1248, agost, 6: Jaume I dóna a un poblador cases a Cocentaina i terres a Alcoleja, terme de Penàguila, i al terme de Travadell. LLR, vol. 2, n. 1987.

1263, maig, 28: Ponç Guillem de Vilafranca, qui havia rebut el castell de Travadell de mans del rei Jaume I durant la seua vida, se’l retorna i a canvi rep el castell de Garig. ACA, reg. 12, f. 85.

1265: març, 18. Na Teresa Gil de Vidaure és senyora de Xèrica, Eslida, Tormon, Fançara i Sueras, Planes, Travadell, Castelló i Castro. ACA, reg. 28, f. 15v.1270, setembre, 6. Jaume I dóna a Roger de Llúria Seta i Travadell.

1299: juny,, 18. Roger de Llúria és senyor de la Vall de Seta, Vall de Travadell i Castellnou, en una butla papal sobre els seus deutes. ACV, Pergamí 6084.

1324: Es sra.i de Seta, Gorga, Alcoi, na Saurina d'Entença,vídua Roger de Llúria, fins 1431. resten unides en sriu. R.Bañó, Probl. mudejar en Alcoi,Sharq al Andalus, febrer, 1985

1351: març, 14?. Sentència del bisbe de València en el plet entre Nicolau de Jamvila, comte de terranova, vidu de na Margarida de Llúria, i el convent de monges de Xàtiva per l’herència de dita muller difunta i la seua mare na Saurina d’Entença. Na Margarida havia deixat dit comte com el seu usufructari si no tornava a casar i, a la seua mort, deixava els seus béns al RV al rei PERE IV. I les monges reclamaren que lis pertocaven dits béns per fideïcomís de na Saurina (Alcoi, lloc d’El Puig, Travadell, Seta, Calp, Altea, heretat al terme de Dénia, censals a Xàtiva de vinyes a Bixquert, casas a l’aljama de Xàtiva, casa a Gandia, alqueria del Raval a Calp i censos al terme de Travadell. La sentència declara dos terços de dits béns en proietat per indivís del comte i de les monge, i l’altre terç és propietat de le monges; durant la vida del comte el mer imperi en tot és d’ell, però ha de pagar a les monges 40.000 sous pel dot de Saurina; el comte perdona al convent els drets que tenia en els béns de Saurina i de Berengueró de Llúria. El convent li perdona el pagament anual de 16.000 sous pels drets que pertocaven a dit convent en la seua part, i també es queda el comte l’alqueria de Paratella, al terme de Travadell, censos al terme de calp, vinya i hort a Alcoi, terra a Altea i vinya i terra a Travadell. Es concreta que el terç propietat de les monges siga la Vall de Seta i el castell de Xirell amb les seues alqueries i drets, llevat del mer imperi. P. IV confirma la sentència i afegeix que durant els propers vint anys la corona puga redimir per 22.000 lliures dita tercera part de les monges. ACA, reg. 557, f. 153-158v.

1358: setembre, 28. Na Jauma, segona muller de Nicolau de Jamvila, comte de Terranova, i Francesc d’Esplugues, tudor de Jamfred de Jamvila, fill de dit comte, venen a la reina na Leonor, muller de Pere IV, la seua part sobre Alcoi, BArxell, Seta, Travadell, Xirillent, Gorga. Citat a Mulasses, entrada 81, edició de C. López.

1375, juliol, 21: Pere IV dóna al seu fill infant Martí les viles i llocs d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Vall de Gorga, Vall de travadell i Llíria, en compensanció de la reclamació que li feïa de diversos béns de la seua mare la reina na Leonor (20.000 onces d’or de la seua dot, 107.000 sous que la reina lliurà al rei en ajuda de la lluïció de la vila de Llíria a Ramon Berenguer, comte d’Ampúries; més altres 105.800 en ajuda de la lluïció d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga i Travadell i altres béns que foren de na Margarida de Llúria,comtessa de Terranova). Tots aquests diners i béns són valorats en 70.000 lliures i per això la donació inicial. Perg.perdut. Cita: Mulasses, doc.n. 85, de l’edició de C. López.

