IDENTITART. La identitat valenciana a través de les arts i el disseny

Projecte finançat per la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital amb codi GV/2021/157

Investigador Principal del Projecte IP:
Ricard Ramon (Universitat de València) Coordinador de la Unitat Mixta d'Investigació EFÍMERE, Art, Educació i Creativitat UV+UPV, membre dels grups de recerca CREARI (UV) i ARTE-FACTO (UDC)

Equip Investigador:
Cristóbal Suárez (Universitat de València) membre del grup de recerca CREARI (UV) i EFÍMERE.
Jaume Chornet (Universitat Politècnica de València) Membre del grup de recerca Laboratori de Creacions Intermedia i EFÍMERE.
Leo Gómez (Universitat Politècnica de València) Membre del grup de recerca Laboratori de Creacions Intermedia i EFÍMERE.
Sara Vilar (Universitat Politècnica de València) Membre del grup de recerca Laboratori de Creacions Intermedia i EFÍMERE.
Carmen García Muriana, (Universidad Miguel Hernández), Membre del grup de recerca FIDEX.
Mario-Paul Martínez (Universidad Miguel Hernández), Director del grup de recerca MASSIVA.
Maria José Gómez Aguilella (VIU Universitat Internacional de València) membre del grup de recerca CREARI (UV)

Equip de treball col·laboradors:
Ricard Huerta. (Universitat de València) Director del grup CREARI (UV) i membre d'EFÍMERE.
Amparo Alonso-Sanz. (Universitat de València) membre del grup de recerca CREARI (UV) i EFÍMERE.
David Mascarell. (Universitat de València) membre del grup de recerca CREARI (UV) i EFÍMERE.
Vicente Javier Pérez Valero (Universidad Miguel Hernández) membre del grup de recerca MASSIVA.

Presentació, justificació i objectius principals del projecte

El projecte planteja l'establiment d'un programa de recerca al voltant de l’anàlisi de les complexitats i definició de la identitat valenciana i com aquesta es desenvolupa i es construeix de forma notable per mitja de les manifestacions artístiques, estètiques i de disseny. D’aquesta manera, el projecte aborda eixe anàlisi des de les arts, el disseny i la cultura visual, aspectes fonamentals i sobre els que es construeixen i es projecten les identitats i que tenen una repercussió molt important en la seua mateixa definició.

La identitat valenciana és una qüestió complexa, plena de matisos, contradiccions i conflictes diversos. Una identitat que sembla té problemes per construir-se i per articular una narrativa suficientment sòlida i unificada, tal com demostren els estudis precedents (Flor, 2011; Marí i Cerezo, 1983; Mira, 2007; Piqueras Infante, 1996). Hi ha una sèrie de factors que sense dubte construeixen i modifiquen eixos processos identitaris, entre ells està la imatge. La construcció d’una imatge coherent, sòlida i més o menys unificada del que s’assumeix com una identitat valenciana col·lectiva es creua amb altres imaginaris emergents i igualment conflictius. Investigar totes aquestes qüestions conflictives així com quina és la interpretació que es fa des de les arts, les aportacions de les arts i el disseny en diferents àmbits per a construir una determinada mirada identitària cap a les valencianes i els valencians, és l’objectiu principal d'aquest projecte. Tot això es farà per mitjà dels instruments que s’especifiquen i dins eixe marc d’anàlisi de les pedagogies visuals i allò que les imatges aporten per a construir un imaginari col·lectiu complex i divers però essencialment influent en el desenvolupament social i cultural.

En un marc en el qual València assumirà la capitalitat mundial del disseny en 2022, aquest projecte suposa un element que profunditza en el coneixement del disseny valencià en un aspecte essencial i que el disseny assumeix de manera profunda, com és la creació i la definició d’imatges identitàries, una tasca especialment connectada a les pràctiques i el treball del disseny gràfic i visual de manera especial.

