Dimarts, 8 de novembre

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

IES JOAN LLOPIS MARÍ (Cullera)

(Partida Seniades, s/n - Cullera)  

ES  ÉNGUERA (Énguera)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.

IES JAUME I  (Borriana)

Prevenció a l'aparició de resistències als insecticides

Rafael Martínez Pardo, departament de Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València

Els insectes empren sempre una mateixa aproximació per a defensar-se dels tòxics que es fan servir en contra d’ells. Els mecanismes són els mateixos, tant si es tracta d’insecticides com si es tracta d’altres tòxics i contaminants. L’estudi dels sistemes emprats per a l’eliminació d’aquests tòxics permet detectar els primers símptomes de resistència. Si es segueix una aproximació correcta és possible retardar l’aparició de les resistències i, en alguns casos, revertir-les. D’aquesta manera s’aconsegueix un millor control, s’empren menys insecticides i els productes agrícoles estan menys contaminants.

IES Botànic Cavanilles

(carrer Jaume I, 60 – La Vall d’Uxò)  

Matemàtiques quotidianes

Onofre Monzó, departament de Didàctica de les Matemàtiques de la Universitat de València

Hol·lywood ens enreda? Pot existir una criatura com King Kong? Eixim del cinema i anem al supermercat, paguem amb targeta de crèdit, i per què te aquesta forma? Com podem esbrinar si és falsa? Ens demanen el DNI, què te a veure la lletra amb el nombre? Comprem un litre de suc envasat en tetrabric, per què es diu 'tetra' si es tracta d'un paral·lepípede? Quin paper juguen les matemàtiques en la formació dels ciutadans en la societat avançada del segle XXI? Aquests reptes i d'altres temes tenen resposta matemàtica. En gran part les matemàtiques no tracten de fórmules ni d'equacions; tracten de CD i escàners TAC, de parquímetres, d'enquestes electorals i de gràfics informàtics. Les matemàtiques tracten de  veure el nostre món creant representacions amb les què podem treballar per resoldre els problemes que importen. Volem remarcar les connexions entre les matemàtiques contemporànies i la societat moderna. Des de l'explosió tecnològica que va seguir la Segona Guerra Mundial, les matemàtiques s'han convertit en un conjunt de ciències que abasten l'estadística, la informàtica, la investigació operativa i la teoria de decisions, juntament a les àrees més tradicionals. En la ciència i en la indústria els models matemàtics són les ferramentes per excel·lència per resoldre problemes complexos. Es pretén transmetre la potència de les matemàtiques per modelar i resoldre problemes. 

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)  

Trastorns de la conducta alimentària: característiques i prevenció

Andrés Porcel, responsable de la Unitat de Trastorns del Comportament

Alimentari en el Servei de Psiquiatria de l'Hospital de la Ribera

Els trastorns del comportament alimentari afecten cada vegada més la població, especialment els joves. Tot i que és habitual tenir referències, el coneixement general sobre desordres en la conducta alimentària com l'anorèxia nerviosa, la bulímia o la obesitat sovint és imprecís i està molt basat en mites o idees inexactes. Des d'un punt de vista rigorós i alhora aclaridor, aquesta conferència pretén oferir una descripció -tenint en compte els aspectes mèdics i psiquiàtrics però també els culturals- de quins són aquests problemes, com s'han desenvolupat al llarg de la història i quines poden ser les estratègies de prevenció.

IES Maria Moliner

(carrer Dolores Ibarruri La Pasionaria, 13 - Port de Sagunt)  

Hi ha balenes al Mediterrani?

Juan Antonio Raga, professor del departament de Zoologia

 i Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

No només podem afirmar que hi ha balenes al Mediterrani, sinó que podem dir que el mar de Tethis, precursor del Mare Nostrum, va donar recer als antecessors de les balenes actuals i dels cetacis, en general. Aquest viatge evolutiu que va començar fa 55 milions d’anys, i en el qual un grup de mamífers terrestres, a través de notables canvis morfològics i fisiològics es va adaptar a viure al mitjà aquàtic, ha donat lloc a que en el nostre Mediterrani trobem avui una varietat important d’espècies de cetacis. Així, distintes poblacions de balenes, catxalots, dofins, etc.,  s’alimenten, es desplacen i es reprodueixen en les seues aigües. Però aquesta fauna marina, com bona part de la biodiversitat, està des de fa pocs anys seriosament amenaçada per activitats humanes, que cal conèixer i regular mitjançant acords i normes nacionals i internacionals, per a permetre un desenvolupament sostenible de les poblacions humanes compatible amb la conservació del medi ambient.

IES GUADUASSUAR

Evolució del cervell emocional: els orígens de la por i el plaer.

Enrique Lanuza, departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de València.

La base biològica de les emocions s’ha considerat, durant bona part del segle XX, una qüestió inabordable experimentalment. No obstant això, a partir de la dècada dels 1980, diferents models de comportament animal basats en l’aprenentatge Pavloviano han demostrat ser molt útils per a caracteritzar els circuits neurals responsables que experimenten por o plaer. Els resultats d’experiments en animals han mostrat que una estructura cerebral, denominada amígdala, és una estructura crítica en l’expressió de les respostes fisiològiques associades a les emocions i també en l’aprenentatge relacionat amb situacions emocionals. L’estudi d’alguns pacients amb lesions cerebrals que afecten selectivament a l’amígdala han mostrat que els experiments amb animals són, en bona mesura, extrapolables  a les persones. El coneixement d’aquests circuits neurals, està permetent descobrir com funcionen drogues que afecten a l’estat emocional de les persones, com els ansiolítics.

