|
GREENVERSITY
NEXUS presentat en
INTED2026
El consorci del projecte GREENVERSITY ha
participat en la conferència
internacional INTED2026, organitzada
per IATED, un dels principals
esdeveniments europeus
en l’àmbit de l’educació,
la innovació i la investigació
educativa.
En aquest fòrum internacional es
va presentar la comunicació
titulada “GREENVERSITY CORE: The Framework of
competences and evaluation
criteria to implement sustainability-driven
mindset in higher education”, a càrrec del professor Jose
Badia, qui va intervenir en representació de l’equip
internacional del projecte.
El treball exposa el desenvolupament del GREENVERSITY CORE, un marc estructurat de competències en sostenibilitat
específicament adaptat
a l’educació superior. Aquest
model tradueix el marc europeu GreenComp al context
universitari mitjançant
una taxonomia organitzada
en coneixements, habilitats
i actituds, acompanyada
de rúbriques d’avaluació
en tres nivells que faciliten la seua integració progressiva en titulacions, assignatures i sistemes de garantia de qualitat.
El projecte té com a objectiu impulsar una incorporació
sistemàtica de la sostenibilitat
en els plans d’estudi universitaris, promovent el pensament sistèmic, la reflexió ètica, la innovació i l’acció responsable davant dels reptes ambientals, socials i econòmics contemporanis.
GREENVERSITY està
finançat per la European
Commission, a través del programa Erasmus+
(KA220-HED – Cooperation partnerships
in higher education
2024), en el marc del projecte “GREENVERSITY:
PROGRAMA PER A LA IMPLEMENTACIÓ DEL GREENCOMP EN L’EDUCACIÓ SUPERIOR”, amb referència 2024-1-ES01-KA220-HED-000257362.
La participació en INTED2026 ha permés donar visibilitat
internacional als avanços
del projecte i enfortir la col·laboració
amb universitats i institucions compromeses amb la transformació
sostenible de l’educació superior.
Abstract
Presentació
Només una de cada quatre notícies de la televisió espanyola sobre canvi climàtic en tracta les causes
Un estudi de personal investigador de la Universitat de
València (UV), la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat
Rei Joan Carles (URJC) conclou que els informatius televisius espanyols tracten
el canvi climàtic des d’una “asimetria” entre les
causes, que apareixen amb
menor freqüència (25 %), i les conseqüències. Així, prop del 90 % de les notícies
analitzades mostren almenys un impacte.
El treball, publicat en adComunica. Revista Científica de
Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, també constata
que, si bé tenen més pes les fonts
científiques que les polítiques (més de la meitat), hi ha un dèficit de veus ciutadanes, socials, juvenils o educatives, la qual
cosa reprodueix la imatge
d’un assumpte gestionat “des de dalt”.
“El desequilibri entre la visibilitat
de les conseqüències del fenomen
i la menor atenció als seus orígens i les mesures
per a mitigar-lo o adaptar-s’hi afecta la manera com la ciutadania interpreta
la naturalesa del problema i el seu marge d’acció”,
explica l’estudi, en el qual
la primera signant és
María Teresa Mercado, professora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de
la UV. A més, la falta de contextualització
de la crisi climàtica
la presenta com si no tinguera
agents participants o responsabilitats clarament
identificables.
La visió oferida dels impactes és sobretot purament física o climàtica, de manera que atén en menor mesura els efectes socials, econòmics o geopolítics, i les solucions,
de mitigació o d’adaptació,
estan poc representades
(més de la meitat de
les peces informatives no en fan cap esment), conclou el treball en el qual també
participen M. Gemma Teso (UCM) i Carlos Lozano (URJC).
Per categories temàtiques, un
34,8 % de les peces informatives seleccionades tenen
una perspectiva científica i tècnica; un 17,1 %,
un àmbit meteorològic;
l’11,6 %, un vessant polític,
mentre que el vessant econòmic i de salut tenen un 8,5 % cadascuna.
Respecte a l’espai, un 42,1 % de les notícies ho fan en un context local o regional i un 21,3 % des d’una perspectiva estatal. Un 29,3 % de les notícies tenen una
perspectiva global i només un 7,3 % són a escala europea.
Igualment, la comprensibilitat de les notícies evidencia una limitada voluntat
educativa i comunicativa per part dels informatius analitzats. En aquest sentit, María Teresa Mercado explica: “Obviar les explicacions afebleix, per tant, el potencial dels mitjans per a contribuir a l’alfabetització
climàtica de la ciutadania”.
Només un terç de les
peces, aproximadament, presenta nivells acceptables de comprensibilitat.
