1248, maig, 7: Jaume I dóna terres a 10 pobladors al terme de Rugat. LLR, vol. 2, n. 1238

1248, maig, 15: Jaume I dóna terres a 100 pobladors de Montblanc als termes de Rugat i Carbonera. LLR, vol. 2, n. 1241.

1257, novembre, 24: És una aljama reial i Jaume I demana el pagament de la peita. ACA, reg. 8, f. 36r.

1258, juny, 28: Jaume I dóna terres a uns pobladors cristians a l’alqueria de Rugat, terme de Rugat. ACA, reg. 10, f. 80r-v.

1258, juliol, 4: Jaume I recupera d’Artal de Foces els castells de Benicadell, Palma, Carbonera, Rugat, Borró, Vilella, Bèlgida i Montes els quals li havia donat durant la seua vida. ACA, reg. 10, f. 100r-v.

1260, febrer, 24: Jaume I mana als pobladors de Carbonera, Bèlgida, Rugat i Vilella, terme de Benicadell o Penyacadell, que paguen les rendes reials. ACA, reg. 10, f. 130v.

1273, juny, 27: Jaume I aprova els compts de l’alcaid reial de Penacadell sobre les rendes de Rugat, Carbonera, Bèlgida, Montes i Penacadell. ACA, reg. 19, f. 19r.

1275, maig, 25: Jaume I empenyora les rendes a Gil Martines d'Entença per deutes. SS,373

1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.

1288, gener, 30: Alfons III dóna en feu al cavaller Bernat de Bellvís els castells de Carbonera i Rugat, assolats, amb dret a reconstruir-los, a canvi de 10 jovades de terra a Montesa i 1.000 sous anuals de renda sobre el pes de la ciutat de València. ACA, reg. 75, f. 51v; AHN, Noblesa, Osuna, CP.138, D.12; Osuna, C.712, D.3 (trasllat en pergamí de 1304).

1289, maig, 15: Alfons III ratifica a Bernat de Bellvís la donació dels castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 83, f. 42v-43r.

1291, novembre, 24: Bernat de Bellvís, senyor de Rugat i Carbonera, els recupera per manament del rei en haver estat embargats preventivament pel rei Jaume durant uns mesos. ACA, reg. 90, f.184r

1294, desembre, 13: Bernat de Bellvís, senyor de Rugat i Carbonera, rep la protecció del rei quan a la possessió de dits llocs. ACa, reg. 100, f. 260r

1302, gener, 21: Jaume II confirma i fa nova donació en feu a Jaume Guillem de Bellvís, fill de Bernat, dels castells de Carbonera i Rugat, amb retenció de la potestad segons els Usatges de Barcelona, de la jurisdicció i de la host i cavalcada (per 17.000 sous segons Viciana,II,93). ACA, reg. 287, f. 59r-60v; ACA, reg. 199, f. 19-21; ARV, Real 611, f. 57.

1317, desembre, 11: Jaume II atorga a Guillem de Bellvís la jurisdicció i mer imperi en els seus castells de Carbonera i Rugat. ACA, reg. 215, f. 200r-v.

1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.

1328, agost, 13: Alfons IV rep homenatge feudal per part de Rodrigo Llançol, tudor legal de Guillem de Bellvís, hereu del seu pare del mateix nom, per tenir en feu el castell de Carbonera i el castell de Rugat i els seus termes. ACA, Pergs.Alfons IV, n. 229.

1337, febrer, 6: Pere IV rep homenatge feudal de Guillem de Bellvís pels castells de Carbonera (i de Rugat). ACA, reg. 557, f. 178v-179; ACA, Pergs.Pere IV, n. 237 o n. 228.

1339, agost, 9: Pere IV dóna al monestir de la Valldigna l’alqueria de Rugat, amb els termes, la qual havia comprat a Jaume Andreu. Està a la Vall d’Albaida i limita amb Rafalet i Aielo i les montanyes que parteixen terme amb Perputxent. ACA, reg. 866, f. 117-118.

