1213, maig, 22: Pere II dóna a l’Orde del Temple el castell i vila de Culla, amb termes i esglésies a construir, amb delmes, primícia i altres drets eclesiàstics. AHN, OOMM, Mont, Pergs.reials n.20-R; ACA, reg. 217, f. 172v-173, document reparat a la cancelleria reial el 6 d’agost de 1319.

1234: març, 2. Ponç de Torrella, bisbe de Tortosa, pacta amb Blasco d’Alagó la cessió en feu de la meitat dels delmes i primícies dels castells de Morella i Culla. Ar.Cat.Tortosa, Pergamí original.

1235, maig, 11: Jaume I dóna a Blasco d’Alagó els castells i viles de Culla i Les Coves de Vinromà. AHN, OOMM, Montesa, Pergamins reials, carpeta 481, n.47-R; ACA, Pergamins de Jaume I, n. 644.

1239: maig. Blasco d’Alagó, senyor de Morella, Culla i Les Coves de Vinromà, atorga el darrer establiment conegut fet per ell, d’uns molins, en terme de Morella, al pla dels Alcalans. AHN, Clero, Benifassà, pergamins, carp. 420, núm. 8-P.

1239: sense més data. Testament de Blasco d’Alagó, senyor de Morella, Culla i Les Coves de Vinromà. Deixa les seues senyories a la seua filla na Constança i al seu nét Blasco d’Alagó. ACA, Comtat de Sàstago, pergamí 1.

1244: març, 23. Guillem d’Anglesola i la seua muller na Constança, filla de Blasco d’Alagó, com senyors del castell i terme de Culla atorguen una carta pobla a dita vila de Culla. Ar.Mun.Culla, pergamí n. 2; AHN, OOMM, Llibre 542-C, f. 7v-8r.

1246, gener, 12: Na Constança, filla d’en Blasco d’Alagó i de na Margelina, amb l’acord del seu marit don Guillem d’Anglesola, i Blasquiello, fill del difunt Artal d’Alagó i nebot de don Blasco, arriben a un acord sobre el repartiment de l’herència d’aquest darrer. Constança es queda els castells i viles de Culla i Favara i Almedíxer, i l’heretat de don Blasco a Morella i allò que li pertoca al castell de Talas. Blasquiello es queda Calanda, Arcaine, Mora, castell de Cabres, la vila d’Aspier, Pina, Alcanyís d’Olman i altres viles de les muntanyes. Blasquiello els reconeix els béns que foren de don Blasco, d’Alcanyís vers València, llevat de Fredes, Boixar i Coratxà. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 513, n. 94-P.

1251, abril, 3: Guillem d’Anglesola i na Constança d’Alagó, senyors de la tinença de Culla, atorguen carta pobla fundacional de la vila de Vistabella. AHN, OOMM, Llibre 542-C, f. 36v

1263, abril, 22: Na Constança, vídua de Guillem d’Anglesola, fa donació al seu fill Guillamonet d’Anglesola del castells i vila de Culla i deVistabella, Vilafranca del Maestrat, Benassal, Atzeneta del Maestrat a més del castell d’Almedíxer i d’Algímia d’Almonesir. AHN, OOMM., pergamins, carp. 517, 270-P.

1272, maig, 12: Guillem d’Anglesola és senyor del castell de Culla. ACA, reg. 37, f. 45r.

1280, abril, 10: Guillem d’Anglesola és senyor del castell de Culla. ACA, reg. 42, f. 246r

1292, gener, 19: Guillem d’Anglesola és senyor del castell de Culla. ACA, reg. 90, f. 270r

1294, desembre, 11: Guillem d’Anglesola és senyor de la tinença de Culla i pobles del seu terme. ACA, reg. 89, f. 47v

1297, setembre, 3: Guillem d’Anglesola és senyor de la tinença de Culla en un plet amb l’orde del Temple per la gabela de la sal. ACA, CRD Jaume II, n. 317.

1299, novembre, 27: Pacte entre l’orde del Temple i Guillem d’Anglesola, senyor de la tinença de Culla, sobre pagamet de la gabela de la sal de Peníscola. ACA, Pergs.Jaume II, n. 1271.

1303: març, 27. Guillem d’Anglesola ven a fra Berenguer de Cardona, mestre de l’orde del Temple a Espanya, el castell de Culla amb els castells i llocs situats dins els seus térmens: el castell de Corbó, i Boi, Vistabella, Benafigos, Atzeneta, Molinell, Torre d’en Besora o Torre de Vinrobí i Benassal, així com els drets que té en els llocs de Vilar de Canes i el Castellar. AHN, OOMM, pergamins, carp. 525, 575-P.

1307, desembre, 1: Jaume II decreta l’ocupació dels castells i viles de l’orde del Temple al regne de València i l’embargament de tots els seus béns, els quals passen a ser administrats per alcaids i oficials reials que va nomenant en els dies següents. ACA, reg. 291, f. 37r i següents.

1319, agost, 6: Jaume II lliura el castell i vila de Culla al mestre de l’orde de Montesa, nous senyros. ACA, reg. 217, f. 172v

1323, juliol, 21: Jaume II ven a l’orde de Montesa el morabatí de Culla i la seua tinença. ACA, Pergs.Jaume II, n. 4011.

1343, abril, 14: Pere IV ven a fra Pere de Tous, mestre de Montesa, el mer i mixt imperi i jurisdicció criminal d’Onda, Vilafamés, Sueca, Perputxent i Montroi, amb carta de gràcia i preu de 80.000 sous. També confirma la venda que havia fet Jaume II del dret de les apel·lacions de la tinença de Culla per altres 20.000 sous. ACA, reg. 990, f. 81r-84v; f. 86v-88; ACA, Pergamins de Pere IV, n. 647; AHN, OOMM, Pergamins reials 388-R; ARV, Real 611, f. 126r-127r, 127v, 149r; ARV, Fons en depòsit, pergamins, caixa 1, n.22.

1345: març, 30. Fra Pere de Tous, mestre de Montesa, estableix en emfiteusi l’herbatge, passatge i fusta de la setena de Culla als seus consells municipals, a més del pes, mesures, lleuda i almodí: viles i llocs de Benassal, Culla, Vistabella, Atzeneta, Benafigos, Boi i Torre de Vinrobí. AHN, OOMM, pergamins, carpeta 540, n. 1027-P.

1750: rox. És senyoria de l’Orde de Montesa i forma part de la comanda de Culla. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 270.

1804: És senyoria de l’Orde de Montesa, dins la Governació de Morella. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531