|
Donant voltes als productes de temporada
La setmana passada en la informació
sobre la Cistella Responsable, vam afegir dos imatges de l'Agència
Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició amb els productes de
desembre. En eixa imatge s'inclou albergínies, pimentons i tomaques, productes que, en cas de trobar-se al desembre,
procedixen d'hivernacle, no sent pròpiament el que volem transmetre per de
temporada. Una subscriptora ens va donar la veu d’alarma “m'ha estranyat
veure inclosos la tomaca, l'albergínia i el pimentó (per al mes de
desembre).
Òbviament, hi ha condicions de
cultiu intensiu en hivernacles que els produïxen, i es comercialitzen, però
no sé si es podrien considerar “verdura de temporada”, de fet la seua
qualitat (consistència i sabor) no són ni des de lluny els de la seua
temporada. De la mateixa forma que les maduixes d'hivernacle el mes de
gener tampoc ho serien, crec.”
Aliments de temporada i de proximitat per a reduir
la petjada*.
Tenint en compte els impactes
ambientals del cultiu d'aliments vegetals quant a la seua producció (ús
d'hivernacles i generadors de calor o fred, emmagatzematge en cambres
frigorífiques per a minimitzar la seua putrefacció i facilitar el seu
transport a grans distàncies, ús de combustibles fòssils i emissió de gasos
amb efecte d'hivernacle en el transporte d'estos aliments en camions,
vaixell i/o avions segons la distància a recórrer, s'està potenciant la necessitat de consumir aliments de temporada i
de proximitat per a reduir els diferents tipus de petjades
ecològiques associades a estos aliments.
Per tant, per a nosaltres, els
aliments de temporada i de proximitat són els cultivats a l’aire obert, en
l’època de l’any adient, en l’àrea de proximitat. En la Comunitat
Valenciana les albergínies, tomaques i pimentons, no són productes
d’hivern. De fet, no els trobareu a la cistella.
Agraïm la crida d'atenció i per
això ens cenyirem a la imatge del calendari estacional de la Comunitat
Valenciana, més pròxim a la idea de productes de temporada i proximitat.
*Tápers
saludables y sostenibles: Guía práctica para su elaboración y evaluación
Capítol 6.3
Alimentació saludable i sostenible: Cistella Responsable als
Campus de Tarongers i Blasco Ibáñez
La Cistella Responsable és una iniciativa
de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del Vicerrectorat de
Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té com a objectius a destacar:
promoure un model de consum responsable que dona la possibilitat d'accedir
a aliments ecològics locals i de temporada, i
integrar laboralment a persones amb discapacitat, contribuint a la
construcció d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella es pot arreplegar el dimecres en
Geografia i Història i al Departament de Psicologia Social de la Facultat
de Psicologia i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o al despatx, a la
Biblioteca d’Educació o la nova ubicació de la Tenda
(a l’oest de Dret), al Campus de Tarongers
El funcionament de la proposta és
senzill. Primer, la clientela es registra en la web de la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i
s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el
pagament es realitza a través de la plataforma amb targeta de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
Publicada
la Llei 9/2025, de 3 de desembre, de Mobilitat Sostenible.
La mobilitat exercix un
paper fonamental en la vida de les persones. La facilitat dels
desplaçaments no sols afavorix la llibertat d'elecció del lloc de
residència i l'exercici efectiu del dret al treball, sinó que és
indispensable per a accedir a altres servicis públics essencials com són
l'educació i formació, la sanitat, així com a l'oci i gaudi del temps
lliure. Resulta, en definitiva, un element determinant del benestar de les
persones i la seua qualitat de vida.
L'Informe del Parlament
Europeu sobre mobilitat urbana sostenible de l'any 2014 (2014/2242) ja
entén la mobilitat com un dret del ciutadà, establint que «la mobilitat no
és una fi en si, sinó que hauria de ser un dret per a tots (…) La missió de
la mobilitat és facilitar a tots, incloses les persones de mobilitat
reduïda, l'accés als centres d'ensenyança, al treball, a la cultura, a les
activitats d'oci i als servicis de salut (…)».
En conseqüència,
proposa reorientar la mobilitat cap a modes de transport més sostenibles,
que permeten al seu torn protegir la salut, el medi ambient, el clima, el
benestar i la seguretat de tota la ciutadania.
La llei parla de finançament, plans de mobilitat d’empreses i administracions,
transport públic, transport zones rurals, infància, trens nocturns, impuls
de la bicicleta i ajudes per a la renovació del parc mòbil .
BOE-A-2025-24545 Ley 9/2025,
de 3 de diciembre, de Movilidad Sostenible.
