1236, abril, 22: Zayd Abu-Zayd dóna església Vall d’Uxò al bisbe de Sogorb. H.Garcia, BSCC,I, p.171?

1250: agost. Jaume I pacta el poblament dels sarraïns de la Vall d’Uixó. ARV, Real 611, f. 229v.

1255, novembre, 26: És una aljama reial i Jaume I demana el pagament de l’impost de la peita. ACA, reg. 8, f. 21.

1273, maig, 20: És una aljama del rei. ACA, reg. 21, f. 148v

1283, desembre, 31: Pere III nomena alcaid del castell d’Uixó, que és terme reial. ACA, reg. 46, f. 138r

1287, maig, 2: Es reial. ACA, reg.70, f.103

1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.

1291, desembre, 7: És reial i Tomàs de Carratava?? és alcaid del seu castell. ACA, reg. 90, f. 192r.

1300, novembre, 17: Jaume II dóna a na Constança, exemperadriu dels Grecs, durant la seua vida, les valls i llocs de Vall d’Uixó i Pego, amb els seus termes, terres, habitants i drets i rendes, morabatí, alfarda, peita, cena etc, en compensació de les valls i llocs de Xaló, Vall de Laguar, Almasrof i Alcaverhí, que li havia donat anteriorment i que recupera la corona ara. També li assigna els ingressos de la cena del regne de València, llevat de les assignacions que en tenen Bernat de Santa Oliva i Domingo Peres, cuiner reial. ACA, reg. 198, f. 220v-221r.

1301: març, 27. Jaume II ha donat a na Constança, ex-emperadriu de Grècia, la senyoria i les rendes de les viles reials de Gandia, Pego, Vall d’Uixó i Borriana, com concessió temporal del monarca. ACA, reg. 198, f. 304r

1302, juny, 5: El Batle.Gral.RV fa informe sobre les rendes que han de pagar els sarraïns de la Vall d’Uixó, que és una aljama reial. ACA, CR, Jaume II, caixa 14, n. 1860.

1323: novembre, 6. JAUME II recupera de l’infant Pere, comte de Ribagorça, el castell de Crevillent, i li dóna a canvi en alou el castell i vila de Dénia i el lloc de Xàbia, amb les viles i llocs del terme de Dénia, i el castell i vall d’Uixó. Si mor sense herència masculina, tornarà a la corona. ACA, reg. 224, f. 122r-v; ARV, Real 611, f. 161v.

1324, agost, 15: Jaume II atorga al seu fill l’infant Pere privilegi per fer mercat a la seua senyoria de la Vall d’Uixó. ACA, reg. 226, f. 33r.

1325: desembre, 8. L’infant Pere, comte de Ribagorça, pacta amb els tudors d’Huguet de Cardona, fill del vescomte de Cardona difunt, que pels drets que tenia al comtat d’Ampúries, vescomtat de Bas i Magalló, l’infant havia de donar a Huguet els castells i valls de Laguar i Xaló, els quals tenia per concessió reial Bernat de Sarrià durant la seua vida i 4 anys més. Per això, l’infant ha de donar a canvi a Sarrià el castell i Vall de Gallinera i la Vall d’Ebo amb tota la jurisdicció, el castell de Bairén i la vila de Gandia, i el castell i lloc de Dénia, amb retenció de la jurisdicció suprema, durant la vida de dit Sarrià i 4 anys més, i si no fos suficient li done també diners dels 34.000 sous anuals que l’nfant cobra de la vila d’Elx, i que a la mort de Vidal de Vilanova també siga inclòs en dita garantia el castell de Pop, i també siga obligada la Vall d’Uixò. J. II aprova aquest acord però amb el compromís que tot això tornarà a l’infant Pere o al seu successor passats 4 anys de la mort de Bernat de Sarrià; i que Sarrià faça homenatge al rei pel castell de Gallinera i valls d’Ebo i Pop durant dit temps. ACA, reg. 227, f. 270-271.

