Profundament commocionats per la devastació provocada al nostre país
pels atacs de l'OTAN i per la terrible situació per la que estan passant
els albanesos de Kosovo, nosaltres, representants d'organitzacions no
governamentals i de la Confederació Sindical Nezavisnost, demanem amb
totes les nostres forces a tots el que han perpetrat aquesta tragèdia
que adoptin de forma immediata les mesures necessàries adreçades a
propiciar les condicions per a la reanudació del procés de pau.
Per espai ja de dues setmanes, els països militarment, políticament i
econòmicament més poderosos del món, estan causant
morts d'éssers humans i destruint instal·lacions militars i civils,
ponts, vies fèrries, fàbriques, plantes de calefacció, magatzems i
dipòsits de combustible. Això ha provocat un èxode de proporcions fins
ara desconegudes. Centenars de milers de iugoslaus, principalment
d'origen ètnic albanès, s'han vist obligats a abandonar les seves llars
derruïdes per escapar de les bombes, les accions militars del règim i
les de l'EAK (Exèrcit d'Alliberament de Kosovo), amb l'esperança de
trobar la salvació en l'estatut tràgic de  refugiat.
És fora de cap mena de dubte que tot això porta a la catàstrofe i que la
solució negociada i pacífica al problema de Kosovo, que hem propugnat
fermament any rera any, es troba ara més allunyada que mai. Els nostres
esforços per desenvolupar la democràcia i  una societat civil a Sèrbia,
afavorint la seva tornada a les institucions internacionals, han estat
dutes a terme sota la pressió constant del règim serbi.
Nosaltres, representants de grups cívics i organitzacions, hem treballat
menifestament i persistentment contra les polítiques de
caire bel·licista i nacionalista i en favor del respecte als drets
humans; particularment hem posat el nostre alè contra la repressió
exercida sobre els albanesos de Kosovo. Hem insistit sense descans en el
respecte als seus drets humans i a les seves llibertats, així com en la
restauració de l'autonomia per a Kosovo. En el transcurs d'aquests anys
els grups de la societat civil serbis i albanesos han estat els únics en
mantenir contactes i cooperar en tasques comunes.
La intervenció de l'OTAN ha destruït tot el que s'havia assolit fins ara
i ha minat la pròpia supervivència de la societat civil
a Sèrbia.
Enfrontats a la tràgica situació vigent, presentem les següents
peticions en nom de la humanitat i dels valors i idees que han
servit de guia a les nostres actividats:
-Demanem el cessament immediat dels bombardejos i de totes les
operacions armades.
-Demanem la reanudació del procés de pau amb mediació internacional tant
a escala regional (Balcans), com europea i de
les Nacions Unides.
-Demanem a la Unió Europea i a Rússia que assumeixin la seva part de
responsabilitat per trobar una solució pacífica a la crisi.
-Demanem que es posi fi a la pràctica de la neteja ètnica i es
garanteixi la repatriació dels refugiats.
-Demanem suport per a la pau, l'estabilitat i la democratització a
Montenegro, així com l'adopció de mesures dirigides a mitigar les
conseqüències de la crisi dels refugiats en aquesta república.
-Demanem als mitjans de comunicació serbis i internacionals que informin
de manera professional i imparcial sobre de el que està succeint, que
s'abstinguin de prendre part a la guerra de la informació i de difondre
l'odi interètnic, la histèria i l'exaltació de la força com si es
tractés de l'única forma raonable de sortir de la crisi.
Ens veiem incapaços d'assolir això per nosalres mateixos. Esperem el
vostre recolzament a les nostres peticions i el vostre
ajut perquè, mitjançant les vostres accions i iniciatives, es
converteixin en realitat.

Entitats signants:
-Associació de ciutadans per a la democràcia, la justícia social
i el suport als sindicats
-Centre EKO
-Centre per a la democràcia i les eleccions lliures
-Centre per a la descontaminació cultural
-Centre per a la transició a la democràcia
-Cercle de Belgrad
-Comitè de drets humans d'advocats iugoslaus
-Comitè de Helsinki per als drets humans a Sèrbia
-Fòrum per a las relacions ètniques i fundació per a la pau i la
gestió de les crisis
-Grup 484
-Iniciatives cíviques
-Movimient europeu a Sèrbia
-Dones de Negre
-Unió d'estudiants de Sèrbia
-Unió pera  la veritat sobre la resistència antifeixista
-VIN:  teleinformatiu setmanal
-NEZAVISNOST: confederació sindical

El bombardeo de la OTAN y el conflicto armado en Kosovo deben acabar.
El único camino para la salida de la crisis es  la restauración del
proceso de paz. Dado que los efectos de una política errática son la
destrucción masiva de vidas humanas y la devastación del país, la
restauración del proceso de paz será una tarea difícil en la que
deberían participar todos/as aquellos/as que son capaces de aportar
contribuciones para desarrollar e implementar soluciones convenientes.
Si esta situación continúa siendo resuelta por las mismas personas que
han desatado el conflicto de Kosovo y la tragedia de toda Yugoslavia,
no podrá hacerse realidad una solución efectiva, justa y racional para
la resolución del conflicto en los Balcanes. Durante los pasados diez
años, en nombre de los derechos humanos, la transición democrática, el
diálogo y el entendimiento, fue estableciéndose una fuerte red de
trabajo, que expresaba los  deseos de un gran número de ciudadanos de
esta atormentada región. Estas organizaciones contaban con serbios/as
y albaneses/as trabajando conjuntamente en diversos proyectos. De aquí
se desprende que estas organizaciones, incluyendo la Confederación de
Sindicatos de Nezavisnost, podrían contribuir al éxito del proceso de
paz, iniciando el diálogo entre los segmentos de población serbios y
albaneses apropiados que puedan llevar a una reconciliación y
soluciones aceptables para las partes en conflicto. En todos los
anteriores intentos de solucionar las crisis yugoslavas, los
representantes internacionales se han acercado a representantes del
gobierno yugoslavo y a las estructuras de Serbia y Kosovo que
consideraban influyentes. Por desgracia, estas estructuras aceptadas
como interlocutoras tienen predominantemente puntos de vista radicales
y políticas nacionalistas, incluyendo el ELK. Asimismo, iniciativas y
opiniones de estructuras democráticas de la población civil, que
resultaron a la postre correctas y bien fundamentadas, no fueron
tomadas en cuenta. Teniendo en cuenta estas consideraciones, las
organizaciones civiles de Serbia y la Confederación de Sindicatos de
Nezavisnost que firman este documento demandan:

1. La participación de representantes de todas estas organizaciones en
todos los procesos de paz tendentes a la solución pacífica de la
crisis de Kosovo y de otros problemas generados por la desintegración
de Yugoslavia.

2. La creación de una Conferencia Internacional permanente de
organizaciones cívicas de los Balcanes, del Sudeste de Europa y, en
último lugar de toda Europa, que tomase parte activamente en estos
procesos así como en la búsqueda de vías de desarrollo económico,
político y social encaminadas a proporcionar estabilidad a esta
región.

Nosotros/as creemos que se debería considerar nuestros argumentos y
apoyar nuestra iniciativa:

Belgrado, 13 de abril 1999.

· Asociación de Ciudadanos para la Democracia, la Justicia Social y el
Apoyo a los Sindicatos. · Centro Belgradense de Estudios de la Mujer.
· Centro EKO. · Centro para la Democracia y las Elecciones Libres. ·
Centro para la Transición a la Democracia. · Círculo de Belgrado. ·
Comité de Derechos Humanos de Abogados Yugoslavos. · Comité de
Helsinki para los Derechos Humanos en Serbia. · Distrito 0230 Kikinda.
· Foro para las Relaciones Etnicas y Fundación para la Paz y Gestión
de las Crisis. · Grupo 484. · Iniciativas Cívicas. · Movimiento
Europeo en Serbia. · Mujeres de Negro. · Unión de Estudiantes de
Yugoslavia. · Unión para la Verdad acerca de la Resistencia
Antifascista. · Urban - in Novi Pazar. · VIN - Teleinformativo
Semanal, y · NEZAVISNOST Confederación Sindical.