València
suma a les universitats públiques per a abordar els reptes de la gestió
metropolitana
L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha presentat
este dimecres la Comissió d'Assessoria Científica del Binomi
Universitat-Ciutat, acompanyada pels rectors de les dos universitats
públiques de la ciutat, Mavi Mestre i José Capilla, de la Universitat de
València (UV) i de la Universitat Politècnica de València (UPV),
respectivament. La col·laboració entre les dos institucions acadèmiques i
la corporació s'ha intensificat en els últims mesos després de les
conseqüències de la dana del 29 d'octubre de 2024. De fet, el Binomi va ser
reorientat com a ferramenta clau de resiliència urbana, alineant totes les
capacitats universitàries amb la seguretat, la recuperació econòmica i la
protecció ambiental de la ciutat. Combina el coneixement, la ciència, la
tecnologia i la innovació, amb l'objectiu de treballar per una ciutat més
preparada per a afrontar emergències i amb una ciutadania més formada per a
afrontar situacions adverses.
Catalá ha destacat la “missió històrica” d'este òrgan:
“Afrontar els grans reptes que tenim al davant, com la resiliència del
nostre territori, la mobilitat o la vivenda, des d'una visió
metropolitana”. “Em referisc, és clar a la necessitat urgent d'abordar un
nou Pla Sud Metropolità que necessita València i la seua àrea
metropolitana”, ha afegit la màxima autoritat municipal. Per a aconseguir-ho,
l'alcaldessa ha reclamat “altura de mires, lideratge, autèntica
col·laboració institucional i que totes les administracions, cada una en
l'àmbit de les seues competències, facen el que han de fer”.
Quant
a la seua composició, Catalá ha ressaltat que està conformada 19
persones expertes —dones i hòmens catedràtics, investigadors, professors—
de les dos universitats, amb un prestigi més que acreditat, la solvència i
la capacitat del qual científica i tècnica en diferents àrees resulta
fonamental per a entendre i afrontar els reptes als quals ens enfrontem”.
Com a primer gran fita institucional, la Comissió d'Assessoria Científica
ha presentat el seu Manifest de suport a la candidatura de l'Albufera com a
Reserva de la Biosfera, recolzant el valor ecològic, climàtic, cultural i
socioeconòmic del parc natural i el seu paper com a defensa natural enfront
de les inundacions.
Per
part de la
Universitat de València aprticipen:
- Prof.
Santiago Carbó Valverde. Catedràtic
de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València,
expert en sistema financer i economia regional.
- Prof.
Gustau Camps-Valls. Doctor
en Física i coordinador del grup d'investigació Image and Signal
Processing. Especialista en intel·ligència artificial aplicada a les
ciències de la Terra i el clima, amb focus en el modelatge i la
predicció d'esdeveniments extrems a partir de big data i IA.
- Dra.
Ana Mª Camarasa Belmonte. Catedràtica
de Geografia Física de la Universitat de València i responsable del
grup d'investigació RIUMED. És experta en hidrologia i risc
d'inundació en rambles mediterrànies, en el context del canvi
climàtic.
- Prof.
Dr. Antonio Camacho González. Doctor
Internacional en Biologia, Catedràtic d'Ecologia i director del grup
d'Investigació de Limnologia de la Universitat de València. Presidix
el Comité Científic de la JRPN de l’Albufera i és expert en ecologia
aquàtica i canvi global.
- Dr.
Justo Herrera Gómez. Doctor
en Ciències Econòmiques i Empresarials, vicerector d'Economia i Infraestructures
de la Universitat de València i professor titular en Direcció
d'Empreses. Les seues línies d'investigació abasten la governança en
les administracions públiques i la gestió directiva.
- Dr.
José Mª Nácher Escriche. Doctor
en Economia i professor titular d'Economia Aplicada. Expert en I+D+i
per al desenrotllament de persones, territoris i organitzacions, i
impulsor dels graus en Turisme i Ciències Gastronòmiques de la UV.
- Dr.
Joan Romero González. Catedràtic
emèrit de Geografia Humana de la Universitat de València. Treballa en
governança territorial i ambiental i en models d'organització de
regions metropolitanes a Europa i Espanya. És codirector de la Càtedra
Canvi Climàtic, Territori i Riscos Ambientals al Mediterrani.
- Dr.
Andreu Rico Artero. Doctor
en Ciències Ambientals per la Universitat de Wageningen. Investigador
CIDE-GENT en l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia
Evolutiva de la UV. Expert en ecotoxicologia aquàtica i avaluació de
riscos de la contaminació.
- Prof.
Dr. José Manuel Pastor. Catedràtic
d'Anàlisi Econòmica i investigador de l'IVIE. Expert en economia de
l'educació i economia regional, ha sigut degà de la Facultat
d’Economia i actualment dirigix la Càtedra Model Econòmic Sostenible
València i el seu Entorn.
- Dra.