19.00 h. CICLE DE CONFERÈNCIES PREMIS CIUTAT D’ALZIRA.

Casa de la Cultura d’Alzira (carrer Escoles Pies, 2 – Alzira)

Einstein amb nosaltres: del mite a la persona

Antoni Roca, president de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica i

professor d'Història de la Ciència a la Universitat Politècnica de Catalunya

Albert Einstein és un referent mundial pel que fa a l'aventura del descobriment científic. Amb motiu de l'Any Mundial de la Física, aquesta conferència presenta la seua trajectòria i ofereix una imatge més humana, allunyada tant de l'admiració sense condicions cap al geni com del retret per la utilització d'alguns dels seus descobriments. De l'anàlisi resulta una figura més complexa, però més propera, que ens parla dels avanços i de les crisis de la humanitat al segle XX. Com a aportació original, es parlarà de l'estada d'Einstein a Barcelona el 1923, dins la seua gira per l'Estat espanyol.

19.30 h. CONFERÈNCA 

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València

El virus de la grip: què sabem i què desconeixem?

Amèlia Nieto Martin, Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid - CSIC

El virus de la grip posseeix en la seua embolcallada dues proteïnes denominades hemaglutina (H) i neuramidasa (N) (N). Hi ha 15 subtipus diferents d’H i 9 d’N què donen origen a totes les combinacions possibles d’aquests distints subtipus (H1N1, H1N2, H1N3...). Atenent als diferents subtipus, els virus de la grip infecten a determinades espècies. Així les aus que són els reservori natural del virus són infectades per tots els subtipus, mentre que solament tres d’ells són capaços d’infectar a humans. No obstant això, en ocasions alguns virus d’aus són capaces d’infectar a humans. Si això ocorre i aquests virus adquireixen la capacitat de propagar-se entre els humans s’origina una pandèmia.  

 Facultat de Biologia (Campus de Burjassot)

Visita guiada a càrrec d'Ana Garcia, tècnic del Museu de Geologia de la Universitat de València

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

ES Josep Maria Parra

(carrer Dr. Francesc Bono, s/n – Alzira)  

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i

Investigació Operativa de la Universitat de València.

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

IES J. Rodrigo Botet

(carrer Sants Justs i Pastor, 70 - Manises)       

De l’edat dels metalls als segle XXI (passant per Damasc).

Eduardo Martínez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Des de temps prehistòrics els materials més íntimament lligats al desenvolupament tecnològic són, sens dubte, els metalls. Anem a mostrar l’evolució en la tecnologia metal·lúrgica des de l’Edat dels Metalls fins els nostres dies, passant revista a les fites més significatives des del punt de vista científic i tecnològic. Destacarem la influència que aquests descobriments han tingut en el desenvolupament de la societat, tant en l’àmbit de la millora en les condicions de vida com en les modificacions de les relacions de poder entre els pobles al llarg de la història. Per això passarem revista a les tècniques de metal·lúrgia extractiva, al processat dels metalls i/o aliatges, i a la fabricació d’objectes i dispositius usats en la tecnologia civil i, el que massa sovint és més crític, en les armes que han determinat les esmentades relacions de poder entre les societats existents a cada moment.

IES ENRIC VALOR

El microscopi: una finestra al microcosmos

José Pertusa, departament de Biologia Funcional

i Antropologia Física de la Universitat de València

Anys d’innovacions tècniques han reduït el món microscòpic a una secció plana en la que es fa menyspreable la tercera dimensió; les modernes incorporacions instrumentals han retornat la tercera dimensió al món cel·lular. Gràcies a la tecnologia digital i a les noves fonts d’il·luminació s’ha incorporat la quarta dimensió, el temps, que es trobava limitada per la supervivència cel·lular deguda a la fototoxicitat. L’element essencial, invariant, segueix sent l’estructura del microscopi i la qualitat dels objectius, que es segueixen construint segons els mateixos principis proposats per Abbé al segle XIX. Les noves perspectives de la moderna instrumentació ens estan abocant a un complex cos de tècniques entre les quals comencen a destacar les relacionades amb la tecnologia digital.

IES Benimamet

(carrer Rafael Tenes Escrig, 56 – Benimàmet)  

 

Prevenció a l'aparició de resistències als insecticides

Rafael Martínez Pardo, departament de Biologia Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València

 

Els insectes empren sempre una mateixa aproximació per a defensar-se dels tòxics que es fan servir en contra d’ells. Els mecanismes són els mateixos, tant si es tracta d’insecticides com si es tracta d’altres tòxics i contaminants. L’estudi dels sistemes emprats per a l’eliminació d’aquests tòxics permet detectar els primers símptomes de resistència. Si es segueix una aproximació correcta és possible retardar l’aparició de les resistències i, en alguns casos, revertir-les. D’aquesta manera s’aconsegueix un millor control, s’empren menys insecticides i els productes agrícoles estan menys contaminants.

