1249, maig, 18: Jaume I dóna terres a 20 pobladors a Guadalex. LLR, vol. 2, n. 1066.

1257, novembre, 24: És una aljama reial i Jaume I demana el pagament de la peita. ACA, reg. 8, f. 36r.

1271, maig, 26: Jaume I revisa els comptes de l’alcaid de Guadalest, castell i terme reial. ACA, reg. 14, f. 118v.

1279, novembre, 14: Pere III confirma el poblament dels sarraïns de les valls interiors del terme de Dénia: Sagra, Pop, Callosa, Algar, Guadalest, Confrides, Castells, Gallinera, Alcalà, Benamanecil i Vall d’Ebo, ACA, reg. 44, f. 160r.

1286: setembre, 20. Alfons III ordena cobrar els impostos a les aljames reials de Vall de Gallinera, Vall d’Alcalà, Sagra, Alaguar, Pop, Xaló, Corbera, Callosa d’en Sarrià, Castell de Castells i Guadalest. ACA, reg. 67, f. 83r.

1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.

1292, desembre, 18: Jaume II dóna a Bernat de Sarrià el lloc d’Alcozayba a la vila i castell de Guadalest, amb cases, dos torres i demés. ACA, reg. 260, f. 165.

1293, setembre, 1: Jauem II dóna en feu a Bernat de Sarrià el castell de Guadalest. ACA, Pergs.de Jaume II, n. 282.

1294, novembre, 19: Jaume II pacta amb Bernat de Sarrià que a la mort d’aquest la corona recupere el castell de Guadalest, amb el raval i alqueries, però que els seus hereus cobraran de la corona els 50.000 sous del preu. ACA, Pergs.de Jaume II, n. 433.

1304, juny, 6: Bernat de Sarrià ha comprat a Pero Ferrandes d’Íxer els castells de Bunyol, Setaigües, Yàtova, Macastre i Alboraig, i els tindrà fins la seua mort quan passaran a la corona, i també pels 120.000 sous que Sarrià tenia obligats les valls de Laguar i Xaló, i altres 50.000 sous que també li devia Jaume II pels quals té obligat el castell de Guadalest. ACA, reg. 202, f. 225-227.

1304, juny, 12: Jaume II dóna en feu durant la seua vida a Bernat de Sarrià el castell de Guadalest. ACA, reg. 202, f. 227v-228; ACA, reg. 203, f. 241r-v.

1306, maig, 12: Jaume II pacta amb Bernat de Sarrià que a la mort d’aquest torne a la corona els castells de Laguar i Xaló, i el castell de Guadalest, pagant el rei 50.000 sous als hereus de Sarrià, no comprés en això el lloc d’Alcoçaiba, terme de Guadalest, perquè Sarrià ho té per altra raó. També tornarà a la corona a la mort d’un hereu de Sarrià el castell i vall d’Aiora. ACA, reg. 203, f. 235v-240.

1306, juny, 12: Jaume II ven a Bernat de Sarrià el castell de Guadalest amb un preu de 50.000 sous segons els Usatges de Barcelona. ACA, reg. 203, f. 241r-v.

1313: octubre, 24. Vidal de Sarrià lliura al rei Jaume II el violari dels castells de Guadalest, Laguar, Xaló i Aiora.ACA, Pergs.de Jaume II, n. 3117.

1322: octubre, 15. Bernat de Sarrià, fill de l'anterior, dóna a l'infant Pere. S.Siv,250

1329: octubre, 20. Alfons IV dóna a la seua muller la reina Leonor el castell, vila i vall d’Aiora, el castell de Guadalest i el castell de Bèrnia, a la mort de Bernat de Sarrià qui les té durant la seua vida. ACA, Mulasses del RV, ed.C.López, regesta 267.

1330, maig, 2: Bernat de Sarrià pacta amb el bisbe de València el pagament anual de delme per les seues senyories de la Vall de Guadalest, Callosa d’en Sarrià, Algar i Padul, Almassarof, Polop, Castell de Castells, Finestrat, Confrides, Xaló, Albalat, Tàrbena i Relleu. ACV, perg. 3701.

