1248, maig, 7: 17. Jaume I dóna terres a dos grups de 30 i 100 pobladors en el terme d’Albaida. LLR, vol. 2, n. 1231 i 1232.

1255, novembre, 26: És vila reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.

1259, juliol, 11: Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita a diverses viles i llocs reials, entre ells Albaida. ACA, reg. 8, f. 44v.

1271, abril, 27: Jaume I mana el cobrament de l’impost del morabatí en les viles i llocs reials, entre elles Albaida. ACA, reg. 18, f. 80r-v.

1279, novembre, 17: Pere III dóna en feu a Conrat Llança el castell, vila i alqueries d’Albaida. ACA, reg.44, f. 160v

1286, desembre, 16: Alfons III reconeix que Conrat Llança li ha fet homenatge pel castell i vila d’Albaida. ACA, reg. 64, f. 150.

1287: desembre, 13.Conrat Llança és senyor ACA, reg..74, f.30

1296, juliol, 17: Jaume II embarga a Llança i dóna en feu i servei de 4 cavalls armats a Berenguer de Vilaragut el castell i vila Albaida i torre de nuxCarrícola. ACA, reg.194, f.213v; ACA,reg.287,f.52v-55v; ARV,Real,611,f.92; ARV, Reial Justícia, vol. 804, f. 337; ARV, Reial Justícia, llibre 805, f. 13 i ss.

1298, juny, 15: Berenguer de Vilaragut, senyor d’Albaida, empenyora la vila per deutes a l’orde de l’Hospital. AHN, OOMM, pergamins, carp. 524, n. 544-P.

1315: desembre, 30. Bernat de Vilaragut fa homenatge a Jaume II pel feu del castell i vila d’Albaida. ACA, reg. 25, f. 279v.

1324: març, 29. Bernat de Vilaragut fa homenatge a Jaume II pel feu del castell i vila d’Albaida. ACA, reg. 25, f. 298v.

1326, maig, 8: Jaume II confirma la donació en feu d’Albaida a Bernat de Vilaragut. ACA, reg. 228, f. 102v-103.

1328: octubre, 27. Hereus de Bernat de Vilaragut fan homenatge a Jaume II pel feu d’Albaida i Carrícola. ACA, Pergs.Alfons IV, n. 254.

1332: Bernat de Vilaragut, segon fill de Bernat de Vilaragut, vescomte de Subirats, hereta la baronia d’Albaida, torre i lloc de Carrícola, Atzeneta, Corbera, Benissoda, Aljorf i Bufalí. O.Esquerdo, Nobiliario Valenciano..., ed. de 2002, t. II, p. 217.

1348: setembre, 7. Pere IV ordena als detenidors del castell i lloc d’Albaida lliurar-li la potestad per ells. ACA, reg. 1477, f. 36.

1363, abril, 28: Es senyor Joan de Vilaragut. ACV.Llig.2:30,n.2852

1372: març, 20. Joan de Vilaragut, senyor d’Albaida, i la seua mare na Jauma de Romaní, senyora de Corbera, venen un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.141, D.18; ARV, batlia, pergamins n. 85

1377: març, 28. Pere IV ven a Ramon de Vilanova el mer i mixte imperi, jurisdicció criminal, domini feudal i servei de 4 cavalls armats, 3 per Albaida i 1 per Carrícola, i altres drets pertanyents a a la corona a Albaida i Carrícola, durante 10 anys, les quals havia recuperat dels hereus de Joan de Vilaragut en aplicar la carta de gràcia. ACA, reg.998, f. 184-187, i al f. 189v la carta de gràcia.

