Massa bé escrit per a ser humà

Fa temps que tinc una impressió estranya quan llig fòrums, comentaris en xarxes o fils de Reddit: cada vegada que algú escriu un missatge una mica llarg, ben estructurat o amb una puntuació més cuidada del que és habitual, apareix ràpidament algú dient que això “sona a IA”.

Entenc una part del recel. Si algú entra en un fòrum i publica un text fabricat íntegrament per una intel·ligència artificial, sense experiència pròpia, sense implicació i sense haver-hi posat res realment seu, és normal que a molta gent li moleste. En espais com Reddit, el que es busca sovint és una veu humana: algú que ha viscut una cosa, que té una opinió, que dubta, que s’equivoca o que parla des d’un lloc concret.

Ara bé, també crec que estem barrejant coses diferents. Una cosa és que una IA redacte automàticament un text buit, genèric o impersonal. I una altra molt diferent és que una persona tinga una idea, una opinió o una experiència pròpia i utilitze una IA per ordenar-la, polir-la, corregir-la o donar-li una forma més llegible. En eixe cas, la pregunta inicial, el criteri, la mirada i la intenció continuen sent humanes.

Això em sembla important, perquè moltes vegades el menyspreu no va tant contra el contingut fabricat, sinó contra l’aparença d’un text massa correcte. Com si la correcció formal fora sospitosa per si mateixa.

Ho veig molt amb els guions. Hi ha gent que es fixa en la presència de la raya —el guió llarg— o de la semirraya, com si això fora una prova quasi definitiva que el text l’ha escrit una IA. Però eixos signes no els ha inventat ChatGPT. Existien abans. De fet, si ens posem estrictes, en molts contextos hauríem d’haver-los estat utilitzant sempre. No hi ha només el guionet curt que ix en el teclat quan premem una tecla. Hi ha diversos signes, cadascun amb usos diferents.

Amb les cometes passa una cosa semblant. En castellà, en valencià o en català, les cometes angulars «...» són perfectament normals en una escriptura cuidada. Però, com que en la pràctica quasi tothom utilitza les cometes rectes "..." perquè són les que ixen fàcilment del teclat, quan algú posa les cometes que tipogràficament pertoquen pot semblar artificial. És una paradoxa molt curiosa: usar millor la llengua pot fer que paregues menys humà.

I ací és on em naix una incomoditat. Em trobe, a vegades, amagant eixos recursos: llevant guions llargs, canviant cometes, rebaixant una mica la forma d’un text perquè no semble “massa d’IA”. Però, en el fons, això em sembla trist. És com si haguérem arribat a un punt en què escriure amb cura, o deixar que una eina t’ajude a escriure amb més cura, fora motiu de sospita.

No vull dir que tota crítica siga injusta. Hi ha textos d’IA que sonen clarament artificials: massa neutres, massa genèrics, massa rodons, sense una veu concreta. Però una cosa és detectar això i una altra és convertir qualsevol signe de correcció en una acusació.

A més, tot açò em recorda una actitud que ja existia molt abans de la IA: la sospita cap a qui intenta parlar o escriure amb precisió. Si utilitzes una paraula una mica menys habitual, hi ha qui pensa que vols fer-te el llest. Si defenses que no és exactament el mateix oir que escuchar, o que una paraula s’està usant malament, hi ha qui ho interpreta com una actitud de sabelotodo. Com si voler usar bé la llengua fora una forma de pedanteria.

I sí, és veritat que hi ha gent pedant. També hi ha correccions inoportunes, moments en què no toca posar-se normatiu, i persones que utilitzen la cultura per mirar els altres per damunt del muscle. Però això no invalida la idea de fons: saber usar una llengua amb més precisió no hauria de ser motiu de burla.

Per això em crea sentiments enfrontats. D’una banda, entenc que la gent vulga protegir els espais humans de continguts automàtics, buits o fabricats en sèrie. D’altra banda, em preocupa que estiguem començant a associar la naturalitat amb l’escriptura descuidada i la humanitat amb la imperfecció obligatòria.