1330: Bernat de SArrià és senyor Guadalest, Callosa, Algar, Almaçerof, Polop, Castell, Finestrat, Confrides, Xerli, Albalat, Tàrbena, Relleu,...Escolano, IX,1382

1336, gener, 26: Ha mort recent Bernat de Sarrià i l’alcaid de Xàtiva nomenat per dit noble va a veure el rei per lliurar-li la potestad de dit castell, segons l’informa el Consell de València. AMV, Lletres Missives, g3-1, f. 55r

1336, setembre, 14: Pere IV, reunit en Corts generals del regne de València i a petició d’aquestes, promet no separar mai del patrimoni reial el castell i vila de Xàtiva, castell i vila de Morella i les aldees, castell i vila de Morvedre, vila d’Alzira, vila de Castelló de la Plana, vila de Borriana, vila de Vila Real, castell i vila de Llíria, castell i vila d’Alpont, castell i alqueries de Madrona, castell i vila de Cullera, castell i vila de Corbera amb les alqueries i llocs, castell i vila de Penàguila, castell i vila de Guadalest amb les alqueries i llocs, castell i vila de Castella, castell i vila de Xixona, i els llocs situats més enllà de Xixona. També promet que a partir d’ara, tot hereu de la corona, abans de ser jurat com nou rei per les corts generals haurà de jurar respectar aquest privilegi de no alienació. Tanmateix al final les Corts accepten que en cas de necessitat militar de la corona, amb l’aprovació d’aquestes reunides a València, podran ser alienats temporalment alguns de dits llocs per obtenir diners llevat de Xàtiva, Morella, morvedre, Alzira, Castelló, Borriana i Cullera. ARV, Fons Alpont, pergamí n. 17; id, n. 18; ACA, reg. 866, f. 53v-55v.

1336, juny, 6: Pere IV nomena Umbert de Clariana com alcaid del castell de Guadalest. ACA, Pergs.Pere IV, n. 61.

1343, maig, 8: Pere IV ven a Nicolau de Jamvilla, comte de Terranova, i Margarida de Llúria, en franc alou, el castell i vila de Guadalest amb les alqueries, mer i mixt imperi i tota jurisdicció, per 6.000 lliures i carta de gràcia per 12 anys. ACA, reg. 990, f. 131v-133v; ARV, Real 481, f. 9v.

1353, juliol, 18: Pere IV ven el castell i lloc de Guadalest a Gilabert de Centelles per 6.000 lliures. ACA, reg. 993, f. 44-47; ARV, Real 481, f. 45v. La carta de gràcia a ACA, reg. 993, f. 47-48; ACA, Pergs.Pere IV, n. 1800.

1356, octubre, 2: Pere IV ordena als seus oficials que compren amb la carta de gràcia el castell de Guadalest a Gilabert de Centelles, i el venguen després a l’infant Pere, comte de Ribagorça, o al seu fill Alfons, comte de Dénia per 6.000 lliures, per així pagar el preu de la compra dels castells de Calp i Altea en favor de dit comte Alfons. ACA, reg. 993, f. 77v-78v.

1356, octubre, 6: Pere IV ven a Gilabert de Centelles l’Albufera de Val.amb els seus drets per 120.000 sous, si bé els diners són per la recompra que ha fet el rei del castell de Guadalest a dit Centelles. ACA, reg. 993, f. 72-76v; f. 79-80v.

1358: desembre, 10. Moros Guadalest,Gallinera, Ebo, Palma, Confrides, Callosa, Algar, Polop, Xirles,Albalat,Castell,Relleu,Finestrat fan hom. Alfons, Comte Denia i Ribagorça, renúncia el seu pare infant Alfons, ARV,Real,611

1375: Pere IV dóna títol comte Cardona a Hug Folch de Cardona, 1ª#Blanca d'Aragó filla infant Ramon Berenguer, fill Jaume II. 2ª#: Beatriu de Luna:3 fills.Escolano, 1385 1: Joan Ramon Folch;2:Antoni de Cardona,comte de Golizavo;3:Hug Cardona,Baronia Bellpuig, Escolano, IX,1382

