1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.
1305: març, 23. Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica i la vall de Xelva, atorga carta de poblament per al lloc anomenat Sant Jaume de Sinarques. Ar.Mun.Sinarques,i ARV.Varia,caixa 82,n.8
1356, desembre, 1: Pere de Xèrica és senyor de Xelva, Sinarques, Toixa i Domenyo. ACA, reg.1380, f. 91v
1364, juny, 29: Pere IV, per l’ajuda que li ha donat en la guerra amb Castella i la recuperació de Llíria, dóna a Joan Alfons de Xèrica, donzell, les viles que foren del seu pare Pere de Xèrica i les del noble Alfons Roís de Llúria: Xèrica, El Toro, S.Pedro Belmonte, Pina, Altura, Les Alcubles, Eslida, Suera, Castro, Serra d’Espadà, Xelva, Sinarques, Capra, Tuexa, Domenyo, Navarrés, Quesa, Bicorb, Cocentaina, Penella, Ibi, Torre de les Maçanes, Miró, Gaianes, Planes, Almudaina, Margalida e Llombo i altres llocs a Aragó. ARV, Real 495, f. 120v o f. 135-144.
1385: desembre, 23. El procurador d’Huguet de Bordells, curador de Pere, fill del comte d’Ampúries, ven a Pere Ladró de Vilanova la vila, vall i riu de Xelva, amb els castells illocs de Toixa i Sinarques i altres llocs i alqueries, per 50.000 florins. Notari: Gonaçalvo Calp, de Val. El rei PERE IV confirma la venda el 12-4-1386. ACA, reg. 947, f. 45v-47v.
1390, maig, 29: Joan I dóna a Pere Ladron de Vilanova el comtat de Xelva amb Mançanera i llocs d’Aragó, i el riu i vall de Xelva, castell de Domenyo i llocs de Loriguilla i Calles, aldees de dit castell, i el castell i vila de Xelva amb els barris o pobles dites Benaessa i Benaxuey, i el lloc de Buseta i de Flaçoquer, aldea de la vila de Xelva, el castell i vila de Toixa, el lloc de Benaxep, aldea de Toixa, el castell de Sagra, el lloc de Sinarques i la torre de Castro, tot al riu o vall de Xelva, amb tota jurisdicció, mer i mixt imperi. ACA, reg, 1896, f. 234-235v; ARV, Real 495, f. 38r i Escolano,VIII,881
1405, novembre, 3: Martí I dóna a la ciutat de València permís per imposar cises durant 40 anys en el terme del castell de Rebollet, vila d’Oliva i altres llocs de dita baronia, les quals el rei ha donat a la ciutat a canvi de rebre d’ella el riu, vall i honor de Xelva i castells de Toixa, Sinarques, Benexep, Sagra, Busera, Collibus, Domenyo i Loriguilla. ACA, reg. 2202, f. 127v-128.
1591: Elionor Pons Lladró de Pallàs és vescomtessa de Xelva i senyora dels llocs de Beniarbeig, Beniomer i Benicadim, dins els termes generals de Dénia, i senyora de Paiporta, i el seu fill Jaume Ceferí Lladró de Pallàs és el comte de Sinarques i vescomte de Xelva. AHN, Toledo, Noblesa, Cifuentes, C-5, D-20-36.
1597, maig, 12: El rei Felip II crea el comtat de Sinarques per a Jaime Ceferino Ladron Pallàs de Vilanova i Pons, I comte de Sinarques, VIII vescomte de Vilanova i Xelva. Casat amb Francisca Ferrer i Cardona. Wikipèdia. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 147.
1606: març, 18. Jaume Severí Lladró de Pallàs és el comte de Sinarques i vescomte de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1606, llibre 2, mà 16, f. 19.
1610, maig, 25: Jaume Severí Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és senyor de les viles de Villanueva i Toixa, del raval de Xelva, i dels llocs de Benaixèver, Benaxuay, Calles, Domenyo, Loriguilla, Beniarbeig, Beniomer i Benicadim, i atorga carta pobla al lloc de Benaixeve. Ar.Mun.Benaixèver, còpia en paper del s.XIX.
1611: agost, 7. Jaume Ceferí Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és procurador general de Sanxo Roís de Lihori Folch Borja i Cardona olim Felip de Cardona, cavaller d’Alcàntara i marqués de Guadalest, quan aquest atorga la carta de poblament per a la vila de Riba-roja. ARV, Reial Audiència, Processos part 2, lletra M, exp. 1333, f. 115r-150v.
1615: març, 1. Gaspar Lladró de Vilanova i Velàzquer és el comte de Sinarques. ARV, Manaments i Empares, any 1661, llibre 3, mà 33, f. 44.