1326: L’infant Pere dóna possessió del castell i Vall d’Uixó al comte Hug d’Ampúries. Ar.Duc. Medinaceli, segorbe, leg. 98, ramo 2, n. 333.

1336, febrer, 14: Bisbe Val. canvia Uxò per Garig a infant Pere. ACV,Perg.815,n.1977

1337: Pere IV compra al seu oncle l’infant Pere, comte d’Ampúries, la Vall d’Uixó. ACA, MR, llibre 312, f. 29.

1345, febrer, 10: Ramon Boïl ha venut a la reina Elionor la Vall d’Uixó per 368.000 sous segons consta en la comptabilitat del tresorer d’aquesta. ACA, MR, llibre 456.

1354: març, 24. Pere IV declara que ha assignat a l’infanta Constança i a l’infanta Joan el lloc de Vila-real i el castell i Vall d’Uixó amb tota la jurisdicció, però que quan es casen hauran de tornar a la corona. ACA, reg. 1540, f. 38r-v.

1360, agost, 31: Gilabert de Centelles reconeix deure al rei Pere IV 8.500 lliures de les 22.500 per les quals li havia comprat al monarca el castell i Vall d’Uixó, amb acord de la reina na Elionor, i també l’alqueria de Fondeguella, la qual Cruïlles havia recuperat de Blasco Fernandes d’Herèdia qui la tenia en penyora. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 2238.

1368: març, 10. Pere IV dóna al seu fill l’infant Martí el títol de comte de la Plana amb la vila de Castelló,, vila de Vila-real i el castell i vila de Vall d’Uixó, en feu, més la potestad i drets reials al lloc de Nules, més la vila de Piera illocs de Subirats i Sant Martí de Subirats, amb condició que si arriba a rei tornaran a ser viles reials. ACA, reg. 915, f. 35v-37v.

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1377, gener, 24: L’infant Joan, duc de Girona, negocia amb Pere de Centelles, fill de Gilabert de Centelles, senyor de Nules la venda del castell i Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguilla. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.3.

1386, gener, 22: Pere IV atorga al seu fill l’infant Martí que les donacions en feu que li ha fet en 1358 d’Elx i Crevillent, de la baronia de Xèrica, el castell de la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella el 1372, de Camarasa i altres llocs de Catalunya com marquesat el 1358, passen a ser en alou durant la seua vida, si bé tornaran a ser feus després. ACA, reg. 2026, f. 7-10.

1386, octubre, 12: Pere IV ordena al governador del RV que segreste la Vall d’Uixò, Serra d’Eslida, Fançara, Suera, Caudiel, Toro i Novalitxes, que eren de l’infant Martí i aquest les havia penyorat a Pere Pasqual i Arnau Esquerit, canvistes de Barcelona, per a revisar els comptes i recuperar-les per al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1390, octubre, 17: Joan I ordena el mateix del document anterior i per als mateixos llocs. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1398: desembre, 12.Martí I fa franqueses a Vall d’Uxò. Es reial?. ARV, Real 611, f.228 1250,ag. Es reial, moros fan cp. amb Jaume I. ARV, Real 611, f.229v

1392, gener, 30: L’infant Martí vnomena procurador per donar possessió a la seua muller del marquesat de Camarasa i les viles de Llíria, Serra d’Eslida, la Vall d’Uixó, Vall de Seta i el castell i vila de Penàguila, que li ha venut per 722.000 s. ACA, Pergs.Joan I, n. 323; ARV, Real 611, f. 213. Abans, el 15 de gener el rei Joan I ho ha aprovat. ACA, reg. 2026, f. 76v-78r.

