1244: març, 26. Jaume I signa amb l’infant Alfons de Castella el tractat d’Almisra que delimita les fronteres del regne de València i de Castella. Resten en el regne de Castella el castell i vila d’Alacant amb els seus termes, Aigües, Busot, i fins el port de Biar, i el castell de Villena, a més del terme de Bugarra, segueix per la divisòria d’aigües de la Serra de la Rua, vers Aiora, i des d’ací fins on el riu Cabriel cau al riu Xúquer. Resten de part del regne de València el castell de Castalla i els seus termes, el castell de Biar i tots els que estan des del port de Biar vers Xàtiva, i fins el riu Xúquer, i també els que estan més enllà del terme del castell d’Alacant, d’Aigües i de Busot, restant aquests darres del regne de Castella. ACA, Cartes reials de Jaume I, núm. 127.

1248, febrer, 17: El sayyid Abu Said, juntament amb el seu gendre Eximén Peres d’Arenós, cedeixen a l’arquebisbe de Tarragona les parròquies dels pobles de la seua senyoria: Mela?, Arenós, Montan, Tormo, Cirat, Toga, Espadella, Bounegre, Vilamalefa, Villahermosa, Cortes, Vilamalur, Jódar?, Villahaleva, Tortonich? i Andilla, Castalla, Onil, Ibi i Tibi. Ar.Cat.Sogorb, Ms.532.

1251, setembre, 10: Jaume I dóna a Eximén Peres d’Arenós Xest i Vilamarxant, a canvi de Castalla i Onil, amb tota la jurisdicció. Cita en confirmació d’Alfons IV el 4 de novembre de 1330. ACA, reg. 482, f. 113-114; ARV, Real 495, f. 370-371.

1272, abril, 25: Jaume I cobra l’impost de la quèstia en diverses viles reials, entre elles Castalla. ACA, reg. 18, f. 32r.

1276, gener, 21: El rei Pere III nomena cobrados dels impostos per a les viles reials d’Albaida, Llutxent, Bocairent, Cocentaina, Finestrat, Castells de Castells, Ibi i Castalla. Ar.Mun.Cocentaina, Llibre de la Cort del Justícia, any 1276.

1286, abril, 25: Són viles reials Castalla, Biar, Cocentaina i la Vall d’Alfàndec. ACA, reg. 67, f. 44

1287, maig, 5: Alfons III modifica la carta pobla de Castalla i elimina el cens a pagar per la terra, amb obligació d’instal·lar-s’hi 100 pobladors. ACA, reg. 75, f. 6.

1291, desembre, 7: És reial i Eximén Peres de Calaforra és alcaid del seu castell. ACA, reg. 90, f. 192r.

1297, febrer, 8: Jaume II atorga a Ramon de Vilanova, senyor de Castalla, franquesa de peatge i impostos reials als veïns de dita vila. AHN,Noblesa, Osuna, CP.137, D.15.??

1301, novembre, 18: Jaume II convoca corts del regne de València amb participació de les viles reials de Morvedre, Xàtiva, Castelló de la Plana, Alpont, Castellfabib, Biar, Ademús, Castalla, Montesa, Morella, Vall de Pego, Cullera, Llíria, Borriana, Dénia, Alzira, Corbera i Gandia. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.

1303, febrer, 9: Jaume II havia donat en penyora a Jasbert vescomte de Castellnou els castells de Pontons i Creixell a Catalunya, i el d’Ontinyent al RV com a penyora d’un prèstec de 13.366 s.8d, i ara se’ls canvia per la donació en feu dels castells de Castalla i Bocairent. ACA, reg. 200, f. 178v-179r; ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta n. 999.

1303, agost, 22: Jaume II dóna permís al noble Jasbert de Castellnou per vendre el castell i vila de Castalla a Pere Sabata d’Alfaro, fill del cavaller Eximén Sabata d’Alfaro, per 20.500 sous. ACA, reg. 201, f. 27r

1305, setembre, 21: Jaume II confirma a Jasbert vescomte de Castellnou la donació en feu dels castells de Castalla i Bocairent feta el 1303. ACA, reg. 204, f. 7r-v.

