1255: març, 17. Ximén Peres d'Arenós dóna carta pobla a Alcoi. R.Bañó,La problemática mudéjar en Alcoi,Sharq al Andalus, febrer, 1985,p.39

1272, febrer, 15: Jaume I. dóna el lloc de Fovea d’Avicen a 10 pobladors d’Alcoi. Confirma Pere IV el 26 maig de 1364. ACA, reg. 1198, f. 306v.

1291, setembre, 11: Jaume II dóna en alou a Roger de Llúria la vila d’Alcoi. ACA, reg. 192, f. 3v

1297, desembre, 4: Jaume II dóna a Roger de Llúria per la seua vida mer imperi a vila Cocentaina, Alcoi, Vall de Seta, Calp, Altea,Navarrés,Beselga i Castronovo. ARV, Real 611, 135v

1306, abril, 18: Jaume II declara que quan va donar a Roger de Llúria la vila d’Alcoi, no ho va fer en prejudici del seu fill Roger per l’homenatge feudal que li havia de fer. ACA, reg. 203, f. 143.

1324: Passa a mans de Saurina d’Entença,vídua de Roger de Llúria, ja sra.de Gorga, i Valls Seta i Travadell,tot fet Baronia Alcoi.Bañó, id

1325, agost, 25: Testament de na Saurina d’Entença, fundadora del monestir de monges de Santa Clara de Xàtiva, notari Pere Ferrer. ARV, Man-Empares, any 1665, llibre 3, mà 23, f. 28

1338: desembre, 7. Pere IV ven a Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, i a la seua muller na Margarida de Llúria, durant la seua vida i la d’un fill seu, el mer i mixte imperi i jurisdicció criminal del castell i vila d’Alcoi i alqueries de Barxell i Xirillent, sites dins termes dit castell, id de la vall de Seta i alqueries, dels castells i llocs de Calp i Altea i seus térmens, per 20.000 sous, preu que es descompta dels 88.336 sous que els devia el monarca. ACA, reg. 865, f. 148v-149v.

1338, desembre, 9: Carta de gràcia de dita venda per a quan el rei reclame recuperar la jurisdicció d’Alcoi i resta, haurà de pagar 70.000 sous. ACA, reg. 865, f. 149v-150v.

1341: març, 8. Testament de na Margarida de Llúria i de Jumvilla, comtessa de Terranova, on deixa al convent d’Agustins d’Alcoi 4000 sous anuals sobre les rendes que tenia a dit poble, convent que havia fundat. Notari, Ramon Sicard. ARV, Manaments i Empares, any 1666, llibre 3, mà 25, f. 31

1345, desembre, 25: Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, senyor d’Alcoi i de Cullera, vidu de Margarida de Llúria, arrenda als sarraïns de l’alqueria de Barxell i Xirillent les seues respectives rendes. Ar.Mun.Alcoi, Protocol de Pere Barberà, 1342-47

1349, desembre, 18: És senyor i de Cullera el mateix. Ribelles, Sueca,p.286

1351: març, 14?. Sentència del bisbe de València en el plet entre Nicolau de Jamvila, comte de terranova, vidu de na Margarida de Llúria, i el convent de monges de Xàtiva per l’herència de dita muller difunta i la seua mare na Saurina d’Entença. Na Margarida havia deixat dit comte com el seu usufructari si no tornava a casar i, a la seua mort, deixava els seus béns al RV al rei Pere IV. I les monges reclamaren que lis pertocaven dits béns per fideïcomís de na Saurina (Alcoi, lloc d’El Puig, Travadell, Seta, Calp, Altea, heretat al terme de Dénia, censals a Xàtiva de vinyes a Bixquert, casas a l’aljama de Xàtiva, casa a Gandia, alqueria del Raval a Calp i censos al terme de Travadell. La sentència declara dos terços de dits béns en proietat per indivís del comte i de les monge, i l’altre terç és propietat de le monges; durant la vida del comte el mer imperi en tot és d’ell, però ha de pagar a les monges 40.000 sous pel dot de Saurina; el comte perdona al convent els drets que tenia en els béns de Saurina i de Berengueró de Llúria. El convent li perdona el pagament anual de 16.000 sous pels drets que pertocaven a dit convent en la seua part, i també es queda el comte l’alqueria de Paratella, al terme de Travadell, censos al terme de calp, vinya i hort a Alcoi, terra a Altea i vinya i terra a Travadell. Es concreta que el terç propietat de les monges siga la Vall de Seta i el castell de Xirell amb les seues alqueries i drets, llevat del mer imperi. P. IV confirma la sentència i afegeix que durant els propers vint anys la corona puga redimir per 22.000 lliures dita tercera part de les monges. ACA, reg. 557, f. 153-158v.