 

COL·LEGI JOAN XXIII (Burjassot)

 

 

Minerals biològics

Juan Faus, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València

  

Gairebé tots els éssers vius generen sòlids inorgànics com a producte de la seua activitat biològica. Aquests biominerals poden ser de naturalesa molt diversa però els més comuns són: CaCO₃, Ca₃ (PO₄)₂, SiO₂, Fe₃ O₄. Els biominerals, a més de constituir un dipòsit d’elements essencials per a la vida de l’organisme, tenen un valor funcional: proporcionen un suport estructural i/o una coberta protectora i poden utilitzar-se també com sensors gravitatoris o magnètics. Els biominerals contenen sempre una quantitat important de matèria orgànica, per la qual cosa constitueixen veritables materials  compostos amb propietats mecàniques òptimes. El seu estudi no és sols d’importància bioquímica sinó també industrial, ja que poden servir de model a científics i enginyers en el desenvolupament de nous materials.  

 

 

 

19.30 h. PRESENTACIÓ DE LLIBRES

Col·legi Major Rector Peset 

(Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4 - València)

 

Somnis de ciència. Un viatge al centre de Jules Verne, de Jesús Navarro

Col·lecció Sense Fronteres  (Universitat de València - Edicions Bromera)

Daniel Compère i Jesús Navarro

 

Amb la col·laboració de l'Institut Francès de València

 

Jules Verne és considerat sovint un visionari, un profeta de la ciència i de la tècnica que va anticipar en les seues narracions invents extraordinaris com el coet espacial o el submarí. Molts dels estudis i llibres recents sobre el prolífic escriptor francès insisteixen a mostrar la falsedat dels tòpics que hi ha al seu voltant. No obstant això, Verne sí que va participar d'una manera particular en l'esforç de divulgació de la ciència tan característic del segle XIX. En l'actualitat, les seues novel·les encara desperten la curiositat i el gust pel coneixement, unint aventures i saber, odissees d'exploradors i de científics dintre d'un món extraordinari i meravellós.   Somnis de ciència reflexiona, des de la perspectiva actual, sobre la descripció de la ciència i de la societat que fa Jules Verne en la seua obra. Aquest llibre no és tan sols una forma diferent i profitosa d'aproximar-se a la producció novel·lística de Verne, sinó que constitueix una extraordinària invitació a gaudir de les seues narracions sense complexos ni idees preconcebudes.   Jesús Navarro és investigador del CSIC i treballa a l'Institut de Física Corpuscular (centre mixt del CSIC i la Universitat de València). La seua investigació actual versa sobre líquids quàntics i sobre temes de física nuclear d'interés en astrofísica. És col·laborador de la revista Mètode i membre de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i la Fundació Cañada Blanch.   Daniel Compère és maître de conférence à l’Université de Paris III – Sorbonne Nouvelle, on imparteix classes de literatura francesa del segle XIX. Ha publicat diversos llibres i nombrosos articles sobre Jules Verne, entre d’altres: Jules Verne écrivain (1991), Jules Verne, parcours d’une oeuvre (2005) y Les Voyages extraordinaires de Jules Verne (2005). El 1972 va crear el Centre de Documentació Jules Verne en Amiens. Està considerat com un dels més importants especialistes de l’autor dels viatges extraordinaris

   

 

21.00 h. PREMIS LITERARIS CIUTAT D’ALZIRA

Sala Rex d’Alzira  

 

Lliurament de l' Onzè Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General juntament amb la resta de Premis Literaris

 

Organitzat per la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira, i en col·laboració amb Edicions Bromera i sota el patrocini de Bancaixa, el Premi Europeu de divulgació Científica pretén estimular la creació i la difusió d’obres que, amb un llenguatge entenedor, posen a l’abast del públic general, i dels estudiants preuniversitaris en particular, els avanços científics i tecnològics i també la divulgació d’aspectes interessants de les diverses branques del saber. 

   

IES JOSE SEGRELLES (Albaida)

Biodiversitat: conèixer per conservar

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linneé, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.  

L’àlgebra, l’Islam medieval, Al-khwârizmî i nosaltres

Luis Puig, departament de Didàctica de la Matemàtica

Les matemàtiques s’han presentat sovint com el prototip de la ciència occidental. No obstant això, fins i tot en el nom d’una de les seues parts, Àlgebra, o en un terme com “algorisme” està present la petjada de la llengua àrab. Muhammad ibn Musa al-Khwârizmî, matemàtic nascut al segle IX en la regió de Khwârizm, prop del llac Aral, el que avui és Uzbekistan, va emigrar a Bagdad a treballar en la Casa de la Saviesa, i allà, per encàrrec del califa al-Mamun, va escriure un llibre conegut com El llibre concís del càlcul d’al-jabr i al-muqâbala. D’aquest llibre i del seu nom provenen precisament les paraules àlgebra i algorisme. En aquesta xerrada esbossarem la història de l’expansió de l’Islam de la península aràbiga fins l’Índia en Orient i Espanya a Occident, i examinarem les idees algebraiques que es desenvoluparen en aquest context històric i cultural, especialment les que estan presents al llibre de al-Kwârizmî.  