1305: setembre, 21. Jasbert, vescomte de Castellnou, ven al rei Jaume II el castell i vila de Castalla per 50.000 sous. ACA, Pergs.Jaume II, n. 2203.

1311, setembre, 28: Jaume II concanvia i dóna a Bernat de Cruïlles els castells i viles de Castalla i Penàguila en feu sota usatges de Barcelona i costums de Catalunya, i també l’alqueria de Favanella del terme de Castalla en franc alou; a canvi el rei rep els alous de dit Cruïlles al bisbat de Girona: Cruïlles, Peratallada, Begur, Esclaià, Regencòs, i drets a Llofriu i Palafrugell i castell de Cassà. També li dóna 50.000 sous de Barna anuals i 10.000 sous de cavalleries durant la seua vida a canvi de servir a la corona amb vint cavalls armats. També signa l’infant Jaume, hereu del rei. ACA, reg. 287, f. 40r-42v; ACA, reg. 208, f. 99-101v.

1311: novembre, 29. Bernat d’Esplugues, batle gral.RV, dóna possessió a Bernat de Cruïlles del Castalla i Penàguila, rebudes pel primer de mans de Miquel Vidal de Llebra i de Ramon de Llebra respectivament, qui les tenien pel rei. ACA, Pergs. Jaume II, n. 2888, 2889, 2890.

1312, gener, 4: Bernat de Cruïlles fa homenatge al rei Jaume II per aquests feus de Castalla i Penàguila. ACA, reg. 287, f. 42v. I el mateix dia es compromet a què la seua muller na Gueralda signe el concanvi. ACA, reg. 287, f. 42v.

1314: març, 4. Jaume II dóna a Bernat de Cruïlles en feu el morabatí de Castalla i Penàguila. ACA, reg. 287, f. 44v.

1314, juny, 8: Jaume II dóna en feu a Bernat de Cruïlles el dret de rotova dels jueus de Castalla. ACA, reg. 287, f. 45r.

1315, abril, 8: Bernat de Cruïlles delimita el terme de Castalla amb el de Xixona. ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta n. 1018.

1316, maig, 25: Bernat de Cruïlles, senyor de Castalla i Penàguila, arrenda les rendes de l’alqueria de Benilloba, que està dins terme de la vila de Penàguila, durant 3 anys. ACA, Pergs.JAUME II, n.3464

1316, novembre, 20: Bernat de Cruïlles, senyor de Penàguila i Castalla, atorga carta pobla al lloc de Benifallim. ARV, Real 614, f. 246r.

1317: març, 17. J. II acorda amb Bernat de Cruïlles cancel·lar el concanvi de l’any 1311 de les seues heretats de Girona pels castells i viles de Castalla i Penàguila, que tornen així a la corona. ACA, reg. 214, f. 67-69. Per aquesta raó Cruïlles ha de tornar al rei 254.166 sous que havia rebut del rei pel servei de 20 cavalls armats. ACA, reg. 214, f. 71-74.

1317: març, 17. Bernat de Cruïlles, en compensació dels diners que ha de tornar a la corona juntament amb els castells de Castalla i Penàguila, ven també al rei Jaume II el castell de Tibi amb la torre de Torrosella, situats a la Foia de Castalla, les quals havia comprat per 100.000 sous a Sanxo Peres de Lenda i Pere de Lenda; també li ven el lloc de Favanella, al terme de Castalla, per 25.000 sous; l’alqueria de Sarganella, a la Foia de Castalla, per 8.000 sous, la qual ell havia comprat abans a Bernat de Sarrià; i la part i drets que li pertoquen per herència d’Umbert de Lavanya i del seu fill Bernat en el lloc d’Onil i els seus termes, per 18.000 sous; i el lloc de Benifallim, al terme de Penàguila, per 18.500 sous, el qual abans Cruïlles l’havia comprat a Domingo de Torregrossa. ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta n. 1023. Probablement també a ACA, Pergs.JAUME II n. 2893, i ACA, reg. 214, f. 66-76v.