Així mateix, inclou l’estudi de les manifestacions de l’art més popular, com ara la ceràmica, molt present als carrers de molts pobles i ciutats del país i altres manifestacions festives que tenen l’art com a eix principal com ara les falles, festa declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat o les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, entre moltes altres manifestacions de la cultura popular valenciana que generen d’una manera molt important la creació d’imatges identitàries dels valencians i les valencianes d’un enorme impacte social i cultural. Qualsevol aspecte de la cultura popular d’una població humana, está sempre vinculada a construccions identitàries. Les expressions festives i culturals d’arrels populars, estan indissolublement unides a la creació de sentiments grupals d’identitat col·lectiva, que poden esdevindre en sentiments regionals o nacionals, i ajuden de forma privilegiada a crear consciència col·lectiva de pertinença a una mateixa cultura i a una nació o nacionalitat diferenciada.

Tot això són aspectes que cal qüestionar-se i posar en context, a més d’incorporar noves narratives de recerca més enllà de les tradicionals que resituen eixos conceptes, des d’una mirada feminista, especialment necessària en el cas de la construcció de les imatges identitàries col·lectives, habitualment forjades des d’una posició i mirada estrictament masculina. En aquest sentit, les propostes i accions derivades d'aquest projecte i amb mitjans artístics, esdevenen un espai adequat per investigar des de nous posicionaments, els relats de les imatges més tradicionals i incorporar nous imaginaris en l’anàlisi d'aquestes identitats.

Sense totes aquestes representacions visuals i estètiques, sense una estètica de fet, és molt difícil construir una identitat. Identitat i estètica van de la mà i molt probablement, sense aquestes formes de visualització i de construcció d’experiències estètiques col·lectives, seria quasi impossible gestionar i desenvolupar la idea d’una visió compartida d’entendre el mòn i l’entorn i de com eixe mòn i entorn defineixen aquesta identitat a través de la mirada que projectem i construïm sobre ells.

No obstant això, cal analitzar i valorar sobre quins fons s’escriuen i construeixen aquestes identitats, quina imatge concreta van perfilant, quines identitats queden excloses en els discursos i narratives visuals dominants, quin paper juguen les dones en la construcció d’aquestes imatges i estètiques visuals identitàries, de quina manera s’integren e influeixen en la societat i de quina manera es pot fer que la societat canvie o inici un procés de reflexió i anàlisi que li permeta replantejar la seua pròpia identitat, a partir de la creació i el disseny de noves experiències artístiques i estètiques.

A partir d’aquestes conceptualitzacions prèvies, s’estableix un projecte que presenta com a objectius el següent:

- Repensar la identitat valenciana des d’una perspectiva multi-identitària, transversal i feminista, a partir de l’anàlisi de les estètiques i les imatges generadores d’una cultura visual identitària.
- Analitzar les manifestacions artístiques valencianes contemporànies, la cultura popular i visual i el disseny valencià en referència al tractament del tema de la identitat valenciana en aquestes.
- Analitzar l’impacte social en la població de les manifestacions artístiques i estètiques identitàries i valorar en quina mesura responen a la imatge identitària col·lectiva de les valencianes i els valencians.
- Desenvolupar un catàleg visual i estètic dels símbols artístics que construeixen una visió de la identitat valenciana com a espai permanent de consulta i anàlisi posterior.
- Analitzar en quina mesura la identitat valenciana es construeix des d’una perspectiva de gènere i cóm incorpora aspectes identitaris múltiples com la diversitat sexual o altres diversitats ètniques dins la construcció de la imatge identitària valenciana i en quina mesura aquestes qüestions estan presents en les imatges i estètiques d’aquesta.
- Desenvolupar una sèrie d’accions i intervencions artístiques com a espais de reflexió que treballen en plantejar noves mirades sobre la identitat valenciana i analitzar i mesurar l’impacte d’eixes accions entre diferents públics. (Repensar les identitats valencianes a través de les accions artístiques)
- Analitzar i desenvolupar accions artístiques pedagògiques que fomenten el replantejament i el pensar de forma lliure sobre la construcció de la identitat valenciana des de múltiples vessants i perspectives.