IES LA POBLA DE VALLBONA (La Pobla de Vallbona)

Canvi global: la nostra empremta sobre la Terra

Fernando Sapiña, departament de Química Inorgànica

i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Les últimes dècades hem començat a elaborar una visió global de les relacions que existeixen entre els distints components de la biosfera. Aquest estudi ha mostrat, sens dubte, que van produint-se canvis al medi ambient i que l’origen d’aquestes alteracions inusuals es troba en l’activitat del éssers humans. Fenòmens com ara la pèrdua de biodiversitat, la disminució de la capa d’ozó o el canvi climàtic són símptomes d’una malaltia, són la conseqüència de l’apropiació de la biosfera per la nostra espècie.

IES BENICALAP (València)

Molècules i electrons en acció: del nanocosmos molecular a l’electònica molecular.

Eugenio Coronado, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència Molecular

Poden els materials moleculars ser una alternativa real als materials tradicionals utilitzats actualment? Podem, a partir d’aquests nous materials, obtenir dispositius molt més petits, eficients i ràpids per a escriure, emmagatzemar, processar, llegir i transferir informació de les que ofereix la microtecnologia actual? És possible dissenyar dispositius intel·ligents de grandària nanomètrica que siguen capaços de detectar cèl·lules malaltes i de guarir-les? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals tracta de respondre l’electrònica molecular. Quan l’electrònica tradicional basada en el silici està arribant als seus límits, sorgeix l’electrònica molecular com alternativa per arribar a l’escala nanomètrica. Estem davant una revolució científica i tecnològica basada en la capacitat, recentment desenvolupada, de manipular i organitzar la matèria a l’escala del nanòmetre. En aquesta nanoescala, la física, la química, la biologia, la ciència de materials i l’enginyeria convergeixen cap als mateixos principis teòrics i tècniques experimentals. En aquesta xerrada presentarem alguns dels avanços recents més significatius obtinguts amb els sistemes moleculars.

COL·LEGI SANT BARTOMEU (Godella)

Passat, present i futur dels aliments

José Vicente Carbonell, Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (CSIC)

Es revisa l’alimentació humana des de la prehistòria fins als nostres dies, i s’extrapolen les tendències de consum per a predir el tipus d’aliments que consumirem en el futur en el nostre entorn socioeconòmic. La xerrada se centra fonamentalment en els aspectes científics i tecnològics de la gamma d’aliments, naturals o processats, que consumim, i de com s’han anat incorporant a la nostra dieta habitual, fins arribar a la gran diversitat actual: aliments convencionals, orgànics, funcionals, transgènics, empobrits o enriquits en micronutrients o macronutrients, etc. També es comenten les noves tecnologies de processament d’aliments i els aspectes històrics, actuals i futurs, de la seguretat alimentària. 

IES FAUSTÍ BARBERÀ (Alaquàs)

El medi ambient a través del filtre dels mitjans

Maria Josep Picó, directora de la NAT

La conferència es centrarà en la capacitat de transformació de transformació dels mitjans de comunicació de la realitat ambiental. Explicarem com s'elaboren les notícies ambientals i si cal que es desenvolupa els periodisme ambiental. També s'abordarà la paradoxa actual on conflueix un interès social creixent pel medi ambient i una oferta informativa als mitjans molt precària. 

IES NAVARRO SIFRE SANTAFÉ (Villena)

IES GERMANS AMORÓS (Villena)

Casa de la Cultura de Villena

Desxifrem el llenguatge de les neurones

Patricio Orio, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

Electricitat en el nostre cos? L’origen del comportament elèctric de les neurones s’explica a partir de conceptes bàsics de biologia, química i física. El 1952, els experiments què Alan Hodgkin i Andrew Huxley realitzaren en l’axó gegant del calamar els va permetre postular un model matemàtic de l’impuls nerviós que amb el pas dels anys segueix sent utilitzat. La convergència de diferents disciplines, l’ús de tècniques innovadores i una anàlisi exhaustiu de les dades experimentals, van fer d’aquest treball una de les fites més importants de la neurociència.

IES JORGE JUAN (Alacant)

Les cèl·lules es mouen

Alejandro Barrallo, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

Que les cèl·lules es mouen és una noció ben entesa. Tots sabem que la sang circula per les venes i que el cor batega, per exemple.  Però del que tracta aquesta conferència és del moviment de les cèl·lules dins d’un organisme, moviments que tenen un sentit i direcció particulars. El moment en el què més moviments cel·lulars es produeixen és en el desenvolupament embrionari, cosa lògica ja que a partir d’una cèl·lula s’ha de formar un organisme complet amb tots els seus òrgans. Així es parlarà de tres moviments en particular: el de les cèl·lules que formen el cervell i els àxons que estableixen les connexions neuronals, el de les cèl·lules durant la grastrulació i per últim, el de les cèl·lules que formen la cresta neural.