1317, juliol, 23: Jaume II, després de recuperar de Bernat de Cruïlles el castell de Castalla amb el castell de Tibi, torre de Torrosella, alqueries de Sarganella i Benilloba i lloc de Benifallim, i el castell de Penàguila, li ven tot això a na Yolant de Grècia per 188.500 sous. L’alqueria de Benilloba, sita al terme de Penàguila, també l’havia comprada a Cruïlles i aquest a Joan Eximén d’Oris per 62.000 sous. Na Yolant paga al rei retornant-li les rendes reials de Llíria, però rep a canvi diners en compensació per la diferència de preu. ACA, reg. 214, f. 78-79v ARV, Real 614, f. 232v o f. 237.

1336, setembre, 14: Pere IV, reunit en Corts generals del regne de València i a petició d’aquestes, promet no separar mai del patrimoni reial el castell i vila de Xàtiva, castell i vila de Morella i les aldees, castell i vila de Morvedre, vila d’Alzira, vila de Castelló de la Plana, vila de Borriana, vila de Vila Real, castell i vila de Llíria, castell i vila d’Alpont, castell i alqueries de Madrona, castell i vila de Cullera, castell i vila de Corbera amb les alqueries i llocs, castell i vila de Penàguila, castell i vila de Guadalest amb les alqueries i llocs, castell i vila de Castella, castell i vila de Xixona, i els llocs situats més enllà de Xixona. També promet que a partir d’ara, tot hereu de la corona, abans de ser jurat com nou rei per les corts generals haurà de jurar respectar aquest privilegi de no alienació. Tanmateix al final les Corts accepten que en cas de necessitat militar de la corona, amb l’aprovació d’aquestes reunides a València, podran ser alienats temporalment alguns de dits llocs per obtenir diners llevat de Xàtiva, Morella, morvedre, Alzira, Castelló, Borriana i Cullera. ARV, Fons Alpont, pergamí n. 17; id, n. 18; ACA, reg. 866, f. 53v-55v.

1343, gener, 2: Pere IV ven la jurisdicció de Castalla a G. Jan. Per 10.000 sous. ACA, reg. 1305, f. 164v-165.

1362, setembre, 20: Pere IV dóna en feu a Ramon de Vilanova, que és 2n fill de Vidal de Vilanova, Com.Montalbà i Elvira Montagut, el castell de Castalla amb jurisdicció, i també la jurisdicció d’Onil i Cabanyes, tot i la incorporació de Castalla a la corona. ACA, reg. 909, f. 83-85; ARV, Real 495, f. 564-570. ARV, Man-Empares, any 1617, llibre 3, mà 29, f. 17 i 29. Cita Escolano, VIII,881.

1362: setembre, 20. Ramon de Vilanova promet al rei PERE IV comprar els llocs d’Onil i Cabanyes i, una vegada comprats tenir-los sota feu del castell de Castalla, assolar dit sllocs i traslladar els seus habitants a viure a Castalla de tal manera que aquesta siga un lloc i un castell en feu de la corona. ACA, reg. 909, f. 85v-87r.

1378, novembre, 25: Pere IV signa la donació que fa Ramon de Vilanova del lloc de Betxí i del castell de Castalla, que té en feu, al seu fill Pere Ladró en casar amb na Yolant, fill de Pere Boïl, senyor de Manises. ACA, reg. 933, f. 45v.

1384, gener, 10: Infant Joan confirma a Guerau de Vilanova la dnació feta pel rei PERE IV a Ramon de Vilanova en feu del castell de Castalla, amb la jurisdicció, i també la d’Onil i Cabanyes, i que quan siga rei li donarà això en alou. ACA, reg. 1800, f. 126v-129.

