PUNTUALITZACIONS ALS COMPANYS DEL BAGES

El Comunicat de la Coordinadora d'Acció Solidària amb els Refugiats Ruandesos (Bages) considere que mereix algunes puntualitzacions:
  1. Els companys del Bages semblen lamentar-se de la tornada dels anomenats "refugiats" a Rwanda. Amb tot el respecte, la seua posició em recorda la de les "dones de la caritat" que volen que hi haja pobres per a poder socorrer-los.
  2. Els companys del Bages afirmen que no hi ha garanties per a la tornada dels "refugiats" a Rwanda. La valoració del ACNUR, que fins ara no ha estat desmentida pels fets, és que sí hi ha garanties a Rwanda (encara que no a Burundi), i fins i tot han estat valorades positivament les reunions de "reconciliació" que es realitzen en diferents poblacions.
  3. Els companys del Bages afirmen que els "refugiats" s'han vist obligats a tornar a Rwanda. Tanmateix, no hi han proves de coacció física, de manera que la "obligació" solament es pot entendre com que s'han vist "forçats per les circumstàncies". Hi ha pel contrari moltes proves de que els Interahamwe exercien coacció física directa per tal d'evitar la tornada. De fet, d'altra manera seria molt difícil explicar la rapidessa i massivitat d'aquesta arran de la derrota dels Interahamwe al camp de Mugunga.
  4. Tot i ser lamentable qualsevol mort, consequència inevitable de qualsevol guerra, els companys del Bages no poden desvirtuar la desproporció entre el genocidi d'uns 800.000 tutsis a mans dels Interahamwe i la mort d'uns milers de persones (militars, civils?) en l'ofensiva que va derrotar als genocides en 1994. De fet, no van ser denunciades represàlies massives per un genocidi gens imaginari (no entenc perquè els companys del Bages ho posen entre cometes), i la mateixa existència d'uns 80.000 presoners és una prova de que no es va practicar una política d'extermini per part del FPR.
  5. Els companys del Bages no poden desvirtuar que els anomenats "refugiats" no fugien dels genocides, sinó que acompanyaven als genocides de bon grau o per la força. Segons ells, entre els refugiats hi havia "l'èlit intel.lectual del país abans de la guerra del 90 (...) que demanaven a les instàncies internacionals una solució política per poder tornar al país amb garanties de seguretat". Segons la meua informació, el que demanava la burocràcia exiliada de l'anterior règim era tornar al poder. I de fet els Interahamwe realitzaven nombroses incursions armades tenint com a base els campaments de refugiats.
  6. És legítim denunciar violacions de drets humans a les presons rwandeses, però no amagar que els 80.000 presoners són pressumptes genocides (probablement molts són innocents, però també probablement molts són culpables), i que l'ajornament del judici es deu en bona mesura a la desidia del Tribunal Internacional nomenat, a instàncies del nou Govern de Rwanda, per a garantir un judici imparcial que destrie culpables de innocents.
  7. Coincidisc amb els companys del Bages en la necessitat de la denuncia del comerç i la indústria d'armament i de potenciar la resolució dels conflictes a partir del diàleg i el pacte. Tanmateix, trobe en falta una posició més clara front a la proposta d'intervenció militar.
  8. Els companys del Bages donen a entendre una mena de "conspiració" de la majoria dels mitjans de comunicació en contra dels refugiats. Tanmateix, el cert és que fins ara el que s'ha donat és una tergiversació de sentit contrari, que en 1994 donava la impressió de que els "refugiats" fugien del genocidi, i posteriorment amagava les complicitats amb els genocides (per part de l'Exèrcit del Zaire, del govern de França i fins i tot d'organitzacions d'ajuda humanitària que toleraven que aquesta fora controlada i distribuida pels Interahamwe). Aquesta situació ha arribat fins a la preparació de la intervenció militar, promoguda inicialment pel govern de França, que semblava tindre molt interés en controlar els aeroports, única via a través de la qual l'Exèrcit del Zaire podia enviar tropes per a intentar recuperar Kivu. I ha estat la dura realitat la que ha ajudat a desemmascarar als Interahamwe i les seues complicitats.
  9. Finalment, dir que espere que els companys del Bages referencien en la seua eventual pàgina de Web (m'han enviat un fitxer ja amb format HTML) la meua resposta, amb el mateix exercici de la llibertat d'expressió amb la qual jo he posat el seu comunicat en la meua.
Rafael Pla López

A la pàgina principal del Debat sobre Zaire