Darwin 2009

CONFERENCIANTS

DARWIN I L'ARBRE DE LA VIDA

CONFERENCIES

1 Amparo Latorre
2 Andres Moya Simarro
3 Fernando Gonzalez
4 Hernan Dopazo
5 Julio Sanjuan
6 Juli Peretó i Magraner
7 Manuel Porcar i Miralles
8 Manuel Serra Galindo
9 Ricardo Flores
10 Pau Carazo Ferrandis
11 Toni Raga
12 Francisco Aznar
13 Santiago F.Elena Fito
14 Rosario Gil
15 Valentin Villaverde
16 Vicente Pallas
17 Mercedes Fernández
18 Xavier Lopez

Fa segle i mig, Charles R. Darwin va difondre una de les idees més fèrtils i poderoses de la biologia: tots els éssers vius tenen un mateix avantpassat, tots tenen un mateix origen, tots som parents. A diferència del xoc intel•lectual que li va suposar renunciar al pensament de la teologia natural i admetre l’evolució per selecció natural, la seua proposta darwinista de la comunitat d’origen estava en sintonia amb la seua ideologia abolicionista. Així, doncs, les relacions entre tots els organismes actuals i els que han existit en el passat es pot representar amb un diagrama arborescent.
L’arbre de la vida, amb les branques extingides enfonsades en la terra, en el registre fòssil, i el seu fullam espès d’espècies vivents actuals, és una imatge darwinista molt potent. Aviat va ser adoptada pels naturalistes per a substituir la idea, antiga i incorrecta, de la gran cadena del ser: una escala que ascendia dels cucs insignificants als excelsos humans, a tocar dels déus. Amb l’arbre de la vida darwinista ja no n’hi hagueren mai més organismes superiors i inferiors, o més o menys evolucionats. Les tècniques bioquímiques i el mètodes computacionals actuals ens han permès de reconstruir l’arbre filogenètic universal, fent realitat el somni de Darwin, alhora que hem trobat relacions familiars insospitades, com les que resulten de la simbiosi. Això amplia el seu valor molt més enllà del que Darwin mai no pogué ni imaginar.
Però a més de l’interès científic evident que té l’arbre de la vida i el descobriment de les relacions filogenètiques en la biosfera actual, aquestes recerques són útils i tenen també aplicacions pràctiques. En darrer terme, d’una manera com més va més precisa, ens permeten plantejar la pregunta: qui som?

1 Simbiosi: Aprenent a viure junts
2 La teoria de l'evolució avui
3 Evolució dels Virus: de l'origen de la Sida fins al caso Maeso
4 Genòmica i Evolució. El futur de la Biologia.
5 De l'origen de la ment a la psicopatologia .
6 Darwin i l'arbre de la vida
7 Del cranc de Heike als conreus transgènics: meravelles de la selecció artificial
8 Ecología de la reproducció sexual
9 Els viorides
10 Què ens fa humans?: El que l'evolució pot dir-nos sobre el nostre propi comportament
11 Biodiversitat en el Mediterrani
12 Paràsits que manipulen als seus hospedadors, i paràsits autoestopistes: com sobreviure en el pitjor dels mons possibles
13 Virus emergents
14 Cèl·lules mínimes: evolució i disseny
15 Procés evolutiu humà
16 Virus emergents
17 La vida en el mar: diari d'un dofí
18 Els Virus: L'Evolució en directe

J. Browne, El origen de las especies de Charles Darwin, Debate (Barcelona, 2007)
C. R. Darwin, Autobiografia, Monografies de Mètode (València, 2009)
C. R. Darwin, L'origen de les espècies, ediciò conmemorativa il·lustrada per C. Puche, PUV (València, 2009)
A. Desmond, J. Moore, J. Browne, Charles Darwin, Herder (Barcelona, 2008)
J. Peret?
L'arbre de la vida, d'ufanòs a marcit? Mètode n?. 28 (2001).
www.darwin2009.cat

JULI PERETÓ I MAGRANER

Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva
Departament de Bioquímica i Biologia Molecular, Facultat de Ciències Biològiques, Universitat de València
Institut d'Estudis Catalans

		Professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, ha fet recerca al CSIC i a les universitats de València, Essen, Pensilvània i París XI. Membre de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV) i de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. S’interessa per l’origen de la vida, l’evolució del metabolisme i la història de les idees sobre l’origen de la vida. A més d’articles de recerca és autor de textos divulgatius publicats en premsa i al bloc El buit del temps (Vilaweb). Dirigí la col·lecció de divulgació científica Sense Fronteres (1995-2006) de Bromera i PUV i col•labora amb la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la UV. És coautor de Fonaments de bioquímica i curador de l’edició catalana del manual Bioquímica de Lubert Stryer. Ha estat secretari de la International Society for the Study of the Origin of Life (ISSOL-The International Astrobiology Society). Actualment té cura d’una edició il·lustrada de L’origen de les espècies