1387, juny, 2: Joan I confirma a Galceran de Vilanova la donació ara en alou del castell de Castalla amb jurisdicció, i la jurisdicció dels llocs d’Onil i Cabanyes. ACA, reg. 2007, f. 70v-74.

1403: març, 7. Martí I ordena a Ramon de Vilanova que li faça homenatge pel feu del castell de Castalla. ACA, reg. 2316, f. 69v.

1403, novembre, 15: Martí I confirma a Ramon de Vilanova, senyor de Castalla, el privilegi de franquesa de peatge i altres impostos reials als seus veïns. AHN, Noblesa, Osuna, C.710, D.1

1406: març, 1. Ramon de Vilanova és el senyor de Castalla i Onil. APPV, protocol de Francesc Escolà, n. 27.697

1457: Baltasar Ladró ja n’és senyor Escolano,IX, 1320

1460: 0. Es senyor el seu fill Baltasar Ladró i de Pallàs, IV Baró de Castalla. Escolano, VIII, 883-4

1463: Baltasar Lladró, senyor de Castalla, manté un plet amb el seu germà sobre les rendes de la baronia. AHN, Noblesa, Osuna, C.958, D.1.

1466, juny, 25: Joan II confirma exempció tributs a la monarq.a la Baronia Castalla, amb llocs Onil i Tibi, senyor Baltasar Ladró. ARV,Real,396,f.63v

1482, desembre, 8: Enric de Rocafull, senyor d’Albatera, fill de Ramon de Rocafull i germà de na Aldonça de Rocafull, reconeix deure part del dot de dita germana en casar aquesta amb Baltasar Lladró, senyor de Castalla, Onil i Tibi i Fabanella. AHN, Noblesa, Osuna, CP.128, D.6; CP.127, D.18

1484: Baltasar Lladró és senyor de la baronia de Castalla. ARV, Fons Família Calataiud, caixa 62, n.7

1488, abril, 27: Baltasar Lladró, senyor de Castalla, pren possessió de la meitat del castell i vila d’Aiora. AHN, Noblesa, Osuna, CP.227,D.11 (trasllat de 1500).

1489, febrer, 9: Baltasar Lladró, cavaller i senyor de la vila d’Aiora i foia de Castalla atorga el seu testament i nomena hereu el seu fill Ramon Lladró de Vilanova. Not: Joan Peres. AHN, Noblesa, Osuna, CP.124, D.9.

1492, gener, 4: Na Aldonça de Rocafull, senyora de Castalla, cancel·la un censal que tenia a la vila d’Aiora. AHN, Noblesa, Osuna, CP.228, D.2.

1493: . Es sra.na Aldonça de Roquafull e de Ladró, ARV, MR, ....

1498, juliol, 11: Inventari dels béns del difunt Baltasar Lladró, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Aiora i Favareta, fet per la veua vídua na Aldonça de Rocafull. AHN, Noblesa, Osuna, CP.124, D.8.

1520: Es senyor Ramon Lladró. Febrer,Breu relació Germania... Torrens, març, 1984,p.80

1526: Es senyor don Ramon Ladró. Escolano,X,1684

1534, abril, 23: Alfonso Peixó ven a Ramon Lladró, senyor de Castalla, la baronia de Picassent amb els llocs d’Espioca i Millerola per 39.000 timbres, pels deutes que tenia. Notari: Joan Montoro, de Val. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 3, mà 26, f. 11; Escolano, IX, 1000

1542: Ramon Lladró és senyor de Picassent i Castalla, en un plet sobre el primer lloc. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 6209

1550: Ramon Lladró és senyor de Castalla, en un plet. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 5979 (19)

1556, maig, 1: Pero Maça de Carròs, fill menor de Francisca de Mendoza i de Maça, és senyor de les baronies de Novelda, Moixent, Castalla, Llutxent i Picassent. 1675, desembre, 27. Jacinto Forner, nomenat cavaller el 1651, i el seu germà Alejandro Forner han comprat la baronia de Finestrat a Fernando Pujades de Borja, comte d’Anna, obligat aquest pels seus acreedors, i en prenen possessió. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 2, mà 11, f. 11

