1240, juliol, 26: Jaume I dóna l’església del Puig d’Anesa o de Cebolla a l’orde de la Mercè. ARV. Real Justicia, t. 27, fo1. 317.

1244, setembre, 15: El bisbe de València dóna a l’orde de la Mercè la parròquia de Santa Maria d’El Puig i la de Cebolla. ACV, Cod. 399, pergamí núm. 2364.

1255, abril, 2: Eximén Peres d’Arenós, dóna als frares de la Mercè del convent de Santa Eulàlia de Barcelona el lloc d’El Puig, amb l’església; el coll de Borriol, vora el mateix lloc, dit de don Berenguer, tenint allà hospital, cases i església amb prevere; totes les cases i hort annex en el terme de Morvedre; altre hort al mateix terme de Morvedre amb la sepultura de na i altres verges cristianes, amb església i prevere i altar en honor de Santa Martina. ARV, Manaments i Empares, any 1681, llibre 2, mà 14, f. 45.

1258, juliol, 2: Jaume I lliura a n’Elisenda, vídua d’Arnau de Fóntova, i al seu fill homònim, els castells i viles d’El Puig i Castellnou, que foren del difunt Guillem d’Entença, arran dels deutes d’aquest amb ells, i els tindran fins que cobren el deute. ACA, reg. 10, f. 69r.

1267: març, 14. Berenguer d’Entença és senyor de Castellnou i El Puig. ACV, Pergamí 1822

1277, juny, 16: Pere III convoca Berenguer d’Entença, senyor d’El Puig, per denúncia de Berenguer Dalmau, ciutadà de València, posseïdor del lloc de Cebolla. ACA, reg. 39, f. 201r.

1283, setembre, 20: Berenguer d’Entença és senyor d’El Puig. ARV, Justícia de València, n. 3, f. 150v.

1285, juliol, 16: Berenguer d’Entença és senyor d’El Puig, en un plet amb Terol per ramats. ACA, reg. 57, f. 154r

1286, febrer, 28: lfons III mana entregar el castell al seu germà Jaume Peres. ACA, reg 63, f. 78

1297, desembre, 6: Jaume II dóna a Roger de Llúria per la seua vida mer imperi de Cocentaina, Alcoi, Vall Seta, Calp, Altea, Navarrés,El Puig, Beselga i Castellnou. ACA, reg. 195, f. 104v-105r; ARV, Real 611, f. 135v.

1300: oger de Llúria i la seua muller na Saurina d'Entença són senyors d’El Puig. P.LLorens, ACCV, 1973, p.43

1305, gener, 17: Mor Roger de Llúria, i hereda la seua filla Margarida de Llúria. P.LLorens, ACCV, 1973, p.43

1343: Mor Margalida de Llúira i passa al rei.

1343: Margarida de Llúria, dona de Nicolau de Janvila, comte Terranova, va deixar la renda per a obres pies i la jurisd.criminal al rei i aquest la donà a la Ciutat de València. La jurisd.civil passà als Exarch, srs.Rafelbunyol. Escolano,VII,347-8

1344, abril, 28: Pere IV atorga a Nicoau de Jamvilla, comte de Terranova, que puga assignar rendes del castell d’El Puig per pagar les capellanies que la seua muller na Margarida de Llúria, comtessa de Terranova, havia instituït en el seu testament per a l’església de Santa Maria d’El Puig. ACA, reg. 876, f. 106.

1349: març, 30. Pere IV dóna a Pere de Xèrica el castell d’El Puig de Cebolla i el lloc de Corbera, al RV, per a quan els puga posseir ja que el Puig el té el comte de Terranova per la seua vida, i Corbera és de l’infant Ramon Berenguer. ACA, reg. 889, f. 4r-v.

1351: març, 14?. Sentència del bisbe de València en el plet entre Nicolau de Jamvila, comte de terranova, vidu de na Margarida de Llúria, i el convent de monges de Xàtiva per l’herència de dita muller difunta i la seua mare na Saurina d’Entença. Na Margarida havia deixat dit comte com el seu usufructari si no tornava a casar i, a la seua mort, deixava els seus béns al RV al rei Pere IV. I les monges reclamaren que lis pertocaven dits béns per fideïcomís de na Saurina (Alcoi, lloc d’El Puig, Travadell, Seta, Calp, Altea, heretat al terme de Dénia, censals a Xàtiva de vinyes a Bixquert, casas a l’aljama de Xàtiva, casa a Gandia, alqueria del Raval a Calp i censos al terme de Travadell. La sentència declara dos terços de dits béns en proietat per indivís del comte i de les monge, i l’altre terç és propietat de le monges; durant la vida del comte el mer imperi en tot és d’ell, però ha de pagar a les monges 40.000 sous pel dot de Saurina; el comte perdona al convent els drets que tenia en els béns de Saurina i de Berengueró de Llúria. El convent li perdona el pagament anual de 16.000 sous pels drets que pertocaven a dit convent en la seua part, i també es queda el comte l’alqueria de Paratella, al terme de Travadell, censos al terme de calp, vinya i hort a Alcoi, terra a Altea i vinya i terra a Travadell. Es concreta que el terç propietat de les monges siga la Vall de Seta i el castell de Xirell amb les seues alqueries i drets, llevat del mer imperi. P. IV confirma la sentència i afegeix que durant els propers vint anys la corona puga redimir per 22.000 lliures dita tercera part de les monges. ACA, reg. 557, f. 153-158v.

