Universitat de ValènciaDepartament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques Logo del portal

Variants del topònim Elboi, Boy el
Tipus de poblament alqueria, lloc
Entitat senyorial Terme particular de Xàtiva: partida Horta de Xàtiva (A.Ventura, Alguns topònims històrics..., 1997)
Municipi actual Genovés

1304: desembre,30. Joan Baldoví i la seua dona Tecla, veïns de Xàtiva, venen les alqueries de Xiu (Genovés) i Alboi a Pere Martines d'Orta per 26.500 sous, not.Jaume Riquer. AHN, Clero, Valldig.., pergs. carp. 3370, n.9.

1313: març, 15. Sentència arbitral que reconeix a Guillem de Reixac la possessió de les alqueries d’El Genovés i Alboi, sites dins terme de Xàtiva, a canvi de pagar 300 lliures a Pere Martí d’Orta. ACA, Diversos, Sàstago 208, 001

1329, novembre, 9: És senyor Ramon Sans i del Boi, qui fa cap.matrim.amb Blanca, filla de Francesc de Vinatea i Guillerma Fabra, not. Pere de la Raga,de Xat. V.Pascual, Algo de topon.setabense, ACCV,1948,p.188

1345: març, 8. Testament de Ramon de Sans, senyor Genovés i Alboi, not.Arnau Marc de Cortillo. V.Pascual,ACCV,1948,p.188

1345: març, 8. Testament de Ramon Sans, senyor d’El Genoves i Alboi, notari Arnau Marc de Cortillo, de Xàtiva. Hereta el seu fill Pere Sans i Vinatea, fill de Blanca de Vinatea. V.Pascual,ACCV,1948,188

1358, abril, 13: Pere Sans és senyor d’El Genovés, Alboi, Torrella, Senyera i Benimejís. ACA, Diversos, Sàstago, 209, n.004.

1358: Pere Sans, senyor d’Alboi, fa una concòrdia amb la ciutat de Xàtiva sobre pagament d’impostos a dita ciutat per part dels seus llocs d’Alboi i Llanera i altres situats en terme de Xàtiva. ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 176 i ss.

1362, setembre, 4: Testament de Pere Sans i Vinatea, senyor Genovés i Alboi,not.Pere Olomar, deXat. V.Pascual,ACCV,1948,188.

1366, setembre, 5: la seua vídua, Francesca Ripoll, en raó del seu dot, compra Alboi i Genovés de l’herència del seu home. Not. Ximén Taraçona, de la cort de Xàtiva. Cita V. Pascual, ACCV,1948,p.190. 1396, juliol, 14. Aquesta sra. fa testament, not.Martí Ruiz,de Xat. V.Pascual,ACCV,1948,p.189

1488, juny, 1: Joan Sans, senyor d’Alboi, nomena un “jutge conservador” segons autorització per butlla papal d’Innocenci.... ARV, Man-Empares, any 1638, llibre 4, mà 37, f. 13.

1503, abril, 9: Na Maria Elionor Sans dóna el lloc d’Alboi al seu fill Lluís Sans. ACA, Diversos, Sàstago, 223 (Lio R, n. 5).

1510: És senyora la viuda de don Francesc Sans, habitadora de Xàtiva, en el cens del 1510. ARV, Canc, reg. 514ter, f. 396v.

1563: Joan Sans és senyor del lloc del Boy. Desarme dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1571, maig, 9: Joan Sans, senyor d’Alboi, fa un acord amb Pere Sans Tolsà. ACA, Diversos, Sàstago, 209, Lio F, n. 11.

1577: Joan Sans és senyor d’Alboi. ACA, Diversos, Sàstago, 203, Lio D4, n. 8

1581: Plet entre don Joan Sans, senyor d’Alboi, amb don Joan Sans, senyor de la Llosa. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra I/J, n. 1404

1592, desembre, 10: Pere Sans d’Alboi, senyor d’Alboi, funda un vincle hereditari sobre dita senyoria. ACA, Diversos, Sàstago, 193, lío B, n. 98.

1593: Plet entre Rafaela Sans, muller i fidecomissària de Maties Sans, senyor de Vallés, i Joan Sans, senyor d’Alboi, sobre successió del seu pare comú Joan Sans. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp. 580

1595, abril, 19: Francesc Sans, senyor d’Alboi, fa un acord amb els administradors de l’Hospital General. ACA, Diversos, Sàstago, 209, Lio F, n. 14

1601: Joan Sans és senyor d’Alboi. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra I/J, n. 3660

1605: Miquel Guerau de Fenollet Ripoll de Castellvert olim Rossell, senyor d’El Genovés, El Boy y del castell de Xio funda el Lloc Nou d'en Fenollet. el seu pare era Esteve de Fenollet y Vives, viu en 1564 i mor en 1599. Sarthou, Xat.107.

1608, setembre, 14: Joan Sans i n’Anna Maria Vives i Sans són senyors del lloc d’Alboi. ARV, Man-Empares, any 1608, llibre 8, mà 91, f. 23.

1611: Alqueria terme Xàtiva, a la serrania darrere d'ella,lloc de moros, de don joan Sanz.Escolano,IX,1201

1612: Joan Sans és senyor d’Alboi. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp.807

1616: Joan Sans és senyor d’Alboi. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp. 842

1617, agost, 13: Mor n’Anna Maria Vives i de Sans, muller de Joan Sans, senyor d’Alboi, fill de Pere Sans. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 458.

1620: Joan Sans és senyor d’Alboi. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra V, n. 263

1624: Joan Sans, senyor d’Alboi. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra A,, n. 1226

1630: Joan Sans, senyor d’Alboi. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1942

1638: Joan Sans d’Alboi, cavaller de Calatrava, és senyor d’Alboi, en un plet amb na Mariana de Velasco, comtesa de Sinarques. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp. 928

1647: Joan Sans és senyor d’Alboi. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 294, n175

1654: Miguel Joan de Sentís és el senyor d’Alboi. ARV, Reial Justícia, vol. 806, f. 174

1660: Joan Sans és senyor d’Alboi.ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 308, n.2463

1684, maig, 27: Concòrdia entre Maria Sans d’Alboi i Luis Escrivà de Romaní sobre la senyoria d’Alboi. ARV, Man-Empares, any 1687, llibre 3, mà 26, f. 40

1692: Luis Escrivà de Romaní és senyor d’Alboi. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.2430

1710: Luis Escrivà de Romaní és baró d’Alboi. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1710, exp.83

1750: Pascual Escrivà de Romaní Sans d’Alboi, baró de Beniparrell i Argeleta, és senyor de Beniparrell, Argeleta i Alboi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 277.

1766: març, 4. Joan de Romaní olim Escrivà i Cabanilles, senyor del lloc d’Alboi, pacta una nova carta pobla amb els seus veïns. ACA, Diversos, Sàstago, 193, lío B, n. 98.

1804: És senyoria de comte de Rótova, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1808: març, 30. Lluís Maria de Romaní, senyor de Beniparrell i Alboi, confirma la carta pobla dels veïns. ACA, Diversos, Sàstago, 193, lío B, n. 98.