1358: setembre, 28. Na Jauma, segona muller de Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, i Francesc d’Esplugues, tudor de Jamfred de Jamvila, fill de dit comte, venen a la reina na Leonor, muller de Pere IV, la seua part sobre Alcoi, BArxell, Seta, Travadell, Xirillent, Gorga. Citat a Mulasses, entrada 81, edició de C. López.

1360: desembre, 13. Es sra.Regina Leonor. A.M.Alcoi,Llib.Proc.Gral.Guillem Colom,1359-62

1375, juliol, 21: Pere IV dóna al seu fill infant Martí les viles i llocs d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Vall de Gorga, Vall de travadell i Llíria, en compensanció de la reclamació que li feïa de diversos béns de la seua mare la reina na Leonor (20.000 onces d’or de la seua dot, 107.000 sous que la reina lliurà al rei en ajuda de la lluïció de la vila de Llíria a Ramon Berenguer, comte d’Ampúries; més altres 105.800 en ajuda de la lluïció d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga i Travadell i altres béns que foren de na Margarida de Llúria,comtessa de Terranova). Tots aquests diners i béns són valorats en 70.000 lliures i per això la donació inicial. Perg.perdut. Cita: Mulasses, doc.n. 85, de l’edició de C. López.

1386, juny, 22: Pere IV confirma a l’infant Martí la possessió d’Alcoi, BArxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga, Vall de Travadell i Llíria i elimina la clàusula de carta de gràcia d’elles, per tant passen a l’infant en alou, si bé dita donació ha de ser confirmada pel papa, la qual cosa encara no ha aconseguit. Per això queda en suspens dita eliminació de la carta de gràcia, llevat de Llíria i Penàguila que si queden en alou de l’infant Martí. ACA, reg. 2026, f. 10v-15v.

1387, maig, 11: El papa Climent VII atorga butla on confirma la renúncia a la carta de gràcia atorgada per Pere IV a l’infant Martí en la donació de la vila d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell. Però estableix que dels diners obtinguts els marmessors del testament de la comtessa de Terranova funden un convent de monges de nom de l’Anunciata a la ciutat de València, i que l’infant invertisca 20.000 lliures en la construcció de la cartoixa de Valldecrist. ACA, Butlles, lligall LXI, n. 3.

1391: agost, 17. Infant Martí ven a la ciutat de València amb carta de gràcia Alcoi, Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Xirillent, Seta i Travadell. Confirmat pel rei Joan I el 25, novembre, 1391. ACA, reg. 2026, f. 66v-71.

1393, febrer, 22: Joan I ordena a l’infant Martí que li faça homenatge feudal per la ciutat de Sogorb i la vila d’Alcoi. ACA, reg. 2009, f. 11.

1394: octubre, 27. La infanta Maria, muller de l’infant Martí, en nom d’aquest ven a Francesco de Casasja i Guillem Pujada els castells d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell, i el 7-7-1395 rei Joan I confirma dita venda amb clàusula que si se compren de nou a carta de gràcia, que hauran de tornar al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 125v-126.

1407, abril, 18: Martí I sentència que el mer imperi de la vila d’Alcoi i Vall de Seta i Vall de Travadell pertany a Guillem Pujada i hereus de Francesc de Casasaja, en raó de la venda que en va fer el rei, i que el convent de Menoretes de Xàtiva no en té cap dret. ACA, reg. 2277, f. 186-188.