1379: Apareix en els comptes del Comtat de Denia.ARV,MR,9824

1379: Pertany al Comtat de Dénia.MR.9824

1400: Mor Hug Folch de Cardona i hereda Joan Ramon Folch de Cardona,# Joana d'Arago,filla Alfons d'Aragó,Duc Reial Gandia,Marques Villena,Condestable Castella,Comte Ribagorça i Dénia,.. Té 3 fills: 3:Jaume de Cardona,cardenal i bisbe Urgell: 1: Joan Folch de Cardona, # Gonçala Ximenez d'arenos,comtessa Prades, hereda comtat Cardona. Escolano, IX,1382

1403, gener, 15: Es senyor Alfons Duc Gandia.ARV,MR.9568,f.43v

1404, febrer, 25: Martí I, a petició de les corts de Val., ordena que siguen destinats diners a lluir la senyoria del castell i vall de Guadalest de mans de l’infant Alfons el vell, duc de Gandia, i dóna dit dret als jurats deVal. ACA, reg. 2296, f. 187v-188.

1404, juliol, 11: Martí I ordena que durant la vida del seu avoncle l’infant Alfons el vell, duc de Gandia, no s’aplique la recuperació del castell i vall de Guadalest de les seues mans. ACA, reg. 2296, f. 189r-v.

1405, juny, 15: Martí I nomena jutge per resoldre el clam de l’infant Alfons el vell, duc de Gandia contra la sentència que el condempnava a acceptar la lluició en favor de la corona del castell i vall de Guadalest. ACA, reg. 2297, f. 53v. Al f.58v, la sentència que condempna el duc.

1406: desembre, 22. Martí I, arran de la sentència que ratifica que la possessió del castell, vila i vall de Guadalest per l’infant Alfons, duc de Gandia, sí inclou el dret de lluició en favor de la corona pel preu de venda, 6.000 lliures, declara que de dita lluició, en el cas de produir-se, resten excloses i per tant continuarien en propietat del duc de Gandia: l’Alcoçayba sita dins les muralles de Guadalest, sense jurisdicció; vinyes i censos en les vinyes d’en Sarrià, a la partida de les Almoxaraques; la fortaressa o castell d’Aguilar; les alqueries de Benicecli llevat d’un barri i les que hi són de reialenc; l’alqueria d’Ondara llevat de dues heretats; les alqueries d’Ondarella, Benimantell, Beniardà, Benimuça i Beniatim, i dues cases a les alqueries de Piles.

1407, maig, 23: Alfons, duc de Gandia, marqués de Villena i comte de Ribagorça, dóna en herència per a després de la seua mort al seu nét Hug de Cardona, fill de Joan Ramon Folch, comte de Cardona, i de la seua filla na Joana, els castells i llocs de Calassanç i Sanui, al comtat de Ribagorça, el castell de Castellent fora de dit comtat, la vall de Guadalest, el castell i lloc d’Ondara, i els llocs d’El Real, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Alqueria Nova d’en Favars i Alcòdar; sembla que també Toga i Espadella. Martí I ho confirma el 30 de juliol. ACA, reg. 2214, f. 36v-37r; AHN, Noblesa, Navarrés, C.1, D-30. Trasllat del 1511 a AHN, Noblesa, Osuna, CP.166, D.13.

1407: 2. Alfons continua com usufructuari.

1412: Mor i hereda Hug de Cardona, # Blanca de Navarra,. Escolano, IX,1382

1425, juny, 9: Alfons V ordena lliurar a Hug de Cardona, com successor del duc de Gandia, la possessió del lloc d’Ondara, prop de la vila de Dénia, el lloc de Real i les alqueries que foren de Joan Gascó i Pelegrí de Montagut, situades prop la vila de Gandia, i d’altres viles, llocs i alqueries. ACA, reg. 2612, f. 87r-88r.

1425, juny, 13: Hug de Cardona, emancipat pel rei Alfons el Magnànim als 19 anys, pren possessió de les senyories de Real de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Alqueria Nova i Alcòdar, i en els dies següents d’Ondara i la vall de Guadalest. AHN, Noblesa, Osuna, Ducat de Gandia, llig.770, doc. 2(1).

