Universitat de ValènciaDepartament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques Logo del portal

Variants del topònim
Tipus de poblament vila
Entitat senyorial Comtat d'Oliva (1448): Oliva i l'honor de Rebollet:Rafelcofer,Alqueria de la Comtessa,Alqueria dels Frares;Font d'en Carròs:Font d'en Carròs, Alcudiola, Potries, Hixber, Beniflà, Alqueria Nova, Rafelcofer, RafalXiscar, Rafalcoho
Municipi actual

1246, febrer, 4: En Carròs és senyor del castell de Rebollet, terme on hi és Oliva. Ar.Mun.Dénia, Llibre de Privilegis, n. VII, f. 11 (manuscrit perdut).

1252, juny, 10: Jaume I. confirma al noble Carròs la possessió del castell i vila de Rebollet i les alqueries del seu terme: Beniflà, Rafalcofer, el Rabat, Oliva, Mediona, Elca, Alhadedí, Benirrama, Benimaharet i altres alqueries i rafals. AHN, Noblesa, Osuna, Ducat de Gandia, Comtat d’Oliva, carpeta 128, pergamí n. 18.

1269, febrer, 2: En Carròs fa donació en vida de la seua senyoria de Rebollet i Oliva amb totes les alqueries i béns al seu fill Arnau Carròs o Carrossí o Carròs II. AHN, Noblesa, Osuna, duat de Gandia, lligall 597, doc. 2 (18d).

1292, gener, 16: Jaume II prohibeix a Francesc Carròs, senyor de Rebollet, i a la seua mare na Sanxa i als veïns d’Oliva que atacen els molins d’El Molinell, a Dénia. ACA, reg. 90, f. 288v-289r

1301: Mor Arnau Carròs o Carròs II, senyor de Rebollet, Oliva, la Font i altres alqueries, i hereta Francesc Carròs i Cruïlles. Cita M.de Laurencín, Los almirantes de Aragón..., pp. 319-322.

1301, novembre, 18: Jaume II convoca Francesc Carròs, senyor de Rebollet, a corts del RV. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.

1303, desembre, 29: Jaume II, a petició del noble Carròs, senyor de Rebollet, li dóna permís per vendre unes cases a Gandia. ACA, reg. 201, f. 74r.

1310, abril, 17: Jaume II atorga a Francesc Carròs privilegi per fer fira a Oliva. RAH, Col. Salazar y Castro, B-8, f. 7v; ARV, Batlia, Lletres i Privilegis de 1500-1504.

1310, maig, 16: Es de Francesc Carròs, senyor de Rebollet. S.Siv,317

1314, maig, 5: Jaume II dóna permís a Francesc Carròs, senyor de Rebollet, per canviar de dia el mercat d’Oliva. ACA, reg. 211, f. 173r.

1330: març, 15. Alfons IV dóna a Francesc Carròs el mer i mixt imperi, jurisdicció civil i criminal, del seu castell de Rebollet i viles d’Oliva i la Font d’en Carròs, per haver canviat al fur de València. ACA, reg. 482, f. 121v; ARV, Real 495, f. 296v-297; RAH, Col. Salazar y Castro, B-8, f. 92-93.

1343, gener, 21: Mor a Sardenya Francesc Carròs II, senyor de Rebollet, Oliva i la Font. Cita A.Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 93.

1345, gener, 13: Andreu Guillem Escrivà, tudor de na Joana, filla i hereua del noble difunt Francesc Carròs, senyor del castell de Rebollet, ven a na Teresa Eximenes de Borriol, vídua d’ell, el castell i baronia de Rebollet, confirmat pel rei Pere IV l’1 de febrer. ACA, reg. 879, f. 96v-97r.

1346: març, 13. Na Teresa Eximenes de Borriol, vídua de Francesc Carròs, és senyora del castell de Rebollet. RAH, Col. Salazar y Castro, B-8, f. 78-83.