Llegir a UVnotícies
Subvencions per a la preparació i gestió de projectes europeus i per a facilitar l’atracció
de talent internacional 2026.
Data de publicació
de la convocatòria
Dijous, 5 de març
de 2026
Data límit
Dijous, 26 de març
de 2026
L’ajuda tracta de la preparació i gestió
de projectes europeus i
de facilitar l’atracció de talent internacional, i la seua
finalitat és incrementar
la participació de tots
els agents del sistema espanyol en projectes i
programes internacionals, impulsar el lideratge en els projectes d’Horitzó
Europa, promoure la recerca i captació de talent
internacional en les institucions d’R+D, fomentar la internacionalització del
personal investigador i donar suport a l’accés a Horitzó
Europa sense experiència
prèvia.
La concessió
de les ajudes es regix
per les condicions de la concurrència
competitiva.
Requisits de participació:
Beneficiaris:
Podran obtindre
la condició de beneficiàries
les entitats sense
ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia,
que estiguen vàlidament
constituïdes i tinguen residència
fiscal o un establiment permanent
a Espanya i que estiguen
necessàriament incloses
en la relació següent:
- Organismes públics
d’investigació.
- Universitats públiques i universitats privades amb capacitat i activitat demostrada en R+D.
- Entitats i institucions
sanitàries públiques i privades vinculades o
concertades amb el Sistema Nacional de Salut, que desenvolupen activitats d’R+D+i.
- Instituts d’investigació
sanitària acreditats.
- Centres Tecnològics i Centres
de Suport a la Innovació
Tecnològica vàlidament
inscrits, en el moment
de la presentació de la sol·licitud, en
el registre de centres.
- Altres centres públics d’R+D+i amb
personalitat jurídica pròpia
que, en els seus estatuts o en la normativa que els
regule o en el seu objecte
social, tinguen l’R+D+i com
a activitat principal.
- Centres privats d’R+D+i amb personalitat jurídica pròpia,
que tinguen definida en els seus estatuts o en la
normativa que els regule o en el seu objecte social l’R+D+i com a activitat principal.
Una mateixa
entitat sol·licitant només podrà presentar una sol·licitud d’ajuda.
En cas d’incompliment, es tindran
per desistides totes les sol·licituds
afectades, i no podrà
renunciar-se a cap d’elles amb l’objecte d’esmenar esta circumstància.
Actuacions subvencionables:
- La creació, manteniment o reforç, en
l’entitat sol·licitant
—o en el centre o institut del CSIC—,
d’una estructura estable d’internacionalització
per a la preparació i gestió
adequada de projectes
europeus d’acord amb els seus plans estratègics, així com per a la captació de
personal investigador o tècnic
internacional.
- La promoció de la participació del personal investigador propi en projectes d’Horitzó
Europa.
- Suport a la preparació
de projectes d’Horitzó
Europa liderats pel
personal investigador propi.
- La prestació de suport a la gestió de projectes europeus en tot el seu cicle, des de
la proposta fins a
l’acompanyament en l’execució
dels projectes concedits.
- El foment de la col·laboració amb altres entitats nacionals i internacionals
en el marc d’Horitzó
Europa i el suport en la busca de socis per a participar en propostes
en consorci.
- La formació i especialització de gestors
de projectes en l’àmbit
europeu, així com la seua actualització en el nou
programa Horitzó Europa.
- La promoció, atracció i acollida de talent internacional, incloent-hi
la busca i captació de personal d’investigació, investigador i tècnic
resident a l’estranger,
el suport en el procés
de trasllat, l’assistència
en els tràmits i requeriments necessaris
per a la incorporació i el suport a la integració tant en l’entitat sol·licitant com en l’entorn.
- La creació i manteniment d’un centre
de servicis d’atenció
integrada al personal d’investigació
internacional, per a ajudar en la incorporació, la gestió
de necessitats i la resolució
d’incidències.
Conceptes finançables:
Costos de personal. Despeses
derivades de la contractació del personal.
Subvencions
per a la preparació i gestió
de projectes europeus i
per a facilitar l’atracció de talent
internacional 2026.
Què suposa la modificació de la Llei de l’Horta?
Desprotecció, flexibilització
i canvi de model
territorial
La Llei
de l’Horta de València, aprovada
el 2018 després d’una mobilització ciutadana històrica, va nàixer per protegir un dels paisatges agrícoles més valuosos que tenim al País Valencià. Tan
decidida era aquella aposta per blindar el territori
davant la pressió
urbanística, que es van crear instruments propis de governança
com el Consell de l’Horta.
