1245, febrer, 20: Jaume I dóna terres a Alascher. LLR, vol. 2, n. 0250.

1255, juny, 16: Eximén Peres d’Arenós, lloctinent del regne de València, dóna permís als pobladors d’Alzira per aprofitar les séquies del riu dels Ulls, això és, les anomenades com séquia d’Alzira i d’Alàsquer, i altra séquia dita séquia de Massalavés, sempre que no perjudiquen les heretats que n’hi ha. Ar.Mun.Alzira, Llibre de Privilegis d’Alzira, vol. 36, f. 60r.

1264, setembre, 1: Jaume I dóna a Pere Sabata d’Alzira mig “mil·liari” (milla?) de la muntanya veïna a la seua heretat, que té per canvi a l’alqueria d’Alasquer, terme d’Alzira. La mida és de llarg i d’ample, i la donació franca i lliure. ACA, reg. 13, f. 216rº.

1292, juny, 5: L’infant Pere ordena als procuradors del noble Roger de Llúria que no facen danys als llocs d'Alberic, Alàsquer, Benimasmut i Cenet o Atzeneta, de la difunta na Toda Sabata. ACA, reg. 86, f. 126v.

1340, gener, 7: Sentència arbitral per l’aigua de reg entre Garcia de Morelló, senyor de Massalavés i Pranxet, Galceran de Riu-sec, senyor d’Alàsquer, Bernat d’Ibarra i Arnau de Figueres, front als moliners de la séquia reial d’Alzira. APPV, protocol n. 1806, notari Joan Saposa.

1348: Galceran de Riusech, membre de la Unió, és senyor d’Alasquer i Aranyel?, i li són embargats els llocs. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1380: 1. Ramon de Riusec és senyor d’Alasquer, terme general d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Manual de Consells 1380-81, n. 040/16

1400: Alqueria del terme particular d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Llibre de la Peita 1399-1400

1415: Olf de Pròxita, baró de Llutxent i Almenara, compra Alàsquer i el Rafalet. Torres Faus, Evolució del mapa municipal..., 1999, pp. 142-145

1430: Joan Ferrandes de los Arcos és senyor d’Alasquer. ARV, Governació, reg.2241, mà 9, f. 8.

1430, setembre, 6: Jaume Castellà, senyor de Navarrés i Quesa, i la seua muller na Bernarda pacten la venda de dits llocs amb Joan Tolsà, senyor d’Alasquer i Rafalet, la seua muller na Yolant i els seus germans Jaume i Ramon Tolsà. AHN, Noblesa, Navarrés, CP.350, D.9.

1449: Alfons V dóna el mer imperi i tota la jurisdicció d’Alasquer, situat dins els termes d’Alzira, i llevat els casos que en terres de barons són reservats a la corona, al seu senyor Joan Fernandes d’Herèdia. ACA, reg. 2945, f. 119r-v.

1462, setembre, 7: La cort de la Governació del RV ven en suhasta, per deutes, la senyoria de Massalavés i Pranxet a Joan Fernandes d’Herèdia, senyor d’Alasquer, un dels acreedors, per 28.120 sous. ARV, Governació 3928, ff. 42-43.

1462: Joan Fernandes d'Herèdia dóna al seu germà Joan Fernandes d’Herèdia, menor, els llocs de Massalavés i Alasquer. AHN, Noblesa, Osuna, C.2452,D.8.

1464, octubre, 26: Joan II dóna a Joan Fernandez d’Herèdia, donzell, senyor de Massalavés i Alasquer, la jurisdicció criminal, mer i mixt imperi de dits llocs. ARV, Real, reg. 495, f. 115v-119; ARV, Real, reg. 496, f. 52-55; AHN, Noblesa, Osuna, C.1926,D.1.

1482: Plet de mossén Joan Ferrandis d’Herèdia, senyor d’Alasquer, contra un vassall moro. ARV, Batlia, Lletra P, exp. 79.

1483, gener, 16: Pere Maça de Liçana és senyor d’Alberic, Alascher, la Foieta i Benifaraig. APPV, notari Pere Abella, prot. 206.

1484, octubre, 26: Pere Maça de Liçana ven la baronia d’Alàsquer al cavaller Pere Ramon de Montsoriu per 41.000 sous. Cita: Franco Silva, “las baronías valencianas...”, 1992, pp.328-329.

1489: liol, 7. Pere Ramon de Montsoriu, cavaller, ven a don Pedro González de Mendoza, cardenal, la baronia d’Alasquer, el lloc de Rafalet i l’heretat de Mulata, amb tota la jurisdicció, la casa senyorial, el molí arrosser i la ferreria, així com tots els deutes en censals. AHN, Osuna, legajo 1932, n. 19. BRAH, Col. Salazar, M-68, f.1-38.

1493: . Es senyor Rodrigo de Mendoça,marqués de Zenete. Comprén Alasquer i Massalavés. ARV, Real 495,106r

1523: Mor Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza, marqués del Cenete, i hereta la seua filla Mencia de Mendoza, II marquesa del Cenete. https://dbe.rah.es/biografias/32605/mencia-de-mendoza

1554, gener, 4: Mor Mencia de Mendoza, II marquesa del Cenete, sense descendència, i hereta la seua germana Maria de Mendoza, vídua de Diego Hurtado de Mendoza, hereu del ducat de l’Infantado. https://dbe.rah.es/biografias/32605/mencia-de-mendoza

1563: el marqués de Zenete és senyor d’Alasquer. Desarme dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1580: Mor na Maria de Mendoza, vídua de Diego Hurtado de Mendoza, i hereta el seu fill Ínyigo López de Mendoza i Mendoza. Cita: Císcar Pallarés, El endeudamiento campesino..., 1975, p. 153.

1601: Mor Inyigo López de Mendoza i hereta la seua filla Ana de Mendoza, casada amb el seu cosí Juan Hurtado de Mendoza. https://dbe.rah.es/biografias/16558/inigo-lopez-de-mendoza

1612: març, 14. Juan Hurtado de Mendoza i Ana de Mendoza, ducs de l’Infantado, senyors de la baronia d’Alberic, Alcosser, Alasquer i Gavarda, atorguen carta pobla per toda dita baronia. ARV, Clero, llibre 2.140, f. 73v-159v.

1624, setembre, 22: Na Anna de Mendoza de la Vega y Luna, vídua de Juan Hurtado de Mendoza, duc de l’Infantado, atorga a la vila d’Aiora que puga cobrar dels seus vassalls de les viles d’Alberic, Alcosser, Alasquer i Gavarda els 50.000 ducats de deutes que els devia. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 8, mà 73, f. 17 i 36

1764: Maria Francisca de Silva Hurtado de Mendoza, duquesa de l’Infantado i duquesa de Lerma, és senyora d’Alberic, Gavarda, Alasquer i Aiora. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És un despoblat de la baronia d’Alberic i senyor el duc de l’Infantado. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531