1556: Ramon Lladró és senyor de Castalla, en un plet amb Pere Maça. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 1148 i n. 1378

1581: Pedro Maça de Lladró és senyor de Castalla. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 6679

1581: Pere Maça Carrós i Lladró, marqués de Terranova, és senyor de Llutxent, Moixent, Novelda i Castalla. ARV, Família Calataiud, caixa 87, n. 3

1592: El marqués de Terranova és senyor de Castalla, Onil i Tibi. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1631

1601: Pedro Maça Carròs i Lladró, marqués de Terranova, senyor de la baronia de Castalla, Onil, Tibi i altres. ARV, Processos de Madrid, lletra M, exp. 322

1616: Pedro Maça Carròs i Lladró, marqués de Terranova, és senyor de la baronia de Castalla. 1617. Antonio Ximénez d’Urrea és comte de Pavies i senyor de la Vall d’Almonesir, en un plet amb Rafael Garcia d’Herèdia, senyor de Gaibiel i Santa Croce. ARV, Processos de Madrid, lletra M, exp. 386

1617, febrer, 25: Mor Pero Maça Carròs Ladron, duc de Mandas, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera i Picassent. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 430.

1617, febrer, 26: Testament de Pero Maça Lladró, duc de Mandas, marqués de Terranova, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera i Picassent. ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 2, mà 23, f. 13

1617: Hereta Íñigo López de Mendoza, duc de l’Infantado, cosí germà de dit Pero Maça, Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera, Monòver, Picassent i altres. AHN, Noblesa, Osuna, leg. 651, n. 3

1633, agost, 26: Diego López de Zúñiga Sotomayor, duc de Béjar, és baró de Castalla. ARV, Man-Empares, any 1633, llibre 5, mà 49, f. 31

1639, febrer, 18: Alfonso López Zúñiga, duc de Béjar, és baró de Castalla, Tibi i Onil. ARV, Man-Empares, any 1639, llibre 3, mà 28, f. 14 i 19

1641, octubre, 4: Alonso Diego López de Zúñiga, duc de Béjar, és el baró de Castalla. ARV, Man-Empares, any 1641, llibre 5, mà 50, f. 8

1645, octubre, 27: Alonso López de Zúñiga, duc de Béjar, és el senyor de Castalla. ARV, Man-Empares, any 1646, llibre 5, mà 54, f. 9

1647, juny, 14: El duc de Béjar és senyor de Castalla. ARV, Man-Empares, any 1647, llibre 4, mà 35, f. 28

1673, febrer, 8: Teresa Sarmiento de la Cerda i Mendoza, duquesa de Béjar, és senyora de Castalla com tudora del seu fill Pedro Maça de Liçana Ladron. ARV, Man-Empares, any 1673, llibre 1, mà 8, f. 40

1698, octubre, 16: El comissari segrestador dels estats de Maça i Carròs pacta el cobrament de les rendes de la baronia de Castalla, Onil, Tibi, etc. ARV, Man-Empares, any 1698, llibre 3, mà 31, f. 1

1728: El consell d’Aragó sentència la possessió de la vila de Castalla en favor del marqués de Dosaigües i comte d’Albatera. ARV, Reial Justícia, vol. 796, f. 489,

1750: Giner Ramon Rabassa Perellós Lanuça Rocafull Boïl, marqués de Dos Aguas, comte d’Albatera, comte de Peralada, baró de Bètera, Castalla, La Daia, Llutxent i Picassent, és senyor d’Albatera, Benetússer, Benicolet, Bétera, Castalla, Xirivella, Dues Aigües, Font de la Figuera, La Daia, Llutxent, Massamagrell, Massanassa, Onil, Picassent, Pinet, Quatretonda i Tibi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyoria del marqués de Dosaigües, dins la Governació de Xixona. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531