1297, desembre, 4: Jaume II dóna a Roger de Llúria per la seua vida mer imperi de Cocentaina, Alcoi,Vall Seta, Calp, Altea, Navarres, Beselga i Castronovo. ARV, Real n. 611, f. 135v.

1306, gener, 17: València. Jaume II nomena Gombau d’Entença tudor dels fills hereus de Roger de Llúria, Carles i Berenguer, i li fa lliurament dels castells de Navarrés, Castellnou, Beselga i Xirles durant dos anys per mantindre’ls. Passat dit temps se’ls lliurarà a Berenguer de Llúria, i pagarà 8.000 sous anuals a Carles pels seus estudis i 10.000 sous per a llibres. ACA, reg. 204, f. 4v-5v.

1320: rox. Ha heretat Beatriu de Llúria, casada amb Jaume de Xèrica II, els castells de Beselga amb Estivella i Arenes entre altres. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 11-12.

1340: 350. Ha heretat la filla de dit matrimoni, Maria d’Aragó Llúria, el castell de Beselga amb Estivella i Arenes. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 11-12.

1350: 360. Ven Beselga, Estivella i Arenes a Guillem Colom. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 11-12.

1375, abril, 2: Mossén Guillem Colom és senyor de Beselga, Estivella i Arenes i en el seu testament atorgat davant el notari Guillem Sarroca mana fer una cartoixa a dit castell i un hospital al lloc d’Estivella, si bé el 12 de novembre el rei Pere IV negà el permís. Cita: M. Riber Traver, Los anales de la cartuja valenciana..., 1998, p. 95. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 11-12.

1382: Guillem Moliner, senyor de Beselga, Estivella i Arenes, pacta unes capitulacions amb els seus veïns mudèjars. Cita: E. Guinot, Les capitulacions d’Estivella.., 1999, pp. 3-6.

1386: Guillem Moliner ven Beselga, Estivella i Arenes a Bonanat de Sant Feliu. Ar.Dip.València, fons Duquesa d’Almodòvar, inventaris caixa 3.

1392, desembre, 20: Joan I ven a Bonafonat de Sant Feliu, cavaller, alcaid i batle de Morvedre, amb carta de gràcia, la jurisdicció criminal i el mer imperi sobre els seus llocs de Beselga i Estivella per 300 florins. ACA, reg. 1933, f. 130v-133v; ACA, MR, llibre 393, f. 17; ARV, reg. 496, f. 325-331.

1393, febrer, 8: Carta de gràcia de la venda de la jurisdicció de Beselga a Bonanat de Sant Feliu. ACA, Pergs.Joan I, n. 399.

1410: rox. Joan de Sant Feliu, fill de Bonanat, és senyor de Beselga, Estivella i Arenes. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 202.

1430: rox. Galceran de Sant Feliu, fill de Joan, és senyor de Beselga, Estivella i Arenes. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 202.

1441: Elionor de Sant Adrià, segona muller i vídua ara de Galceran de Sant Feliu, senyors de Beselga, Estivella i Arenes, endeutada, ven la baronia a Galceran de Montsoriu per 110.600 lliures. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 203.

1446, juliol, 1: Galceran de Montsoriu és senyor d’Estivella i Beselga. ARV, Cancelleria, reg. 271, f. 1-20.

1461, desembre, 19: Yolant Montsoriu i Vila-rasa, filla de Galceran de Montsoriu, senyor d’Estivella, casa amb Guillem Ramon de Vila-rasa. APPV, protocol 22181.

1477: el cavaller Gracià de Montsoriu és senyor d’Estivella, Beselga i Arenes. ARV, Pergamins fons Nicolau Primitiu, n. 254

1493: . Es senyor mossén Gracià de Montsoriu. ARV, Real 496, 322r

1506, setembre, 3: Clausula testament Berenguer Martí de Torres, senyor Estivella i Beselga. ARV, Casa Alaquàs, caixa 1, exp. 2, i caixa 3, exp. 10

1514: agost, 29. Concòrdia entre Berenguer Mateu de Torres Aguilar,sr.Baronia d’Estivella,i Joan Lluís de Vila-rasa, senyor De Faura. ARV,Alaquàs,caixa 1,exped.22

1526: Jaume Aguilar va rebre tota jurisdicció i a Beselga, llocs de moros. Escolano, VII, 547

1548: Berenguer Martí de Torres, senyor d’Estivella i Beselga. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 1014

1554: El cavaller Berenguer Aguilar és senyor de la baronia d’Estivella i Beselga. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 875

1562: És senyor i de Beselga, don Berenguer Aguilar. Viciana,III,326

1563: Berenguer d’Aguilar és senyor d’Estivella. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1564: Plet entre Gaspar de Montsoriu, fill de Guillem Ramon de Montsoriu, menor d’edat, amb Berenguer Martí de Torres Aguilar perla baronia d’Estivella, Beselga i Arenós. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp. 148

1585: Gaspar de Montsoriu és senyor d’Estivella i manté un plet amb Hieroni Vila-rasa, senyor d’Albalat i Segart. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra G, n. 751

1589: Gaspar de Montsoriu és senyor de la baronia d’Estivella. ARV, Processos de Madrid, lletra P, exp. 389.

1599: Gaspar de Montsoriu és senyor d’Estivella. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra G, n. 1101

1600: Gaspar de Montsoriu és senyor d’Estivella. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra G, n. 1109 i n. 1110

1602: Gaspar de Montsoriu és senyor d’Estivella i Baselga. ARV, MR. 10009.