IES MONTSERRAT ROIG (Elx)

  Estudi del cervell des de l'embrió fins l'adult

Eduardo de Puelles, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

El sistema nerviós central dels humans és amb seguretat un dels sistemes més complexos que existeixen. El nostre grup es dedica a l'estudi de la seua formació embrionària. Intentarem desxifrar quins són els mecanismes moleculars necessaris per generar el cervell. Aquesta investigació es basa principalment en l'estudi de models animals que suposen per a nosaltres una eina fonamental. Ens permet analitzar el paper individual de diversos gens fonamentals en aquest desenvolupament embrionari, així com en malformacions i malalties humanes.

19.30 h. CICLE DE CONFERÈNCIES: BIODIVERSITAT I CONSERVACIÓ AL SEGLE XXI

Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de la Universitat de València

La conservació: un repte científic

Montserrat Gomendio, Museu de Ciències Naturals de Madrid (CSIC)

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

Meteorits: missatgers de l'espai

Juan Usera, departament de Geologia de la Universitat de València

Els meteorits actuals procedeixen en la seua majoria del Cinturó d'Asteroides que es troba situat en l'espai entre les òrbites de Mart i Júpiter. No obstant això, hi ha un altre petit grup d'asteroides en l'òrbita de Júpiter i un altre amb òrbites que creuen la de la Terra, sent aquest últim d'especial interès. En el seu viatge a través de l'espai, els meteorits, arriben a impactar sobre els planetes, i ens proporcionen informació sobre la seua composició i origen i també les bases de discussió sobre un possible mecanisme de transmissió de vida elemental entre planetes. Alguns d'aquests meteorits de més de 10 km de diàmetre han estat associats a fenòmens de destrucció massiva d'éssers vius alhora que han afavorit els processos d'evolució de les espècies.

IES NÚM 1 (Quart de Poblet)

Matemàtiques Quotidianes

Onofre Monzó, departament de Didàctica de les Matemàtiques de la Universitat de València

Hol·lywood ens enreda? Pot existir una criatura com King Kong? Eixim del cinema i anem al supermercat, paguem amb targeta de crèdit, i per què te aquesta forma? Com podem esbrinar si és falsa? Ens demanen el DNI, què te a veure la lletra amb el nombre? Comprem un litre de suc envasat en tetrabric, per què es diu 'tetra' si es tracta d'un paral·lepípede? Quin paper juguen les matemàtiques en la formació dels ciutadans en la societat avançada del segle XXI? Aquests reptes i d'altres temes tenen resposta matemàtica. En gran part les matemàtiques no tracten de fórmules ni d'equacions; tracten de CD i escàners TAC, de parquímetres, d'enquestes electorals i de gràfics informàtics. Les matemàtiques tracten de  veure el nostre món creant representacions amb les què podem treballar per resoldre els problemes que importen. Volem remarcar les connexions entre les matemàtiques contemporànies i la societat moderan. Des de l'explosió tecnològica que va seguir la Segona Guerra Mundial, les matemàtiques s'han convertit en un conjunt de ciències que abasten l'estadística, la informàtica, la investigació operativa i la teoria de decisions, juntament a les àrees més tradicionals. En la ciència i en la indústria els models matemàtics són les ferramentes per excel·lència per resoldre problemes complexos. Es pretén transmetre la potència de les matemàtiques per modelar i resoldre problemes. 

IES BENAGUASIL (Benaguasil)

De l’edat dels metalls als segle XXI (passant per Damasc).

Eduardo Martínez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Des de temps prehistòrics els materials més íntimament lligats al desenvolupament tecnològic són, sens dubte, els metalls. Anem a mostrar l’evolució en la tecnologia metal·lúrgica des de l’Edat dels Metalls fins els nostres dies, passant revista a les fites més significatives des del punt de vista científic i tecnològic. Destacarem la influència que aquests descobriments han tingut en el desenvolupament de la societat, tant en l’àmbit de la millora en les condicions de vida com en les modificacions de les relacions de poder entre els pobles al llarg de la història. Per això passarem revista a les tècniques de metal·lúrgia extractiva, al processat dels metalls i/o aliatges, i a la fabricació d’objectes i dispositius usats en la tecnologia civil i, el que massa sovint és més crític, en les armes que han determinat les esmentades relacions de poder entre les societats existents a cada moment.

IES PUÇOL (Puçol)

Molècules i electrons en acció: del nanocosmos molecular a l’electònica molecular.

Eugenio Coronado, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència Molecular

Poden els materials moleculars ser una alternativa real als materials tradicionals utilitzats actualment? Podem, a partir d’aquests nous materials, obtenir dispositius molt més petits, eficients i ràpids per a escriure, emmagatzemar, processar, llegir i transferir informació de les que ofereix la microtecnologia actual? És possible dissenyar dispositius intel·ligents de grandària nanomètrica que siguen capaços de detectar cèl·lules malaltes i de guarir-les? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals tracta de respondre l’electrònica molecular. Quan l’electrònica tradicional basada en el silici està arribant als seus límits, sorgeix l’electrònica molecular com alternativa per arribar a l’escala nanomètrica. Estem davant una revolució científica i tecnològica basada en la capacitat, recentment desenvolupada, de manipular i organitzar la matèria a l’escala del nanòmetre. En aquesta nanoescala, la física, la química, la biologia, la ciència de materials i l’enginyeria convergeixen cap als mateixos principis teòrics i tècniques experimentals. En aquesta xerrada presentarem alguns dels avanços recents més significatius obtinguts amb els sistemes moleculars.