1429: agost, 16. Alfons V confirma la sentència arbitral del plet entre l’infant Joan, rei de Navarra, i Hug de Cardona, en la qual es reconeix a aquest darrer la senyoria de la vall de Guadalest i castell de Confrides, els quals tenia per donació del duc de Gandia en compensació dels castells de Calasanç i Asanui, a Aragó. ACA, reg. 2595, f. 161r-v.

1433: Hug de Cardona és senyor de la vall de Guadalest. ARV, Governació, reg. 2249, mà 5, f. 2.

1445, juny, 14: Hug de Cardona, senyor de la vall de Guadalest, Confrides, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, El Real i Alqueria Nova, dóna permís a dites aljames per carregar un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.157,D.2.

1448, juliol, 15: Hug de Cardona, senyor de Beniopa, Benipeixcar, Alqueria Nova, Real de Gandia, vall de Guadalest, Confrides i Ondara, els ha donat permís per vendre censals. AHN, Noblesa, Osuna CP.160, D-6-7

1462, novembre, 30: Hug de Cardona, senyor de Guadalest, Confrides, Ondara, etc. AHN, Noblesa, Osuna, CP.162, D-13

1468: Ja és senyor el seu fill Joan de cardona, # Maria Fajardo. Escolano, IX, 1388

1469, octubre, 13: Capitulacions entre Joan de Cardona,casat amb Maria Fajardo, senyor de Guadalest, Confrides, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, Alqueria Nova i Real de Gandia, amb Pere de Castellví i altres sobre pagament de censals. AHN, Noblesa, Osuna, CP.155, D.9.

1479, gener, 19: Na Maria Fajardo, muller de Joan de Cardona, senyor de Guadalest, Confrides, Ondara, Beniopa, Benicanena, Benipeixcar, Alqueria Nova i Real, li atorga poders a ell per carregar un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.160, D.17.

1485, desembre, 9: Els sindicats de Benicanena, Beniopa, Benipeixcar, Alqueria Nova, El Real, vila d’Ondara i valls de Guadalest i Confrides nomenen procuradors per carregar un censal amb permís del senyor Joan de Cardona. AHN, Noblesa, Osuna, CP.160, D.12.

1489, octubre, 23: Joan de Cardona i na Maria Fajardo i el seu fill Alfons de Cardona, juntament amb els síndics de Beniopa, els llocs dits de Realenc (aljames de Benipeixcar, Real, Benicanena, Alqueria Nova), vall de Confrides, vall de Guadalest i vila d’Ondara, venen un censal a na Elionor de Pròxita i Castellet, comtessa d’Aversa. AHN, Noblesa, Osuna, CP.157, D.17.

1493, setembre, 1: Joan de Cardona i Maria Fajardo, marquesos de Guadalest, pacten el matrimoni del seu fill Alfons de Cardona amb Isabel Roís de Lihori. AHN, Noblesa, Osuna, C.532, D.22.

1498, agost, 25: Joan de Cardona i Maria Fajardo són senyors de la vall de Guadalest, Confrides, Ondara, Benicanena, Beniopa, Benipeixcar, Alqueria Nova i Real de Gandia, i donen permís per a què venguen censals. AHN, Noblesa, Osuna, CP. 160, D-19

1500, setembre, 11: Joan de Cardona, senyor de Guadalest, Confrides, Ondara, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Alqueria Nova i Real de Gandia, sobre censals. AHN, Noblesa, Osuna, CP.158, D-8, D-9, D-10

1502, febrer, 18: Alfons de Cardona, senyor de Guadalest, Betxí i Gorga, pren possessió del lloc d’Ondara. AHN, Noblesa, Osuna, C.581, D.7.

1510, gener, 6: El tresorer gral. Corona d’Aragó ingressa 200 ducats que li paga Sanxo de Cardona per la compra a la corona del dret de lluició del castell i lloc de Guadalest. ACA, Mulasses del RV, regesta 1525.