1386, juny, 22: Pere IV confirma a l’infant Martí la possessió d’Alcoi, BArxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga, Vall de Travadell i Llíria i elimina la clàusula de carta de gràcia d’elles, per tant passen a l’infant en alou, si bé dita donació ha de ser confirmada pel papa, la qual cosa encara no ha aconseguit. Per això queda en suspens dita eliminació de la carta de gràcia, llevat de Llíria i Penàguila que si queden en alou de l’infant Martí. ACA, reg. 2026, f. 10v-15v.

1387, maig, 11: El papa Climent VII atorga butla on confirma la renúncia a la carta de gràcia atorgada per Pere IV a l’infant Martí en la donació de la vila d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell. Però estableix que dels diners obtinguts els marmessors del testament de la comtessa de Terranova funden un convent de monges de nom de l’Anunciata a la ciutat de València, i que l’infant invertisca 20.000 lliures en la construcció de la cartoixa de Valldecrist. ACA, Butlles, lligall LXI, n. 3.

1391: agost, 17. Infant Martí ven a la ciutat de València amb carta de gràcia Alcoi, Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Xirillent, Seta i Travadell. Confirmat pel rei Joan I el 25, novembre, 1391. ACA, reg. 2026, f. 66v-71.

1394: octubre, 27. La infanta Maria, muller de l’infant Martí, en nom d’aquest ven a Francesco de Casasja i Guillem Pujada els castells d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Seta i Travadell, i el 7-7-1395 rei Joan I confirma dita venda amb clàusula que si se compren de nou a carta de gràcia, que hauran de tornar al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 125v-126.

1407, abril, 18: Martí I sentència que el mer imperi de la vila d’Alcoi i Vall de Seta i Vall de Travadell pertany a Guillem Pujada i hereus de Francesc de Casasaja, en raó de la venda que en va fer el rei, i que el convent de Menoretes de Xàtiva no en té cap dret. ACA, reg. 2277, f. 186-188.

1407, maig, 6: Martí I atorga a les aljames sarraïnes de València, Xàtiva, Paterna, Benaguasil, La Pobla de Vallbona?, Vall d’Uixó i serra d’Eslida les rendes reials d’Alcoi, Gorga, Seta, Travadell, Barxell i Xirillent per a què amb dits diners comencen a lluïr i quitar els censals que han hagut de carregar per manament reial per pagar la redempció d’aquestes viles i llocs. També pacten que aquesta concòrdia ha de ser signada pels procuradors dels interessos de Frederic, fill del rei Martí de Sicília, i també pacten que el rei recupere les rendes de les alqueries de Barxell i Xirillent, terme d’Alcoi, les quals té penyorades Lluís de Sant Adrià, per lliurar-les igualment a les aljames. ACA, reg. 2297, f. 99v-103.

1408: novembre, 27. Martí el jove, rei de Sicília, hereu de la corona, promet al seu pare rei Martí I que pagarà els censals per redimir la vila d’Alcoi i valls de Seta i Travadell feta per dit rei a Francesco de Casasaja, ara els seus hereus, i Guillem Pujades, amb els castells i llocs de Xirillent, Barxell i Gorga, per 26000 florins. El rei Martí I nomena Guillem Saera i Berenguer Martí per lluir dits censals. ACA, reg. 2297, f. 94-97.

1409: març, 20. Martí I nomena Joan Mercader, advocat fiscal, i Guillem Saera, llicenciat en lleis, jutges del plet entre la corona i Guillem Pujada i Francesc de Casasaja sobre la lluïció de la baronia d’Alcoi, castells i llocs de Xirillent, Barxell, Gorga i Travadell, i castell i vall de Seta. ACA, reg. 2297, f. 113v. El mateix dia encarrega prendre possessió i negociar amb les monges menoretes de Xàtiva les condicions sobre el repartiment de rendes amb elles. ACA, reg. 2297, f. 115.

1409: març, 22. Martí I nomena Guillem Martorell, cavaller, el seu procurador per administrar la vila d’Alcoi en haver retornat a la corona juntament alb els llocs de Xirillent i Barxell, de Gorga i Travadell, el castell i vall de Seta. ACA, reg. 2223, f. 150r-151v.