1377: novembre, 11.Ramon de Vilanova ven a Berenguer de Vilaragut, per 30.000 sous i una pensió anual de 3.000 sous, carregat sobre les rendes d’Albaida i Carrícola, tots els drets reials i jurisdicció que li havia venut mesos abans el rei Pere IV, complint així la sentència atorgada en dit plet per l’infant Martí. ACA, reg. 931, f. 117-118

1385, juny, 8: Berenguer de Vilaragut és el senyor d’Albaida i estableix l’escrivania de la vila. ARV, Man-Empares, any 1703, llibre 3, mà 40, f. 11

1387: març, 10. Joan I encarrega a Julià Gàrrius que aplique la carta de gràcia i recupere per a la corona la venda que havia fet 10 anys abans Pere IV del mer i mixte imperi, jurisdicció criminal i drets reials, i servei de 4 cavalls armats, en els llocs d’Albaida i Carrícola, amb carta de gràcia, drets venuts mesos després per dit Vilanova a Berenguer de Vilaragut per 36.000 sous. ACA reg. 2007, f. 9r-v.

1387: març, 10. Joan I ordena al procurador fiscal RV que fet el depòsit dels diners de la recompra de la jurisdicció criminal i drets reials a Albaida i Carrícola, en faça embargament ja que Vilaragut era processat per greus delictes i venda de drets de dita senyoria sense permís reials. ACA, reg. 2007, f. 10v.

1387: 1,28. Joan I ven a na Carroça de Vilaragut, filla de Berenguer de Vilaragut, el mer i mixte imperi, jurisdicció criminal, servei de 4 cavalls armats i altres drets reials a la seua senyoria d’Albaida i Carrícola. ACA, reg. 2007, f. 12-13v.

1393, febrer, 22: Joan I ordena a na Carroça de Vilaragut que li faça homenatge feudal pel castell i lloc d’Albaida. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403: març, 7. Martí I ordena a na Carroça de Vilaragut que li faça homenatge feudal pel castell i vila d’Albaida i torre de Carrícola. ACA, reg. 2316, f. 70.

1406: Martí I la recupera. S.Siv,24-25.

1406, juny, 25: Martí I ordena a Berenguer de Vilaragut i na Carroça de Vilaragut que compareguen davant el Tresorer general de la corona i cobren els 36.000 sous de la venda que els va fer PERE IV del mer imperi i jurisdicció criminal i altres drets reials de la baronia d’Albaida, ja que Guillem Ferrer, procurador reial per redimir el patrimoni reial n’ha fet lluïció. ACA, reg. 2212, f. 148v-149.

1416: agost, 13. Carroça de Vilaragut és sra.Baronia Albaida i Corbera.ARV,Prot.311

1422: Testament de na Carroça de Vilaragut senyora de la baronia d’Albaida. Cita en ARV, Real 30, f. 127. Plet per l’herència entre Berenguer de Vilaragut i Pero Pardo de Lacasta. ARV, Governació, reg. 3311, mà 2, f. 9 i ss.

1433: L’infant Joan de Navarra segresta per a la corona dita herència mentre es resol el plet judicial. ARV, Real 63, f. 11 i ss

1440, agost, 12: El cavaller mossén Carròs de Vilaragut és senyor d’Albaida. AMV. Libres de Avehinament, b3-4, 8ª mà, ff. 43v-44r

1441: març. Sentència del plet de l’herència de la baronia d’Albaida, meitat a Berenguer de Vilaragut, i meitat a Carròs de Vilaragut, i aquest l’havia de vendre al primer. ARV, Real 261, f. 112v-114v.

1446, juliol, 1: Berenguer de Vilaragut és senyor de la baronia d’Albaida. ARV, Cancelleria, reg. 269, f. 71v-72r.

1455: desembre, 16. Jaume Gener, batle gral.Catalunya informa Berenguer Mercader,batle gral RV,sobre la forma de cobrar lluïsmes i foriscapis segons ús i costum de Barcelona ja que el castell i vila d’Albadia tenen cedit en feu a la jurisdicció criminal i mer imperi. ACA, Batllia Gral.Catalunya, llib. 875, f. 115-116.

1471, febrer, 4: Joan II ven a Berenguer Martí de Torres el domini directe, mer imperi, jurisdicció criminal, feu,potestad, servei de 4 cavalls armats i drets reils a la baronia d’Albaida i lloc de Carrícola, més el terç delme de Montaverner i Colata. I ordena a Beatriu de Vilaragut i Joan de Vilaragut, senyors útils de dits drets, que el tinguen per senyor, li facen homenatge i el servei de 4 cavalls armats. ACA, reg. 3450, f. 194-196.

