1277: De Bernat Calvet; amb resta forma una baronia, dels Bellvís. SS,184

1283, octubre, 7: Ferrando d’Oblites és senyor de Castelló de Rugat, Bocor i Pardines. ACA, reg. 47, f. 56r

1292, gener, 7: Ferrando d’Oblites és senyor de Bicorb, Bèlgida?, Castelló de Rugat i Pardines, i ho té embargat per deutes. ACA, reg. 90, f.239v

1298: Ferran d’Oblites ven Castelló de Rugat i altres terres a Guillem de Bellvís. AHN, Noblesa, 1292, gener, 8. Jaume II ordena al justícia de Xàtiva que reintegre a Sanxo i Martí Domingues, fills de Domingo de Lladró, i al seu procurador, Martí de Cidrells, les alqueries de Pardines, Bicorp i Bèlgida, una heretat i unes cases a Xàtiva, així com una altra heretat a Castelló de Rugat, de tot el qual havien estat desposseïts, indegudament, per Ferran d'Oblites. ACA, reg. 90, f. 243v.

1292, juliol, 19: Ferran d’Oblites és senyor de l’alqueria de Castelló de Rugat, les rendes de la qual té empenyorades per deutes. ACA, reg. 86, f. 163r

1298: març, 26. Ferran d’Oblites ven a Martí d’Oblites el lloc de Castelló de Rugat. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.13.

1302, gener, 21: Jaume II confirma i fa nova donació en feu a Jaume Guillem de Bellvís, fill de Bernat, dels castells de Carbonera i Rugat, amb retenció de la potestad segons els Usatges de Barcelona, de la jurisdicció i de la host i cavalcada (per 17.000 sous segons Viciana,II,93). ACA, reg. 287, f. 59r-60v; ACA, reg. 199, f. 19-21; ARV, Real 611, f. 57; AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.1, D.2 i D.3.

1303, febrer, 10: Guillamó de Bellvís, fill del difunt Bernat de Bellvís, rep privilegi reial per fer mercat al seu lloc de Castelló de Rugat. ACA, Pergamins de Jaume II, nº. 1852.

1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.

1336: Mor Pere de Bellvís, senyor de Rugat, Pobla nova de Rugat, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, el Ràfol, i hereta el seu fill Joan de Bellvís, menor d’edat, tutel·lat pel cavaller Vidal deVilanova. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 104.

1353, juliol, 11: Pere IV ven a Vidal de Vilanova, tudor de Joan de Bellvís, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi del castell de Carbonera i Rugat i el seu terme per 17.000 sous, i també dita jurisdicció de Montitxelvo i Terrateig per altres 3.000 sous, més el permís per reconstruir el castell de Rugat. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 1789; ACA, reg. 993, f. 13r-17v; ARV, Real 495, f. 652-657; ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 214 i ss; AHN, Osuna, Ducat de Gandia, llib. 712, doc.1(2); AHN, Osuna, Ducat Gandia, Pergs, carp. 138, doc. 4.

1358, febrer, 11: Pere IV dóna permís a Vidal de Vilanova, procurador i tudor de Joan de Bellvís, senyor de Castelló de Rugat, per a refer el castell de Rugat i fer-ne un altre al terme de Castelló de Rugat. ACA, reg. 901, f. 277v-278. Cita Escolano,IX,1276

1363, juliol, 11: Pere IV ven castell Rugat, Montitxelvo i Terrateig a Vidal de Vilanova, proc.de Joan Bellvís. ARV, Real 611, f.45r

1370: Pere IV li fa Gov.dellà Xúquer, Escolano,IX,1276

1392, juny, 28: Es senyor del castell de Rugat i de la pobla d'en Bellvís,enla vall d'Albaida, Johan de Bellvís. AMV.MC,A-20. Viciana,II,93

1395: Mor Joan de Bellvís, senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Rugat, Aielo de Rugat, el Ràfol..., sense hereu directe i hereta el seu nebot Francesc de Castellà, fill d’una germana, qui hagué d’adoptar el nom de Pere de Bellvís per poder prendre’n possessió. A. Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 107.

1397, febrer, 2: Martí I, a petició de Pere de Bellvís olim Francesc de Castellà, confirma els privilegis i franqueses que tenia la Pobla de Rugat. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.16.

