1611: Segons Escolano, la vall de Vilallonga comprén Vilallonga i les alqueries d’Alcúdia, la Fuente, Cays, Recunchent, Almaceta i Buxerces, totes de moros. Escolano,IX,1391

1259: octubre, 6. Jaume I dóna Vilallonga a Arnau Romaní Llansol, qui rebé la Batlia Gral. en 1268. Escolano,IX,1391 1268, abril, 12. Jaume I dóna permís a Arnau de Romaní per comprar el castell i vila de Vilallonga. ACA, reg. 16, f. 147.

1265, novembre, 1: Jaume I cedeix al cavaller Arnau de Romaní el castell de Vilallonga per cobrar de les seues rendes els 13.000 sous que havia prestat al rei per les despeses de la guerra amb els sarraïns i ocupació de Vilallonga. Promer que no se’l llevarà fins que no cobre tot el deute. ACA, reg. 13, f. 283r-v.

1269, abril, 12: El difunt Diego Lopes d’Alfaro era senyor del castell i vila de Vilallonga, i Jaume I dóna permís a Arnau de Romaní per comprar-los als seus hereus. ACA, reg. 16, f. 147r

1295, abril, 5: Berenguer LLansol, senyor de Vilallonga, presenta un clam en la cort del justícia de Cocentaina contra un vassall seu que ha fugit. Ar.Mun.Cocentaina, Llibre del Justícia 1295. Publica J.Torró, Llibre de la cort del justícia..., 2009, pp. 839-840.

1300: rox. N’és senyor Berenguer Arnau Llansol de Romaní, casat amb na Castellana Roís. BRAH, Col. Salazar, 9/331 “Papel que trata de la casa de Llanzol de Romaní, señores de la baronía de Villalonga, f. 106-111.

1308: març, 27, Jaume de Romaní és senyor de l’alqueria d’Alberic, terme d’Alzira, i Berenguer LLansol és senyor o té terres al castell de Vilallonga, en un plet pel cobrament del terç delme. ACV, pergamí 2414.

1321: març, 23. N’és senyor Berenguer LLansol, germà de Jaume Romaní. ACV, Pergamí 4132.

1336: Pere IV dóna tota la jurisdicció a Joan Llansol de Romaní. Escolano,IX,1394.

1347: Encara és senyor Joan Llansol de Romaní, Escolano,id

1348: Mateu Llansol, membre de la Unió, és senyor de la quarta part de Vilallonga i li és embargat el lloc. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1349, gener, 27: Pere IV ven la quart part que tenia Mateu Llançol del castell i vall de Vilallonga a Ramon Boïl, més 1.000 sous censals anuals sobre les seues rendes, també l’alqueria de Sella que tenia dit Mateu al terme de Dénia, altres alqueries i drets que tenia a dit terme, l’alqueria dita Sexara, i els molins i drets que foren de Joan Sala al terme d’Alzira, tot per 120.000 sous. ACA, reg. 992, f. 19v-21v.

1349, febrer, 22: Rodrigo Llançol, fill Arnau Llançol, compra el mer imperi per 8000 s. A PERE IV. ARV, Real 611, f.65

1350: març, 3. Pere IV ven a Rodrigo Llançol, fill d'Arnau Llançol, cavaller, el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció del castell i vall de Vilallonga i els seus termes, tant a dit lloc que és de Rodrigo, com en altres llocs d’altres persones situats dins terme dit castell i vall, per 8.000 s. ACA, reg. 992, f. 103v-106r; ARV, Real 495, f. 535-537.

1387: Es senyor Berenguer Llançol de Romaní. Mascarell,60

1398: Berenguer Llansol de Romaní, senyor de Vilallonga, mor en l’assalt a la ciutat de Tedelis, a Algèria. Estava casat amb Elionor Romeu, filla de Joan Romeu, senyor d’Alcàsser, i de na Ramoneta Català, neta de Gil Eximenes Romeu, senyor d’Alcàsser, i d’Elionor de Boixadors. Casà en segones amb Elionor Català, fill de Pere Guillem Català, senyor de Gilet, i de Jaumeta de Poblet, neta de Bernat Guillem Català, senyor de Gilet, i de na Castellana de Montagut, filla de Pere de Montagut i na Toda Enriques, senyors de Carlet i de l’Alcúdia. BRAH, Col. Salazar, 9/331 “Papel que trata de la casa de Llanzol de Romaní, señores de la baronía de Villalonga, f. 106-111.

1406, juny, 25: Martí I ordena a Joan Llansol que retorne la jurisdicció del castell i vall de Vilallonga que li havia venut amb carta de gràcia Pere IV a Rodrigo Llansol i que cobre els diners de dita antiga alienació. ACA, reg. 2212, f. 148v-149r.

1420: rox. Joan Llansol de Romaní és senyor de Vilallonga, casat amb Yolant March i de Vilarig. BRAH, Col. Salazar, 9/331 “Papel que trata de la casa de Llanzol de Romaní, señores de la baronía de Villalonga, f. 106-111.

