El Santuari de Santa Maria del Lluch es troba situat al cim de la Muntanyeta del Salvador, un dels últims contraforts de la serra de Corbera, amb una extensió aproximada de 120.800 metres qu adrats i 87 metres d'altura sobre el nivell del mar. El terreny és de roca calcita del període turonià-senonià inferior.

Per raó del seu emplaçament, el Santuari de la Mare de Déu del Lluch és probablement el temple més conegut a la comarca de la Ribera. Construït durant el primer ter ç del segle XX, mostra una arquitectura inspirada en els monumentals edificis del romànic clunicienc que els monjos de Cluny van expandir pel centre  i sud d'Europa occidental durant els segles XI i XII.

El Santuari presenta planta basilical amb una nau central i dues fileres laterals de falses naus, que corren parelles entre els cootraforts. Els suports els conformen massissos parells de pilastres i pilars amb coberta de volta d'aresta i la capella major amb volta de forn.

Els murs són de rajola, estucats en alguns paraments i simulant carreus. La porta és neoromànica de mig punt amb dues columnes, a manera de brancal, capitells i breu arquivolta treballada, tot amb pedra calcària blanca. Sobre la porta, triple finestral amb arc de mig punt i un rosetó. Coberta a doble vessant amb breu aleró al

frontó. A l'esquerra s'alça una torre quadrada de tres cossos. La base presenta pilars a les cantonades. Un segon cos amb pilars i triple arc de mig punt, i un últim cos remat at amb coberta a les quatre vessants. S'obrin a cada vent uns finestrals de traçat neoromànic on es situen les campanes.

La nau central a dues aigües es fa ampla al creuer amb idèntica coberta, mentre que les falses naus laterals, aprofitant els contraforts, conformen una terrassa que practicament circumda el temple, sobre la qual s'obrin els finestrals lat erals. La capçalera és polièdrica.

A la part alta de les capelles laterals ¡ el cor es situen 18 vidrieres realitzades en 1975 pel taller de López i Aparisi, amb motius relacionats amb el santuari, el culte de la Mare de Déu i diverses devocions religioses arrelades a l a història de la ciutat.

A la part central del presbiteri s'alça el cambril on es guarda el grup escultòric de la Mare de Déu del Lluch. Construït a manera de baldaquí barroc, està realitzat amb marbre blanc i rosat amb incrustacions i complements de fusta policromada, i és obra de l'artista valencià Elies Cuñat.

Durant els primers anys 50 del segle actual, l'arquebisbat de València i 'Ajuntament d'Alzira van acordar edificar un col.legi major junt al temple. Formaren una junta gestora que s'ocupara de l'execució de les obres seg ons un projecte dissenyat per l'arquitecte Joan Guardiola que, a més, també arreplegava l'ampliació del creuer i el presbiteri del Santuari. Finalment el centre escolar no es va construir però les transformacions que s 'hi produïren donaren pas a la gran esplanada que actualment corona la Muntanyeta.

El 27 de febrer de 1990 es va originar un incendi que va obligar a restaurar la part interior del temple. Dels treballs de la decoració de l'església es va fer càrrec el taller del pintor alzireny Francesc Goig del Poyo.

L'any 1990 va st'r instal.lada l'actual cúpula de bronze de la torre del campanar i el 17 de setembre de 1994 es va inaugurar l'electrificació de les campanes i l'enllumenat exterior del Santuari.

Text: Aurelià J. Lairón
Fotos: David Pau
© de la documentació pertanyent a l'Ajuntament d'Alzira - Regidoria de Cultura
© del diseny i maquetació web pertanyent a Manuel Soler Barber