Conferència en línia (3-5 juny 2026) sobre les universitats europees en 2030, amb experts de diverses disciplines per a impulsar una innovació responsable i sostenible.

Les universitats europees en 2030: ecosistemes de coneixement per a reforçar la capacitat estratègica d’Europa en temps de policrisi

Aquesta conferència en línia organitzada per la Universitat de Letònia, que tindrà lloc del 3 al 5 de juny de 2026, reuneix investigadors i professionals de les biociències, l’enginyeria, les ciències socials, les humanitats i l’educació per a promoure una innovació responsable, democràtica i sostenible per a Europa. La conferència accepta contribucions que vinculen la ciència d’avantguarda amb l’ètica, la inclusió, la governança i l’impacte social, com a part de la tasca de l’Aliança FORTHEM per a connectar la ciència i la societat.

En particular, es promouen els treballs transdisciplinaris, les coautories, les intervencions de membres externs a FORTHEM i qualsevol altra proposta que combine avanços científics amb anàlisis de les ciències socials i les humanitats.

Així doncs, les contribucions podran abordar, entre altres, els següents temes:

• Patrimoni cultural, identitat i cohesió democràtica: de la preservació a la funció política

[infrastructures de la memòria; poder simbòlic; patrimoni en disputa; formació de la identitat cívica; sistemes digitals de preservació; la ciència de la conservació com a autoritat epistèmica; narratives de crisi; cultures de resiliència; identitat en contextos de disrupció; patrimoni en un context de policrisi]

• Multilingüisme, justícia lingüística i infraestructures del coneixement: qui té accés al coneixement i en quina llengua?

[desigualtat lingüística; la traducció com a forma de governança; accés epistèmic; tecnologies de mediació del coneixement; sistemes pedagògics inclusius; infraestructures lingüístiques impulsades per la IA; interoperabilitat del coneixement; sistemes de comunicació transfronterera; infraestructures de comunicació per a situacions de crisi; resiliència lingüística]

• Innovació democràtica, participació i justícia epistèmica: qui pot ser considerat com una font legítima de coneixement?

[autoritat epistèmica; legitimitat de l’expertesa; governança participativa; ciència oberta; ciència ciutadana; generació de confiança; règims d’avaluació de la investigació; governança en situacions de crisi; legitimitat en contextos d’incertesa; models de participació adaptativa; ecosistemes de confiança en el coneixement]

• Transformació de l’educació superior: governança, valors i aliances com a sistemes estratègics

[transformació institucional; models de governança d’aliances; desenvolupament de capacitats estratègiques; integració transfronterera; lideratge basat en valors; mecanismes de coordinació sistèmica; governança d’ecosistemes; autonomia estratègica; desenvolupament de capacitats en contextos de restricció; arquitectures de coordinació interinstitucional; resiliència d’aliances; l’aliança com a node d’ecosistema de coneixement]

• El futur de l’aprenentatge: ensenyament, participació i transformació cognitiva

[arquitectures cognitives de l’aprenentatge; educació mediada per IA; epistemologies digitals; autonomia de l’estudiant; dinàmiques de participació; descolonització dels sistemes de coneixement; entorns d’aprenentatge adaptatius; ecosistemes de competències necessàries per al futur; resiliència cognitiva; sistemes d’aprenentatge adaptatiu; infraestructures d’aprenentatge al llarg de la vida]

• Migració, pertinença i sistemes de coneixement plural: de la integració a la pluralitat epistèmica

[pertinença negociada; pluralitat epistèmica; coexistència de coneixements; sistemes de coneixement dels migrants; epistemologies indígenes; models de ciutadania inclusiva; integració social vs. transformació; mobilitat en contextos de crisi; fluxos transnacionals de coneixement; sistemes de resiliència social; integració en contextos de pressió sistèmica]

• Tecnologia, ètica i impacte humà: de la innovació a la conseqüència

[governança algorítmica; sobirania de les dades; sistemes de vigilància; marcs ètics per a la IA; asimetries de poder; disseny centrat en l’ésser humà; infraestructures reguladores; sobirania tecnològica; tecnologies per a situacions de crisi; infraestructures de resiliència digital; risc sistèmic i governança]

• Humanitats ambientals i futurs socials: narratives que modelen les transicions

[narratives climàtiques; imaginaris culturals; pertinença ecològica; transició cap a la sostenibilitat; narratives ambientals; marcs de benestar; pensament sistèmic socioecològic; narratives en temps de policrisi; resiliència socioecològica; capacitat d’imaginar, analitzar i treballar amb futurs possibles; processos de transformació]

La data límit per a inscriure’t en aquest esdeveniment en línia és el 28 de maig. Pots participar com a ponent o, si ho preferixes, únicament com a assistent.

Per a més informació, consulta el següent enllaç o envia un correu electrònic (en anglés) a agnese.rusakova@lu.lv.

Anima’t a participar!