«L'Astronomia està vivint la seua Edat d'Or i volem que aquest any cada ciudatà pense que és part de l'Univers quan mire per un telescopi».

Aquestes belles paraules van ser pronunciades per la presidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Catherine Cesarsky, per definir l'objectiu principal de l'Any Internacional de l'Astronomia, que va ser inaugurat oficialment a Espanya, en la seu del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Madrid el passat dimarts 27 de gener.

Una representació nombrosa dels astrònoms de l'estat, entre els quals es trobaven membres del departament d'Astronomia i Astrofísica i de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València, es vàren reunir per festejar el començament de l'Any Internacional. Anys de treball dels comitès organitzadors comencen a donar ara els seus fruits.

L'acte començà amb una introducció astronòmico-musical i seguí amb les salutacions de diverses personalitats del camp de l'astronomia mundial i acabà amb la intervenció del Príncep Felip. 

Després de la presentació del video musical-astronòmic Allegro Galàctic de Juan R. Pardo, amb música de Mozart, que deixà atònit el personal per la perfecta sincronia de les imatges amb la música es passà als discursos.

Rafael Rodrigo, president del CSIC i astrònom, destacà l'èxit de l'astronomia espanyola dels últims 30 anys en recursos i observatoris i que ha permés construir el que serà el telescopi més gran del món, el GTC amb un espill segmentat de 10,4 m de diàmetre.

Montse Villar, coordinadora de l'esdeveniment a Espanya, assenyalà que tot començà amb uns pocs voluntaris i que ara mateix s'està produint una ona expansiva que va creixent i que ha produït la major xarxa de divulgació científica que mai ha existit a l'estat.  Una activitat com la mesura del radi de la Terra impliquen ja més de 400 escoles i instituts. També destacà l'estudi mai fet sobre la posició de la dona en astronomia.

Maria Rosa Zapatero ens parlà de les fites que es poden aconseguir en les pròximes dècades. El descobriment en els darrers anys de 240 planetes extrasolars semblants a Júpiter o fins i tot més grans, ens fa ser optimistes en la descoberta en els pròxims anys de planetes rocosos com la Terra i que en algun d'ells puguem albirar senyals d'activitat biològica.

Després de les salutacions amb vídeo de Matt Mountain, director de l'Institut del Telescopi Espacial  i de David Southwood del programa científic de l'Agència Espacial Europea, la presidenta de la Unió Astronòmica Internacional, Catherine Cesarsky, ens recordà la participació de l'estat espanyol en les institucions europees dedicades a la investigació espacial, l'ESA i l'ESO.  En la part més emotiva del seu discurs, evocà com fa 400 anys l'astrònom de Florència, Galileo Galilei, alçà el seu telescopi fet per ell i descobrí que la Lluna i el Sol no eren esferes perfectes i que Júpiter tenia satèl·lits al seu voltant, un veritable sistema solar en miniatura. Així que Copèrnic tenia raó. La Terra deixà definitivament el seu lloc central en l'Univers ptolemaic i passà a ser un planeta girant al voltant del Sol. I finalment destacà que l'astronomia és una ciència que promou la pau. El cel és igual per a tots i ens invita a observar-lo.

Després del parlament del Secretari d'Estat d'Investigació, Carlos Martínez, que parlà del futur telescopi ELT (Extremely Large Telescope) amb un diàmetre de 42 m, previst per al 2018, clogué l'acte el Princep d'Astúries que durant tota l'estona havia anat prenent notes per contestar a cadascun dels parlaments anteriors. El discurs sencer que va fer pot llegir-se ací.

El Príncep Felip sabia de que parlava. De fet digué que és aficionat a l'astronomia des que era un xiquet. Va fer referències a Galileo i Kepler i a l'ajut que la Corona Espanyola va donar per crear l'Observatori de Madrid el 1790 i per a la compra d'un telescopi de 25 peus a Hershel.

També recordà les vegades que ha anat a Canàries als Observatoris d'Izaña i del Roque de los Muchachos. I descatà la posada en marxa del GTC fet totalment amb tecnologia espanyola.