nomenats pel governants (als quals, per cert, ningú havia elegit).
Després va haver-hi un periode de mobilitzacions per la democràcia, en la Universitat i en el país. Professors (no numeraris i numeraris), estudiants i PAS varem maldar junts per a canviar les coses. Finalment, i molt després que s'iniciara la democratització política, es va arribar a una democratització dels órgans de govern de la Universitat, que en la nostra Universitat es va plasmar en els seus Estatuts
Cal dir que no va haver-hi unanimitat. Una minoria del professorat i dels estudiants (especialment un grup anomenat Alternativa Universitaria que no ocultava la seua ideologia falangista) s'en varen oposar. Però la gran majoria del Claustre (professors, estudiants i PAS) varen aprovar els nous Estatuts.
A hores d'ara, el professor Carlos Flores es lamenta que estudiants, PAS i PNNs puguen participar en els órgans de govern de la nostra Universitat. Sense dubte, cal reconéixer-li coherència: defensa ara el mateix que defensava abans, quan era ú dels més destacats dirigents d'Alternativa Universitaria. La mateixa coherència que reivindiquem els que defensem la democràcia dins i fora de la Universitat, on el vot d'un pagés val també el mateix que el d'un catedràtic. Encara que, com és palés, un pagés, un estudiant, un bedel i un catedràtic no tenen en la nostra societat, en general, la mateixa capacitat d'influència, en unes eleccions generals o en uns órgans de govern universitari; però eixa influència se l'han de guanyar amb la seua capacitat de convicció, no poden reclamar-la de forma apriorística com passaba abans.
En un article anterior parlava de "els que enyoren situacions passades en les quals els clans estatals de catedràtics es repartien les places atorgant i retirant els seus favors". Segons el diccionari de la llengua catalana (la llengua en la que escric) enyorar és sentir pena d'haver perdut alguna cosa. Deixe al lector el judici sobre si el termini està utilitzat correctament. Les respostes poden enviar-se a aquesta pàgina.

2. Recorde una Mesa Negociadora en la Secretaria d'Estat d'Universitats i Investigació, quan es discutia sobre les retribucions del professorat universitari; un Sindicat va proposar que els professors visitants tingueren com a retribució màxima la dels catedràtics d'Universitat; a hores d'ara, el representant de la Secretaria d'Estat va contestar: "Pero, ¿sabéis cuanto gana un profesor de la Universidad de Michigan?".
Una Universitat podria optar per captar el seu professorat en el mercat internacional de treball; però, sense entrar a debatre sobre el mercantilisme subjacent, caldrà tindre clar que eixa estrategia requeriria retribucions també de nivell internacional. En cas contrari, sembla més racional si més no una estratègia de formació en la Universitat del seu propi professorat, maldant, això sí, per tal que aquest assolisca elevats nivells d'excel·lència acadèmica, incloent periodes de formació en altres Universitats.

3. Supose que una referència a "irregularidades en la formación de la voluntad del departamento a la hora de adjudicar los puntos que le correspondían por la participación en la misma de personal que no se hallaba en activo" es referís a un Departament de Dret que va proposar 6 punts per al que es trobava en actiu i 0 punts per als demés, encara que hagueren treballat abans en el mateix Departament. El que no sé és si el professor Carlos Flores coneix que la Subcomissió d'Apel·lacions va anul·lar, per eixe motiu, la corresponent resolució del concurs de contractació. Supose, en qualsevol cas, que les seues crítiques aniran contra la Comissió de Contractació en qüestió, i no contra la Subcomissió, de la qual jo forme part, que ha intervingut contra el que ha considerat una arbitrarietat.
Si repasa el meu primer article, comprovarà que lluny de postular la inexistència d'irregularitats, afirmava que la gestió democràtica permet la correcció de les mateixes. Tot el contrari del que passava en l'ancien régime, on les decisions de les élites auto-nomenades eren virtualment inapel·lables.