1471, maig, 18: Joan II comunica a Honorat Mercader, batle gral RV, que ha venut el feu, potestad i jurisdicció criminal i mer imperi d’Albaida i Carrícola al cardenal Joan del Milà. ACA, reg. 3451, f. 53v.

1471: Joan II ven feu,potestat i jur.Crim.al cardenal i bisbe LLeida Joan Milà, i el domini directe a Berenguer Martí de Torres.S.Siv,24-25.

1471: Lluís Joan del Milà, bisbe Lleida i Cardenal Santi Quatri, és el segon fill de Joan del Milà i Caterina de Borja, germana de Calixte III, germà de Pere del Milà, sembla que senyor de Massalavés, i compra Baronia Albaida .Escolano,IX,1263

1477: El Cardenal Joan del Milà dóna Albaida al seu fill Jaume del Milà quan casa amb Leonor d'Aragó, filla Alfons d'Aragó, germà natural de Ferran II, Mt.Calatrava i Duc de Villahermosa, i el mateix dia Ferran II la fa comtat. Escolano,IX,1264; ARV, Reial Justícia, vol. 809, f. 1 (quad.19)

1477, maig, 8: Joan II crea el comtat d’Albaida en favor de Jaume del Milà arran del seu matrimoni amb na Elionor d’Aragó. ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 1, mà 9, f. 1

1478, maig, 26: Capítols matrimonials de na Elionor d’Aragó amb Jaume del Milà, comte d’Albaida. Notari Pere Valentí Arnau. ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 1, mà 9, f. 9.

1497, setembre, 28: Pere Ramon Dalmau ven els seus llocs d’Otos, Missena i Torralba a Jaume del Milà i Ram, I comte d’Albaida. ARV, Reial Audiència, Processos, part 2ª, lletra C, n. 16, f. 92v.

1493: . Es senyor d'Albaida,Planes i Micena,honor de Carbonera,don Jaume del Milà I comte d'Albaida. ARV, Real 495,120r

1515: març, 7. Lluís del Milà, comte d’Albaida, és senyor d’Albaida. ACA, Canc, Cartes Reials Ferran II, caixa 2, n. 69.

1517: Antoni Bellvís i Ferrer, senyor de Bellús i Sant Joan d’Ènova, enceta plet davant la Governació del regne de València contra Joan del Milà, comte d’Albaida, per la baronia de Bèlgida en considerar il·legal la venda de 1479 al cardenal Lluís Joan del Milà per ser aquest eclesiàstica i no haver demanat el permís reial. A. Soler, Bellús..., p. 123

1518: març, 22. Testament de Leonor d’Aragó i del Milà, comtessa d’Albaida. ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 1, mà 9, f. 4

1520, octubre, 19: Joan del Milà, comte d’Albaida, senyor de Bèlgida, pacta una concòrdia amb Joan de Borja, senyor de Sempere i Cartaina, sobre construcció d’un assut i séquia per regar l’horta de Cartaina i moure un molí. ARV, Man-Empares, any 1695, llibre 1, mà 7, f. 17

1530, juny, 10: El lloctinent de governador del RV declara la possessió del comtat d’Albaida a favor de Cristòval del Milà i d’Aragó, fill de Jaume del Milà i de Leonor d’Aragó. ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 1, mà 9, f. 29

1549, febrer, 26: Cristòfor del Milà d’Aragó és el comte d’Albaida. ARV, Reial Justícia, vol. 797, f.258

1554, juny, 12: Testament de Diego del Milà, comte d’Albaida. Ar.Mun.Albaida, perg. N. 58.

1563: El comte d’Albaida és senyor d’Albaida. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1566, setembre, 14: Cristòfol del Milà i d’Aragó és el comte d’Albaida. Ar.Mun.Albaida, perg. n.62.

1575: Plet entre Fernando de Pròxita, comte d’Almenara, i Jaume del Milà, comte d’Albaida. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.632

1577: Plet entre Cristóbal del Milà, comte d’Albaida, amb la comtessa d’Almenara. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra C, n.143

1578, novembre, 4: Joan Alfons del Milà i d’Aragó és comte d’Albaida i senyor del lloc d’Otos. Ar.Mun.Albaida, pergamí n. 71

1579: Jaume del Milà i d’Aragó és comte d’Albaida i baró d’Otos, Torralba i Micena. ARV, Processos de Madrid,lletra D, exp. 42

1582: El cardenal don Lluís Joan del Milà és senyor d’Albaida. ARV, Marquesat d’Albaida, llibre 8

1599, setembre, 2: Mor don Joan del Milà, comte d’Albaida. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 98.

1602, desembre, 22: Concòrdia entre Joan Blanes de Palafox, senyor de Cotes, com a curador de na Margarida Corberan de Let, vídua de Miquel Jeroni Cruïllles, senyor d’Alfara; i na Joana Corberan de Let, muller de Cristòfor del Milà i Aragó, comte d’Albaida. ARV, Man-Empares, any 1613, llibre 9, mà 84, f. 34 i 40.

1604: Es feta Marquesat. Escolano,IX,1262

1605, febrer, 8: El rei Felip III crea el marquesat d’Albaida per a Cristóbal del Milà i Aragó, comte d’Albaida. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 147.

1606, octubre, 12: Cristòfor del Milà i Aragó és comte d’Albaida i senyor de les baronies d’Otos, Torralba i Micena. ARV, Man-Empares, any 1606, llibre 3, mà 28. f. 12.

1609, agost, 3: Cristòfol de Milà i d’Aragó, marqués de la Vila i d’Albaida, dóna permís als jurats de la baronia d’Otos per vendre un censal. ARV, Man-Empares, any 1609, llibre 9, mà 94, f. 5.

1614, agost, 23: Gastó del Milà i Aragó, fill de don Joan del Milà, comte d’Albaida, nomena procurador Francesc de Castellví. ARV, Man-Empares, any 1614, llibre 8, mà 71, f. 42.

1616, febrer, 13: Cristòfor del Milà és el comte d’Albaida i marqués de Palomar. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 398

1629, juliol, 6: Cristóbal Milà d’Aragó és el marqués d’Albaida paga un deute. ARV, Man-Empares, any 1630, llibre 7, mà 67, f. 25

1633, juliol, 9: Cristòfor del Milà, marqués d’Albaida, estableix terres a Atzeneta d’Albaida. ARV, Man-Empares, any 1687, llibre 3, mà 24, f. 1

1641, juny, 31: Juan Pablo del Milà i Aragó, marqués d’Albaida, n’és el senyor. Ar.Mun.Albaida, perg.n. 101

1625: març, 19. Cristóbal del Milà i d’Aragó és marqués d’Albaida. ARV, Man-Empares, any 1696, llibre 2 mà 20, f. 1

1645, abril, 3: Juan Paulino del Milà i d’Aragó, marqués d’Albaida, nomena procurador. ARV, Man-Empares, any 1645, llibre 3, mà 30, f. 46

1650: Cristóbal del Milà i d’Aragó és el marqués d’Albaida. ARV, Man-Empares, any 1650, llibre5, mà 46, f. 27

1675: Eximén Peres del Mila Aragó és el III marqués d’Albaida. ACA, Consell d’Aragó, lligall 791, núm. 50/3.

1690: bril. Es senyor el Marqués d’Albaida, Eximén Peres del Milà. ARV. Real 700, f.533

1730: gener. Maria Francisca Mercader Cervelló y Vich és marquesa de Villatorcas, i Eximén Pérez Milà és el marqués d’Albaida en un plet sobre molins a Cullera. ARV, Reial Justícia, vol. 791, f. 233.

1745: març. Negociacions del matrimoni de Francisco Milà d’Aragó, marqués d’Albaida i comte de Bunyol, amb Maria Rebolledo de Palafox. ARV, Reial Justícia, vol. 796, f. 421.

1750: Francisco de Paula Milà d’Aragó, marqués d’Albaida, comte de Bunyol i baró de Carrícola, és senyor de Bunyol, Yàtova, Macastre, Alboraig, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Bufalí, Carrícola, Palomar i Setaigües. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del marqués d’Albaida, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531