1353, juliol, 11: Pere IV ven a Vidal de Vilanova, tudor de Joan de Bellvís, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi del castell de Carbonera i Rugat i el seu terme per 17.000 sous, i també dita jurisdicció de Montitxelvo i Terrateig per altres 3.000 sous, més el permís per reconstruir el castell de Rugat. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 1789; ACA, reg. 993, f. 13r-17v; ARV, Real 495, f. 652-657; ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 214 i ss; AHN, Osuna, Ducat de Gandia, llib. 712, doc.1(2); AHN, Osuna, Ducat Gandia, Pergs, carp. 138, doc. 4.

1355, desembre, 1: Joan de Bellvís dóna al monestir de Valldigna l’alqueria de Rugat, i a canvi rep de dita institució l’alqueria de Ressalany. AHN, Clero, pergamins, carpeta 3380, n. 3-P.

1358, febrer, 6: Pere IV confirma a Joan de Bellvís la venda que ha fet a Vidal de Vilanova el 13 de juliol de 1356 de part del terme del castell de Rugat, amb mer i mixt imperi i tota jurisdicció, per 30.000 sous més l’heretat de Banyos en terme de dit castell. ACA, reg. 901, f. 269.

1358, febrer, 11: Pere IV dóna permís a Vidal de Vilanova, procurador i tudor de Joan de Bellvís, senyor de Castelló de Rugat, per a refer el castell de Rugat i fer-ne un altre al terme de Castelló de Rugat. ACA, reg. 901, f. 277v-278. Cita Escolano,IX,1276

1361, maig, 30: Pere IV promet a Joan de Bellvís no alienar a ningú la potestad i dret feudal sobre el seu castell de Rugat, el qual té en feu. ACA, reg. 905, f. 180v-181r.

1393, febrer, 22: Joan I ordena a Joan de Bellvís que li faça homenatge pel feu del castell de Rugat. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403: març, 7. Martí I ordena a Pere de Bellvís alias Francesc Castelló que li faça homenatge pel feu del castell de Rugat. ACA, reg. 2316, f. 70.

1406, juny, 25: Martí I ordena a Pere de Bellvís que comparega davant la tresoreria reial per cobrar els 10.000 sous de la venda que li havia fet Pere IV de la potestad i jurisdicció del castell i baronia de Rugat. ACA, reg. 2212, f. 148v-149.

1429, febrer, 10: Plet entre els Luna i els Martorell per un censal que pagava Pere de Bellvís, senyor de Rugat, i la seua muller na Ramoneta Costa. ARV, Governació, llibre 2241, mà 1, f. 46, i mà 3, f. 25r-30v.

1439, febrer, 13: Compromís entre Ramon Costa i Jaume Romeu Llansol sobre la compra que aquest darrer ha fet de la baronia de Rugat, Castelló i Rafal. AHN, Nobelsa, Osuna, CP.138, D.24.

1448: Es de Valldigna,moros,terme de Castelló de Rugat.ARV, Real 489

1480: març, 19. Francesc Aguiló Romeu, senyor de la baronia de Rugat, la seua muller Beatriu Romeu, i Lluís Aguiló, senyor de Mislata, venen un censal. AHN, Noblesa, Osuna, CP.152, D.4.

1563: El monestir de Valldigna és senyor de Rugat. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1611, abril, 10: Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva, senyor de la baronia de Rugat atorga carta de poblament per a les tres localitats de Rugat, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat. AHN, Toledo, Osuna, lligall 1085, D-2; id, lligall 714, D-50.

1619, desembre, 5: . N’Artemísia Dòria i de Borja, vídua de Francisco Borja i Centelles, marquesos de Gandia i marquesos de Llombai, pren possessió de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat, Rugat, Xella i Albalat, com garantia del dot d’ella. AHN, Noblesa, Osuna, llig.714, doc. 43. Ar.Mun.Alginet, C-21/12

1750: rox. El monestir de Valldigna és senyor d’Almussafes, Bàrig, Benifairó, Rugat, Simat i Tavernes de Valldigna. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 271.

1804: És senyoria del monestir de Valldigna, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531