Es parteix per tant d’una anàlisi de la cultura visual contemporània (Mirzoeff, 2003; Moxey, 2005; Walker & Chaplin, 2002), entenent aquesta com a un eix fonamental en la definició i construcció de les identitats tant des de l’anàlisi i la importància de les imatges i de la interpretació d’aquestes i la seua influència cultural (Berger, 2007; Freedberg, 1992), el seu paper essencial en les qüestions identitàries (Freedman, 2002) així com les vinculacions pedagògiques (Freedman, 2006; Hernández, 1997, 2007) que aquesta manté. Entenem les imatges i l’anàlisi d’aquestes, com a un eix fonamental de recerca per a la comprensió global i integral del món, i sense les quals el món seria inaprehensible i inassolible.

És impossible per part dels humans comprendre i aprendre de manera directa el món en tota la seva complexitat i extensió sense alguna forma de mediació. Necessitem instruments de mediació que intervinguin sobre la complexitat del món, que ens ajuden a assimilar i incorporar aquesta complexitat a la nostra comprensió global i a la nostra construcció com a persones inserida en aquest món. Totes les experiències educatives són en definitiva una forma de mediació entre nosaltres i la mateixa complexitat de la realitat en la qual estem immersos. També entre nosaltres i la comprensió del nosaltres, que tampoc és possible sense un procés de mediació. (Ramon, 2020, pp. 121-122)

Es tracta per tant d’un paper pedagògic el que assumeixen les imatges en la seua comprensió global del món, “un constructe simbòlic a través del qual elaborem representacions dels mons possibles, i ho fem principalment per mitjà de les arts, de l’experiència estètica i de les imatges.” (Ramon, 2020, p. 132) I les mirades identitàries que les imatges construeixen cap a nosaltres de manera col·lectiva, han de ser analitzades en aquest paper i repensades amb noves imatges i narratives visuals, donat que és un aspecte molt important i essencial en la construcció del coneixement integral del món i de nosaltres, ja que el una part de l’imaginari i de la comprensió del món, es produeix a través de les imatges i al cultura visual.

Pensem que el projecte aporta beneficis socials clars com ara, la necessitat d’investigar sobre temàtiques conflictives i profundament arrelades a la societat i a alguns dels seus problemes, i abordar-los des de posicions que fins ara mai havien segut objecte d’una recerca rigorosa i sistemàtica. El fet de contribuir a fer repensar de forma conjunta la nostra identitat, des de la complexitat, la diversitat i incorporant en l’anàlisi qüestions i mirades feministes, que analitzen i plantegen el paper de les dones en eixa construcció de la imatge identitària i les implicacions que això ha tingut i està tenint. Així com aspectes que desafien els postulats, normalment conservadors de la pròpia imatge identitària, com les diversitats sexuals i de gènere, definir els contrastos i la presència compartida de diferents mons que van desenvolupant i mostren una sèrie de característiques, riques, diverses i aparentment contradictòries, entre la tradició religiosa més conservadora i les noves formes de veure el món de forma legítima i més progressistes i associades als drets humans, la diversitat i un futur més complex i divers.

Som conscients també de la importància que l'impacte social de la recerca ha de tindre en el nostre àmbit d’especialització, hem dissenyat una sèrie d’accions de transferència, com ara la preparació d’una exposició i un vídeo documental que estan descrits en el programa de treball i que suposen una línia que implica que la recerca comporte també un debat social i una reflexió conjunta posterior al mateix procés de la recerca.

Definir quines són les característiques que projectem i quin tipus d’imatge col·lectiva anem construint, especialment a partir de la suma d'aquestes imatges de la cultura visual contemporània que inclou, les manifestacions de la cultura populars, les arts i el disseny, resulta essencial com a societat, per valorar la nostra projecció en el món. Però especialment, per valorar la nostra capacitat d’assumir els relats creats, de qüestionar-los, de crear nous relats identitaris donat que aquests tenen una importància cabdal en les nostres vides, sovint desconeguda o no valorada de manera suficient. Això ens permet definir de formes diverses i aprendre a relatar-nos visual i estèticament d’altres maneres a partir de processos de pensament i reflexió que s’esdevenen de l’anàlisi previ d'aquestes imatges, donada la importància essencial que les imatges tenen en la configuració i l’aprenentatge del món i tal com deia John Berger (2007) cap imatge és innocent.