En l’entrevista, el professor Domingo-Moratalla subratlla la importància de recuperar l’autonomia personal davant de l’impacte addictiu de les tecnologies digitals, i defensa el valor ètic de la desconnexió conscient en temps d’hiperconnectivitat.
Agustín Domingo, catedràtic de Filosofia Moral i Política a la Universitat de València, té clar que la societat no està preparada per a patir un apagat elèctric i digital com el que va ocórrer dilluns passat. Considera que vivim en un «engolosinament del digital que ens impedeix aprofundir i degustar allò natural» i aposta per «reclamar una cultura sociopolítica de la responsabilitat», és a dir, «denunciar les explicacions i causes impersonals o despersonalitzadores». En el seu assaig Homo Curans (Editorial Encuentro, 2022) ja parlava de conceptes com la cultura de la cura en situacions de vulnerabilitat.
L’apagada revela la vulnerabilitat indolent de la societat en què ens trobem. No pensàvem que un volcà com el de la Palma causara els destrossos que va causar, tampoc imaginàvem que podria morir tanta gent durant la pandèmia, encara menys que es poguera reproduir la DANA o una riuada a València i… així estem.
Hem canviat poc els nostres hàbits, els nostres valors i les nostres pràctiques de consum. Continuem mantenint el mateix estil de vida i vivint acceleradament. L'acceleració no és només tecnològica sinó també tecnocràtica: les decisions socio-polítiques exigeixen canvis continus que deixen les persones en una situació igual o pitjor. Els argumentaris dels partits exigeixen noves idees, noves propostes, noves notícies, nous projectes. La tradició no cotitza en política, i allò que no és tradició és plagi.
Domingo-Moratalla, davant la vida accelerada que portem actualment, assenyala que "hauríem de preguntar-nos pel sentit de tanta acceleració en tots els processos. Hartmut Rosa, un filòsof alemany, ha criticat aquesta psicosi que genera l'acceleració tecnològica de la modernitat tardana i ens convida a qüestionar-la mitjançant allò que ell anomena «ressonància». Altres analistes com B. Ch. Han, Richard Sennett o Z. Bauman ens adverteixen d’una hiperconnexió sense comunicació, una economia sense relats que valguen la pena i una vida de consum sense sentit. El mateix Francesc té textos importants a Laudato si’ o Fratelli tutti".