1348, octubre, 13: Teresa Eximenes de Borriol?, vídua de Francesc Carròs, lliura com dot la baronia i castell de Rebollet, amb Oliva etc., a la seua filla Joana arran del seu matrimoni amb Ramon de Boixadors, senyor d’Ondara. AHN, Noblesa, Osuna, CP. 129, D-10

1355, maig, 29: Francesc Carròs i la seua muller na Teresa són els senyors d’Oliva la Font. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1368: març, 18. Berenguer de Vilaragut, senyor d’Ontinyent, Rebollet i Font d’En Carròs, atorga la cp.d’aquesta darrera vila i del lloc de Rafelcofer. ARV, Man-Emp, any 1627, llibre 5, mà 43, f. 2.

1375, juny, 10: Mor n’Alamanda Carròs, senyora del castell de Rebollet, d’Oliva i la Font d’en Carròs i les seues alqueries, sense descendència masculina, i hereta Ramon de Riu-sec i Diaz. Ar.Mun.Val, notal d’Antoni Cortés, mà 1, any 1375

1379: Berenguer de Vilaragut atorga diverses franqueses a la vila d’Oliva. ARV, Reial Justícia, llibre n.787, f. 223r

1382: setembre, 2. Ramon de Riu-sec i Dies guanya el plet amb els familiars de Teresa Eximenes de Borriol i esdevé senyor de la honor de Rebollet. Cita A. Soler, Rafelcofer..., p. 149.

1382, setembre, 11: Pere IV, per sentència judicial, ven a Ramon de Riusec la baronia de Rebollet i Oliva amb jurisdicció per 31.000 lliures. Comprén a més Oliva, lloc de la Font, i alqueries de Rafelcofer, Beniflà, Potries i Elca, i eren béns de na Alamanda Carròs, muller de Berenguer de Vilaragut. ACA, reg. 1454, f. 103-110; AHN, Noblesa, Osuna, CP.128, D-20.

1382: Ramon de Riusec,senyor de Rebollet i Oliva,ven la tinença de Vilamalur a Francesc Sanxes Munyós, amb alqueries de La Pobla d’Aiòder, Fontes, Torralba i Berniches. ARV, Reial Justícia, vol. 799, f.131-46.

1387, agost, 31: Mor sense fill hereu Ramon de Riusec, senyor de Rebollet i Oliva, i passa la baronia al seu nebot Gilabert de Centelles alias Ramon de Riusec, fill primer de la seua germana na Ramoneta de Riusec i del cavaller Pere de Centelles, senyor de Nules. AHN, Noblesa, Osuna, llig. 597, doc. 2; Osuna, CP.129, D.4.

1388: març, 4. Concòrdia entre Ramon de Riusec, senyor de Rebollet i Oliva, i Galceran de Riusec, senyor de Cotes (terme d’Alzira), sobre una herència. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, Perg.8.

1391, gener, 2: Es senyor i de Nules i Rebollet,Gilabert de Centelles,alias ramon de Riusec. AMV.MC,A-19

1391, maig, 19: Joan I dóna a Ramon de Riusec, comte d’Oliva, el poder fer cises en les seues senyories de Nules, Mascarell, Vilavella, Moncofa, Xilxes, Oliva, Font d’en Carròs, Rafelcofer, Potries i Rebollet. AHN, Noblesa, Osuna, CP.118, D.10.

1395, gener, 14: Ramon de Riusec alias Gilabert de Centelles és senyor de la baronia de Nules i Oliva. ARV, Protocol 313

1397: rox. Ha mort Ramon de Riu-sec i passa a ser senyor Gilabert de Centelles. A. Soler, Rafelcofer..., p. 156.

1405, novembre, 3: Martí I dóna a la ciutat de València permís per imposar cises durant 40 anys en el terme del castell de Rebollet, vila d’Oliva i altres llocs de dita baronia, les quals el rei ha donat a la ciutat a canvi de rebre d’ella el riu, vall i honor de Xelva i castells de Toixa, Sinarques, Benexep, Sagra, Busera, Collibus, Domenyo i Loriguilla. ACA, reg. 2202, f. 127v-128.

1409: Mor Gilabert de Centelles i hereta el seu fill Bernat de Centelles i Cabrera. http://dbe.rah.es/biografias/43041/gilabert-de-centelles-y-de-riusech; A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 104..

1412: març, 17. Inventari dels béns de la difunta Elionor de Cabrera, muller de Gilabert de Centelles, senyor de Nules i Oliva. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.7.

1432, gener, 13: El procurador de Bernat de Centelles, senyor de Nules i Oliva, traspassa un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.159, D.15.

1433: Mor Bernat de Centelles i Cabrera, comte d’Oliva, i hereta el seu fill Francesc Gilabert de Centelles i Queralt. Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 109.

1446, juliol, 1: Francesc Gilabert de Centelles és senyor de la baronia de Nules, de Xilxes i del castell de Rebollet. ARV, Cancelleria, reg. 269, f. 71v-72r.

1449, abril, 14: Alfons V atorga a Francesc Gilabert de Centelles el títol de comte d’Oliva. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, ducat de Gandia, lligall 597, doc. 1-2.

1454: Ramon de Riusec o Francesc Gilabert de Centelles, és el Comte d'Oliva. Zurita,t.7,llib.XVI,cap.XXVII

1461: Francesc Gilabert de Centelles és senyor de les baronies de Nules i Xilxes, i comte d’Oliva. ARV, Real 286, f. 25v i 26r-v

1479: desembre, 29. Don Francesc Gilabert de Centelles,comte d'Oliva,jura com Gov.RV, Llib.Blanc Gover,Val,1971,p.217

1480, gener, 20: Ramon de Riusech alias Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva, senyor de Nules, Pego, Murla, Aiora, Orba i Laguar, atoga un codicil al seu testament. Not: Pere Andreu. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.14.

1480: Mor aquest Francesc Gilabert de Centelles, I comte d’Oliva, i hereta el seu fill Serafí de Centelles, II comte d’Oliva, si bé durant quatre anys fara de regent la seua mare na Beatriu d’Urrea fins que arribe a la majoria d’edat. http://dbe.rah.es/biografias/25119/francisco-de-gilabert-de-centelles; A. Soler, Rafelcofer..., p. 168.

1480, setembre, 18: Na Beatriu d’Urrea, comtessa vídua d’Oliva i tudora del seu fill Serafí Centelles i Urrea, II comte d’Oliva, menor d’edat, dóna permís a la Font d’en Carròs per cobrar cises durant dos anys. AHN, Noblesa, Osuna, ducat de Gandia, llig. 84, doc. 17.

1489, juliol, 27: Pere Maça de Liçana i Carròs, fill de Pero Maça de Liçana olim Lluís Cornell i de Beatriu Carròs d’Arborea, senyors de Moixent, casa amb Àngela de Centelles i Urrea, filla de Francesc Gilabert de Centelles i Beatriu d’Urrea Centelles, comtes d’Oliva. APPV, Protocol 25941. AHN, Osuna, CP-127, D.17.

1489, desembre, 10: Ferran II confirma a Serafí de Centelles Riusech, comte d’Oliva i senyor de Nules, el privilegi de fer fira anual. AHN, Noblesa, Osuna, CP.213, D.4.

1493: . Comte d'Oliva i demés llocs. ARV, Real 495,292r

1494: Francesc Carròs, comte d’Oliva. RAH, Col. Salazar y Castro, B-8, fº 94 y 95.

1500, maig, 30: Ferran el Catòlic confirma a Ramon de Riusech olim Serafí de Centelles, comte d’Oliva, el privilegi de fira de dita vila. RAH, Col. Salazar y Castro, B-8, f. 7v.

1511: Serafí de Centelles, II comte d’Oliva, signa amb na Maria Enríquez,, II duquesa de Gandia, com curadora del seu fill menor Joan de Borja, III duc de Gandia, uns capítols sobre repartiment de l’aigua entre Gandia i terme, amb Oliva, Rebollet i Font d’En Carròs. AHN, Noblesa, Osuna, CP.121, D-15

1515, novembre, 20: Ramon de Riusec olim Serafí Centelles és comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1687, llibre 2, mà 18, f. 34

1521, abril, 12: Serafí Centelles és el comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1663, llibre 3, mà 29, f. 41, 43, 45, i 46

1525, setembre, 10: Serafí Centelles olim Ramon de Riusec és comte d’Oliva i senyor de Nules, Moncofa... ARV, Reial Justícia, llibre 785, f. 281.

1536: Mor Serafí de Centelles i Urrea, II comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/25119/francisco-de-gilabert-de-centelles; A. Soler, Rafelcofer..., p. 168, i hereta Francesc Gilabert II de Centelles, III comte d’Oliva. Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 121.

1548: asa Carles de Borja,hereu ducat Gandia, amb Magdalena Centelles i Folch de Cardona,filla comte Oliva, Francesc Gilabert. La Parra,Afers,17,p.18.

1550: Mor Francesc Gilabert II de Centelles, III comte d’Oliva, i hereta el seu fill Pere Gilabert de Centelles, IV comte d’Oliva, menor d’edat i tutelat per la seua mare Maria Folc de Cardona. Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 122.

1558: novembre. Pere Gilabert de Centelles, IV comte d’Oliva, en arribar a majoria d’edat pren possessió de Rebollet, Oliva, Font d’en Carròs i alqueries. Memoria...pleyto...villa de Oliva con la de la Fuente de Encarroz..., València, 1754, pp. 598-599.

1569: or sense fills darrer comte, Pere Centelles,fill Francesc Gilabert,i hereta la seua germana Magdalena Centelles i Folc de Cardona, casada amb Carles de Borja, futur duc de Gandia. La Parra,Afers,17,p.18; Cita A. Soler, La Font d’en Carròs..., 2018, p. 122.

1592, juny, 16: Mor Carles de Borja i Castro, V duc de Gandia i, pel seu matrimoni amb Magdalena de Centelles i Folc de Cardona, també comte d’Oliva des del 1569. http://dbe.rah.es/biografias/28165/carlos-de-borja-y-de-castro

1592, juny, 16: Francisco Tomàs de Borja Centelles hereta el títol de duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, com VI duc de Gandia. Casà el 1572 amb Juana Fernàndez de Velasco i Aragó. http://dbe.rah.es/biografias/28187/francisco-tomas-de-borja-centelles

1595, agost, 29: Mor Francisco tomàs Borja Centelles, VI duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/28187/francisco-tomas-de-borja-centelles

1595, agost, 29: Hereta el seu fill Carlos Francisco de Borja i Fernández de Velasco, VII duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. Casat el 1593 amb la genovesa Artemisa Doria Carretto. http://dbe.rah.es/biografias/14916/carlos-francisco-de-borja-y-fernandez-de-velasco

1596: , abril, 6. Magdalena Centelles i el seu fill Francisco de Borja, ducs de Gandia i comtes d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1663, llibre 3, mà 27, f. 17, 25, 30, 32, 35 i 37

1605, setembre, 16: Carles de Borja i Centelles és duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1608, llibre 4, mà 50, f. 21.

1610, novembre, 3: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, ordena la reunificació de les universitats i consells municipals de la vila d’Oliva i del seu raval morisc. ARV, Man-Empares, any 1707, llibre 1, mà 6, f. 19r-28r; AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, C-562, D-121.

1611, abril, 26: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, atorga una carta pobla per a l’antic raval morisc d’Oliva, amb terres que ara serien dels termes de Beniflà i Potries. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, C-562, D-96, D-97 i D-99.

1625: març, 16. Es senyor Carles de borja i Centelles, Duc Gandia, Comte Oliva i Marqués de Llombai, i fa cp.Oliva. ARV,Man-Emp,any 1701,llib.3, ma 32,f.44

1630, agost, 21: Alfonso de Cardona és senyor de Castellnou, en un plet amb Carlos de Borja i Centelles, duc de Gandia i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1705, llibre 1, mà 1, f. 22.

1632: Mor Carles Francesc de Borja i Fernàndez de Velasco, duc de Gandia i comte d’Oliva. . A. Soler, Rafelcofer..., p. 191.

