Universitat de ValènciaDepartament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques Logo del portal

Autoria:
Dr. Enric Guinot Rodríguez
Catedràtic d’Història Medieval
Universitat de València

    Arran de la conquesta de les terres valencianes i la creació del regne de València en temps del rei Jaume I, a partir de la dècada del 1230, va instaurar-se a elles la societat feudal i les relacions socials feudals que va perdurar fins al primer terç del segle XIX.

    Una de les conseqüències dels processos de repartiment de cases, terres i pobles entre els participants en aquella conquesta militar front la societat andalusina, però també al llarg del segle XIII, fou la creació de senyories, senyories feudals que foren generalment territorials i progressivament també jurisdiccionals, amb el mer i mixt imperi. Posteriorment, a partir de les Corts del 1329 començaren a ser creades senyories “alfonsines”, i, en paral·lel, sobrevisqueren durant segles al voltant d’una vintena de ciutats, viles i termes de reialenc que conformaren l’anomenat “Patrimoni Reial”.

    Aquest procés de senyorialització encetat en els anys 1200 s’estengué a tota mena de llocs de poblament i els seus termes respectius, amb una jerarquia ben diversa: reals, rafals, alqueries, llocs, aldees, castells, viles i ciutats. Tots i cadascú d’aquest tipus d’unitat territorial passà en aquell segle a ser identificada amb la propietat senyorial d’un llinatge o família, molt majoritàriament nobiliari, alta i baixa noblesa, cavallers, donzells, homes de paratge, etc.; en part dels casos institucions eclesiàstiques com ara els bisbats valencians, els monestirs i també els ordes militars; en alguns casos també ciutadans i burgesos o mercaders. És així com cadascú dels nuclis de població de la història medieval valenciana des de el segle XIII han estat en possessió i sota la direcció, o be la monarquia, o bé més habitualment de tots aquells llinatges privats en el marc de les relacions de poder feudals.

    Al llarg dels anys, en la recerca documental que hem anat fent, sovint prenia nota de qui era el senyor o senyora feudal de les diverses poblacions que apareixien en els pergamins i lligalls dels arxius. I el resultat és “l’enciclopèdia” o “wiki-senyoriapèdia” que pot consultar-se en aquest web.
    Més de mil topònims valencians que han estat nuclis de poblament des del 1200, molts hui en dia desapareguts o com a molt nom d’una partida rural, amb el detall cronològic de la referència de quina persona, molt sovint només el nom masculí, era el senyor o senyora de tal localitat. Les dades, en format de llistat, són breus: la data, la referència de dita titularitat senyorial, en ocasions alguna indicació sobre el contingut del document, i les referències d’arxiu.
En la immensa majoria de les anotacions la dada sobre la titularitat senyorial és d’arxiu, i s’han evitat les notícies d’històries locals que no aportaven referència arxivística, tot i que puguen ser correctes. Només en alguna ocasió s’ha utilitzat una dada d’inventaris documentals d’època, que sí ofereixen fiabilitat.

    Darrers aclariments sobre la informació que va a trobar-se en cada entrada. Falten moltíssimes dades. Serà una feina feixuga i llarguíssima anar omplint els moltíssims buits de cadascuna de les poblacions. Les més importants estan relativament completes, si bé solen faltar més dades de l’Època Moderna. I en canvi, en alqueries rurals pot haver poc més que una referència del segle XIII o XIV, que conec més personalment.

    En el cas de poblacions i alqueries que estaven dins una senyoria més gran, dins el seu territori, sempre caldrà consultar les dades de la població capital o centre senyorial, per completar-ne la informació.

    Darrera qüestió. La nomenclatura de les persones no sempre és homogènia. Els seus noms estan en valencià perquè aquesta és la llengua del web i perquè eixa és la seua forma medieval. Però a l’època Moderna avançà molt la castellanització de les elits, així com l’entrada de famílies de la gran noblesa castellana en les herències de les senyories valencianes, raó per la qual passaren a ser titulars dits llinatges castellans amb cognoms castellans. Per això, el lector trobarà actualment formes no concordants en els antropònims en una mateixa localitat. Paciència i, a poc a poc, anirà unificant-se tota la informació.

    Addenda: lector o lectora interessada. Si tens el gust d’aportar-ne noves referències a través del correu electrònic, la teua ajuda serà sempre celebrada i benvinguda.