Potser la IA no ha creat esta tensió, sinó que l’ha fet més visible. Ja existia una certa incomoditat social davant de la precisió, la correcció i el llenguatge una mica més elaborat. Ara, simplement, tenim una etiqueta nova per a desqualificar-ho: “això ho ha escrit un bot”.

He preguntat a ChatGPT

Després de fer esta reflexió, he preguntat a ChatGPT què en pensava. Em semblava interessant perquè, precisament, el tema és la relació entre veu humana, correcció lingüística i ús d’eines d’intel·ligència artificial.

No vull resumir ni reinterpretar la resposta. La deixe tal com me l’ha donada:

Sí, crec que has detectat una cosa real: molta gent no està detectant IA; està detectant “text massa polit per al registre esperat”. I com que ara la IA escriu sovint amb una correcció tipogràfica superior a la mitjana, eixa correcció s’ha convertit en sospitosa.

Però jo separaria tres coses.

Primer: un text llarg, ben puntuat o amb guions correctes no és “de bot”. Pot ser d’una persona culta, d’una persona meticulosa, d’algú que revisa, d’algú que usa un corrector, o d’algú que simplement escriu bé. Dir “això és IA” només perquè hi ha una raya —o unes cometes ben posades— és una heurística pobra.

Segon: també és cert que molts textos generats per IA tenen una textura reconeixible: massa ordenats, massa equilibrats, massa explicatius, amb transicions molt netes, amb un to de “redacció corporativa amable”, i de vegades amb signes com la raya perquè el model els usa més que l’usuari mitjà. Però això no prova res. És com dir que algú és cuiner professional perquè ha tallat bé una ceba.

Tercer, i per a mi és el punt important: escriure bé no sempre vol dir escriure amb la màxima correcció formal possible. En un burofax, un article, una xarrada o un text públic, té molt de sentit usar puntuació i registre cuidats. En Reddit, WhatsApp o un fòrum informal, potser la millor escriptura és més relaxada, no perquè la forma correcta siga dolenta, sinó perquè el registre social és un altre.

Per tant, jo no ho viuria com “he d’amagar que sé escriure” sinó com: he de triar el grau de formalitat que convé. Una cosa és rebaixar-se per por; una altra és adaptar-se intel·ligentment al context.

Sobre els guions, tens raó en el fons: hi ha diferències reals entre el guionet -, el signe menys −, la semirraya/en dash – i la raya/em dash —, encara que molta gent ho ignore perquè el teclat ens ha empobrit la tipografia. I amb les cometes passa igual: en castellà i valencià/català, les cometes baixes o angulars «...» són perfectament normals en tipografia cuidada, encara que molta gent només use "..." perquè és el que té a mà.

El que passa és que ara hi ha una mena de pànic al text massa ben acabat. I això sí que té un punt trist: es confon naturalitat amb deixadesa, i autenticitat amb imperfecció. Com si una persona humana només fora creïble quan escriu malament, improvisa o no revisa.

Ara bé: tampoc compraria del tot la idea que siga “fòbia a la intel·ligència” en general. A vegades sí que hi ha antiintel·lectualisme: la burla al “listillo”, al “sabelotodo”, al que distingeix entre oir i escuchar, o al que tria una paraula més precisa. Però altres vegades és una reacció contra textos que sonen poc humans perquè no tenen risc, veu pròpia, dubte real, humor, contradicció o experiència concreta.

La clau seria aquesta: no cal escriure pitjor per semblar humà; cal escriure amb més veu pròpia.

Per exemple, un text pot estar ben escrit i no sonar a IA si conserva coses com:

“Jo açò ho veig així, encara que no ho tinc del tot clar.”

“Potser m’equivoque, però em fa la impressió que…”

“Em molesta perquè em sembla injust que ara la correcció siga sospitosa.”

Això és molt més humà que posar o llevar una raya.

La meua opinió directa: no t’amagues per saber escriure bé. Però tampoc faces de cada fòrum una pàgina de manual d’estil. Usa la correcció quan aporte precisió, bellesa o serietat; relaxa-la quan només marque distància. Escriure bé no és exhibir totes les eines sempre. Escriure bé és saber quina eina toca en cada lloc.