1632, febrer, 7: Mor Carlos de Borja i Fernández de Velasco, duc de Gandia, i hereta el seu fill Francisco Diego de Borja i Dòria, VIII duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai. Casà el 1618 amb Artemisa Maria Dòria Colonna. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria

1639, octubre, 8: Francisco de Borja i Centelles és duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Man-Empares, any 1641, llibre 3, mà 26, f. 45

1664, octubre, 12: Mor Francisco Diego de Borja i Dòria, ordenat sacerdot vint anys abans però que retingué el títol de duc. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria

1664, octubre, 12: Hereta el títol de IX duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva el seu fill Francisco de Borja i Dòria-Colonna, casat amb Maria Ponce de leon. http://dbe.rah.es/biografias/20579/francisco-diego-de-borja-y-doria

1665: Mor Francisco Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva, marqués de Llombai i senyor de Castelló de Rugat, Aielo i la Pobla del Duc entre altres, i hereta el seu fill Pasqual Francisco de Borja i Centelles, menor d’edat. Pressa de possessió d’Aielo de Rugat. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1844, exp. 80, f. 200-242.

1665, gener, 12: Testament de Francisco Carlos de Borja i Centelles, duc de Gandia,comte d’Oliva, marqués de Llombai, etc. ARV, Man-Empares, any 1691, llibre 1, mà 3, f. 1

1665, juliol, 21: Mor Francisco de Borja i Dòria-Colonna, duc de Gandia, i hereta el seu fill Pascual Francisco de Borja i Ponce de Leon, X duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon

1669, setembre, 16: Pasqual de Borja Centelles Ponce de Leon, duc de Gandia, casa amb Juana Fernàndez de Córdoba i Figueroa. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon

1674, desembre, 1: El portantveus de governador de Castelló de la Plana declara la successió en el marquesat de Nules i de Quirra en Pascual Francisco de Borja i Centelles, comte de Centelles, comte d’Oliva, marqués de Gandia, etc. ARV, Man-Empares, any 1678, llibre 1, mà 1, f. 43

1675: Pasqual de Borja i Ponce de Leon hereta el marquesat de Nules i de Quirra, i afegeix el Centelles al seu cognom, en morir sens fills el seu cosí Joaquín Carròs de Centelles i Calataiud. http://dbe.rah.es/biografias/28189/pascual-francisco-de-borja-centelles-ponce-de-leon

1702, maig, 30: Pascual Francisco de Borja Carròs i Centelles és duc de Gandia, comte d’Oliva i marquès de Llombai. ARV, Man-Empares, any 1702, llibre 2, mà 25, f. 48

1707: Pasqual Francisco de Borja Carròs i Centelles és el duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. ARV, Reial Justícia, llibre 781, f. 34.

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1713: Na Joana Fernàndez de Còrdova i Figuerola és la duquesa de Gandia, marquesa de Llombai i comtesa d’Oliva.. ARV, Reial Justícia, llibre 785, f. 120.

1716, desembre, 8: Mor Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon, duc de Gandia, i hereta Luis Ignacio Borja i Fernández de Córdoba-Figueroa, segon fill de l’anterior duc, i és XI duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. Havia casat el 1694 amb Rosalea de Benavides i Aragon. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa

1740, gener, 30: Mor Luis Ignacio Borja i Fernàndez de Córdoba, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva. Mor sense fills i hereta la seua germana Mariana de Borja Fernández de Córdoba si bé s’enceta un plet familiar per l’herència. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1755, juliol, 28: Després d’un llarg plet des de l’any 1740 entre familiars, el Consejo de Castilla resol l`herència del ducat de Gandia i altres títols en favor de Francisco Antonio de Pimentel i de Borja, X duc de Benavente, fill d’Ignacia Juana de Borja i Fernández de Córdoba, germana del difunt Luis Ignacio, qui fou el XII duc de Gandia. http://dbe.rah.es/biografias/28192/luis-ignacio-borja-y-fernandez-de-cordoba-figueroa

1763: Mor Francisco de Borja Alonso Pimentel i Vigil de Quiñones, XII duc de Gandia, i hereta la seua filla Maria Josefa Alfonso Pimentel i Borja. http://dbe.rah.es/biografias/9555/maria-josefa-alonso-pimentel-y-borja

1804: És senyoria del duc de Gandia, dins la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1834, octubre, 5: Mor Maria Josefa Alonso Pimentel i Borja, duquesa d’Osuna per matrimoni amb Pedro Alcántara Téllez-Girón, comtessa de Benavente, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai i comtesa d’Oliva. http://dbe.rah.es/biografias/9555/maria-josefa-alonso-pimentel-y-borja