Universitat de ValènciaDepartament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques Logo del portal

Variants del topònim
Tipus de poblament Vila
Entitat senyorial Terme particular de Xàtiva (A.Ventura,Alguns topònims històrics..., 1997)
Municipi actual

1242: març, 24. Jaume I dóna i concanvia al comte Dionís d’Hongria la torre o alqueria de Canals i de Crespí, cases a Xàtiva i València, i rep del comte els castells i valls de Veo i d’Aín. Document refet per Pere III el 12 de novembre de 1279. ACA, reg. 44, f. 164.

1249: març, 24. Jaume I canvia al Comte Dionís d'Hongria castell i vall Veo i Aín per torre i alqueria de Canals i la de Crespí, i cases a Val.i Xàtiva. Cerveró, 561

1277, febrer, 3: Pere III confirma a Margarida de Cabrera, vídua del comte Dionís d’Hongria, i als seus fills Amor i Gabriel, la donació de Jaume d’unes cases a Xàtiva, un real vora el real de Ferrer Descloquer, i les alqueries de Canals, Crespins i Alcúdia. ACA, reg. 39, f. 158r.

1279, desembre, 12: Pere III confirma a la comtessa d’Hongria i als seus fills Gabriel i Amor Dionís la donació que havia fet el rei en Jaume al seu parte difunt de les alqueries de Canals, Crespins i Alcúdia, a canvi de les de Veo i Aín, rebudes per aquell inicialment quan el setge de Xàtiva. ACA, reg.44, fol. 164r i 164v.

1287: desembre, 22. Alfons III ordena retornar a na Margarida, comtessa d’Hongria, vídua, el lloc de Canals amb les seues rendes. ACA, reg. 74, f. 40 i 52v

1288, febrer, 25: lfons III dóna a Berenguer de Cabrera la vila de Vilamajor,a canvi del castell de Canals. ACA, reg. 75,f.57

1291, juny, 24: El bisbe de València confirma a na Margarida, vídua d’Amor Dionís, i als seus fills Amor Dionís i Gabriel Dionís, el dret de patronat sobre la seua senyoria de Canals. ACV, Lligall 15:2.

1296, desembre, 12: Amor Dionís, senyor de Canals, reconeix un deute. ARV, Protocol 11.178, f. 36r.

1309: octubre, 13. Seu fill,Jaume Dionís,ven Canals per deutes a Jaspert,V vescomte de Castellnou,al Rosselló. Cerveró, 564

1321: Mor Jaspert,V vescomte Castellnou i hereda la seua filla Sibil·la,o seu cosí Dalmau II de Castellnou (+ 1323) i al seu fill Dalmau III (+1342). Cerveró, 567

1325: Plet per Canals i Alcúdia davant el Justícia de Saragossa entre Pere Eximén d'Urrea i Gabriel Dionís ? o hereus?. Cerveró, 567

1329: desembre, 21. Ja és senyor Pere d'urrea. Cerveró, 568

1337: Mor el bisbe d'osca Pere Eximen d'Urrea o Cornel i hereda Canals i resta seu germà Joan Eximen d'Urrea. Id

1337, juny, 18: Joan Eximén d’Urrea és senyor de Canals. ACA, reg. 861, f. 284v.

1343, gener, 19: Encara és el senyor Cerveró, 568

1348, juliol, 21: Mor a batalla Epila Joan Eximen d'urrea. Cerveró,569

1348: Joan Eximenes d’Urrea, membre de la Unió, és senyor del lloc de Canals i li és embargat el lloc. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1350, agost, 3: Pere IV dóna el lloc de Canals a Ramon de Riusech, majordom reial, confiscat a Joan Eximén d’Urrea per rebel a la corona. Si no té hereu home legítim, tornarà a la corona. ACA, reg. 891, f. 39r-v.

1352, febrer, 19: Ramon de Riusech ven el lloc de Canals a la ciutat de Xàtiva per 95.000 sous, i al dia següent Pere IV ho confirma i declara que Canals siga sempre de Xàtiva. A canvi el rei rep 10.000 sous de la ciutat. ACA, reg. 896, f. 63-64. Cerveró, 571, S.Siv,169 i Viciana,III,331 inclouen en la venda Alcúdia de Crespins.

1353, juliol, 8: El justícia de València aprova venda Canals a Xàtiva i negant drets Elvira Cornell. Cerveró, 571

1353: agost, 25. Xàtiva ven Alcúdia Crespins a Berenguer de Santboi.Cerveró, 571

1354: març, 23.Rei dóna baronia Canals a ciutat Xàtiva. Sarthou,Xat,145

1409, maig, 5: Rodrigo Gil de Borja és senyor de Canals, Adzuevar i Albuxia,i en fa hereu el seu fill Joan Gil de Borja. V.Pascual,Notas hª.Borjas,Saitabi, gener, 1940,p.12

1565: La ciutat de Xàtiva és senyora de Canals, amb la Torre i Sagres. Viciana, ed.1972, vol.3, pp.330-331

1590: Na Joana de Borja és senyora de L’Alcúdia i Canals. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra A, n. 500

1611: Canals i Torre de Canals, llocs de cristians, són dels Jurats de Xàtiva.Escolano,IX,1098

1750: rox. És un lloc de reialenc de la Governació de San Felipe (Xàtiva). M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 270.

1804: És senyoria de la ciutat de Xàtiva, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531