1248, maig, 7: Jaume I dóna terres a 20 pobladors en les alqueries de Quatretonda i Vinuvaira, terme de Llutxent. LLR, vol. 2, n. 1284.

1278, febrer, 19: Jaume I dóna al noble sicilià Joan de Pròxita el castell i vila de Llutxent amb les alqueries de Quatretonda, Pinet i Benicolet, i el castell de Palma amb Ador. ACA, reg.40, f. 68v.

1444, juliol, 27: Joan de Pròxita dóna al seu fill Nicolau de Pròxita el castell i vila d’Almenara amb el lloc de la Llosa, i el castell i lloc de Llutxent amb els seus llocs de Quatretonda, Pinet i Xeta i Benicolet, i el lloc d’Alcosser i Gavarda, arran del matrimoni de dit fill amb n’Elionor de Centelles. AHN, Noblesa, Toledo, Fons Osuna, Ducat Infantado, llig. 1913, doc. 11, i llig. 2280, vol 1, pp.328-335. També: Informe en hecho y derecho por don Manuel de Próxita y Ferrer contra don Ximén Pérez Zapata y Calatayud, conde del Real, como padre de don Vicente Calatayud..., imprès, p. 3.

1537: Plet de Fernando de Pròxita, comte d’Almenara, contra Pero Maça de Liçana per la possessió de la baronia de Llutxent i Quatretonda. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.2031

1563: Sanxo Folch de Cardona i Roís de Lihori, almirall d’Aragó i I marqués de Guadalest, és senyor de Quatretonda. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1563, febrer, 8: Na Francisca de Mendoza i de Maza és la tudriu del seu fill Pere Maça, senyor de la baronia de Llutxent, menor d’edat, en el moment del desarmament dels moriscos. ARV, Reial 563 (vol.III), f. 988v

1578, febrer, 18: Pedro Maça de Lladró és senyor de les baronies de Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet i Xera i Font de la Figuera. ARV, Man-Empares, any 1646, llibre 3, mà 21, f. 7

1585, desembre, 29: Pere Maça Carrós i Lladró, baró de Llutxent, segrega el lloc de Quatretonda de la vila de Llutxent i fa erecció del seu municipi independent també en vila. Notari, Joan Bixquert. ARV, Manaments i Empares, any 1686, llibre 3, mà 33, f. 30

1610: El duc de Mandas és senyor de Quatretonda i Llutxent. ARV, Man-Empares, any 1610, llibre 7, mà 64, f. 42r-44v

1617, febrer, 25: Mor Pero Maça Carròs Ladron, duc de Mandas, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera i Picassent. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 430

1617: Hereta Inyigo López de Mendoza, duc de l’Infantado, cosí germà de dit Pero Maça, Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera, Monòver, Picassent i altres. AHN, Noblesa, Osuna, leg. 651, n. 3

1629: Francisco López de Zúñiga i Sotomayor, duc de Béjar, cedeix en vida el ducat de Mandas i per tant la baronia de Llutxent amb Quatretonda, Benicolet i Pinet al seu primogènit Alfonso López de Zúñiga. AHN, Noblesa, Osuna, llig.742, doc. 8.

1648, maig, 25: Alfonso Diego López de Zúñiga Guzmán Sotomayor y Mendoza, duc de Béjar i Mandas, senyor de la baronia de Llutxent, Quatretonda, Pinet i Benicolet, modifica la carta pobla de Benicolet. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, caixa 711, D-1.

1750: Giner Ramon Rabassa Perellós Lanuça Rocafull Boïl, marqués de Dos Aguas, comte d’Albatera, comte de Peralada, baró de Bètera, Castalla, La Daia, Llutxent i Picassent, és senyor d’Albatera, Benetússer, Benicolet, Bétera, Castalla, Xirivella, Dos Aigües, Font de la Figuera, La Daia, Llutxent, Massamagrell, Massanassa, Onil, Picassent, Pinet, Quatretonda i Tibi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyoria del marqués de Dosaigües, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531