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1407, maig, 6: Martí I atorga a les aljames sarraïnes de València, Xàtiva, Paterna, Benaguasil, La Pobla de Vallbona?, Vall d’Uixó i serra d’Eslida les rendes reials d’Alcoi, Gorga, Seta, Travadell, Barxell i Xirillent per a què amb dits diners comencen a lluïr i quitar els censals que han hagut de carregar per manament reial per pagar la redempció d’aquestes viles i llocs. També pacten que aquesta concòrdia ha de ser signada pels procuradors dels interessos de Frederic, fill del rei Martí de Sicília, i també pacten que el rei recupere les rendes de les alqueries de Barxell i Xirillent, terme d’Alcoi, les quals té penyorades Lluís de Sant Adrià, per lliurar-les igualment a les aljames. ACA, reg. 2297, f. 99v-103.

1408: desembre, 10. Martí I atorga permís a les universitats de Paterna, Pobla de Vallbona, Benaguasil, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, i aljames de València, i raval de Xàtiva, per vendre censals per valor de 13.000 lliures que presten al rei per pagar la recuperació de les viles d’avant. ACA, reg. 2297, f. 97v-98.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1410: Mor Martí I i torna al reialenc ?

1413: agost, 17. Ferran I dóna instruccions als alcaids reials de la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó sobre no tenir competencies judicials sobre els sarraïns dels dos termes, sinó el Batle Gral del RV perquè són reials. ARV, Real 611, f. 212r.

1417, juny, 4: És reial i Alfons V li dóna privilegi de proposar terna per ser nomenat l’alamí de l’aljama. ARV, Batlia, Lletres i Privs, n. 1148, f. 309r-v.

1417, juny, 16: Alfons V incorpora a la Corona el castell i Vall d’Uixó amb els seus termes i alqueries: Alcúdia, Benigafill, Cinega, Zaneta, Beniçahat, Benigaslon, Alfandeguilla i les Alquerioles, amb tota la jurisdicció i prohibició de tornar a infeudar-les. ACA, reg. 2586, f. 64-66.

1418, gener, 29: Alfons V, a petició de les ciutats i viles en les Corts del Regne, atorga privilegi de no alienar del Patrimoni Reial l’Albufera i Devesa de València, les quals tenia la reina Yolant, vídua del rei Joan I, el terç delme del peix, gabela de la sal, alfòndec, moreria de València amb les seues rendes, drets de lleuda i peatge, dret del faixcar, almodí, carnisseries i pescateries, taules, censos, drets de jueus i sarraïns, ceca de la moneda, morabatí fora murs, i terç delme, carnatge, herbatge, etc.de la ciutat de València. El mateix la Vall d’Uxò amb les seues alqueries i rendes; la Serra d’Eslida amb la seua tinença, castells, valls i alqueries; la vila de Bocairent amb l’alqueria d’Alfafara, la vila d’Ontinyent i la vila de Biar. ACA, reg. 2586, f. 154r-156v; ACA, reg. 2590, f. 69v-71r; ARV, Real 612, f. 236.

1435, abril, 14: Alfons V dóna el castell i la ciutat de Sogorb, Paterna, Benaguasil, Vall d’Uixó, Castro, Serra d’Eslida, Fançara amb tota la jurisdicció al seu germà l’infant Enric d'Aragó, fugit de Castella, qui era mestre de l’orde de Santiago, duc d’Alburquerque, comte de Lerma, marqués de Villena. Casat 1r amb infanta Catalina, filla Joan II Castella, i 2ª, Beatriz, filla Rodrigo Alonso Pimentel, comte de Benavente, amb un fill pòstum, Enric, l’infant Fortuna. La donació és mentre no recupere els béns perduts a Castella. ACA, reg. 2762, f. 89-91v; ACA, reg. 2947, f. 30-32; l’executòria d’aquesta penyora a ACA, reg. 2759, f. 136v. Dades familiars a Escolano, VIII, 805; Viciana, II, 72.

1445: Mor i torna a Alfons V id

1459, novembre, 21: Joan II encarrega al tudor de l’infant Enric Fortuna, nebot seu, fill del difunt infant Enric d’Aragó, el seu germà, i la seua muller na Beatriu, que regisca en nom del menor la ciutat de Sogorb, Vall d’Uixó i Serra d’Eslida i llocs dels seus termes. ACA, reg. 3367, f. 177-180.