1617: Mor Jaime Ceferino Ladron de Pallàs Vilanova i Pons, I comte de Sinarques, i hereta el seu fill Juan Ladron Pallàs Vilanova i Ferrer, II comte de Sinarques, IX vescomte de Vilanova i Xelva. Casat amb Maria Ana de Velasco i Ibarra. Wikipedia
1617, setembre, 4: Testament de Jaime Ceferino Ladron de Pallàs, comte de Sinarques. ARV, Man-Empares, any 1670, llibre 3, mà 31, f. 46
1622, setembre, 4: Capítols matrimonials de Juan Lladró de Pallàs, comte de Sinarques, amb Mariana Velasco de Iborra, filla del marqués de Salinas, i pressa de possessió de Xelva, Toixa, Sinarques, Benaixeve, Domenyo, Calles i Loriguilla pel procurador de dita muller en els dies següents. ARV, Man-Empares, anya 1645, llibre 3, mà 26, f.1, i possessions: llibre 3, mà 26, f. 36 fins final mà, i mà 27 completa, i mà 28, f. 1 a 7
1631: Mor Juan Ladron Pallàs Vilanova i Ferrer, II comte de Sinarques, IX vescomte de Vilanova i Xelva, i hereta el seu fill Gaspar Ladron de Pallàs Vilanova i Ferrer i Velasco, IV comte de Sinarques, X vescomte de Vilanova i Xelva, baró de Sot de Ferrer i de Quart. Casat amb Isabel de Silva i Corella, filla del II marqués d’Orani. Wikipedia.
1631, desembre, 9: El justícia civil de València sentència en favor de Mariana de Velasco Lladró de Pallàs, comtesa de Sinarques, quant a la gestió de part dels bens del comtat, tot i ser la curadora dels fills menors i de l’hereu del comtat. ARV, Man-Empares, any 1655, llibre 3, mà 21, f. 14
1638: Joan Sans d’Alboi, cavaller de Calatrava, és senyor d’Alboi, en un plet amb na Mariana de Velasco, comtesa de Sinarques. ARV, Processos de Madrid, lletra J, exp. 928
1644, maig, 4: Capítols matrimonials de Gaspar Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, amb na Maria de Silva. ARV, Man-Empares, any 1700, llibre 1, mà 11, f. 47
1647: Gaspar Lladró de Pallàs i la seua muller na Maria Isabel de Silva, III comtes de Sinarques i vescomtes de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1647, llibre 4, mà 34, f. 45. Cita T. Canet, La magistratura valenciana, 1990, p. 175
1651, febrer, 22: Gaspar Lladró de Pallàs i Velasco és comte de Sinarques i vescomte de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1651, llibre 3, mà 27, f. 45
1654, juny, 20: Na Francisca Ferrer és la comtessa de Sinarques. ARV, Man-Empares, any 1664, llibre 2, mà 22, f. 28
1655: Mor Gaspar Ladron de Pallàs Vilanova i Ferrer i Velasco, IV comte de Sinarques, i hereta la seua filla Mariana Bárbara Ladron de Vilanova i Silva, V comtessa de Sinarques, XI vescomtessa de Vilanova i Xelva. Wikipedia
1659: març. Francisco Lladró de Pallàs és comte de Sinarques i vescomte de Xelva. ACA, Consell d’Aragó, Lligall 744, núm. 100
1659: Mariana de Belano i Iborra de Ladrón és la comtessa de Sinarques i vescomtessa de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1661, llibre 2, mà 22, f. 39
1665, setembre, 10: Maria de Velasco, comtessa de Sinarques, arrenda la senyoria. ARV, Man-Empares, any 1665, llibre 3, mà 33, f. 32
1666, desembre, 8: Capítols matrimonials entre Juan Guillén de Urrea Palafox i Cardona i Mariana Ladron de Vilanova i Silva, comtessa de Sinarques i vescomtessa de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1667, llibre 3, mà 27, f. 28.
1667: Juan Guillem de Palafox i na Mariana Bàrbara Lladró de Pallàs són els comtes de Sinarques i vescomtes de Xelva. ACA, Consell d’Aragó, Lligall 786, núm. 72
1668: Casa en segones amb Antonio F. Pujades de Borja Coloma i Calvillo, comte d’Anna. Sense descendència-
1668: Mor Mariana Bárbara Ladron de Vilanova i Silva, V comtessa de Sinarques, sense descendència, i hereta la seua germana Lucrècia Ladron de Pallàs i Silva, V comtessa de Sinarques, XII vescomtessa de Vilanova i Xelva, I marquesat de Sot de Ferrer (any 1688). Wikipedia.
