Subject: Terrorisme (2) 
   Date: Tue, 08 Jul 1997 10:22:15 -0700 
   From: EDIS
     To: Rafael Pla 

La meva carta era en general un toc d'atenció a tota la gent d'esquerres
que, estant legitimament en contra de la violència, s'apunta "al carro de
l'Estat". És veritat que el meu raonament està mal plantejat i per això
m'he decidit, esperant no reiterar-me, a fer una contrarresposta per tal
de que pugui arribar a la gent el meu missatge. No estic justificant
l'atac a la llibreria Lagun, només confirmo que en certes circumstàncies
extremes, i em sembla que la situació a Euskal Herria ho és, hi ha
esdeveniments dels quals, tot i ser profundament rebutjables, no se'n
pot fer d'ells una bandera per tal d'atacar una causa. Sempre hi ha
hagut situacions en una revolució que s'escapen de la lògica de la
mateixa per infinitat de raons. A mi em sembla, i insisteixo, que vostè
no afirmaria mai que els anarquistes durant la guerra civil estaven
practicament a punt de convertir-se en feixistes quan feien molt del que
feien (que segurament era gent que s'aprofitava de les circumstàncies). 
Amb això només vull intentar fer veure dues coses. En primer lloc,
que per part de molts comunistes amb (per mi) un internacionalisme mal
entès, és a dir potenciant un "status quo" i a partir d'aquí sent
internacionals i no acabant d'entendre la necessitat d'un
d'autoafirmar-se, sense que això impliqui atacar ningú (sempre que no
sigui en autodefensa), tenen un real menyspreu (conscient o inconscient) 
per tot el que siguin causes d'alliberament nacional i defensen només
un tímid i poruc dret a l'autodeterminació i, valgui la redundància,
sense gaire determinació. I en segon lloc crec que molts no se n'adonen
de la terrible campanya que excerceix en aquest sentit (i no en altres
que ho veuen ben clar, com és lògic) l'Estat a través dels mitjans de
comunicació.
En el fons la qüestió nacional em sembla que és una qüestió de
sentiments i tan si els tens d'una banda, com de l'altra, s'embolcallen
de teories racionals per intentar explicar-los. Perquè, sincerament, no
puc arribar a entendre quina contradicció veu molta gent d'esquerres
entre la independència i l'internacionalisme (per posar un cas últim), 
és en definitiva un canvi de fronteres per poder preservar una cosa
que creus que és teva i que està en perill. Però això seria tota una
altra discussió.

Gràcies.

2ª resposta de Rafael Pla:
Puc entendre que "Sempre hi ha hagut situacions en una revolució que s'escapen de la lògica de la mateixa per infinitat de raons", però cal preguntar-se si això no porta a una desnaturalització de la revolució... tant si els crimens es fan en nom del socialisme com en nom de la pàtria. Supose que vosté coincidirà també en condemnar els crimens d'Stalin, però no sé si entendrà que molt a sovint, com citava el protagonista de "Paths of Glory", la pàtria és el darrer refugi dels canalles.
I això no té res a veure amb la qüestió de la independència, reivindicació perfectament legítima però que no justifica pràctiques criminals i/o feixistes. No entenc per qué vosté considera "timid i poruc" el dret a l'autodeterminació, que sense dubte inclou el dret a la independència, però també el dret a la unió. Però, efectivament, això és una altra discussió.