1473, gener, 11: Joan II ordena a Honorat Mercader, batle general del RV, que embargue i prenga possessió dels castells d’Eslida i Suera, i de la Vall d’Uixó, que eren ara de l’infant Enric Fortuna. ACA, reg. 3461, f. 50r-v.

1474, octubre, 22: Joan II embarga a Enric d’Aragó el seu nebot tots els seus béns amb el comtat d’Ampúries, i la ciutat de Sogorb, Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó. El mateix dia se’ls dóna al seu fill l’infant Ferran el Catòlic i amb això no trenca els privilegis de Sogorb d’incorporació a la corona, i quan l’infant Enric torne a la seua obediència se’ls tornarà. ACA, reg. 3387, f. 156-158; ACA, reg. 3464, f. 202-203; ACA, reg. 3465, f. 221-222.

1475, gener, 3: Joan II dóna a la infanta Joana, filla seua, durant la seua vida, la meitat dels drets i rendes del feu del comtat d’Ampúries i la de la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó, els quals havia tingut l’infant Enric, nebot del rei, i havien tornat a la corona. ACA, reg. 3389, f. 25-26.

1475, febrer, 28: Joan II anul·la dita donació per anar en contra dels interessos del príncep Ferran el Catòlic. ACA, reg. 3389, f. 34r-v.

1475, febrer, 19: El príncep Ferran el Catòlic, rei de Castella, retorna a l’infant Enric Fortuna el comtat d’Ampúries, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida i les viles i llocs de Paterna, Benaguasil i la Pobla, més el castell de Benaguasil i la jurisdicció, en haver tornat a l’obediència del rei Joan II. ACA, reg. 3519, f. 5v-9r.

1475, juliol, 3: Joan II ordena executar dina donació a l’infant Enric Fortuna. ACA, reg. 3390, f. 32-33.

1611, agost, 20: Deu ser senyor Enric Ramon Folch de Cardona,i d'Eslida,Geldo,Benaguasil i Paterna. ARV, Man-Emp,1611,llib.8,mà 82, f.8 i 26v

1613, maig, 10: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i lloc de Geldo, atorga carta de poblament definitiva a la Vall d’Uixó i llocs de Castro i Fondeguilla. APPV, Protocol n. 24.478, notari Francesc Bertomeu Simanques; Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 6, exp. 2, n. 2

1625, novembre, 5: Enrique Ramon Folch de Cardona, doc de Cardona i Sogorb, nomena procurador per arrendar les rendes de la Vall d’Uixó i Serra d’Eslida. ARV, Man-Empares, any 1625, llibre 8, mà 84, f. 22

1643, febrer, 4: Es senyor el Duc de Sogorb. ARV.Man-Emp,any 1686,llib.1,mà 8,f.22

1647, juny, 4: Luis Fernàndez de Córdoba, duc de Medinaceli i duc de Sogorb, és també senyor de la Vall d’Uixó. ARV, Man-Empares, any 1647, llibre 4, mà 33, f. 26

1658, novembre, 26: Ambrosio de Lerma, com primogènit del duc Luis de Segorbe, pren possessió de la Vall d’Uixó. Ar.Duc.Medinaceli, Segorbe, leg. 98, ramo 2, n. 350.

1751: Luis Antonio Fernàndez de Còrdova Espínola de la Cerda i Aragó, duc de Medinaceli, duc de Cardona, duc de Feria, duc de Sogorb, marqués de Dénia, marqués d’Aitona, Marqués de Priego i Cogolludo, és senyor de Sogorb, Ador, Aín, Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Benaguasil, Beniarjó, Benitagell, Xiva, Dénia, Eslida, Fançara, Geldo, Godelleta, Xàbia, Palma, Pobla de Vallbona, Sueras, Vall d’Uixó, Veo i Verger. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Medinaceli, dins la Governació de Castelló. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531