IES  MASSAMAGRELL(Massamagrell)

Einstein, Newton i els daus

José Ros, departament de Física Teòrica de la Universitat de València

R2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les arts i les ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908) 

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

IES REI EN JAUME (Alzira)

 En el taller Fisicalandia els més menuts podran construir demostracions senzilles.

IES JOSE BALLESTER GOZALVO (València)

La investigació a l’Antàrtida: ciència i convivència

Antonio Camacho, departament de Microbiologia i Ecologia i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i  Biologia Evolutiva de la Universitat de València

L’Antàrtida és un continent consagrat a la ciència i a la natura. En aquesta xerrada tracta de donar una visió sobre el que fem els científics a l’Antàrtida, tant des del punt de vista dels tipus d’investigacions que s’estan fent i els seus objectius, com ara des de la moltes vegades oblidada visió humana del treball, la convivència en unes condicions en molts casos poc confortables i la barreja entre ciència i aventura que tenen moltes de les investigacions que es plantegen. A l’Antàrtida, l’exploració dels secrets de la natura es acompanyada per l’esperit dels exploradors dels segles passats, potser un dels pocs tipus de treball on això encara es pot assaborir hui en dia, on explorar, conèixer, saber, és encara pur plaer.

IES RIBA-ROJA DEL TÚRIA (Riba-Roja del Túria)

IES CONSUELO ARANDA (Alberic)

De la seqüència a la conseqüència.

Ismael Mingarro, departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València

El segle XX ha resultat apassionant pel que fa a l’estudi del éssers vius. Pràcticament en aquest curt període de temps hem passat de pensar que les reaccions que tenen lloc a la matèria viva eren químicament distintes de les que ocorren a la matèria inanimada, a disposar d’explicacions satisfactòries i estrictament mecanicistes de molts fenòmens a nivell molecular. Sens dubte, el major èxit de l’anàlisi molecular dels éssers vius ha estat el descobriment de la base química de la informació genètica i dels mecanismes que transfereixen aquesta informació des del seu origen en els cromosomes fins les estructures i funcions de la cèl·lula, el que ha culminat en anys recents en el desxiframent del genoma de diversos organismes. El genoma és el material hereditari d'un organisme que especifica les instruccions per al seu desenvolupament i funcionament, i que són transmeses de generació en generació. Però no hem d’oblidar que són les proteïnes, que se’n deriven d’aquests genomes, les encarregades de realitzar la majoria d’aquestes funcions biològiques, cosa que ens planteja guaitar-nos a un nou horitzó, el proteoma.

IES JOAN FUSTER (Sueca)

Einstein, 1905

Eugenio Roldan, departament d'Òptica de la Universitat de València

Enguany es celebre el centenari de l'annus mirabilis d'Albert Einstein, 1905. Aquell any va produir tres articles que són considerats com a fundacionals en tres àrees de la física. Aquesta xerrada gira al voltant d'aquestes tres revolucionàries idees i tracta de transmetre perquè van ser tan importants per al desenvolupament de la física i en què han contribuït al nostre coneixement del món que ens envolta.

IES SANT MATEU (Sant Mateu)

Màgia i Química

Miquel Julve i Anabel Terraes, departament de Química Inorgànica de la Universitat de València

Aquesta xerrada consisteix en l'exposició, amb un equipament mínim, d'una dotzena d'experiments químics demostratius, que tenen com a finalitat la d'entretenir al temps que es familiaritza als assistents amb la reacció química en diferents fases (sòlida, líquida i gasosa). S'aprofita la vistositat d'aquests per il·lustrar conceptes teòrics i raonar amb argumentació científica allò que a priori semblaria com a màgic. 

IES ALMUSSAFES (Almussafes)

Biodiversitat: conèixer per conservar

Jaime Güemes, conservador del Jardí Botànic de la Universitat de València

Linneé, al segle XVII, pensava que en la Terra havia unes 20.000 espècies d’animals i plantes. Un segle més tard, Darwin va multiplicar per deu aquesta xifra. Al segle XX l’estimació es va elevar fins els 2,5 milions d’espècies. Els últims càlculs sobre la biodiversitat terrestre calculen que en el planeta viuen uns 5 milions d’organismes diferents. Sembla que cada vegada hi ha més espècies, que la biodiversitat pot ser encara major. Però, paradoxalment, ens trobem davant una dramàtica certesa: cada vegada hi ha menys espècies. Som conscients de l’extinció de cents d’elles durant els darrers dos segles. Actualment desapareixen set espècies cada dia. Davant aquesta situació ens preguntem: per què desapareixen les espècies? És aquest un procés natural? Quines conseqüències té? Es pot detenir? Són útils totes les espècies? Durant segles les Ciències Naturals es van interessar per conèixer les espècies, avui es preocupen també per la seua conservació.  

R2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les Arts i les Ciències 

Punt de trobada: Escola de Magisteri

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h.  CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER

El patrimoni de l'aigua

Jorge Hermosilla, departament de Geografia de la Universitat de València

El patrimoni de l’aigua està relacionat amb les infrastructures tradicionals del regadiu valencià, especialment de l’interior. Es tracta de sistemes desconeguts fins i tot pels ciutadans del lloc però que atresoren un gran valor patrimonial, un llegat molt copiós on trobem sínies, molins, sèquies, etc...