1672, juliol, 12: Antonio Fernando Pujades Borja i Coloma i na Maria Lladró de Vilanova i Silva, comtes d’Anna i comtes de Sinarques, nomenen procurador. ARV, Man-Empares, any 1672, llibre 2 mà 20, f. 41
1688, juny, 26: El rei Carles II crea el marquesat de Sot per a Lucrecia Ladron de Pallars i Silva, senyora de la baronia de Sot i comtessa de Sinarques. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 149.
1699: Eximén Pérez Zapata de Calataiud i Chaves, V comte del Real i futur comte de Sinarques, casa amb la primera muller, Francisca Fernàndez de Híjar i Navarra. Aquesta mor l’any 1709. Cita: J. Català, Rentas y patrimonios..., p. 35.
1729, desembre, 11: Clemente Pérez Zapata de Calatayud i Chávez Ladron de Vilanova, comte de Real, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, compra unes terres. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 8-6.
1730: Els marmessors de Lucrècia Ladró de Vilanova i Silva, duquesa de Linares i comtessa de Sinarques, nomenen procuradors. ARV, Reial Justícia, vol. 791, f. 343.
1743: Mor Eximén Peres Zapata de Calataiud i Chaves, V comte de Real i Sinarques, casat en segon matrimoni amb Inés Maria Ferrer de Pròxita i Calataiud, neboda d’ell i filla del comte d’Almenara. Li hereta el seu fill Francisco Zapata de Calataiud olim Francisco Fernàndez de Híjar i Calataiud, VI comte del Real, duc de Lecera i de la Palata. ARV, Protocol 5183, not: Ventura Cantó.
1754: Mor sense fills directes Francisco Antonio Zapata de Calataiud Fernàndez de Híjar, comte del Real, duc de Palata, duc de Lesera, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és senyor de Xelva, Benaixèver, Beniatjar, Beniaia, Benisili, Bugarra, Calles, Catarroja, Domenyo, Higueruelas, Loriguilla, Millares, Montserrat, Pedralba, Real de Montroi, Sinarques, Toixa, Vall d’Alcalà de la Jovada. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 276.
1754: Mor Inés Maria Ferrer de Pròxita i Calataiud, comtessa d’Almenara i senyora d’Antella, Faldeta, Rafelguaraf i la Granja, comtessa viuda de Real i Sinarques. Cita: J. Català, Rentas y patrimonios.., . 35.
1754: Vicente Pascual Zapata de Calataiud i Ferrer de Pròxita, germà de Francisco, VI comte del Real, hereta com VII comte del Real, comte de Sinarques, comtat d’Almenara, vescomtat de Xelva i Vilanova, y senyories de Catarroja, Montserrat, Millars, Toixa, Pedralba, Bugarra, Beniatjar, Benaixèver, Benisili, Beniaia, Llaurí, Beniomer, Beniboquer, Matada, Calles, Domenyo, Loriguilla, Higueruelas, Alcalà de la Jovada, Antella, Faldeta, Rafelguaraf, Quart de les Valls, La Llosa, la Granja i Xilxes. Cita: J.Català, Rentas y patrimonios..., p. 35.
1760: Joaquín Vich Pròxita i Calataiud, comte d’Almenara, fill d’Eximén Peres Sapata Calataiud, comte del Real, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, manté plet amb Maria Francisca Vives, comtessa de Cervelló. ARV, Roís de Liori, caixa 22, n. 18
1766: Mor sense descendència Vicent Pasqual Vich Zapata de Calataiud i Ferrer, comte del Real i
1766: Hereta el nebot dels dos comtes anteriors, Juan Pablo d’Azlor-Aragón i Calataiud, com VIII comte del Real, a més de comte de Guara i duc de Villahermosa.
1790, setembre, 18: Mor Juan Pablo d’Azlor-Aragón i Calataiud, VIII comte del Real i XI duc de Villahermosa, comte de Sinarques, senyor d’Artana. . http://dbe.rah.es/biografias/16744/juan-pablo-azlor-de-aragon-y-zapata-de-calatayud
1790, setembre, 18: Hereta el seu fill Víctor Amadeo d’Aragon-Azlor, XII duc de Villahermosa, VIII comte del Real, comte de Sinarques, senyor d’Artana, qui mor dos anys després sense fills. https://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon
1792: Hereta el seu germà José Antonio d’Aragon-Azlor i Pignatelli d’Aragon, XIII duc de Villahermosa, IX comte del Real, comte de Sinarques senyor d’Artana, tutelat inicialment per la seua mare Maria Manuela Pignatelli. https://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon
1804: És senyor el duc de Villahermosa. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531
1852, maig, 2: Mor José Antonio Azlor de Aragón i Pignatelli de Aragón, XIII duc de Villahermosa i senyor d’Artana, comte del Real i de Sinarques. http://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon
