Puntualitzacions
(resposta a Carlos Flores Juberías)
Rafael Pla López
No considere oportú continuar indefinidament el debat en les pàgines de la
premsa diaria. Podem, tanmateix, continuar el debat en les pàgines més
acadèmiques de la Internet
1. Hi havia un temps en que estudiants, PAS i PNNs no tenien cap participació en
els órgans de govern de la Universitat. Hi havia un temps en que eixos órgans
estaven monopolitzats per un número reduït de catedràtics que, a més, eren
simples assessors del càrrecs unipersonals (rector i degans) nomenats pel
governants (als quals, per cert, ningú havia elegit).
Després va haver-hi un periode de mobilitzacions per la democràcia, en la
Universitat i en el país. Professors (no numeraris i numeraris), estudiants i
PAS varem maldar junts per a canviar les coses. Finalment, i molt després que
s'iniciara la democratització política, es va arribar a una democratització
dels órgans de govern de la Universitat, que en la nostra Universitat es va
plasmar en els seus Estatuts
Cal dir que no va haver-hi unanimitat. Una minoria del professorat i dels
estudiants (especialment un grup anomenat Alternativa Universitaria
que no ocultava la seua ideologia falangista) s'en varen oposar. Però la
gran majoria del Claustre (professors, estudiants i PAS) varen aprovar els
nous Estatuts.
A hores d'ara, el professor Carlos Flores es lamenta que estudiants, PAS i
PNNs puguen participar en els órgans de govern de la nostra Universitat.
Sense dubte, cal reconéixer-li coherència: defensa ara el mateix que
defensava abans, quan era ú dels més destacats dirigents d'Alternativa
Universitaria. La mateixa coherència que reivindiquem els que defensem
la democràcia dins i fora de la Universitat, on el vot d'un pagés val també
el mateix que el d'un catedràtic. Encara que, com és palés, un pagés, un
estudiant, un bedel i un catedràtic no tenen en la nostra societat, en
general, la mateixa capacitat d'influència, en unes eleccions generals o en
uns órgans de govern universitari; però eixa influència se l'han de guanyar
amb la seua capacitat de convicció, no poden reclamar-la de forma
apriorística com passaba abans.
En un article anterior parlava de "els que
enyoren situacions passades en les quals els clans estatals de catedràtics
es repartien les places atorgant i retirant els seus favors". Segons el
diccionari de la llengua catalana (la llengua en la que escric)
enyorar és sentir pena d'haver perdut alguna
cosa. Deixe al lector el judici sobre si el termini està utilitzat
correctament. Les respostes poden
enviar-se a aquesta pàgina.
2. Recorde una Mesa Negociadora en la Secretaria d'Estat
d'Universitats i Investigació, quan es discutia sobre les retribucions del
professorat universitari; un Sindicat va proposar que els professors
visitants tingueren com a retribució màxima la dels catedràtics
d'Universitat; a hores d'ara, el representant de la Secretaria d'Estat va
contestar: "Pero, ¿sabéis cuanto gana un profesor de la Universidad de
Michigan?".
Una Universitat podria optar per captar el seu professorat en el mercat
internacional de treball; però, sense entrar a debatre sobre el
mercantilisme subjacent, caldrà tindre clar que eixa estrategia requeriria
retribucions també de nivell internacional. En cas contrari, sembla més
racional si més no una estratègia de formació en la Universitat del seu
propi professorat, maldant, això sí, per tal que aquest assolisca elevats
nivells d'excel·lència acadèmica, incloent periodes de formació en altres
Universitats.
3. Supose que una referència a "irregularidades en la formación de
la voluntad del departamento a la hora de adjudicar los puntos que le
correspondían por la participación en la misma de personal que no se hallaba
en activo" es referís a un Departament de Dret que va proposar 6 punts
per al que es trobava en actiu i 0 punts per als demés, encara que hagueren
treballat abans en el mateix Departament. El que no sé és si el professor
Carlos Flores coneix que la Subcomissió d'Apel·lacions va anul·lar,
per eixe motiu, la corresponent resolució del concurs de contractació.
Supose, en qualsevol cas, que les seues crítiques aniran contra la Comissió
de Contractació en qüestió, i no contra la Subcomissió, de la qual jo forme
part, que ha intervingut contra el que ha considerat una arbitrarietat.
Si repasa el meu primer article, comprovarà que
lluny de postular la inexistència d'irregularitats, afirmava que la gestió
democràtica permet la correcció de les mateixes. Tot el contrari del que
passava en l'ancien régime, on les decisions de les élites
auto-nomenades eren virtualment inapel·lables.