Cicle de cinema

AMOR

L'amor i el cinema. El cinema i l'amor. Impossible deslligar un de l'altre. Una càmera que permet captar les imatges en moviment de les persones estimades i conservar-les per sempre, més enllà del final. Una pantalla que ens ha ofert des de la seua invenció rostres i cossos als quals estimar. I el primer pla, un invent purament cinematogràfic, és l'emblema d'aquest amor.

El propi fet de filmar és en si un acte d'amor: al món, a un lloc, a una idea, a algú. I això és exactament Muchos hijos, un mono y un castillo, una pel·lícula sorgida de l'amor d'un fill a la seua mare que, alhora, retrata l'amor d'una dona per la seua família, els seus objectes, els seus records, els seus espais, els seus relats.

I, per descomptat, el cinema ha estat el territori on l'ideal de l'amor romàntic, amb tot el bo i el dolent que té, ha crescut i s'ha convertit en omnipresent. En concret Hollywood ens ha ensenyat a estimar, a besar, a desitjar, a fer l'amor, a abraçar. Una altra qüestió és que després la realitat resultés molt diferent de la bella ficció que aquest tipus de cinema havia creat: no sonaven violins, no hi havia senyals en el sòl amb la distància correcta a la qual situar-se, besar era un acte molt més maldestre del que la pantalla mostrava i, el contrallum? on està el superfotogènic contrallum? Però, sobretot, massa gent quedava exclosa d'aquest món idealitzat de l'amor romàntic. I encara que les pantalles es van omplint cada vegada més de cossos no normatius, de gents de tots els colors i condicions, encara queda un bon camí per recórrer.

També el cinema va mitificar i entronitzar un únic model de família amb rols tradicionals que, aquest sí (i més fàcilment que la representació de la parella), cada vegada va diluint-se més i sent més divers i acollidor. Vivir dos veces, la pel·lícula de María Ripoll, és un bon exemple de com aquesta “família perfecta” que durant massa temps les pantalles van oferir, mai va existir sinó, més aviat, “famílies imperfectes” amb relacions complexes entre si. I una reivindicació de l'amor conscient i lliure (de prejudicis i d'interessos) com l'únic element d'unió entre les persones.

Áurea Ortiz Villeta

PROGRAMACIÓ

13 de maig - 19 hores - Aula Magna Centre Cultural La Nau

  
Vivir dos veces · María Ripoll · 2019 · Espanya · 101'

Emilio (Óscar Martínez), la seua filla Julia (Inma Cuesta) i la seua neta Blanca (Mafalda Carbonell) emprenen un viatge absurd i alhora revelador. Abans que a Emilio li falle la memòria definitivament, la família l'ajudarà a buscar a l'amor de la seua joventut.

En el camí trobaran l'oportunitat d'una vida nova i sense paranys. Decisions discutibles i contratemps els portarà a enfrontar-se als enganys sobre els quals han muntat les seues vides. Serà possible viure dues vegades?

Col·loqui a càrrec de la seua guionista, María Mínguez.

Més informació i inscripcions ACÍ.

------

20 de maig - 19 hores - Aula Magna Centre Cultural La Nau

Muchos hijos, un mono y un castillo · Gustavo Salmerón · 2017 · Espanya · 90'

Muchos hijos, un mono y un castillo són els desitjos amb els quals va somiar Julita Salmerón des de xiqueta, i els tres s'han convertit en realitat.

Quan el menor dels seus fills s'assabenta que la seua mare ha perdut la vèrtebra de la seua besàvia assassinada, guardada al llarg de tres generacions, la família emprèn una divertida cerca entre els més peculiars i estranys objectes que Julita ha anat acumulant al llarg dels seus més de vuitanta anys, mostrant-nos una àgil i graciosa galeria de personatges.

Però el que en realitat Julita està a punt de trobar és el veritable significat de la vida.

Presentació i col·loqui a càrrec de la seua protagonista, Julita Salmerón.

Més informació i inscripcions ACÍ.