1248, abril, 29: Jaume I dóna cases i terres a l’alqueria de Simat a Pere d’Aslor. ARV, Pergamins reials, n. 2.

1298, maig, 12: Jaume II dóna Simat al monestir Valldigna. id

1448: Es de Valldigna. ARV, Real 485

1563: El monestir de la Valldigna és senyor de Simat. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1609, desembre, 12: L’abat del monestir de Valldigna, institució senyora de la vall del mateix nom, atorga carta pobla per als seus llocs de Simat, Benifairó, Tavernes, La Ombria i Alfullel. ARV, Man-Empares, any 1667, llibre 1,mà 2, f. 1r-22v; ARV, Man-Empares, any 1694, llibre 1, mà 11, f. 35r-49v, i mà 12, f. 19r-28r.

1750: rox. El monestir de Valldigna és senyor d’Almussafes, Bàrig, Benifairó, Rugat, Simat i Tavernes de Valldigna. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 271.

1804: És senyoria del monestir de Valldigna, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531