Raquel Ortells Bañeres. Doctora
en Biologia i professora titular d'Ecologia en l'Institut Cavanilles
de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE-UV). Especialista en
ecologia evolutiva de sistemes aquàtics i en l'adaptació a ambients
canviants i impredictibles.
Notícia i
composició de la Comissió
Les comunitats
europees d’aus costaneres es recuperen en les mars Bàltica, del Nord i
Mediterrània occidental
Més de 56.000 observacions
d’aus costaneres al llarg de quasi 70 anys en les mars Bàltica, del Nord i
Mediterrània occidental constaten que les comunitats d’aquestes aus s’estan
recuperant. Els resultats d’aquesta investigació liderada pel Museu
Nacional de Ciències Naturals (MNCN) del Consell Superior d’Investigacions
Científiques (CSIC) i en la qual participa el Institut Cavanilles de
Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV),
mostren increments mitjans del nombre d’espècies d’un 1,7%, i del 2,7% en
la quantitat d’individus. Les millores observades estan lligades a
polítiques ambientals més estrictes, i a actuacions que fomenten la
recuperació d’hàbitats, la creació d’espais protegits o la prohibició de la
caça.
No obstant això, segons la investigació publicada en la
revista “Global Change Biology”, la recuperació d’aquestes comunitats d’aus
no ha sigut homogènia. De fet, en el 5% de les zones estudiades, la riquesa
d’espècies continua disminuint i en el 13% d’unes altres el nombre
d’individus continua en recessió. “La recuperació també ha sigut irregular
en el temps. En la mar Bàltica, la millora més pronunciada va ocórrer entre
1990 i 2015, amb increments notables en nombre d’espècies i abundància. En
la mar del Nord, amb menys dades disponibles, les poblacions semblen més
estables. Per contra, en la Mediterrània occidental, la millora es va
produir principalment entre 1970 i 1990 i, posteriorment aqueixa tendència
es va estancar”, explica Carlos Cano-Barbacil, investigador del Museu
Nacional de Ciències Naturals (MNCN) i primer signant del treball.
Llegir més
NOUS GRUPS DE DESHABITUACIÓ TABÀQUICA
I/O VAPEJADORS - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Estàs preparat per a
deixar de fumar i millorar la teua salut?
El Servei
de Prevenció i Medi Ambient de la Universitat de València, juntament amb l’Asociación
Española Contra el Cáncer, t’ofereix una nova
oportunitat de participar en un programa gratuït per a deixar de fumar
tabac i/o vapejar, basat en un model de canvi global en el tractament de
conductes addictives.
9
sessions.
Qui pot participar-hi? Tota
la comunitat universitària.
Perquè s’
inicie el grup hi ha d’haver mínim 8 persones inscrites i s’intentarà
formar un grup per campus.
Modalitat: presencial, en
línia o mixta.
Inici de l'activitat: Previsiblement a
partir de gener de 2026.
Els tallers seran en horari de 16 a 18h.
En funció de les persones que vulguen participar es formaran els grups i es
programarà el dia de la setmana.
>> Informació sobre com funciona
Formulari d’inscripció
Fusió extrema a l'Àrtic: el nou rostre del desglaç accelerat
pel canvi climàtic
Paisatge de
glaceres perifèriques i llacs proglacials en l'oest de Groenlàndia. Josep
Bonsoms
El
paisatge àrtic s'està transformant a un ritme sense precedents. Més enllà
de l'augment de les temperatures,
el canvi climàtic està donant lloc a episodis de fusió accelerada que
concentren en pocs dies pèrdues de gel que abans requerien setmanes o
mesos.
Estos
esdeveniments, cada vegada més freqüents, estan alterant la dinàmica
tradicional del desglaç i modificant profundament l'estat de la neu i el
gel, els elements més vulnerables del sistema climàtic polar.
L'acumulació
de neu durant l'hivern ja no compensa la pèrdua estival: des de fa dècades,
el balanç anual és clarament negatiu. Els episodis de fusió extrema –que
poden durar dies o setmanes– provoquen taxes de fosa molt superiors a les
habituals. Són autèntiques onades de calor, però no definides per la
temperatura de l'aire, sinó per la fusió amb la qual desapareixen el gel i
la neu.
Josep
Bonsoms
Postdoctoral researcher and professor, Universitat de
Barcelona
Llegir més en castellà en The Conversation
Solucions basades en
la naturalesa enfront d'esdeveniments climàtics extrems en conques
mediterrànies
Sequeres
i inundacions
són dos fenòmens climàtics extrems relacionats entre si i que han afectat
històricament la conca mediterrània. Des de l'any 1259 existixen, per
exemple, registres d'inundacions a la Conca
del Riu Xúquer , les quals van generar grans pèrdues materials i
humanes.
A pesar
que els fenòmens climatològics extrems són endèmics de la conca
mediterrània, el canvi climàtic fa que siguen cada vegada mes freqüents i
intensos. És una tendència que afecta
cada vegada més regions i que s'espera que vaja en augment en les
pròximes dècades.