1353, febrer, 11: Pere de Xèrica renúncia a la donació que li havia fet el rei Pere IV del castell d’El Puig i el lloc de Corbera, els quals no posseïa, i rep a canvi els llocs de Biota i El Bayo a Aragó. ACA, reg. 895, f. 183-186.

1353, febrer, 13: Pere IV signa unes capitulacions amb Nicolau de Jamvilla, comte de Terranova, per les quals la corona recupera el castell d’El Puig. ACA, reg. 557, f. 153-160v; 160v-162; 162v-164v.

1355, maig, 29: La reina mare n’Elionor de Castella és la senyora. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1364, maig, 9: Pere IV atorga diversos privilegis a la Ciutat de València per la seua defensa front al rei de Castella i, entre ells, la jurisdicció sobre les viles de Morvedre i Cullera i el lloc d’ El Puig. ACA, reg. 911, f. 226-230; A.O.?.f.128, n.96.

1385: març, 26. Pere IV ven a Pere de Centelles el lloc d’El Puig, amb carta de gràcia, si bé el tindrà per Vidal de Blanes i Jaume Castellà segons sentència judicial del plet amb ells per la meitat del lloc de Catadau. ACA, reg. 1004, f. 111r-v.

1392, juliol, 15: Joan I amplia a Pere Siscar el privilegi del 2 de desembre de 1391 en el qual li donava la setena part pertanyent al rei en 15 jovades de terra que dit Siscar tenia al lloc de Farnals, al terme del lloc d’El Puig, i ara li diu que si la terra que hi té no arriba a 15 jovades, que li fa franca la terra en altre lloc del terme fins dita quantitat. ACA, reg. 1906, f. 71v-72v.

1408: octubre, 26. Martí I concanvia i rep de la Ciutat de València la vila, castells, llocs i jurisdicció de la vall de Xelva, i a canvi dóna a la ciutat el lloc i baronia d’El Puig, en el terme antic de la ciutat, i la jurisdicció criminal reial d’Altura i Les Alcubles, que són senyoria del monestir de Valldecrist. Seguidament la ciutat i el monestir pacten l’aplicació de dita jurisdicció. ACA, reg. 2208, f. 119-126. ARV, Manaments i Empares, any 1693, llibre 2, mà 20, f. 25

1439, octubre, 16: Alfons V dóna a Rodrigo de Rebolledo, cavaller, dos terços de la baronia d’Alcoi, Gorga, Vall de Seta i Travadell, Calp, Altea i El Puig, mentre un terç és per indivís d’ell i del convent de monges menoretes de Xàtiva. ACA, reg. 2770, f. 148v

1488, agost, 27: El convent de monges menoretes del monestir de Santa Clara de Xàtiva venen la tercer part de la baronia d’El Puig a Pere Eixarc, preu 50.000 sous. Notari, Pere Valentí Arnau. ARV, Manaments i Empares, any 1665, llibre 3, mà 23, f. 1

1493: . Es senyor Ciutat de València. ARV, Real 495,260r

1501: març, 1. Pere Eixarch, senyor d’El Puig, obté la revocació del nomenament de batlle de dit lloc fet pels jurats de València, com senyors suprems d’El Puig, perquè no li havien consultat. ARV, Man-Empares, any 1643, llibre 3, mà 23, f. 28

1562: rox. Vicente Eixarch o Exarch és senyor de Raphael Buñon, Mazalfazar i El Puig. Viciana, Crónica...

1631, maig, 21: Pressa de possessió de la vila i baronia d’El Puig per part de la ciutat de València (2/3 de la senyoria), i del terç restant per Pedro Eixarch olim Bellvís. ARV, Man-Empares, any1657, llibre 3, mà 23, f. 26

1650: Na Leonor Vila-rasa Cabanilles és la marquesa de Benavites i senyora de Rafelbunyol, El Puig i Massalfassar, i amb la vídua n’Ermenegilda Crespí, senyora de Benicalaf, presenten un plet. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1603

1680, febrer, 12: Capítols matrimonials entre Francesc Bellvís de Montcada i Escrivà, Marqués de Bèlgida i senyor Bellús,i Francesca Bellvís, filla i hereua de Manuel Exarch de Bellvís, Marqués de Benedites, senyor Rafelbunyol i del Puig. Not.Lluís Ribes, V.Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1948, , p.193.

1750: rox. És un lloc de reialenc de la Governació de València. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 270.

1804: És senyor el marqués de Bèlgida i la ciutat de València. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531