1518, setembre, 26: Alfons de Cardona, senyor de la Vall de Guadalest, Confrides, lloc d’Ondara i Betxí, amb el seu fill Sanxo de Cardona i els alamins de dits llocs carrega un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.163, D.8

1543, maig, 1: Sanxo Folch de Cardona i Roís de Lihori, almirall d’Aragó,i IV baró de Guadalest, és fet marqués de Guadalest per Carles V. Casat amb Maria Colon i Toledo, neta de Cristóbal Colon (any 1544). Escolano, IX, 1389

1567, agost, 18: Sanxo Folch de Cardona, marqués de Guadalest, manté plet amb el duc de Gandia davant el Consell d’Aragó. AHN, Noblesa, 1, Osuna, c. 770.D.1

1573, agost, 27: Mor Sanxo Folch de Cardona i Roís de Lihori, I marqués de Guadalest, almirall d’Aragó, i hereta Cristóbal Folch de Cardona Colon Roís de Lihori, II marqués de Guadalest.

1579, abril, 2: Cristòval Folch de Cardona i Colon, almirall d’Aragó i II marqués de Guadalest, i Anna de Centelles, casen el seu fill Lluís Folch de Cardona i Centelles amb Maria Castellví i Ribelles, filla de Galceran de Castellví i Lopes de Mendoza i Àngela Ribelles i Montagut, senyors de Carlet. AMV, SM, ms. 6429, f. 1v.

1583, novembre, 6: Mor Cristòval Folch de Cardona i Colon, almirall d’Aragó i II marqués de Guadalest, i hereta na Maria Folch de Cardona Colon Roís de Lihori, III marquesa de Guadalest.

1591, agost, 8: Mor Maria Folch de Cardona Colon, III marquesa de Guadalest, i hereta Felip Folch de Cardona i Borja Llansol, IV marqués de Guadalest

1602: març, 6. Sanxo Roís de Liori olim Felip de Cardona és el marqués de Guadalest i baro de Riba-roja. ARV, Man-Empares, any 1625, llibre 8, mà 75, f. 5

1608, maig, 14: Francesc Folch de Cardona Mendoza és V marqués de Guadalest i senyor de la baronia de Benidoleig. ARV, Man-Empares, any 1608, llibre 6, mà 74, f. 1.

1611, abril, 22: Sanxo Roís de Liori Folch de Borja i Cardona, olim Felip Folch de Cardona i Borja Llansol, cavaller d’Alcàntara i IV marqués de Guadalest, és senyor de les viles i baronies de Gorga, Betxí, Riba-roja, Ondara, Confrides i Vall de Seta i vall de Travadell, atorga carta de poblament per a les localitats de la vall de Guadalest: Benimantell, Beniardà, Benisiclí, Ondara, Ondarella, Atzeneta i Maurar. ARV, Reial Audiència, Processos, part 2, lletra M, exp.1333, f. 90r-114v; ARV, Escrivanies de Càmara, any 1761, exp. 112, f. 1r-31v.

1614, maig, 7: Felip Folch de Cardona, IV marqués de Guadalest i ambaixador de Flandes, atorga poders en favor de la seua germana na Blanca de Cardona com a procuradora. ARV, Man-Empares, any 1614, llibre 7, mà 69, f. 38.

1616, agost, 28: Clàusula del testament de D. Felip Folch de Cardona, IV marqués de Guadalest. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 3, mà 22, f. 28 i 30.

1618: Testament de Sanxo Roís de Liori Borja i Cardona olim Felipe de Cardona, marqués de Guadalest, senyor de Confrides, Seta, Travadell, Gorga, Betxí, Ondara. ARV, Man-Empares, any1618, llibre 8, mà 77, f. 1

1632, febrer, 2: Matrimoni entre Francisco Roís de Liori i Cardona, marqués de Guadalest, i Lucrecia Palafox. ARV, Man-Empares, any 1657, llibre 2, mà 26, f. 22

1639, abril, 30: Francisco de Cardona i na Anna de Ligne, V marquesos de Guadalest, s’obliguen a un pagament. ARV, Man-Empares, any 1639, llibre 5, mà 42, f. 7.