1409: agost, 7. Martí I agraeix Eslida ajuda per recuperar Alcoi, Seta i Travadell del seu net Frederic. ARV, Real 611, f.202v

1415: març, 6. Ferran I, com tudor del seu nebot Frederic d’Aragó, comte de Luna, nomena Francesc Martorell, cavaller, administrador de les senyories d’aquest: la vila d’Alcoi, valls, castells i llocs de Barxell, Sirillén, Seta, Gorga i Travadell, en substitució del seu pare Guillem Martorell. ACA, reg. 2396, f. 190v-192r.

1431, setembre, 15: Alfons V, després de negociar amb Ramon de Perellós, almirall reial, diverses donacions a Catalunya pels seus serveis, li dóna finalment els castells, valls i alqueries de Seta i Travadell amb les rendes i tota la jurisdicció, les quals tenia la corona per embargament a Frederic de Luna arran de la seua rebel·lió. ACA, reg. 2596, f. 82v-84r.

1432, setembre, 30: Alfons V dóna a Guillem de Vic el dret de lluir els castells, viles i alqueries de Seta i Travadell que té ara Ramon de Perellós amb carta de gràcia. ACA, reg. 2761, f. 31r-32v.

1432, setembre, 30: Alfons V ordena a Ramon de Perellós que venga Seta i Travadell a Guillem de Vic i li en done possessió de dites valls. ACA, reg. 2761, f. 32v-33v.

1434: Travadell és reial i Alfons V admeteix la renúncia de l’alcaid. ACA, reg. 3125, f. 138r-v.

1435: setembre, 15. Reina Maria, lloctinent gral RV, ordena un pagament sobre les rendes d’Alcoi, Gorga, vall de Seta i de Travadell, llocs reials. ACA, reg. 3127, f. 2-3.

1439: octubre, 16. Alfons V dóna a Rodrigo de Rebolledo, cavaller, dos terços de la baronia d’Alcoi, Gorga, Vall de Seta i Travadell, Calp, Altea i El Puig, mentre un terç és per indivís d’ell i del convent de monges menoretes de Xàtiva. ACA, reg. 2770, f. 148v.

1446, juliol, 1: Giner Rabassa de Perellós és senyor de part de la Vall de Seta, Gorga i Vall de Travadell. ARV, Cancelleria, reg. 271, f. 1-20.

1493: . Es senyor Don Sancho Roiz de Lihori,vescomte de Gallano. ARV, Real 496,320r

1500, juny, 3: Alfons de Cardona i Isabel de Lihori i Cardona són srs.del castell, vila i baronia de Betxí, del castell i lloc de Riba-roja, de la vila de Gorga, dels castells de la Vall de Seta i de Travadell i els seus llocs. APPV, Protocols de Guillem Exernit, n. 23.023.

1593: Francisco Folch de Cardona olim Francisco de Mendoza, almirall d’Aragó, és senyor de Betxí, Riba-roja, valls de Seta i Travadell. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2581

1611, abril, 19: Sanxo Roís de Liori Folch de Borja i Cardona, olim Felip de Cardona, cavaller d’Alcàntara i marqués de Guadalest, és senyor de les viles i baronies de Gorga, Betxí, Riba-roja, Ondara, Confrides i Vall de Seta i vall de Travadell, i baronia de Castellnou, atorga carta de poblament per a les localitats de dita vall de Travadell: Millena i Benimarfull. ARV, Reial Audiència, Processos, part 2, lletra M, exp.1333, f. 177r-v.

1618: Testament de Sanxo Roís de Liori Borja i Cardona, marqués de Guadalest, senyor de les valls de Confrides, Seta i Travadell, viles de Gorga, Betxí i Ondara, i de Riba-roja, atorgat a Brusel·les. ARV, Man-Empares, any 1618, llibre 8, mà 77, f. 1

1775, agost, 11: Mor Joaquín Antonio Palafox i Rebolledo, marqués d’Ariza i marqués de Guadalest, baró de Calp, Altea, Benissa Teulada, baronies de Confrides, Ondara, Betxí, Gorga i valls de Seta i Travadell. Cita Julian de Pinedo, Historia de la insigne orden del Toyson de Oro, vol. 1, p. 557.

1804: És senyoria del marqués d’Ariza, dins la Governació d’Alcoi. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531