Però, per damunt de tot, la Llei representava una manera d’entendre
el territori: com
a ecosistema fràgil, infraestructura verda essencial i patrimoni col·lectiu no substituïble.
Ara, amb la
modificació impulsada pel govern valencià del PP –justificada entre altres
motius, per a donar resposta
als efectes de la dana d’octubre de 2024, però que obri la porta a una flexibilització més gran dels usos de sòl agrari–, aquell consens científic i social
queda en qüestió. Si voleu
comprendre fins a quin punt aquest
gir pot alterar l’equilibri ambiental i territorial de l’Horta, pareu atenció al que ens conta
Carme Melo, professora del Departament
de Geografia Humana de la Universitat de València
i integrant del col·lectiu Per
l’Horta, en Mètode Pòdcast sobre les conseqüències
ecològiques, socials i
urbanístiques d’aquesta reforma.
Què suposa la modificació de la Llei de l'Horta? - Revista Mètode
Mètode Pòdcast | Física a l’aula
En aquest
episodi de Mètode
Pòdcast parlem
amb Chantal Ferrer, professora de Física de la
Universitat de València, divulgadora i
coordinadora de la Fira Experimenta. Amb ella parlem de l’ensenyament de les ciències i
de com acostar els
fenòmens naturals a les
aules perquè l’alumnat experimente de primera mà.
Amb Anna Mateu i Lucía
Sapiña al micròfon, i Carlos
Isach al control tècnic.
Mètode Pòdcast | Física a l'aula -
Revista Mètode
Què ens diuen
els colors de l'Albufera del canvi climàtic?
Esquerra: Fotografia
del 9 de juny de 2023 amb
la típica coloració verd
de l'Albufera. Dreta:
25 d'octubre de 2023 amb
les algues productores de carotenoids.
A simple vista, les llacunes costaneres del Mediterrani
pareixen postals immutables. No obstant això, sota la seua superfície s'amaga una realitat molt més dinàmica, fràgil i preocupant.
Com vigilar ecosistemes
tan complexos sense alterar-los? La resposta arriba des de l'espai.
Gràcies a la tecnologia
satel·litària Sentinel-2, el nostre equip
ha monitorat ininterrompudament
durant l'última dècada (2015-2025) la clorofil·la
i la transparència de l'aigua
de l'Albufera de València. Aquestes
variables ens informen del seu
estat ecològic.
Les dades d'aquestos
“sentinelles espacials”
trenquen qualsevol optimisme: lluny d'estabilitzar-se després del
sanejament dels anys noranta, la llacuna mostra una clara tendència a l'empitjorament, amb més biomassa
de fitoplàncton i menor transparència.
Els satèl·lits no només veuen el verd crònic de l'eutrofització i determinen els
seus valors, sinó que capten fenòmens visuals extrems que actuen com a senyals d'alarma del canvi climàtic i la pressió humana.
Juan Víctor Molner Polit
Doctorando en Biodiversidad,
Universitat de València
Juan Miguel Soria Garcia
Profesor de Ecología,
Universitat de València
Manuel Eduardo Muñoz Colmenares
Posdoctoral Researcher, Universitat de València
Noelia Campillo Tamarit
Investigadora No Doctora PIF,
Universitat de València
Viola Pagliani
Estudiante de máster,
Stockholm University
Llegir en The Conversation
El que l'ADN ambiental
revela: les petjades ocultes dels
gegants de la mar
La mar Mediterrània
és refugi d'alguns dels animals més grans de l'oceà. Entre les nou espècies de cetacis comuns en les seues costes occidentals es troben el rorcual comú (Balaenoptera physalus), la segona balena més gran del món, i el catxalot (Physeter macrocephalus). Estes espècies poden aconseguir fins a 23 i 18 metres de
longitud, respectivament, i constituïxen
poblacions genèticament
aïllades dels seus congèneres de l'Atlàntic.
Malgrat la seua
impressionant grandària,
estos enormes animals poden resultar difícils d'observar. El catxalot, per exemple, habita
principalment en aigües
oceàniques obertes, on s'alimenta de calamars i peixos de profunditat que poden trobar-se
a més d'1 500 metres.
Les seues immersions
poden durar entre 30 i 60 minuts,
després de les quals ascendix breument a la superfície per a respirar i recuperar-se durant cinc a quinze minuts abans d'iniciar una nova capbussada.
A causa de la seua grandària i comportament, estes balenes
corren un alt risc de col·lisió amb embarcacions i també es veuen
afectades per altres activitats
humanes, com el trànsit
marítim, la contaminació
acústica o la degradació d'hàbitat.