1407, maig, 6: Martí I atorga a les aljames sarraïnes de València, Xàtiva, Paterna, Benaguasil, La Pobla de Vallbona?, Vall d’Uixó i serra d’Eslida les rendes reials d’Alcoi, Gorga, Seta, Travadell, Barxell i Xirillent per a què amb dits diners comencen a lluïr i quitar els censals que han hagut de carregar per manament reial per pagar la redempció d’aquestes viles i llocs. També pacten que aquesta concòrdia ha de ser signada pels procuradors dels interessos de Frederic, fill del rei Martí de Sicília, i també pacten que el rei recupere les rendes de les alqueries de Barxell i Xirillent, terme d’Alcoi, les quals té penyorades Lluís de Sant Adrià, per lliurar-les igualment a les aljames. ACA, reg. 2297, f. 99v-103.

1408: novembre, 27. Martí el jove, rei de Sicília, hereu de la corona, promet al seu pare rei Martí I que pagarà els censals per redimir la vila d’Alcoi i valls de Seta i Travadell feta per dit rei a Francesco de Casasaja, ara els seus hereus, i Guillem Pujades, amb els castells i llocs de Xirillent, Barxell i Gorga, per 26000 florins. El rei Martí I nomena Guillem Saera i Berenguer Martí per lluir dits censals. ACA, reg. 2297, f. 94-97.

1409, febrer, 10: Guillem Martorell, en nom del rei, pren possessió de la vila d’Alcoi per a la corona. Cita a: Ar.Mun.Alcoi, llibres de Claveria, llib.133, f.8v.

1409: març, 20. Martí I nomena Joan Mercader, advocat fiscal, i Guillem Saera, llicenciat en lleis, jutges del plet entre la corona i Guillem Pujada i Francesc de Casasaja sobre la lluïció de la baronia d’Alcoi, castells i llocs de Xirillent, Barxell, Gorga i Travadell, i castell i vall de Seta. ACA, reg. 2297, f. 113v. El mateix dia encarrega prendre possessió i negociar amb les monges menoretes de Xàtiva les condicions sobre el repartiment de rendes amb elles. ACA, reg. 2297, f. 115.

1409: març, 22. Martí I nomena Guillem Martorell, cavaller, el seu procurador per administrar la vila d’Alcoi en haver retornat a la corona juntament alb els llocs de Xirillent i Barxell, de Gorga i Travadell, el castell i vall de Seta. ACA, reg. 2223, f. 150r-151v.

1409, agost, 7: Marti I agraeix a Eslida ajuda per recuperar Alcoi,Seta i Travadell del seu net Frederic. ARV, Real 611, f.202v

1412, novembre, 2: Ramon Torrelles, tudor de Frederic de Luna, fill de Martí el jove, senyor de la baronia d’Alcoi, ratifica a Guillem Martorell com administrador d’ella. ACA, reg. 2363, f. 6v.

1415: març, 6. Ferran I, com tudor del seu nebot Frederic d’Aragó, comte de Luna, nomena Francesc Martorell, cavaller, administrador de les senyories d’aquest: la vila d’Alcoi, valls, castells i llocs de Barxell, Sirillén, Seta, Gorga i Travadell, en substitució del seu pare Guillem Martorell. ACA, reg. 2396, f. 190v-192r.

1430, abril, 8: Alfons V embarga la vila d’Alcoi a Frederic de Luna per la seua rebel·lió i li atorga privilegi d’incorporació a la corona reial per a sempre. ACA, reg. 2755, f. 108-112.

1435: setembre, 15. Reina Maria, lloctinent gral RV, ordena un pagament sobre les rendes d’Alcoi, Gorga, vall de Seta i de Travadell, llocs reials. ACA, reg. 3127, f. 2-3.

1439: octubre, 16. Alfons V dóna a Rodrigo de Rebolledo, cavaller, dos terços de la baronia d’Alcoi, Gorga, Vall de Seta i Travadell, Calp, Altea i El Puig, mentre un terç és per indivís d’ell i del convent de monges menoretes de Xàtiva. ACA, reg. 2770, f. 148v.

1443: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 61.

1446, juliol, 1: Infant Joan, rei de Navarra, incorpora la vila d’Alcoi a la corona perpètuament, i el 16 de maig de 1447 el rei Alfons V ho confirma. ACA, reg. 2616, f. 172-179v.

1447: Alfons V la fa vila reial. (S.Siv,43)

1465: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 61.

1469: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 61.

1479: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 61.

1611: Reial.Escolano,IX1336

1750: rox. És una vila reial de la Governació d’Alcoi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 269.

1804: És una vila de reialenc dins la Governació d’Alcoi. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531