1609: Gaspar de Montsoriu és senyor d’Estivella, Beselga i Arenes. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 7134

1610: Gaspar de Montsoriu, baró d’Estivella, Beselga i Arenes, atorga el seu testament. ARV, Man-Empares, any 1612, llibre 5, mà 55, f. 7r-17v

1610: Gaspar de Montsoriu, baró d’Estivella, Beselga i Arenes, renúncia a dita baronia en favor del seu fill Jeroni Montsoriu. ARV, Man-Empares, any 1610, llibre 4, mà 40, f. 24r-28v

1610, desembre, 20: Jeroni de Montsoriu, senyor de la baronia d’Estivella, Beselga i Arenes, atorga carta de poblament per a les dues primeres localitats. ARV, Real Justícia, n. 803, f. 344v-358r; ARV, Vària, caixa 82, n. 4.

1618: Jeroni Montsoriu és senyor d’Estivella. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2289

1622: Cristòfol Montsoriu i Centelles és baró d’Estivella i Beselga. ARV, Governació, Processos criminals, n. 2093, caixa 4783, exp. 2482.

1628: Cristóbal Montsoriu i Centelles és senyor de la baronia d’Estivella. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix n. 7415

1632: Josep de Montsoriu és senyor de la baronia d’Estivella. ARV, Processos de Madrid, lletra S, exp. 399

1633: Ha mort Cristòfol Montsoriu, baró d’Estivella, i la vídua, na Joana Viver, pledeja amb els acreedors. Hereta el fill menor Josep Montsoriu. ARV, Reial Audiència, part III, n. 2290

1634: José de Montsoriu és senyor de la baronia d’Estivella. ARV, Processos de Madrid, lletra S, exp.403

1644: Maria Montpalau, vídua de Montsoriu, senyors d’Estivella, defensen la possessió de la baronia davant Jeroni Montsoriu, cavaller de Montesa. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2738

1654: Plet entre Jeroni Montsoriu, cavaller de Montesa, i la comtessa d’Alcúdia i comtessa de Xestalgar per la baronia d’Estivella, Beselga i Arenes. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.2620

1656: febrer. Joan Maties Vallterra Palavicino, comte de Villanueva, senyor de Torres-Torres i Castellmontan, casa amb na Francesca Felipa de Montsoriu Montpalau, filla de Josep de Montsoriu i Vallvert, senyor d’Estivella. Cita: Corbalan, Mesa, “Les relacions familiars entre els senyors de Torres Torres i Estivella”, Braçal, 39-40, 2009, p. 200

1660, juny, 25: Maria de Montpalau és senyora de la baronia d’Estivella. ARV, Man-Empares, any1660, llibre 2, mà 13, f. 39

1664: Mor sense fills Gaspar de Montpalau i Mussefi, II comte de Xestalgar, i hereta la seua germana Maria de Montpalau i Mussefi, III comtessa de Xestalgar, casada amb José de Montsoriu, IX baró d’Estivella. https://es.wikipedia.org/wiki/Francisca_Felipa_de_Monsoriu

1666: Mor Maria de Montpalau i Mussefi, III comtessa de Xestalgar, i hereta la seua filla Francisca Felipa de Montsoriu i Montpalau, IV comtessa de Xestalgar i X baronesa d’Estivella. Casada el 1656 amb Joan Maties Vallterra, i el 1665 en segones amb Onofre Vicente Escrivà d’Ìxer o Híjar, II comte de l’Alcúdia de Carlet. https://es.wikipedia.org/wiki/Francisca_Felipa_de_Monsoriu

1690: Plet entre la comtessa d’Alcúdia i comtessa de Xestalgar amb Narcís Descatllar per la venda d’Estivella, Beselga i Arenes. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2292

1691, gener, 25: Na Francesca Felipa de Montsoriu Montpalau i Centelles, comtessa de Xestalgar i L’Alcúdia, senyora del lloc de Sans terme de Xàtiva, modifica la carta pobla d’aquest darrer lloc. Ar.Dip.València, Fons Duquesa d’Almodòvar, Secció Propietats i drets, sig. E.2.6, caixa 1.

1705: Baltasar Escrivà d’Alcúdia declara legalment que la baronia d’Estivella és del patrimoni de la seua muller na Francisca Felipa de Montsoriu. ARV, Real Justícia, lllibre 783, f. 335r

1709, desembre, 13: Ha mort na Francesca Felipa de Montsoriu, comtessa de Xestalgar i l’Alcúdia, i el seu fill Pasqual Escrivà d’Íxer, pacta amb el seu germà Baltasar, comte de l’Alcúdia, i l’altre germà, Antonio, senyor de Torre de Lloris i Miralbó. ARV, Reial Justícia, llibre 782, f. 86.

1751: Joaquín de Castellví Urrea, comte de Carlet, comte de l’Alcúdia i comte de Gestalgar, és senyor de Carlet, Alcúdia de Carlet, Benimodo, Beselga, Xera, Estivella, Gata, Xestalgar, Xaló, Llíber, Miralbó, Ressalany, Sans, Sot de Xera, Torre de Lloris i Tous. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 275.

1760: Joaquín Antonio de Castellví i Idiàquez hereta del seu pare els títols de comte de Carlet, comte de L’Alcúdia i comte de Xestalgar, i les senyories de Xaló, Llíber, Gata, Tous, Terrabona, Sans, Estivella, Beselga, Arenes, Benimodo, Sot de Xera, Ressalany, Torre de Lloris i Miralbó. ARV, Protocol n. 8123, f. 241v-242v. Not: Josep Vicent.

1804: És de la duquesa d’Almodòvar. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531