1248, maig, 18: Jaume I dóna a 10 ballesters de Tortosa terres a l’alqueria de Laurín, terme de Corbera. LLR, vol. 2, n. 0298

1323, gener, 27: Concòrdia del plet entre el lloc de Fortaleny i Arnau Batlle, ciutadà de València i senyor de l’alqueria de Llauri sobre termes i emprius. AHN, Clero, pergs., carp. 3375, n. 1-P.

1331, febrer, 2: Jaume II confirma les vendes fetes al monestir de Valldigna a les alqueries de Llíber, Aitona i Fortaleny, del terme de Corbera. ACA, reg. 482, f. 89v-91.

1348: Jaume de Romaní, membre de la Unió, és senyor de l’alqueria de Llaurí, terme de Corbera, i li és embargat el lloc. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1418, gener, 29: Alfons V, atenent privilegis anteriors de Pere IV, confirma i promet que si recupera el castell, vila i baronia de Corbera amb els seus llocs de Riola, Polinyà, Fortaleny, Cinyent, Beniatzir i Moncada, i també el lloc de Llaurí amb Beniboquer, Beniomer, Alcudiola i Matada, que són de diversos particulars, no les separarà del Patrimoni Reial. ACA, reg. 2588, f. 33-35v. Llib.Privil. Ciutat, f.178. Cita: Ribelles, Sueca, p.403

1440, octubre, 27: El rei Alfons V confirma la venda a Jaume Romaní de la jurisdicció criminal dels llocs de Llaurí i Benibuquer. ACA, reg. 2771, f. 130v-131r; ARV, Reial Justícia, vol. 793, f. 215.

1444, juny, 25: El rei Alfons V ven a Jaume de Romaní la jurisdicció civil i criminal i mer i mixt imperi del lloc de Llaurí. ACA, reg. 2720, f. 39-40.

1563: Lluís Vich és senyor de Llaurí. Desarme dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1599: Plet entre Ramon Vich olim Ramon Rocafull, fill de Lluís de Rocafull, senyor d’Alfarrasí, i Pere Vich sobre la baronia de Llaurí. ARV, Processos de Madrid, lletra L, exp. 186

1608: Àlvaro Vich és senyor de la baronia de Llaurí. ARV, Fons Roís de Liori, caixa 10, n. 71

1613: Diego de Vic és senyor de Llaurí. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n.7196

1616, gener, 22: El rei Felip III dóna a Diego de Vic, senyor de Llaurí, les terres que els moriscos tenien al temps de l’expulsió al reialenc del terme veí de Corbera. ARV, Manaments i Empares, any1616, llibre 3, mà 29, f. 19

1624: març, 9. Jorge Marrades, pare i administrador dels béns de Diego Vich, senyor de la baronia de Llaurí, nomena procurador. ARV, Man-Empares, any 1625, llibre 5, mà 43, f. 18

1654: Diego Vic i Mascó és senyor de Llaurí. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 302, n. 1503

1661: Concòrdia entre Diego Bellvís, senyor de Benissuera i Colata, i Lluís Vic i Lloris, senyor d’Alfarrasí i Llaurí. ARV, Fons Roís de Liori, caixa 15, n. 22

1700, agost, 24: Vicent Escrivà, comte de Sellent i Marrades, dóna llicència per a què els justícies, jurats i veïns de la baronia de Llaurí i lloc de FAvareta puguen juntar les séquies dels dos pobles. ARV, Man-Empares, any 1702, llibre 2, mà 28, f. 32-33

1728, gener, 27: Baltasar Soler Marrades i Vich, comte de Sellent, és senyor de les baronies de Xelva, Llaurí, Albalat, Pardines i Torís. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 432.

1750: Baltasar Vich i Marrades, comte de Sallent, és baró de Llaurí. ARV, Fons Roís de Liori, caixa22, n. 19

1754: Vicente Pascual Zapata de Calataiud i Ferrer de Pròxita hereta el comtat de Real i Sinarques, comtat d’Almenara, vescomtat de Xelva i Vilanova, y senyories de Catarroja, Montserrat, Millars, Toixa, Pedralba, Bugarra, Beniatjar, Benaixèver, Benisili, Beniaia, Llaurí, Beniomer, Beniboquer, Matada, Calles, Domenyo, Loriguilla, Higueruelas, Alcalà de la Jovada, Antella, Faldeta, Rafelguaraf, Quart de les Valls, La Llosa, la Granja i Xilxes. Cita: J.Català, Rentas y patrimonios..., p. 35.

1774: Pedro Vich Quevedo olim Usel, baró de Llaurí, és senyor de Llaurí. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 278

1775: Pedro Vich olim Quevedo Ruiz de Liori és baró de Llaurí. ARV, Fons Roís de Liori, caixa16, n.23

1785: Plet entre Juan Vives de Canyamàs, comte de Faura, i Juan Lorenzo Vila-rasa olim Pedro Quevedo, baró de Llaurí, per la possessió del vincle de Vila-rasa. ARV, Fons Roís de Liori, caixa 34, n. 70-71

1804: És senyor el baró de Llaurí. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1805: Plet entre Juan Vives de Canyamàs, comte de Faura, amb Juan Lorenzo Vila-rasa olim Pedro Quevedo, difunt, i el seu hereu Juan Lorenzo Vila-rasa olim Agustín Manglano, baró de Llaurí, per la possessió del vincle de Vila-rasa. ARV, Roís de Liori, caixa 34, n. 88