IES MIRALCAMP (Vilareal)

R2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les arts i les ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908) 

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

12.00 h. MUSEU DE GEOLOGIA  

12.00 h. CONFERÈNCIES A INSTITUTS DE SECUNDÀRIA I BATXILLER  

IES BLASCO IBAÑEZ (Cullera)

Córrer, saltar i viatjar... matemàtiques en moviment

Francesc Montes i Àngel Corberan, departament d’Estadística i

Investigació Operativa de la Universitat de València.

Tractarem en aquesta xerrada dels orígens i les aplicacions dels problemes de rutes de vehicles: com travessar ponts, escapar de laberints, saltar amb el cavall per totes les caselles del tauler d’escacs, ajudar a repartir el correu als carters xinesos i fer la vida més fàcil i el camí més curt als viatjants de comerç.

IES EL CLOT (València)

Einstein, 1905

Eugenio Roldan, departament d'Òptica de la Universitat de València

Enguany es celebra el centenari de l'annus mirabilis d'Albert Einstein, 1905. Aquell any va produir tres articles que són considerats com a fundacionals en tres àrees de la física. Aquesta xerrada gira al voltant d'aquestes tres revolucionàries idees i tracta de transmetre perquè van ser tan importants per al desenvolupament de la física i en què han contribuït al nostre coneixement del món que ens envolta.

IES AUSIÀS MARCH (València)

Biologia de l’alcohol i del seu consum durant l’adolescència

Consuelo Guerri, Fundació Valenciana d’Investigacions Biomèdiques de València

Coneixem les begudes alcohòliques des d’antuvi. Quan parlem d’alcohol ens referim a l’alcohol etílic o etanol, que s’obté per fermentació d’hidrats de carboni, com el midó o la glucosa que es troben a les fruites. Els efectes embriagants de begudes alcohòliques naturals com el vi i la cervesa van ser utilitzats com vincle litúrgic per egipcis, grecs, romans i hebreus. Quan prenguem una beguda alcohòlica, l’alcohol s’absorbeix i passa al torrent circulatori distribuint-se per tot l’organisme, inclòs el cervell. El 90% és metabolitzat en el fetge i aproximadament un 10% és excretat per l’orina i la suor. Els nivells d’alcohol en sang o alcoholèmia determinen l’efecte que produeix. Baixos nivells, causen relaxació i eufòria, mentre que alts nivells produeixen somnolència i poden donar lloc al coma o la mort. De fet, l’alcohol no és un estimulant, com de vegades es creu, és un depressor del sistema nerviós central que adorm progressivament el funcionament dels centres cerebrals superiors, produint desinhibició. L’eufòria inicial que provoca es deu al fet que la seua primera acció inhibidora es produeix sobre els centres cerebrals de l’autocontrol. El metabolisme de l’alcohol produeix 7 kcal/g, encara que es consideren “calories buides” ja que la majoria de les begudes alcohòliques no aporten elements nutritius essencials, com proteïnes i vitamines. El consum moderat d’alcohol pot prevenir malalties cardiovasculars, però el consum excessiu i continuat produeix trastorns gastrointestinals i danya el fetge i el cervell, associant-se a nombroses patologies incloent càncer d’esòfag, estómac, mama, etc. L’alcohol és a més una droga, amb acció de reforç del seu propi consum i amb capacitat de crear, igual que altres drogues, tolerància i dependència. Estudis recents indiquen que l’abús d’alcohol en l’adolescència de forma crònica i intermitent (caps de setmana), pot produir canvis en algunes funcions biològiques, com afectar al creixement, generant un augment de pes i alterar el funcionament normal del fetge. Igualment, s’ha demostrat que el consum d’alcohol durant aquest període pot alterar la funció cerebral i tenir conseqüències i efectes negatius a llarg termini, com augmentar el risc de patir problemes d’alcoholisme i addicció a aquesta i altres drogues.

IES SANT MATEU (Sant Mateu)

Mesurant l’Univers: les escales còsmiques

Vicent Martínez, departament d’Astronomia i Observatori Astronòmic de la Universitat de València

Quan observem el cel nocturn i els astres que poblen l’esfera celeste, ens preguntem sovint per la distància a la que es troben. Si reflexionem un poc sobre aquesta qüestió, ens adonem de les dificultats de trobar resposta a una pregunta tan suggeridora. Mesurar les distàncies que ens separen dels estels i dels altres astres és una de les tasques més complicades de l’astronomia. En aquesta conferència expliquem els procediments emprats per la humanitat per endinsar-se en les profunditats còsmiques. Com si disposarem d’una sonda que ens informés de les escales de distància assolides, proposem fer un viatge sense retorn als confins de l’Univers. Començant per les enginyoses tècniques proposades per Aristarc de Samos l’any 250 a.C. per mesurar la distància a la Lluna i al Sol i acabant amb la Llei de Hubble (1929) que ens informa de la distància a la que es troben les galàxies més remotes, veurem com els astrònoms han anat esbrinant, al llarg de la història, la immensitat de l’Univers per tal d’establir una singular cartografia còsmica.  

