1251, gener, 14: Jaume I dóna a Eximén Peres d’Oris el castell i vila de Sella, amb retenció de la potestad a costum de Barcelona. ACA, Pergs.Jaume I, n. 1229; ratifica Jaume II, ACA, reg. 287, f. 48r.

1258, juliol, 2: Jaume I modifica alguna clàusula de la donació a Eximén Peres d’Oris del castell i vila de Sella quant a poder comprar més béns de reialenc. ACA, reg. 10, f. 83v.

1280, gener, 30: Eximén Peres d’Oris és senyor del castell de Sella. ACA, reg. 44, f. 168v

1314, gener, 14: Eximén d’Oris i la seua muller na Sanxa Martines d’Eslava venen a Berenguer d’Oms el castell de Sella (o Xella) per 33.000 sous, amb franquesa del dret de lluïsme. El dia 18 confirma la venda el rei Jaume II, amb retenció de potestad, pau i guerra, fadiga i lluïsme i altres drets reials. ACA, reg. 287, f. 48v-49v.

1314, febrer, 18: Eximén d’Oris nomena procurador per donar possessió a Berenguer d’Oms del castell de Sella o Xella. ACA, Pergs.Jaume II, n. 3210.

1314: novembre, 12. Berenguer d’Oms fa homenatge al rei Jaume II pel feu del castell de Sella. ACA, reg. 287, f. 49v; ACA, reg. 25, f. 277.

1336: novembre, 17. Joan Garcés, procurador de Bernat d’Oms, fa homenatge al rei Pere IV pel feu del castell i vila de Sella. ACA, Pergs.Pere IV, n. 192; ACA, reg. 557, f. 178v.

1338: desembre, 18. Homenatge al rei Pere IV pel feu del castell i vila de Sella. ACA, Pergs.Pere IV, n. 386.

1341: octubre, 19. Pere IV dóna permís a Tomàs d’Oms per carregar 1.000 sous censals sobre el lloc de Sella, que té en feu del rei. ACA, reg. 872, f. 70v-71r.

1341: octubre, 19. Tomàs d’Oms, fill de Bernat d’Oms, promet al rei Pere IV que en sis anys redimirà el censal de 1.000 sous anuals que amb permís de la corona havia carregat sobre el castell de Sella, el qual té en feu de la corona. ACA, reg. 557, f. 228r.

1355: desembre, 25. Pere IV fa cavaller a Alfons d’Aragó, fill del seu cosí l’infant Pere, comte de Ribagorça i de les montanyes de Prades, i li dóna el nou comtat de Dénia que crea amb el castell de Dénia, castells de Calp i Altea ai altres senyories que foren de Bernat de Sarrià, més el lloc de Garig, sria.de la Seu de València, i el lloc de Sella, de Jasbert d’Oms. ACA, reg.898, f. 166. Chabàs, El Archivo, II, pp. 376-386.

1356, febrer, 19: Pere IV dóna a Alfons d’Aragó, nou comte de Dénia, la jurisdicció civil i criminal dels castells de Calp i Altea, Benissa, Teulada i Ifac, i igual del lloc de Sella que és senyoria en feu de Jasbert d’Oms. ACA, reg. 898, f. 162-163v, 166-169; ARV,Real 614, f.130,

1356: desembre, 25. Pere IV crea el comtat de Dénia i nomena comte Alfons, fill de l’infant Pere, comte de Ribagorça i de les montanyes de Prades. En formen part el castell de Dénia, castells de Calp i Altes, castells i llocs de les Montanyes del RV que foren de Bernat de Sarrià i ara tenia dit comte de Ribagorça, el lloc de Garig (Garrius diu), que és del bisbe de València, i el lloc de Sella que és de Jasbert d’Oms. ACA, reg. 898, f. 164-165v.

1357, gener, 6: Pere IV nomena a infant Alfons comte Denia, amb Denia, Calp, Altea, muntanyes Callosa Sarrià, Gorgos i Sella. ARV, Real 611, 163v

1393, febrer, 22: Joan I ordena a Tomàs d’Oms que li faça homenatge pel feu del castell i vila de Sella. ACA, reg. 2009, f. 11.

1403: març, 7. Martí I ordena a Jasbert d’Oms que li faça homenatge pel feu del castell i vila de Sella. ACA, reg. 2316, f. 70.

1403: març, 8. Alfons, duc de Gandia, fa homenatge al rei Martí per tenir en feu el castell i vila d’Aiora, castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents,lloc de Xarafull, lloc de Teresa, lloc de Palacios, castells i viles i llocs de Calp, Relleu, Sanxet i Sarra, jurisdicció criminal dels castells i llocs de Calp, Altea, Benissa, Teulada, Ifach, Sella, Coves de Bérig, castells i viles d’Assuévar i Tàrbena. ACA, reg. 2316, f. 72v-73, i ACA, pergs.Martí I, n. 235.