A
més, el creixement de zones urbanes sense una planificació urbanística
adequada, la intensificació de l'agricultura i una deficient gestió integrada
dels recursos
hídrics han donat com a resultat una major
exposició i vulnerabilitat de les societats a patir els impactes de
sequeres i inundacions.
1.
Raquel Luján Soto
Postdoctoral
fellow, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC)
2.
Carolina Boix Fayos
Investigadora
científica, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura
(CEBAS-CSIC)
3.
Joris de Vente
Investigador
científico, Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura
(CEBAS-CSIC)
Llegir més en castellà en The Conversation
El cabal màxim del
Poio a Torrent equivalgué en la dana a dues piscines olímpiques per segon i
els estrenyiments aigües avall el van desbordar
La Rambla de Poio a
Torrent en la secció de mesura.
Personal investigador
de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la
Universitat de València (UV) ha publicat un estudi que detalla els pics de
cabal de les conques dels rius Túria i Magre i els barrancs afluents a
l’Albufera de València el 29 d’octubre de 2024 i els colls de botella o
estrenyiments i la seua influència en els desbordaments. El treball
identifica els cabals màxims abans i després d’aquests estrenyiments, que
són la causa principal dels desbordaments.
Així, el Poio a Torrent va registrar 5.678 m³ per segon (un
m³/seg equival a 1.000 litres en una secció d’un metre per un metre, en un
segon); el màxim del Magre a Carlet va ser de 4.198 m³/seg, i el Túria a
Pedralba va registrar un pic de 2.596 m³/s.
“El cabal mitjà de la rambla del Poio per Torrent equival a
l’aigua que ompliria dues piscines olímpiques cada segon (50 per 25 metres
amb quasi tres de profunditat); o l’aigua que podrien portar 300 camions
cisterna plens cada segon”, explica Juan Soria, professor del Departament
d’Ecologia (Facultat de Ciències Biològiques) de la Universitat de València
que ha liderat aquesta investigació publicada en la revista Water. El Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha
premiat recentment la contribució científica de Juan Soria a
la reconstrucció després de la dana.
Llegir més
Lluitant per la conservació de les espècies vegetals
Elena Estrelles
treballa al Jardí Botànic de la Universitat de València
Elena
Estrelles al seu despatx del Jardí Botànic de la Universitat de València. /
Fotografia: Héctor Sanchis.
Em dic Elena Estrelles Perpiñá i
soc conservadora del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de
València i la nostra funció bàsica és la de conservar llavors i espores.
Els dies de treball en el Banc de Germoplasma són bastant
canviants. En la primera època de l’any, quan arriba la recol·lecció, estem
en el camp recol·lectant i buscant poblacions noves d’alguna espècie rara.
Després, quan arribe la tardor, estarem netejant i preparant les llavors
per a la seua conservació a llarg termini. Un dia podem estar netejant
llavors, un
altre buscant informació sobre com recol·lectar i altres encapsulant en vials de
vidre. Cada dia és diferent.
La importància dels bancs de germoplasma crec que es
fonamenta en la necessitat que té l’ésser humà ara mateix de preservar les espècies vegetals.
Les espècies vegetals són les que anomenem, dins de la totalitat dels
éssers vius, els productors
primaris. Són els únics capaços de generar matèria orgànica
a partir de l’energia del sol. Generen
tot allò que l’ésser humà necessita i a part, donen
recer a altres éssers vius en el medi natural. La conservació en aquests
moments de la flora assegura un mitjà saludable a l’ésser humà i tenim la
necessitat de conservar-lo.
Llegir a Mètode
Jornada de presentació de la Càtedra Horitzont Verd.
La jornada de
presentació de la Càtedra
Horitzó Verd: Nexe Aigua-Bioenergia es planteja com una trobada clau centrada en la innovació, sostenibilitat i talent per a
impulsar la transició verda. La sessió reunirà persones expertes en bioeconomia,
energia i gestió de l’aigua, que abordaran els principals reptes,
oportunitats i casos d’èxit que estan marcant el desenvolupament d’aquest
sector emergent
📆11 de desembre
🕛9 h a 17 h
📍Escola Superior Tècnica
d'Enginyeria (ETSE-UV)
Llegir més
 Entrega
de Premis TFM/TFG de Sostenibilitat CEiH – TÜV SÜD 2025
18/12/ 17:00H
Saló e Graus
Facultat
d’Economia
Universitat de
València
Premis
• 1 beca de Màster en Sostenibilitat & ESG
• 2 beques en programes d'expert en sostenibilitat de TÜV
SÜD Academy,
Inscripció
2ª
Entrega de Premios TFM / TFG Sostenibilidad - Cátedra de Empresa y
Humanismo
|