1645: Felip Roís de Liori Folc Borja i Cardona és marqués de Guadalest. Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522

1649, juny, 8: Francisco de Cardona és el marqués de Guadalest. ARV, Man-Empares, any 1649, llibre 4, mà 38, f. 23 i 26

1660, maig, 1: Felip de Cardona, marqués de Guadalest i comte de Bunyol, és senyor de Riba-roja. ARV, Man-Empares, any 1660, llibre 3, mà 22, f. 48

1664: r Francisco Folch de Cardona i Ligne, V marques de Guadalest i almirall d’Aragó, i hereta el seu fill Felip Folch de Cardona i Palafox, VI marqués de Guadalest

1668, abril, 7: Capítols matrimonials entre Felipe Folch de Cardona olim Roís de Liori, marqués de Guadalest i comte de Bunyol, amb Maria Luisa de Sotomayor Fernàndez de Lima. ARV, Man-Empares, any 1674, llibre 1, mà 5, f. 1

1669: Mor Felipe Folch de Cardona, VI marqués de Guadalest i Almirall d’Aragó, i hereta el seu fill Isidro Tomàs Folch de Cardona Sotomayor, VII marqués de Guadalest i Almirall d’Aragó

1697: març, 29. Isidro Tomàs Folch de Cardona olim Sanxo Ruiz de Liori, marqués de Guadalest, és també senyor de les baronies de Confrides etc. ARV, Man-Empares, any 1697, llibre 2, mà 12, f. 1

1699, agost, 1: Isidro Folch de Cardona, VII marqués de Guadalest, cedeix a la seua muller la marquesa de Guadalest les rendes de dit marquesat per cobrar-se el dot. ARV, Man-Empares, any1699, llibre 2, mà 20, f. 46

1707: Felip Vè anul·la el nomenament i nomena Juan de Palafox Rebolledo Cardona i Zúñiga VII marqués de Guadalest.

1709, febrer, 27: Plet entre Vicente Folch de Cardona, marqués de Castellnou, amb Juan Antonio Palafox, marqués d’Ariza, per la possessió del marquesat de Guadalest arran de la mort del seu darrer marqués Isidro Tomàs Folch de Cardona, almirall d’Aragó. AHN, Noblesa, Luque, c.517, D.6-7

1725, desembre, 10: Sanxo Roís de Lihori olim José Folch de Cardona Erill és comte de Cardona, marqués de Guadalest i Castelnovo, exilitat a Viena, i dóna poders a Vicente Boïl, marqués de l’Escala i senyor de Manises. ARV, Reial Justícia, llibre 789, f. 443.

1725, octubre, 10: Mor Juan A. Palafox Rebolledo Zúñiga i hereta el seu fill Joaquín Ximénez Palafox i Centurion, IX marqués de Guadalest

1752: Joaquín Antonio Palafox Folch de Cardona i Centurion, marqués d’Ariza, marqués de Guadalest, baró de Benissa, Calp i Teulada, és senyor de Guadalest, Altea, Balones, Betxí, Beniardà, Benifato, Benimantell, Benimarfull, Benimassot, Benissa, Calp, Confrides, Cotes, Fageca, Famorca, Gorga, Millena, Ondara, Quatretondeta, Riba-roja, Tollos i Teulada. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273-274.

1775, agost, 11: Mor Joaquín Antonio Palafox i Rebolledo, marqués d’Ariza i IX marqués de Guadalest, baró de Calp, Altea, Benissa Teulada, baronies de Confrides, Ondara, Betxí, Gorga i valls de Seta i Travadell. Cita Julian de Pinedo, Historia de la insigne orden del Toyson de Oro, vol. 1, p. 557.

1775, agost, 11: Hereta el seu fill Fausto Francisco Palafox Pérez de Guzmán, marqués d’Ariza, X marqués de Guadalest.

1788: Mor Fausto Francisco Palafox Pérez de Guzmán, X marqués de Guadalest, i hereta Vicente Palafox Rebolledo Centurion, marqués d’Ariza, XI marqués de Guadalest.

1804: És senyoria del marqués d’Ariza, dins la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1820: Mor Vicente Palafox Rebolledo i hereta Maria Elena Palafox i Bellvís de Moncada, marquesa d’Ariza i XII marquesa de Guadalest.