La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN), en la seua
Llista Roja d'Espècies Amenaçades,
classifica a les poblacions
mediterrànies de les dos espècies
en perill.
- Chloé Fernandez
PhD Student in Marine Zoology , Universitat
de València
- Natalia Fraija Fernández
Investigadora Doctora Senior,
Universitat de València
Llegir en castellà en The Conversation
Taula rodona: 'Front a la crisi
ambiental, nova ruralitat'
El Centre Internacional de la
UV ens proposa una nova
cita amb el debat i la reflexió al voltant del nostre entorn en el context de la crisi climàtica
El Centre Internacional de Gandia proposa una cita amb la reflexió i el debat sobre l'estat de l'ecosistema del nostre entorn en el context de la crisi climàtica amb la taula rodona 'Front a la crisi ambiental, nova ruralitat'.
La trobada
reunirà al professor de
la UV Luis del Romero, autor de La brecha rural.
La cara oculta de la despoblación y las nuevas oportunidades rurales i Jordi
Ribot, membre del col·lectiu Pego Viu.
La cita serà
dijous 12 de març, a
les 18:30 hores, al Centre Internacional de Gandia de la UV (c/ Tossal, 8).
Organitza
UVgandia.
https://www.uv.es/uvgandia/es/uvgandia.html
EspaiPòdcastUV: Cinc primers episodis del pòdcast ‘DANA en
primera persona’
L’EspaiPòdcastUV ja ha publicat
els cinc primers episodis del pòdcast ‘DANA en
primera persona’, el qual ha començat
amb la publicació del Treball Final de Grau (TFG) de Miguel Viana, graduat a Periodisme de la
Universitat de València, titulat: 'Utiel: el
primer poble submergit'.
01. Utiel: el primer poble
submergit per la DANA
02. La DANA i els
negocis a Utiel
03. L'impacte
inicial de la DANA a Utiel
04. La petjada
de la DANA en l'agricultura d'Utiel
05. L'impacte humà de la DANA i el refugi
al Centre Social d'Utiel
Cinc primers episodis del pòdcast ‘DANA en
primera persona’
ODS a les biblioteques de la
UV: Ecologia (ODS 14 i 15)
bibliotequesuv Oferix
en la seua col·lecció
ODS a les biblioteques, una sèrie
de llibres relacionats amb els ODS disponibles per
al préstec. En esta ocasió
us animem a visitar la secció Ecologia (ODS
14 i 15) - Universitat de València
Documental: L’Illa de les
Flors
Us portem un documental de 1989 premiat
al festival de Berlín. Considerat un dels curtmetratges documentals més importants de la història. Dirigit en Brasil per Jorge
Furtado.
Esperem les vostres
recomanacions per a aquesta
secció.
L’Illa de les Flors
VI Encontre de la Red de
Universidades Cultivadas RUC
Programa Jornadas RUC.pdf
Inscripcions obertes per al VI Encuentro RUC 2026
Els resultats
d'este projecte d'investigació implicarien un
benefici social i comunitari
en permetre ajudar a
informar les persones sobre com les seues eleccions diàries poden afectar la seua
salut i qualitat de
vida i proporcionar informació valuosa per al desenrotllament de polítiques i programes de salut pública.
Respon.
https://encuesta.com/survey/x7L6xFVm4X/encuesta-esp
Alimentació saludable i sostenible: Cistella
Responsable als Campus de Tarongers i Blasco
Ibáñez
La Cistella
Responsable és una iniciativa de la fundació CEDAT, amb el recolzament, en la UV, del Vicerrectorat
de Sostenibilitat, Cooperació i Vida Saludable. Té com
a objectius a destacar: promoure
un model de consum
responsable que dona la possibilitat d'accedir a aliments ecològics locals i de temporada, i integrar laboralment
a persones amb discapacitat,
contribuint a la construcció
d'una societat més solidària i compromesa.
La cistella
es pot arreplegar el dimecres
en Geografia i Història
i al Departament de Psicologia
Social de la Facultat de Psicologia
i Logopèdia en el Campus de Blasco Ibáñez, o al despatx, a la Biblioteca d’Educació
o la nova ubicació de la Tenda
(a l’oest de Dret),
al Campus de Tarongers
El funcionament
de la proposta és senzill. Primer, la clientela es registra en la web de
la Cistella, https://ir.uv.es/mz4RkGL .
Després, s'encarrega la comanda (hi ha diferents modalitats de caixes), i s’indica el lloc d’entrega. El dimecres següent es rep el lliurament i el pagament es realitza a través
de la plataforma amb targeta
de crèdit.
https://ir.uv.es/mz4RkGL
|