1438, juny, 23: Pere Guillem de Romaní, senyor del castell i la vall de Vilallonga, atorga un codicil al seu testament davant el notari de Gandia Joan Llorca. ARV, Man-Empares, any 1609, llibre 10, mà 100, f. 35.

1438: Pere Guillem Llansol, senyor de Vilallonga, pacta les capitulacions matrimonials amb na Joan de Borja. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.1651, D.5.

1438: Guillem Llançol de Romaní, senyor del castell i vall de Vilallonga, s’obliga a un pagament amb el seu batle. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.1651, D.6.

1460: rox. Pere Guillem Llansol de Romaní és senyor de Vilallonga, embaixador davant el Papa Pius II, casat amb na Joana de Borja, germana del papa Alexandre VI. BRAH, Col. Salazar, 9/331 “Papel que trata de la casa de Llanzol de Romaní, señores de la baronía de Villalonga, f. 106-111.

1462: Es senyor mossén Pere Llançol de Romaní.V.Pascual,Notas hª.Borjas,Saitabi, gener, p.7

1469, abril, 17: Jofre de Borja olim Llansol de Romaní, senyor de la Vall de Vilallonga i lloc d’Anna, arrenda les rendes de dita Vall i les rendes del delme a ella pertanyents al bisbe de Val. APPV, Protocols de Manuel d'Esparça, n. 11140.

1479, maig, 17: Francesc Vives de Boïl, senyor de Bétera, ven els llocs de Llombai, Alfarb, Catadau i Alèdua a Jofre de Borja, senyor de Vilallonga i procurador del seu fill Rodrigo de Borja, arquebisbe de València. AHN, Noblesa, Osuna, C.585, D.8. La pressa de possessió el dia 21, a C.585, D.4.

1483: Jofre de Borja, senyor de Vilallonga, rep una casa a Xàtiva de mans del seu oncle el cardenal Rodrigo de Borja. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.2050, D.3.

1493: . Es senyor Jofre de Borja. ARV, Real 495,533 1512, juliol, 3. Rodrigo de Borja, senyor de Vilallonga i Castellnou, i curador de Joan de Borja, duc de Gandia, nomena un procurador. AHN, Noblesa, Osuna, CP.111, D.27; CP.557, D.32

1518: Rodrigo de Borja és senyors de Vilallonga, Anna i Castellnou. ARV, Fons N.Primitiu, pergamins, n. 431

1530: Rodrigo de Borja Llansol, senyor de Vilallonga, Anna i Castellnou, dóna la baronia d’Anna al seu fill Francesc de Borja i muller na Maria de Borja i Centelles. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.2061, D.7.

1531: Joan de Borja,sr.Vilallonga i Castellnou, és germà de Jofre Llançol de borja, bisbe de Sogorb en 1531. id

1590: Bertomeu de Borja és senyor de Castellnou i Vilallonga. ARV, Processos de Madrid, lletra B, exp. 123

1603: El rei Felip III crea el comtat de Vilallonga per al seu senyor Pere Franquesa Esteve, secretari reial, qui havia comprat als Llansol, senyors des de la conquesta. Comprén Vilallonga i alqueries Alcúdia, la Fuente, Cays, Recunchent, Almaceta i Buxerces, totes de moros. Escolano,IX,1391

1612, gener, 26: Pere Franquesa, comte de Vilallonga, és senyor de dit comtat però està embargat pel patrimoni reial i és un comissari d’aquest qui atorga la carta pobla de dita vila i vall. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, lligall 562, D-113

1612, setembre, 11: La Reial Audiència de València ha embargat en favor de la corona el comtat de Vilallonga i la baronia de Vilamarxant a Pere Franquesa, condemnat pel Consell d’Aragó el 31 de juliol de 1611. ARV, Man-Empares, any 1647, llibre 4, mà 38, f. 9

1621, setembre, 15: El rei Felip IV atorga el comtat de Vilallonga i la baronia de Vilamarxant, embargades a Pere Franquesa, a Carlos de Borja, duc de Gandia. ARV, Man-Empares, any 1647, llibre 4, mà 38, f. 9

1659, agost, 18: Pedro José Severio i Franquesa pren possessió del mayorazgo de Vilafranquesa, fundat per Pedro Franquesa i Ana Gabriel Franquesa, comtes de Vilallonga. ARV, Man-Empares, any 1683, llibre 2, mà 20, f. 16

1671, maig, 12: Francisco Martínez de Vera i Bosch, i Luisa de Severio i Pasqual, senyors de Busot i Ares, cedeixen certs drets a José de Severio i Cardona, comte de Vilallonga i comte de Vilafranquesa. ARV, Man-Empares, any 1681, llibre 3, mà 27, f. 28

1687: Ana de Cardona, comtessa de Vilallonga i Vilafranquesa, manté plet amb Francisco Martínez de Vera, senyor de Busot. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 283

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1725: José Ceverio Folch de Cardona és el comte de Vilallonga i Vilafranquesa, i germà de na Teresa Folch de Cardona, comtessa de Cirat. ARV, Reial Justícia, llibre 789, f. 136.

1730, abril, 28: José Cerverio Folch de Cardona és el comte de Vilallonga, resident a Viena. ARV, Reial Justícia, vol. 791, f. 285.

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.