1417, maig, 15: Alfons V, com ha de rebre homenatge i donar investidura de tots els qui tenen feus de la corona durant el primer any de l’ascens al tro, rep homenatge feudal d’Alfons, duc de Gandia i comte de Ribagorça, per aquest comtat i pel castell de Tàrbena amb alqueries, castell de Confrides, castell d’Aguilar en terme de Guadalest, castell de Relleu i la Serratella, castell de Sanxet i d’Alarc, aquest assolat, els drets feudals al lloc de Sella i els seus termes, Coves de Berig, castell de Gallinera, Vall d’Ebo, castell de Calp illocs d’Altea, Benissa, Teulada i Ifach, aquest assolat. Pel mer imperi i jurisdicció criminal de d’aquest castell de Calp i dits llocs; pel castell i vila d’Aiora, castell i lloc de Cofrents, castell i lloc de Xalans, lloc de Xarafull, lloc de Sarra, lloc de Teresa i lloc de Palazuelos i seus termes. ACA, reg. 2586, f. 143v-144v.

1417: octubre, 25. Alfons V, després de recordar com Alfons el jove, duc de Gandia, té les seues senyories, li dóna el feu i jurisdicció de: el feu del comtat de Ribagorça, el feu del castell de Tàrbena i termes; el feu del castell de Confrides; el feu del castell d’Aguilar situat dins els termes de Guadalest; el feu del castell de Relleu i la Serratella; el feu del castell de Sanxet i Alarch; el dret feudal del lloc de Sella i termes, i de Les Coves de Berig (serra d’en Galceran); el feu del castell i vall de Gallinera, i de la Vall d’Ebo; el feu del castell de Calp i llocs d’Altea, Benissa, Teulada i Ifach, i el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció criminal d’aquests llocs del terme de Calp; el feu del castell i vall d’Aiora; el castell i lloc de Cofrents, el castell i lloc de Xalans, el lloc de Xarafull, el lloc de Sarra, el lloc de Teresa i el lloc de Palazuelos tots en dita Vall d’Aiora. A canvi el rei Alfons Vè rep del duc la vila d’Alcolea, prop del riu Cinca, per a què el monarca la puga donar a l’infant Isabel, muller de Jaume d’Urgell, en devolució del seu dot, més 5.000 florins. ACA, reg. 2588, f. 52r-55v.

1425, abril, 13: Alfons V rep l’homenatge de Gisbert d’Oms pel feu del castell i vila de Sella, després que dit feu hagués retornat a la corona a la mort d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui tenia la potestad. ACA, Pergs. Alfons V, n. 210.

1431, maig, 25: Joan de Navarra, duc de Gandia, ven a Gisbert d’Oms, donzell, el lloc de Sella amb jurisdicció criminal, mer i mixt imperi, per 5.500 s. ARV, Real 495, f. 239-253. Publica: Pap.Alic,28

1434: març, 20. dóna possessió de Sella al dit, tota jurisdicció. De mudèjars. ARV,Real 495, f.242r-249v

1493: . Es de mossén Gisbert d'Oms. ARV, Real 495,239r

1501: Jaume Calataiud és senyor d’Agres i Sella en un plet amb Leonor Calataiud de Lloris. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra L, n. 284

1512: És senyor Joan Calataiud en el cens del 1510. ARV, Canc, reg. 514ter, f. 309r.

1527: Joan de Calataiud, senyor d’Agres i Sella, atorga testament. ARV, Família Calataiud, caixa 70, n.3

1563: Augerio Duart és senyor de Sella. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1577: Jeroni Vives, senyor d’El Verger, Alonso Duart, senyor de Sella i Joan Jeroni Perpinyà, senyor de Miraflor, mantenen plet contra diverses persones. ARV, Processos criminals Reial Audiència, Part II, n. 3.

1597, febrer, 25: Alfonso Duart, senyor de Sella, atorga testament i funda vincle. ARV, Man-Empares, any 1649, llibre 4, mà 38, f. 20

1599: És d’Alonso Duarte, de moriscos, la jurisdicció criminal és del marqués de Dénia. Inventari de les rendes del marquesat de Dénia, Arxiu Ducal de Medinaceli, Llibre de rendes, f. 73v. Vid. Seser, Aguaits, 34,2014

1605: Jaume Calataiud i Bosch és senyor d’Agres i Sella. ARV, Fons Calataiud, caixa 70, n. 7

1611: De Jaume Calataiud, senyor Agres. Lloc de moriscos. Escolano,VI,96

1615: Jaume Calataiud és senyor de la baronia de Sella. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 7208

1654: Pere Nunyes i Bosch és senyor de Sempere, sella i Cartaina. ARV, Governació, proc.crim., n.2649, caixa 4510, exp. 2209

1669: Pere Nunyez Bosch és senyor de Sempere i Sella. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2995

1777: José Severio Folch de Cardona, comte de Cirat i comte de Vilafranquesa, és senyor de Cirat, Navaixes, Pandiel, Tormo, Agres, Benimeli, Sella i Vilafranquesa. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 275.

1804: És senyoria del comte de Cirat, dins la Governació d’Alcoi. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531