IES LA SERRANIA  (Villar de l'Arquebisbe)

De l’edat dels metalls als segle XXI (passant per Damasc).

Eduardo Martínez, departament de Química Inorgànica i Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València

Des de temps prehistòrics els materials més íntimament lligats al desenvolupament tecnològic són, sens dubte, els metalls. Anem a mostrar l’evolució en la tecnologia metal·lúrgica des de l’Edat dels Metalls fins els nostres dies, passant revista a les fites més significatives des del punt de vista científic i tecnològic. Destacarem la influència que aquests descobriments han tingut en el desenvolupament de la societat, tant en l’àmbit de la millora en les condicions de vida com en les modificacions de les relacions de poder entre els pobles al llarg de la història. Per això passarem revista a les tècniques de metal·lúrgia extractiva, al processat dels metalls i/o aliatges, i a la fabricació d’objectes i dispositius usats en la tecnologia civil i, el que massa sovint és més crític, en les armes que han determinat les esmentades relacions de poder entre les societats existents a cada moment.

IES LA CREUETA (Onil) 

Les cèl·lules es mouen

Alejandro Barrallo, Institut de Neurociències d'Alacant (CSIC-UMH)

Que les cèl·lules es mouen és una noció ben entesa. Tots sabem que la sang circula per les venes i que el cor batega, per exemple.  Però del que tracta aquesta conferència és del moviment de les cèl·lules dins d’un organisme, moviments que tenen un sentit i direcció particulars. El moment en el què més moviments cel·lulars es produeixen és en el desenvolupament embrionari, cosa lògica ja que a partir d’una cèl·lula s’ha de formar un organisme complet amb tots els seus òrgans. Així es parlarà de tres moviments en particular: el de les cèl·lules que formen el cervell i els àxons que estableixen les connexions neuronals, el de les cèl·lules durant la grastrulació i per últim, el de les cèl·lules que formen la cresta neural.

IES FEDERICA MONTSENY (Burjassot)

Un passeig per la flora i els paisatges vegetals valencians

Antoni Aguilella, director del Jardí Botànic, departament de Botànica i Institut Cavanilles de Biodiversitat

i Biologia Evolutiva de la Universitat de València

El territori valencià es troba situat en la mediterrània occidental, un àrea considerada a nivell mundial com una de les zones més riques en diversitat botànica, on l'acció secular de l'home l'ha transformat completament. En aquesta xerrada es pretén donar una visió panoràmica de la flora i vegetació valenciana seguint un itinerari que ens transporte de la vora de la mar on dominen els ecosistemes dunars i els penya-segats litorals, fins als cims més alts de les muntanyes interiors. Al llarg d'aquest recorregut destacarem les plantes i comunitats vegetals més importants així com els problemes que afronten en l'actualitat per a la seua conservació.

IES CAMPANAR (València)

La investigació a l’Antàrtida: ciència i convivència

Antonio Camacho, departament de Microbiologia i Ecologia i

Institut Cavanilles de Biodiversitat i  Biologia Evolutiva de la Universitat de València

L’Antàrtida és un continent consagrat a la ciència i a la natura. En aquesta xerrada tracta de donar una visió sobre el que fem els científics a l’Antàrtida, tant des del punt de vista dels tipus d’investigacions que s’estan fent i els seus objectius, com ara des de la moltes vegades oblidada visió humana del treball, la convivència en unes condicions en molts casos poc confortables i la barreja entre ciència i aventura que tenen moltes de les investigacions que es plantegen. A l’Antàrtida, l’exploració dels secrets de la natura es acompanyada per l’esperit dels exploradors dels segles passats, potser un dels pocs tipus de treball on això encara es pot assaborir hui en dia, on explorar, conèixer, saber, és encara pur plaer.

IES CLARA CAMPOAMOR (Alaquas)

R2 - De l'Escola de Magisteri a la Ciutat de les arts i les ciències

Punt de trobada: Escola de Magisteri

R4 - Del Mercat de Colom a La Nau 

Punt de trobada: Ciril Amorós, 29 (casa 1908) 

En col·laboració amb la Societat d’Educació Matemàtica de la Comunitat Valenciana Al-Khwârizmî, es pretén utilitzar aquest entorn com un recurs didàctic per a la divulgació, l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques amb l’objectiu que qualsevol ciutadà o els estudiants desenvolupen actituds positives cap a elles i aconseguir un aprenentatge més significatiu. Les rutes previstes faran que l’entorn del nucli antic de la ciutat de València i les instal·lacions més modernes, com el Museu de Ciències Príncipe Felipe, els seus carrers, els seus parcs i establiments públics, puguen convertir-se en una important font d’activitats matemàtiques. L’objectiu de l’activitat és que els estudiants dels instituts d’ensenyament secundari i de batxiller aprenguen a veure i a apreciar les matemàtiques del seu entorn d’una forma agradable. La ruta s’iniciarà amb una sessió prèvia on es treballarà l’itinerari amb plànols de la ciutat i se’ls farà lliurament del material necessari (cintes mètriques, clinòmetres, calculadores, quaderns didàctics...)  

IES LA SÉNIA (Paiporta)