1398: agost, 20. Es senyor Pere deBellvis. ARV,Prot.n.1491

1401: Mor Pere de Bellvís olim Francesc del Castellà i hereta el seu fill Ramon Costa, menor d’edat, qui tenia el cognom matern: Ramoneta Costa i de Bellvís, la qual el tutel·la. A.Soler, Aielo de Rugat..., 2007, p. 107.

1413, febrer, 14: Ramonet Costa és senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Francavila, castell de Rugat en terme d’Aielo, Ràfol..., en un plet en la cort de la Governació presentat pels acreedors de la família. ARV, Governació, n. 2201, f. 25r-v.

1423: Es senyor Baronia Rugat mossén Jaume Romeu. Escolano, VII,542

1430, maig, 5: La baronia de Castelló de Rugat i Aielo fa vassallatge al seu senyor Jaume Romeu Llansol en prendre possessió d’ella. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.21.

1431, juny, 10: Pere Daroca i altres hereus dels béns de Joana Queralt, vídua de Ramon Costa, venen la baronia de Castelló de Rugat a Mateu Llansol. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.23.

1439, febrer, 13: Compromís entre Ramon Costa i Jaume Romeu Llansol sobre la compra que aquest darrer ha fet de la baronia de Rugat, Castelló i Rafal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.24.

1445, agost, 1: Una butla del Papa Eugeni IV reconeix a jaume Romeu alias Llansol, senyor de Castelló de Rugat i Francavila, el patronat d’una capella i hospital de Xàtiva, de la rectoria de Castelló de Rugat i altres fundacions de Bernat de Bellvís. AHN, Noblesa, osuna, CP.138, D.11.

1446, maig, 20: Es senyor de Rugat i d'Alfarrasí Jaume Romeu.ACV,Perg.8466

1466: març, 9. Joan II atorga a Jaume Romeu, senyor de Castelló de Rugat, el privilegi per fer mercat els divendres i fira 15 dies a partir de la Mare de Déu de setembre en dit lloc. AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.10.

1474: Es senyor Pobla i cast.mossén jaume Romeu Llansol de Romaní,2n marit de Elionor Vallterra o Romeu, sra.de Mislata i Albalat. Viciana,II,60-64

1476, agost, 11: Ha mort Jaume Romeu Llansol i el seu fill i hereu Francesc Aguiló Romeu, senyor de Castelló de Rugat, Pobla de Rugat o Francavila, Aielo de Rugat i el Ràfol en pren possessió. AHN, Noblesa, osuna, C.712, D. 3-18.

1493: . Es senyor En Francesch Aguiló Romeu.ARV, Real 495,376r

1499: Maria Enriquez,vidua Joan de Borja,duquesa Gandia, compra Castelló de Rugat, la Pobla de Rugat, Aielo i el Ràfol a la cort de la Governació del RV. AHN, Noblesa, Osuna, C.712, D.3; C.713, D.1-14.

1543: març, 9. Francesc de Borja, duc de Gandia, a través de procurador pren possessió de Castelló de Rugat, Pobla del Duc i Aielo de Rugat. AHN, Noblesa, Fons Osuna, lligall 713, doc. 13.

1563: Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia, és senyor de Castelló de Rugat. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1611: Comprén:Castelló moros, Aielo moros i Pobla de Vilafranca de Rugat cristians, tots del Duc de Gandia, inclou Rugat de moros. Escolano, IX

1611, abril, 10: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva, senyor de la baronia de Rugat atorga carta de poblament per a les tres localitats de Ruga, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat. AHN, Toledo, Osuna, lligall 1085, D-2; id, lligall 714, D-50.

1619, desembre, 5: . N’Artemísia Dòria i de Borja, vídua de Francisco Borja i Centelles, marquesos de Gandia i marquesos de Llombai, pren possessió de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat, Rugat, Xella i Albalat, com garantia del dot d’ella. AHN, Noblesa, Osuna, llig.714, doc. 43. Ar.Mun.Alginet, C-21/12

1665: Mor Francisco Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i senyor de Castelló de Rugat, Aielo i la Pobla del Duc entre altres, i hereta el seu fill Pasqual Francisco de Borja i Centelles, menor d’edat. Pressa de possessió d’Aielo de Rugat. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1844, exp. 80, f. 200-242.

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531